En aquest capítol podeu escoltar: "El príncep Ígor", òpera (obertura, pròleg, i final de l'acte IV). Aleksandr Borodín (1833-1887) va compaginar la seva carrera científica amb la música. Era doctor en química, va ser membre i professor de l'Acadèmia de Medicina de Sant Petersburg, però la música va estar present en la seva vida des de ben petit. De jove va conèixer Mussorgski i Balàkirev, que el van introduir en el cercle musical del nacionalisme rus que es va acabar convertint en el Grup dels Cinc, però ell es considerava un músic amateur, aficionat, "de diumenges". No obstant, les seves obres musicals eren molt valorades perquè tenien una categoria inqüestionable i un inequívoc alè rus. La seva producció és minsa però molt interessant, i hi destaquen dues magnífiques simfonies, dos quartets de corda excepcionals i una òpera, "El príncep Ígor", que és un referent de la música russa de tots els temps.
ESCOLTA-HO ARAEn aquest capítol podeu escoltar: "Danses polovtsianes" de l'òpera "El príncep Ígor"; Quartet de corda núm. 2, en re major. Aleksandr Borodín (1833-1887) va compaginar la seva carrera científica amb la música. Era doctor en química, va ser membre i professor de l'Acadèmia de Medicina de Sant Petersburg, però la música va estar present en la seva vida des de ben petit. De jove va conèixer Mussorgski i Balàkirev, que el van introduir en el cercle musical del nacionalisme rus que es va acabar convertint en el Grup dels Cinc, però ell es considerava un músic amateur, aficionat, "de diumenges". No obstant, les seves obres musicals eren molt valorades perquè tenien una categoria inqüestionable i un inequívoc alè rus. La seva producció és minsa però molt interessant, i hi destaquen dues magnífiques simfonies, dos quartets de corda excepcionals i una òpera, "El príncep Ígor", que és un referent de la música russa de tots els temps.
En aquest capítol podeu escoltar: Quartet de corda núm. 1, en la major; Romança per a baríton i orquestra. Aleksandr Borodín (1833-1887) va compaginar la seva carrera científica amb la música. Era doctor en química, va ser membre i professor de l'Acadèmia de Medicina de Sant Petersburg, però la música va estar present en la seva vida des de ben petit. De jove va conèixer Mussorgski i Balàkirev, que el van introduir en el cercle musical del nacionalisme rus que es va acabar convertint en el Grup dels Cinc, però ell es considerava un músic amateur, aficionat, "de diumenges". No obstant, les seves obres musicals eren molt valorades perquè tenien una categoria inqüestionable i un inequívoc alè rus. La seva producció és minsa però molt interessant, i hi destaquen dues magnífiques simfonies, dos quartets de corda excepcionals i una òpera, "El príncep Ígor", que és un referent de la música russa de tots els temps.
En aquest capítol podeu escoltar: Simfonia núm. 2, en si menor; "A les estepes de l'Àsia central". Aleksandr Borodín (1833-1887) va compaginar la seva carrera científica amb la música. Era doctor en química, va ser membre i professor de l'Acadèmia de Medicina de Sant Petersburg, però la música va estar present en la seva vida des de ben petit. De jove va conèixer Mussorgski i Balàkirev, que el van introduir en el cercle musical del nacionalisme rus que es va acabar convertint en el Grup dels Cinc, però ell es considerava un músic amateur, aficionat, "de diumenges". No obstant, les seves obres musicals eren molt valorades perquè tenien una categoria inqüestionable i un inequívoc alè rus. La seva producció és minsa però molt interessant, i hi destaquen dues magnífiques simfonies, dos quartets de corda excepcionals i una òpera, "El príncep Ígor", que és un referent de la música russa de tots els temps.
En aquest capítol podeu escoltar: Simfonia núm. 1, en mi bemoll major; "Casa nostra i casa vostra", ària per a mezzo i orquestra. Aleksandr Borodín (1833-1887) va compaginar la seva carrera científica amb la música. Era doctor en química, va ser membre i professor de l'Acadèmia de Medicina de Sant Petersburg, però la música va estar present en la seva vida des de ben petit. De jove va conèixer Mussorgski i Balàkirev, que el van introduir en el cercle musical del nacionalisme rus que es va acabar convertint en el Grup dels Cinc, però ell es considerava un músic amateur, aficionat, "de diumenges". No obstant, les seves obres musicals eren molt valorades perquè tenien una categoria inqüestionable i un inequívoc alè rus. La seva producció és minsa però molt interessant, i hi destaquen dues magnífiques simfonies, dos quartets de corda excepcionals i una òpera, "El príncep Ígor", que és un referent de la música russa de tots els temps.
En aquest capítol podeu escoltar: Quartet de corda núm. 1, "De la meva vida"; "Carnaval de Praga"; "La camperola" polka. Bedrich Smetana (1824-1884) està considerat el pare de la música txeca, el primer compositor que, en plena dominació cultural i política de l'imperi austrohongarès, va utilitzar de forma sistemàtica la llengua txeca en les seves òperes, el patrimoni musical folklòric de Bohèmia en la seva música simfònica, i va posar música a les tradicions, llegendes i paisatges de la seva terra. La seva vida, però, va estar plena d'entrebancs: compromès políticament, va haver d'exiliar-se a Suècia durant uns anys, va patir enveges i gelosies per part dels col·legues, va veure com se li morien l'esposa i tres de les quatre filles, i va passar els últims anys completament sord i amb problemes cognitius que el van aïllar del món. No obstant, escriure música va ser el seu refugi i consol fins a l'últim dia.
En aquest capítol podeu escoltar: tres poemes simfònics de "Ma vlast" (La meva pàtria): "Pels prats i boscos de Bohèmia", "Tabor" i "Blanik". Bedrich Smetana (1824-1884) està considerat el pare de la música txeca, el primer compositor que, en plena dominació cultural i política de l'imperi austrohongarès, va utilitzar de forma sistemàtica la llengua txeca en les seves òperes, el patrimoni musical folklòric de Bohèmia en la seva música simfònica, i va posar música a les tradicions, llegendes i paisatges de la seva terra. La seva vida, però, va estar plena d'entrebancs: compromès políticament, va haver d'exiliar-se a Suècia durant uns anys, va patir enveges i gelosies per part dels col·legues, va veure com se li morien l'esposa i tres de les quatre filles, i va passar els últims anys completament sord i amb problemes cognitius que el van aïllar del món. No obstant, escriure música va ser el seu refugi i consol fins a l'últim dia.
En aquest capítol podeu escoltar: tres poemes simfònics de "Ma Vlast" (La meva pàtria): "Vysehrad", "El Moldava" i "Sarka". Bedrich Smetana (1824-1884) està considerat el pare de la música txeca, el primer compositor que, en plena dominació cultural i política de l'imperi austrohongarès, va utilitzar de forma sistemàtica la llengua txeca en les seves òperes, el patrimoni musical folklòric de Bohèmia en la seva música simfònica, i va posar música a les tradicions, llegendes i paisatges de la seva terra. La seva vida, però, va estar plena d'entrebancs: compromès políticament, va haver d'exiliar-se a Suècia durant uns anys, va patir enveges i gelosies per part dels col·legues, va veure com se li morien l'esposa i tres de les quatre filles, i va passar els últims anys completament sord i amb problemes cognitius que el van aïllar del món. No obstant, escriure música va ser el seu refugi i consol fins a l'últim dia.
En aquest capítol podeu escoltar: Trio per a piano en sol menor, op. 15; "Ricard III", poema simfònic op. 11. Bedrich Smetana (1824-1884) està considerat el pare de la música txeca, el primer compositor que, en plena dominació cultural i política de l'imperi austrohongarès, va utilitzar de forma sistemàtica la llengua txeca en les seves òperes, el patrimoni musical folklòric de Bohèmia en la seva música simfònica, i va posar música a les tradicions, llegendes i paisatges de la seva terra. La seva vida, però, va estar plena d'entrebancs: compromès políticament, va haver d'exiliar-se a Suècia durant uns anys, va patir enveges i gelosies per part dels col·legues, va veure com se li morien l'esposa i tres de les quatre filles, i va passar els últims anys completament sord i amb problemes cognitius que el van aïllar del món. No obstant, escriure música va ser el seu refugi i consol fins a l'últim dia.
En aquest capítol podeu escoltar: "Simfonia festiva i triomfal" (Scherzo); "La núvia venuda" (Obertura, Polka, Furiant i Skocna); "Libuse" (Obertura). Bedrich Smetana (1824-1884) està considerat el pare de la música txeca, el primer compositor que, en plena dominació cultural i política de l'imperi austrohongarès, va utilitzar de forma sistemàtica la llengua txeca en les seves òperes, el patrimoni musical folklòric de Bohèmia en la seva música simfònica, i va posar música a les tradicions, llegendes i paisatges de la seva terra. La seva vida, però, va estar plena d'entrebancs: compromès políticament, va haver d'exiliar-se a Suècia durant uns anys, va patir enveges i gelosies per part dels col·legues, va veure com se li morien l'esposa i tres de les quatre filles, i va passar els últims anys completament sord i amb problemes cognitius que el van aïllar del món. No obstant, escriure música va ser el seu refugi i consol fins a l'últim dia.
En aquest capítol podeu sentir: Tres valsos del film "Madame Bovary", op. 128; Concert per a violoncel i orquestra núm. 1, op. 136; "Suite Provençal", op. 152; "Scaramouche" per a dos pianos, op. 165. Darius Milhaud (1892-1974) va ser un dels compositors més destacats i peculiars de la primera meitat del segle XX. Provençal d'origen jueu, va ser membre integrant del Grup dels sis francès (a contracor) i és autor d'una música eclèctica, cosmopolita, brillant i juganera, empeltada dels ritmes brasilers i del jazz que havia conegut en els seus nombrosos viatges a Amèrica, on durant la Segona Guerra Mundial es va haver d'exiliar. Sentirem obres de l'etapa de joventut, dels bojos anys vint, obres extravagants i trencadores, música trapella als antípodes de l'avantguarda centreeuropea (que detestava) però estèticament propera al dadaisme, al surrealisme i al cubisme, que astoraven i alhora enamoraven el públic de l'època.
En aquest capítol podeu sentir: "Le carnaval d'Aix", fantasia per a piano i orquestra; "L'abandon d'Arianne", òpera-minut, op. 98; Concert per a piano i orquestra núm. 1, op. 127. Darius Milhaud (1892-1974) va ser un dels compositors més destacats i peculiars de la primera meitat del segle XX. Provençal d'origen jueu, va ser membre integrant del Grup dels sis francès (a contracor) i és autor d'una música eclèctica, cosmopolita, brillant i juganera, empeltada dels ritmes brasilers i del jazz que havia conegut en els seus nombrosos viatges a Amèrica, on durant la Segona Guerra Mundial es va haver d'exiliar. Sentirem obres de l'etapa de joventut, dels bojos anys vint, obres extravagants i trencadores, música trapella als antípodes de l'avanguarda centreeuropea (que detestava) però estèticament propera al dadaisme, al surrealisme i al cubisme, que astoraven i alhora enamoraven el públic de l'època.
En aquest capítol podeu sentir: Petita Simfonia núm. 6; "La création du monde"; "L'enlevement d'Europe", òpera-minut, op. 94. Darius Milhaud (1892-1974) va ser un dels compositors més destacats i peculiars de la primera meitat del segle XX. Provençal d'origen jueu, va ser membre integrant del Grup dels sis francès (a contracor) i és autor d'una música eclèctica, cosmopolita, brillant i juganera, empeltada dels ritmes brasilers i del jazz que havia conegut en els seus nombrosos viatges a Amèrica, on durant la Segona Guerra Mundial es va haver d'exiliar. Sentirem obres de l'etapa de joventut, dels bojos anys vint, obres extravagants i trencadores, música trapella als antípodes de l'avantguarda centreeuropea (que detestava) però estèticament propera al dadaisme, al surrealisme i al cubisme, que astoraven i alhora enamoraven el públic de l'època.
En aquest capítol podeu sentir: Petita Simfonia num. 1; Petita Simfonia núm. 2; "Le boeuf sur le toit". Darius Milhaud (1892-1974) va ser un dels compositors més destacats i peculiars de la primera meitat del segle XX. Provençal d'origen jueu, va ser membre integrant del Grup dels sis francès (a contracor) i és autor d'una música eclèctica, cosmopolita, brillant i juganera, empeltada dels ritmes brasilers i del jazz que havia conegut en els seus nombrosos viatges a Amèrica, on durant la Segona Guerra Mundial es va haver d'exiliar. Sentirem obres de l'etapa de joventut, dels bojos anys vint, obres extravagants i trencadores, música trapella als antípodes de l'avantguarda centreeuropea (que detestava) però estèticament propera al dadaisme, al surrealisme i al cubisme, que astoraven i alhora enamoraven el públic de l'època.
En aquest capítol podeu escoltar: "Preludis" (selecció); "Souvenirs de l'exposition"; "Variacions sobre un tema de Chopin". Frederic Mompou (1893-1987) va convertir el piano en el seu vehicle d'expressió durant tota la vida. Per a aquest instrument va compondre la immensa majoria de la seva música, especialment durant els anys de joventut i fins a la Guerra Civil, el període que explorarem aquesta setmana. Obres breus, delicades, íntimes, essencials i inclassificables, arrelades a la seva terra però amb un inequívoc alè francès adquirit en les dues dècades que va viure al país veí durant la seva joventut, amb constants visites a Catalunya. "Soc un home de poques paraules, i un músic de poques notes", resumeix a la perfecció la seva manera de fer música.
En aquest capítol podeu escoltar: "Cançons i danses". Frederic Mompou (1893-1987) va convertir el piano en el seu vehicle d'expressió durant tota la vida. Per a aquest instrument va compondre la immensa majoria de la seva música, especialment durant els anys de joventut i fins a la Guerra Civil, el període que explorarem aquesta setmana. Obres breus, delicades, íntimes, essencials i inclassificables, arrelades a la seva terra però amb un inequívoc alè francès adquirit en les dues dècades que va viure al país veí durant la seva joventut, amb constants visites a Catalunya. "Soc un home de poques paraules, i un músic de poques notes", resumeix a la perfecció la seva manera de fer música.
En aquest capítol podeu escoltar: "Escenes d'infants"; "Cants màgics"; "Fêtes lontaines"; "Charmes". Frederic Mompou (1893-1987) va convertir el piano en el seu vehicle d'expressió durant tota la vida. Per a aquest instrument va compondre la immensa majoria de la seva música, especialment durant els anys de joventut i fins a la Guerra Civil, el període que explorarem aquesta setmana. Obres breus, delicades, íntimes, essencials i inclassificables, arrelades a la seva terra però amb un inequívoc alè francès adquirit en les dues dècades que va viure al país veí durant la seva joventut, amb constants visites a Catalunya. "Soc un home de poques paraules, i un músic de poques notes", resumeix a la perfecció la seva manera de fer música.