L'extinció del català a Barcelona i l'incert futur de la llengua arreu del país

Més de la meitat de les persones que viuen a Barcelona no parlen mai en català o bé molt poc. Així es desprèn de l'Enquesta a la Joventut, que ha fet pública l'Ajuntament de la capital catalana. L'estudi detalla la dificultat de sentir enraonar en català, especialment entre el jovent. Segons l'anàlisi, només el 5% dels joves de Nou Barris té el català com a llengua habitual. A Ciutat Vella, el percentatge és del 16%, i a Sant Andreu, del 23%. Els joves que més utilitzen la llengua són els de Sarrià-Sant Gervasi i Gràcia, on els percentatges no arriben, però, al 50%. Llengua habitual entre la joventut a Barcelona (Ajuntament de Barcelona) Si parlem de totes les franges d'edat, l'estudi desgrana com en el segment de població monolingüe en castellà una de cada quatre persones no parlen mai en català. Entre els que empren més la llengua catalana, una de cada deu persones diu que la fa servir molt, i un 19%, força. Una situació que aboca a la desaparició El guionista, escriptor i divulgador lingüístic català Enric Gomà sosté que quan menys d'un 30% de la població utilitza una llengua és molt difícil que sobrevisqui: "El dia que caigui Barcelona, Catalunya caurà com un dòmino. Cal apostar pel català a Barcelona. Una gran ciutat és fonamental per a una llengua mitjana com la nostra. El català s'ha de poder mantenir com una llengua urbana." Gomà afegeix que el futur del català és impossible sense l'impuls de les administracions: "El català a Barcelona no va prou bé, cal prestigiar-lo. És ideal que el govern municipal se'n cuidi. Però això també hauria de ser cosa del govern central. De què serveix donar suport a un govern espanyol si no se'l fa treballar pel català?" Per Gomà, la situació de la llengua és complexa però no per abandonar-ne la defensa i l'impuls. Enquesta d'Usos Lingüístics de la Població del 2018 (Ajuntament de Barcelona) Mesures proposades per fomentar l'ús del català L'Ajuntament de Barcelona ha creat una comissió d'experts per incidir en un canvi d'usos. La formen Teresa Cabré, Míriam Hatibi, Enric Gomà, Rudolf Ortega, Jordi Font, Eduard Voltas i Custodia Moreno. Treballaran amb entitats i consells sectorials per incidir en una mesura de govern de foment del català per a un canvi d'usos de la llengua. La mesura es distribueix en aquests àmbits: Ensenyament: jocs florals digitals en català, en col·laboració amb Betevé, i xerrades de creadores i creadors de continguts en català a les xarxes socials als centres d'educació secundària. Joventut, lleure i esport: foment del vincle dels joves amb el català amb vídeos a Instagram i formació en llengua catalana per a entrenadors i entrenadores i àrbitres. Cultura, ciència i universitats: increment de les projeccions de cinema en català, creació del Dia de la Llengua a Barcelona, recuperació de la toponímia popular barcelonina i foment de la divulgació científica en català. Empresa, comerç i turisme: suport als comerços en l'ús del català mitjançant cursos o guies de conversa, formació específica en català per a les empreses instal·lades a Barcelona i incorporació d'un vocabulari breu de llengua catalana a les guies i els materials de turisme. Sanitat, acollida i arrelament: cursos de llengua catalana per al personal sanitari estranger, impuls del voluntariat lingüístic entre el personal municipal i promoció dels cursos de català per a persones nouvingudes del Consorci de Normalització Lingüística. Administració: formació per al personal d'atenció al públic sobre els usos lingüístics adaptats a situacions específiques, reforç del servei intern de formació lingüística per al personal municipal i promoció dels drets lingüístics entre la ciutadania.

L'extinció del català a Barcelona i l'incert futur de la llengua arreu del país

L'Ajuntament de la capital catalana emprendrà mesures per fomentar-ne l'ús en constatar que més de la meitat dels barcelonins no el parlen mai o bé molt poc