La Covid ha empitjorat les opcions dels joves de trobar feina
La Covid ha empitjorat les opcions dels joves de trobar feina (iStock)
La teoria del cigne negre

Sense feina als 24

3 de cada 10 joves d'entre 16 i 24 anys que volen treballar no troben feina

Enllaç a altres textos de l'autor

Pilar García

Redactora d'informatius especialitzada en economia

@pilargarcia45
Actualitzat

Catalunya té la segona taxa d'atur juvenil més alta de la Unió Europea. I si els universitaris ja ho tenen malament, els que han fet formació professional, una mica pitjor, i als que només tenen estudis obligatoris encara els costa més entrar al mercat laboral.  

Per si tot això no fos prou, amb el coronavirus hi ha hagut la tempesta perfecta, segons Libertad González, professora d'Economia de la UPF, i han perdut la feina joves que estaven treballant.  

"L'hostaleria en general ocupa molts joves i és el sector que més ocupació ha perdut amb la Covid i les restriccions. A més, en èpoques de crisi, l'atur puja més entre els joves perquè els primers contractes que cauen són els temporals, i són principalment els que tenen els joves."

Però el problema de l'atur juvenil no ve d'ara, i s'hi combinen diversos factors.

"Al sistema educatiu, potser la formació no es correspon amb el que necessiten les empreses, i després un altre problema és la dificultat de compatibilitzar feina i estudis. Estem parlant de molt abandonament escolar i molt atur juvenil; hi ha desajustos que s'estan combinant per generar aquesta situació."

La formació i les necessitats de les empreses no sempre encaixen

 

Per què en altres països els joves tenen menys dificultats per trobar feina?

Segons Libertad González, en altres països no hi ha tanta temporalitat i a més saben combinar feina i estudis.

"En altres països ho fan millor en el tema de treballar mentre estàs estudiant, i fins i tot es reserven llocs de treball per a joves en formació. El cas d'Alemanya és el més paradigmàtic, l'FP està més connectada al mercat de treball amb contractes com el d'aprenent, i això aquí no està tan desenvolupat. I també a nivell universitari, res no impedeix compatibilitzar la feina amb els estudis, de manera que quan acabes la carrera ja tens experiència laboral. "

Hi ha sectors que no troben joves per treballar-hi

Un és el tèxtil. Les fàbriques no troben relleu generacional i no poden cobrir les jubilacions. A les formacions d'FP d'aquest àmbit queden places vacants, segons Núria Aurell, vicepresidenta del Gremi Tèxtil.

"La gran problemàtica al sector és trobar gent que vulgui treballar a la fàbrica i portant les màquines, que són especialitats. Són oficis de tota la vida i avui en dia no hi ha gent que vulgui formar-se en això. A l'FP de Terrassa, per exemple, han sobrat places."

La indústria tèxtil no troba treballadors

El mateix passa amb els forns de pa i les pastisseries. Segons Fanny Novell, del Gremi de Flequers i Pastissers, els joves tenen una visió negativa del sector pel que fa a horaris i sous, això no s'adiu del tot amb la realitat perquè la manera de treballar ha anat canviant els últims anys.

"Ens costa molt trobar joves que vulguin venir. No hem sabut donar-li el valor que es mereix, al nostre ofici. Si és un bon professional es pot arribar a pagar un bon sou i cada vegada els horaris poden ser més flexibles, la tecnologia ens ajuda perquè la feina no s'hagi de fer durant la nit."

La informàtica i la tecnologia ja són una altra cosa. Aquí hi ha molts estudiants tant de formació professional com universitaris. Però igualment no hi ha prou candidats per a tota l'oferta del mercat, perquè ara tots els negocis utilitzen eines digitals. A més les seves competències no sempre es corresponen a les necessitats de les empreses, segons Pedro Gómez president de l'Aseitec, l'Associació d'Empreses d'Informàtica i Tecnologies de la Comunicació de Catalunya.

"Sí que hi ha oferta, som un sector en creixement. Però hi ha desajustos, perquè calen perfils tan nous que a les escoles professionals els costa seguir el ritme, i per tant les empreses no tenim més remei que acabar de formar els treballadors."

En informàtica i tecnologies de la comunicació hi ha oferta i demanda de feina

Les polítiques públiques han destinat centenars de milions a impulsar l'ocupació juvenil, però és obvi que, almenys fins ara, no han funcionat.

 

 

Anar al contingut