Mànega de benzina en una benzinera
El preus han pujat un 5,6% al conjunt de l'Estat des del novembre de l'any passat fins a aquest, segons la dada avançada de l'IPC
Catalunya migdia

Omplir el dipòsit de gasolina costa 20 euros més que fa un any

Les poques inversions en la transició energètica expliquen l'augment del preu dels carburants, que ha arribat al nivell més alt des del maig de l'any passat, en ple estat d'alarma

Actualitzat
TEMA:
Energia

L'encariment de l'electricitat és el principal responsable de l'augment de l'IPC, el 5,5% a l'octubre, però també s'explica per la pujada dels preus del gas i els carburants.

En només un any, de l'octubre del 2020 a l'octubre del 2021, els combustibles s'han encarit al voltant d'un 30%, segons dades del Ministeri per a la Transició Ecològica, i omplir el dipòsit costa uns 20 euros més.

Omplir el dipòsit de gasolina costa 20€ més que fa un any
Evolució del preu dels carburants en un any (Ministeri per a la Transició Ecològica)

L'increment encara és més acusat si es pren com a referència el maig del 2020, quan el confinament va restringir la mobilitat i els preus dels carburants van registrar uns nivells baixos.
 

En aquell moment, el litre de gasolina 95 costava 1,073 euros i el de gasoil, 0,967 euros. Ara, a la porta del pont de Tots Sants, la gasolina val 1,509 euros/litre i el gasoil, 1,018; uns preus que les estacions de servei catalanes no veien des de fa 8 anys i que suposen un increment del 41% i el 43%, respectivament.

Omplir el dipòsit de gasolina costa 20€ més que fa un any
La gasolina i el gasoil no paren d'apujar-se (Unsplash / Michael Kucharski)

Per fer-se'n una idea, omplir un dipòsit amb 60 litres de gasolina, al maig del 2020 costava 64,38 euros i ara, 90,54. Pe a un vehicle de gasoil, llavors el carburant valia 58,02 euros i ara, 82,74. En total, al voltant d'uns 25 euros més.

L'oferta energètica no cobreix la demanda

El professor d'Estudis d'Economia i Empresa de la UOC Josep Lladós emmarca aquesta situació en el context general de l'energia i les matèries primeres. L'oferta no dona l'abast per cobrir el ritme de la demanda de la reactivació econòmica.
 

Lladós, però, parla també de la influència de l'aposta ambiciosa, però poc decidida, per la transició energètica.

"Fem poques inversions en la transició energètica. Si es vol arribar a l'objectiu d'emissions zero l'any 2050, el ritme de les inversions hauria de ser el doble del que es fa ara. Aquesta lentitud tensa els mercats i surt molt cara."

En el cas dels carburants i de la seva base, el petroli, Lladós explica que són més costosos perquè les companyies ja no consideren rendible continuar invertint en el petroli, per exemple, per buscar nous jaciments, si aquests combustibles van caient en desús.

"En lloc d'obrir noves explotacions, es treballa en explotacions de petroli molt madures. Això fa que el cost d'extracció sigui cada cop més car. A més, el cru que se n'extreu és menys pur i, per tant, el cost de refinament també és més car. Això vol dir que l'oferta va a un ritme més lent que la demanda i tot plegat fa que el cost de producció sigui més car."

Tot i això, Lladós pronostica que els preus es tornaran a estabilitzar l'any que ve, a mesura que demanda i oferta es compensin. A la llarga, però, assegura que aquests tipus d'energia més contaminant s'encarirà per força.

 

ARXIVAT A:
Energia IPC
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut