Palestina, una nació partida en dos

Palestina és una nació dividida. D'una banda, Gaza, al sud-oest d'Israel. De l'altra, Cisjordània, a l'est. Això sense tenir en compte els palestins que viuen als camps de refugiats dels països veïns de Síria, Jordània i el Líban. Però la divisió de Palestina no només és territorial, també és política. Un dels actors és Fatah, que sempre ha controlat l'Autoritat Nacional Palestina (ANP), primer amb l'històric Yasser Arafat, i des del 2005 amb Mahmud Abbas. El president de l'ANP mana només a la regió de Cisjordània, on hi ha les seus presidencials i governamentals a la ciutat de Ramal·lah. Mahmud Abbas, amb el seu gabinet (Reuters ) A les segones i últimes eleccions va entrar en joc un nou actor polític: Hamas, que als primers comicis de l'any 1996 no hi va participar perquè era contrari a l'acord d'autonomia que Arafat havia signat a Israel. Una dècada després, però, el moviment de resistència islàmica va canviar d'opinió i va guanyar a tots els territoris palestins, tant a Cisjordània com a Gaza. La professora de Relacions Internacionals de la Universitat Blanquerna Montserrat Arbós, i membre de FundiPau, explica al "Catalunya nit" que davant d'aquesta situació es va acordar que Fatah mantindria la presidència autonòmica i Hamas es quedaria la direcció del govern. Però les discrepàncies internes entre tots dos, el boicot de la comunitat internacional a reconèixer Hamas com a actor polític i alguns incidents armats entre les dues formacions van acabar en ruptura: "Això va comportar la divisió de facto dels territoris palestins amb Hamas governant a la Franja de Gaza i Fatah a Cisjordània. Això ha comportat que des d'aleshores uns i altres han governat per decret, sense validació parlamentària, amb el que això comporta de debilitament de la consciència democràtica de les institucions palestines." De totes maneres, els territoris palestins no només van votar per Fatah o Hamas. Al parlament del 2006 hi havia representants polítics de cinc partits més. La franja, sota setge abans de l'arribada de Hamas En concret, la situació a Gaza és especialment preocupant, des d'abans que Hamas es convertís en l'única autoritat de la Franja. Fa més de 15 anys que aquest territori viu sota el bloqueig d'Israel, hi hagi o no hi hagi guerra. El va ordenar l'aleshores primer ministre israelià Ariel Sharon. Això vol dir que qui mana a la Franja de Gaza no pot importar ni exportar res. De fet, segons explica Arbós, les setmanes prèvies a l'atemptat de Hamas hi va haver diverses manifestacions de ciutadans queixant-se contra aquesta situació econòmica. La taxa d'atur és del 50%, una desocupació que entre els joves s'eleva fins al 80%. La majoria de palestins, 4 de cada 5 persones que viuen a la Franja, viuen sota el llindar de la pobresa. "Jo crec que es pot dir sense embuts que l'economia de Gaza depèn de l'ajuda internacional i que un 30% de la població de Gaza viu en condicions extremes o catastròfiques, segons paraules de l'ONU." Per il·lustrar la situació que es viu a Gaza, l'experta en relacions internacionals afegeix que prop de 100.000 persones no tenen accés a l'aigua corrent. Pel que fa a les persones que sí que hi tenen accés, l'aigua que se subministra a les cases i els hospitals no compleix els estàndards de potabilitat. L'aqüífer que hi ha sota de Gaza està sobreexplotat, ha estat afectat per les filtracions d'aigües residuals pels bombardejos constants de les infraestructures i falta de renovació, i per la contaminació per salinització perquè no hi ha temps de potabilitzar tota l'aigua. A més, cada dia hi ha talls d'electricitat. La meitat de l'electricitat que es produeix a Gaza es fa sobre generadors propis, no sobre la xarxa oberta de canalització. Un home palestí intenta coure pa enmig de les restriccions d'electricitat a Gaza (Reuters/Mohammed Salem) Gaza, una presó a l'aire lliure Gaza és un dels territoris amb la densitat de població més alta del món. Hi viuen 2 milions de persones. De fet, les Nacions Unides han declarat Gaza "zona inhabitable" i en més d'una ocasió l'han definida com "una presó a l'aire lliure". Arbós descriu les fronteres físiques de Gaza, que controla Israel al nord i sud-est, i Egipte al sud de la Franja: "Tot el perímetre terrestre de la Franja de Gaza està tancat per una barrera doble de formigó i filferro amb vigilància militar: torres de control, sensors, càmeres, radars, etc. Per sota terra hi ha construït un mur de formigó. I els 40 quilòmetres de costa també estan vigilats per la marina israeliana. Això vol dir que res ni ningú surt de la Franja de Gaza si no té un permís per fer-ho." Palestins amb doble nacionalitat esperen per creuar Egipte, al sud de Gaza(EFE/HAITHAM IMAD) Els permisos per sortir i entrar a la Franja de Gaza només són per treballar o per rebre atenció mèdica. Segons dades de les Nacions Unides, l'abril d'aquest any el nombre total de permisos que es donaven per sortir de la Franja van ser un 90% menys que els que s'estaven donant abans de la imposició del bloqueig.

Palestina, una nació partida en dos

Els territoris palestins estan dividits en dos a nivell territorial i polític: Fatah governa a Cisjordània, mentre que Hamas controla la Franja de Gaza