Israel, l'Estat que s'estén pel territori

Des que l'any 1948 Ben-Gurion va proclamar l'Estat d'Israel, les fronteres del país s'han anat movent. El motiu són els assentaments. Les comunitats de ciutadans israelians construïdes en territoris ocupats. A finals de la dècada dels 1960, Israel va aixecar assentaments durant la guerra dels Sis Dies a la península del Sinaí, la Franja de Gaza, Cisjordània, Jerusalem Est i els alts del Golan. Però es va acabar retirant del Sinaí i la Franja de Gaza. Ara n'hi ha i Israel en continua construint a Cisjordània, Jerusalem Est i, en menor mesura, als alts del Golan. La professora de Relacions Internacionals de la Universitat Blanquerna Montserrat Arbós, i membre de FundiPau, comenta al "Catalunya nit", sobre els assentaments: "La comunitat internacional considera que els assentaments són il·legals, perquè per la Convenció de Ginebra tu no pots modificar o fer alteracions substancials dels territoris que ocupes militarment." Si ens fixem en les xifres de les Nacions Unides, Arbós explica que l'any 1993, quan es van signar els Acords d'Oslo, hi havia aproximadament 160.000 colons. Actualment, n'hi ha més de 600.000 als territoris ocupats: "Cada cop que es produeix una expulsió dels palestins que viuen al voltant i, per part dels colons, una adjudicació de les terres que limiten aquest assentament." Els diferents governs israelians sempre han secundat la construcció de nous assentaments. També, ara, sota el mandat del primer ministre Benjamin Netanyahu. Netanyahu, l'home que més anys ha governat Israel Netanyahu és l'home que més temps ha estat al govern: més de 15 anys en tres etapes. Històricament, el seu partit, el Likud, s'havia alternat al poder amb els laboristes. Però la polarització política i la fragmentació de l'arc parlamentari li han posat difícil formar govern. Benjamin Netanyahu, en una imatge d'arxiu (CCMA) Les cinc eleccions dels últims quatre anys han acabat amb un govern de coalició més a la dreta que mai. Segons Arbós, l'extrema dreta ha estat un element distorsionador: "Ministres d'ultradreta que neguen l'existència d'un poble palestí, que han defensat postulats violents, armats, per resoldre el problema, i que la part secular de la societat israeliana considera que són, i insisteixo que utilitzo les seves paraules, són supremacistes i homòfobs." El sistema electoral d'Israel és proporcional, com el nostre, però unicameral. La polèmica reforma judicial L'última polèmica del govern Netanyahu, que ha provocat les mobilitzacions socials més grans dels 75 anys d'història del país, ha estat la reforma judicial per retallar poders a l'alt tribunal del país. El Tribunal Suprem no podrà anul·lar decisions del govern que consideri no raonables. Amb la modificació, el poder executiu també podrà intervenir en el procés de designació de jutges: "I, bàsicament, en essència, el que fa aquesta alteració legislativa és alterar greument les garanties d'independència del sistema judicial israelià. Alterar la independència judicial en qualsevol sistema democràtic és una situació greu, perquè la independència judicial és un dels pilars de qualsevol democràcia." Protesta contra la reforma judicial impulsada per Netanyahu (Reuters/Ronen Zvulun) L'oposició política acusa Netanyahu, el més dèbil dels últims anys, de voler blindar-se davant de les diverses causes que té obertes per corrupció.

Israel, l'Estat que s'estén pel territori

Els colons dels assentaments israelians a terres palestines han passat dels 160.000 l'any 1993 fins als 600.000 que hi ha actualment