La femta de porcs i vaques; de problema a solució

Alcarràs, al Segrià, és un dels municipis que concentren més explotacions ramaderes de tot Europa i la gestió dels fems i purins que generen s'ha convertit en un gran repte. Per donar-hi sortida, la SAT Alcarràs Bioproductors, una agrupació local de 150 famílies, ha posat en marxa una planta de compostatge que transforma les dejeccions en adob orgànic. La planta de compostatge s'ha construït en un sector d'una finca de 17 hectàrees a la zona de Vallmanya, a Alcarràs (SAT Alcarràs Bioproductors) De forma pionera en l'àmbit ramader, hi barregen les dejeccions animals amb estructurant -restes vegetals provinents de la poda, per exemple- per tal d'accelerar el compostatge. El procés està totalment digitalitzat. En tres mesos, dels fems de vedell se n'obté un producte apte per a cultius ecològics, i dels purins procedents dels porcs, adob orgànic. Això obre noves oportunitats de negoci, segons Miquel Serra, d'Alcarràs Bioproductors. "Això ens permetrà la continuïtat de les nostres empreses perquè gestionarem les dejeccions d'una manera sostenible i amb possibilitats de treure aquest producte, d'alta qualitat i ecològic, del nostre territori." La instal·lació pot tractar 27.000 tones anuals de dejeccions ramaderes que fins ara es feien servir, majoritàriament, per adobar els camps del municipi, una zona vulnerable per la concentració de nitrats als aqüífers. La inversió ha estat d'1,3 milions d'euros. Els ramaders d'Alcarràs utilitzen una tècnica pionera que combina restes vegetals i dejeccions ramaderes per compostar (Catalunya Ràdio / Roger Segura) Pantalles per a mòbils o bosses de compostatge? Aquesta planta de compostatge és només el punt de partida d'un projecte més ambiciós que vol trobar noves sortides a les dejeccions ramaderes. Entre les opcions hi ha la producció d'energia verda o de productes cosmètics. A més, el 50% de la part sòlida dels purins és cel·lulosa i Serra explica que amb aquest material podrien fabricar pantalles per a mòbils o bosses de compostatge com les que es fan servir en el sistema porta a porta. El control de la humitat i la temperatura del compost orgànic fet a partir de fems i purins està totalment digitalitzat (Catalunya Ràdio / Roger Segura) La Diputació de Lleida, el govern, la UdL i les cambres de comerç promouen al voltant de la instal·lació el "Bio-Hub km 0", un projecte de bioeconomia circular per investigar i validar aquests possibles nous usos de les dejeccions ramaderes. Una oportunitat davant la falta de fertilitzants De moment, algunes multinacionals ja s'han interessat pel producte orgànic fet a Alcarràs. Un adob de valor afegit que podria convertir-se en una alternativa als fertilitzants químics, immersos en una crisi d'oferta que n'ha disparat el preu. Unes 150 famílies ramaderes d'Alcarràs s'han unit per invertir 1,3 milions d'euros en un projecte d'economia circular (Catalunya Ràdio / Roger Segura) Entre els impulsors de la planta hi ha ramaders que també es dediquen a l'agricultura, com en Ramón Manonelles, que ara preveu reduir costos de producció. "Hi veiem una gran oportunitat tant per poder fer els nostres conreus ecològics com per aprofitar-nos de la situació en què ens trobem i tenir menys despeses als nostres camps. Els fertilitzants ens han pujat un 150%." A banda del benefici econòmic, la planta donarà aire a un sector que a l'hora de créixer topa amb la legislació. I és que la normativa supedita la construcció o ampliació de granges a la capacitat que tenen de gestionar els fems i els purins. L'aigua de la pluja i els lixiviats es reaprofiten durant el procés de compostatge de fems i purins, i els ramaders preveuen abastir la planta amb plaques solars (Catalunya Ràdio / Roger Segura) Alcarràs es caracteritza per explotacions ramaderes de caràcter familiar. Entre totes sumen uns 50.000 caps de vedells, 35.000 caps de truges mares i uns 250.000 caps de porcí d'engreix, a més de les nombroses explotacions d'oví i aviram.

La femta de porcs i vaques; de problema a solució

Alcarràs reinventa la gestió de fems i purins. Una agrupació de 150 famílies ramaderes estrena una planta de compostatge pionera a Europa que troba nous usos per a les dejeccions animals