Polls de trencalòs: la contribució lleidatana per recuperar una espècie en perill

El projecte de recuperació del trencalòs a nivell europeu va començar fa 40 anys a partir de la idea de tres científics. Van proposar utilitzar els exemplars d'aquesta espècie de voltor que hi havia als zoos per fer-ne cria en captivitat i reintroduir els descendents als llocs on històricament havia estat present. Van començar amb 40 exemplars, i ara n'hi ha 170.El Centre de Fauna de Vallcalent, a Lleida, hi participa des de fa 18 anys, però cada cop que hi neix un poll, Joan Alàs, el coordinador del centre, ho celebra com un triomf: "A principis dels 80 la situació del trencalòs era crítica. Només en quedaven entre cinc i sis parelles distribuïdes entre les comarques de l'Alta Ribagorça i el Pallars. La regressió que van patir s'explica bàsicament per la ingestió de verins, la caça furtiva i l'espoli de nius. Passar d'aquesta situació a tenir 30 parelles que aquest any han fet posta és un èxit bestial." Tècnics de Vallcalent ajudant el poll a sortir de l'ou (Javier Lobon Rovira) Un cop de mà per tenir descendència Ara hi ha exemplars de trencalòs per tot el Pirineu i se n'estant introduint al Maestrat i la zona dels Ports. Molts són fills dels 12 exemplars adults que hi ha a Vallcalent, animals que han arribat al centre per diferents motius i que, en alguns casos, només aconsegueixen reproduir-se perquè els tècnics del centre, coordinats per Àlex Llopis, els donen un cop de mà. És el cas d'una parella que els van enviar des del parc zoològic, on no entenien per què tots els ous de la femella es trencaven. El primer any els van deixar criar i van observar el seu comportament i, de seguida, van saber què fer: "La femella no era capaç de moure les potes cap enrere per fer el cossi on normalment ponen. Movia l'ou d'una manera que al final es trencava. Ara l'hi retirem i l'hi canviem per un ou fals perquè el continuï covant però l'ou bo el covem a la incubadora." El poll que acaba de néixer no és fill d'aquesta parella, però també ha passat per la incubadora. La seva mare va morir i van haver de covar l'ou al laboratori, però ja és al nou niu d'una de les gàbies i els tècnics l'observen a través de les càmeres que hi tenen instal·lades: "El pare està encebant el poll. Està esmicolant la peça de conill que té. Ho ha de deixar en trossets de la mida d'un cigró perquè el poll se'ls pugui menjar. El pare pesa uns cinc quilos i el poll 180 grams, necessita fer-ho tot molt petit." El trencalòs torna a ser present a tot el Pirineu (CCMA) Un èxit europeu Aquest poll, el primer de la temporada, es quedarà a Vallcalent perquè interessa que participi de la cria en captivitat per tenir més varietat genètica, però encara tenen tres ous més dels quals poden néixer altres exemplars. Els que s'alliberin podran anar a parar a qualsevol dels indrets on històricament ha viscut aquesta espècie, des dels Alps fins a Còrsega o Creta passant pels Balcans, la serra de Cazorla o els Pics d'Europa: "El trencalòs s'ha d'alliberar en un niu artificial a la muntanya. Cada dia li hem de portar menjar i ell mateix, quan té uns quatre mesos, emprèn el vol i s'allibera. Hi ha molta dedicació al darrere per poder-lo reintroduir perquè has d'estar molt pendent, donar-li menjar, etc." Alliberament d'un trencalòs El trencalòs continua a la llista d'espècies en perill d'extinció, però la seva situació no té res a veure amb la dels anys 80 i el sistema que s'ha fet servir per salvar-los ha inspirat bona part dels programes de conservació que fan avui els zoos.

Polls de trencalòs: la contribució lleidatana per recuperar una espècie en perill

Neix el primer exemplar en captivitat aquesta temporada a Catalunya al Centre de Fauna de Vallcalent