Els fiscals instruiran les causes penals en la nova llei d'enjudiciament criminal
El projecte de llei del govern de Pedro Sánchez s'adapta al model europeu, en què és un fiscal i no un jutge qui dirigeix la investigació. Alguns juristes, però, posen en dubte la imparcialitat del ministeri fiscal
Els fiscals instruiran les causes penals en la nova llei d'enjudiciament criminal
Catalunya nit

Els fiscals instruiran les causes penals en la nova llei d'enjudiciament criminal

El projecte de llei del govern de Pedro Sánchez s'adapta al model europeu, en què és un fiscal i no un jutge qui dirigeix la investigació. Alguns juristes, però, posen en dubte la imparcialitat del ministeri fiscal

Martí Farrero, Elisa Omedes
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

El govern espanyol proposa una reforma de la llei d'enjudiciament criminal perquè sigui un fiscal i no un jutge el que investigui el cas. Aquest és el model predominant a Europa i reforça algunes de les garanties dels investigats, però també té alguns riscos.

La Fiscalia investigarà, el jutge decidirà si la causa arriba a judici

El Consell de Ministres va aprovar el 24 de novembre l'avantprojecte del Ministeri de Justícia per reformar una llei molt antiga, del 1882, que ja s'ha anat modificant i actualitzant en aquests 138 anys. Ara l'haurà d'aprovar el Congrés.

La reforma implica un canvi de model: la investigació ja no anirà a càrrec d'un jutge instructor, sinó d'un fiscal. D'aquesta manera, s'evita que el que investiga sigui també qui decideix si el cas arriba a judici.

Representació de la justícia
Representació de la justícia (Unsplash)

Si la llei va endavant, hi haurà tres figures que intervindran en el procediment abans d'arribar al judici:

- el fiscal instructor, encarregat de la investigació del cas.

- el jutge de garanties, que tutelarà els drets dels acusats.

- el jutge de l'audiència preliminar, que decidirà si s'obre judici oral i quines proves aportades per les parts són vàlides.

La instrucció té valor indiciari, però no provatori, i aquest esquema consolida el sistema garantista i fa més eficaç la investigació.

La nova llei reforça la protecció de la integritat, honor i intimitat, tant dels acusats com de les víctimes.

Pros i contres del model

Però aquest model té detractors. Alguns juristes alerten que la Fiscalia té una estructura jeràrquica i que, en última instància, qui mana és el govern de torn. Aquest és l'argument de Joan Queralt, catedràtic de Dret Penal, per preferir la figura del jutge instructor:

"La poca independència real del ministeri fiscal. El jutge, malgrat tots els problemes, és independent, el fiscal no ho és. No ho és ni del seu superior ni del govern. S'ha de recalcar les dues coses. I el jutge no té cap superior. Això és importantíssim."

Els fiscals, en canvi, defensen la seva professionalitat. Cristina Dexeus, presidenta de l'Associació de Fiscals, diu que hi ha altres principis fiscals que s'imposen a la jerarquia:

"Els dos principis fonamentals són el de legalitat i imparcialitat. I el principi de jerarquia i d'unitat d'actuació són secundaris per fer valer els altres dos."

Joan Queralt insisteix a posar-ho en dubte amb un l'exemple recent de les causes contra l'independentisme:

"No canviaran els fiscals, continuaran els mateixos que hi ha ara, amb tots els defectes que sabem que ha tingut el ministeri fiscal a Catalunya i Espanya. Si aquests són els fiscals que han d'instruir, és una mica complicat."

Jutge vestit amb toga
Toga en un judici (Europa Press)

Espanya s'adapta al seu entorn

Segons el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, amb aquesta reforma es vol superar un model de procés penal decimonònic i donar compliment al mandat de la Unió Europea. En el context europeu, només Espanya fins ara, Bèlgica i França, per segons quins delictes, mantenen la figura del jutge instructor. En el món anglosaxó resulta incomprensible que qui investiga sigui qui decideixi si el cas arriba a judici. El model que es proposa ara és semblant al que ens mostren les sèries i pel·lícules americanes i britàniques, en què és la Fiscalia qui dirigeix la investigació policial i un jutge independent qui decideix si el cas té prou consistència per arribar a judici. Fonts judicials han arribat a confessar a Catalunya Ràdio que, en la tradició nòrdica del dret, el jutge instructor els recorda la Inquisició. Literalment.

Manilles
Manilles (Unsplash)

El partidisme polític, fora dels tribunals

Una altra de les novetats d'aquesta reforma de la llei d'enjudiciament criminal és que es posen límits a l'acusació popular. Es prohibirà, expressament, que l'exerceixin els partits polítics, els sindicats i qualsevol altra persona jurídica pública. Així es pretén que interessos partidistes instrumentalitzin el procés penal. S'acabarà, doncs, per exemple, la pràctica de l'extrema dreta de Vox de personar-se en els processos contra l'independentisme.

 

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut