Rutger Bregman no es mossega la llengua. És autor de llibres com "Utopia per a realistes", que defensa la renda universal bàsica, i es va fer famós fa dos anys quan al Fòrum Econòmic de Davos va denunciar davant tots els assistents que l'autèntic problema de l'economia mundial és l'evasió d'impostos dels rics.

El vídeo es va fer viral i va posar en primer pla l'autor que ara presenta "La humanitat", publicat per Empúries i a Anagrama en castellà amb el títol "Dignos de ser humanos".

Proposa revisar la història a partir de l'evidència que l'ésser humà tendeix més a cooperar que a competir, a confiar que a desconfiar. I té una teoria: al poder el beneficia que la humanitat cregui que és dolenta per naturalesa, perquè així la pot controlar.

"Si no podem confiar en els altres, necessitem que hi hagi algú a dalt controlant, necessitem jerarquia, ministres, reis i reines. Però si les persones podem confiar en nosaltres mateixos, podem passar a ser una societat mes igualitària i a una democràcia més autèntica."

A través de múltiples episodis històrics, defensa que l'home és bo per naturalesa i que això és el que ha fet que el món avanci. Creu que la majoria de persones són decents però que el poder corromp. I ho té clar: la democràcia té molts dèficits.

"Hem de ser honestos i reconèixer que no és una democràcia real. El que tenim és una aristocràcia electa. El poble podem elegir els nostres aristòcrates. Una democràcia real és quan la gent es pot convertir en polític, això és el que es feia a l'antiga Grècia."

A l'assaig posa molts exemples per defensar que l'home és bo per naturalesa: el bombardeig alemany a Londres durant la Segona Guerra Mundial, amb uns ciutadans que van tenir un comportament solidari i resilient, quan els dissenyadors de l'atac preveien que entrarien en pànic.

O desmenteix un famós cas d'assassinat d'una dona a Nova York el 1964, del qual suposadament van ser testimonis 38 persones que no van fer res per evitar-ho.

Llegir bon periodisme

En el moment actual, assetjats per preocupacions com el canvi climàtic o la pandèmia, proposa llegir només bon periodisme i no estar sempre enganxat a la pluja constant de notícies.
 

Creu que una de les grans tragèdies de la nostra època és que hi ha un grup de persones "superintel·ligents que cobren una quantitat de diners ridículament enorme per deixar que fem tants clics com puguem per comprar més coses que no necessitem i així impressionar gent que no ens agrada". I ho deixa clar: cal desconnectar de Twitter.

"Twitter és com les drogues. Està dissenyat perquè resulti del tot addictiu, sempre hi vols tornar. Activa certes parts del cervell que fan que ens centrem en el que és negatiu i el pitjor de nosaltres. Això s'ha de reconèixer. I recomano que senzillament s'apagui."

Bregman assegura que som al final del neoliberalisme, on tot gira al voltant del capitalisme, i que hi ha una nova generació progressista, feminista i amb idees noves que creu que arribaran a temps per canviar, cap a bé, el destí de la humanitat.