A Igualada, figueters. A Maçanet de Cabrenys, senglanassos. A Santa Fe del Penedès, calderots. A Cardona, caga-sal. I a Palafrugell, peix fregit. La tradició popular ha escampat per tota la geografia catalana aquests malnoms, uns gentilicis humorístics, despectius o fins i tot pejoratius d'origen popular. Ho explica Isidre Domenjó, tècnic de Cultura del Consell Comarcal de l'Alt Urgell: "No és el mateix poble el que s'atribueix el malnom, sinó que són els pobles veïns que, -per rivalitats tradicionals-, els hi posaven aquests malnoms. Sovint es referien a aspectes geogràfics, sociològics o sobre el caràcter i la personalitat dels seus habitants." Les alcaldies de l'Alt Urgell lluint samarretes amb el malnom del seu poble (Eloi Barrera / Catalunya Ràdio) La majoria d'aquests malnoms s'han anat perdent pel desús, però en algunes zones rurals encara es conserven i estan plenament vigents. Ara, a l'Alt Urgell els estan recuperant abans que desapareguin en l'oblit. Han fet un inventari molt exhaustiu que recull més de 120 malnoms de tota la comarca. És el projecte "Motarrots", que lidera l'Isidre Domenjó: "Vam detectar que aquest patrimoni immaterial s'estava perdent i crèiem que no es podia deixar perdre, perquè forma part de la cultura popular. Calia buscar un sistema per a recuperar-los i tornar a posar en circulació."   La majoria d'aquests malnoms s'han recuperat gràcies a l'extens recull que va fer a principis dels 2000 l'escriptor local Josep Espunyes, i que va recollir al llibre "Segrada: motarrots i llegendes de l'Alt Urgell". El projecte Motarrots inclou més de 120 malnoms de pobles i municipis de l'Alt Urgell (Consell Comarcal de l'Alt Urgell)   Gràcies a aquest projecte, els veïns de Montferrer sabran que els deien "tanyuts" perquè el seu caràcter tossut i obtús era més dur que el tany. Al petit poble de Vilanova de Banat recuperaran el malnom de "flaüts", que els van assignar perquè eren gent més aviat distreta, com si anessin pel món tocant la flauta. Als de Castellciutat encara avui els diuen "reganyons", pel seu mal humor i ganes de discutir. O a Guils del Cantó, que eren coneguts com els "pota-rois" perquè sempre portaven els peus envermellits, pel color rogenc que desprenien les argiles del poble. La llista és llarguíssima, fins a 124 motarrots, però un dels més peculiars és el de Peramola: "talibants". Però que ningú s'alarmi, no té res a veure amb el règim musulmà que ha pres el poder a l'Afganistan. Aquest malnom els el van posar perquè es deia que sempre anaven deixats i mal vestits, ensenyant els talabants o talibants -els baixos- de la camisa, en lloc de portar-los per dins dels pantalons.      Un 25% tuturutut, un 25% vantaler i un 100% espiabrines 😉 Els #motarrots de l'#AltUrgell. https://t.co/B6QL9z1vzo pic.twitter.com/ef3nPH6wJK Jordi Fàbrega 🎗 (@jorfabrega) October 2, 2021     Molt d'espiabrines, força campaner, una mica pegataire i amb un esquitx de pota-roi.#motarrots pic.twitter.com/Ud9zTLostB Edu Tarrés (@edu_tarres) October 1, 2021   Reivindicar el passat rural i projectar-lo al futur Amb aquesta recuperació del patrimoni oral volen, també, reivindicar el passat rural d'aquesta comarca de muntanya. Però no miren només al passat. També s'adrecen als més joves, perquè reconnectin amb les arrels del territori. És la idea que expressa Josefina Lladós, presidenta del Consell Comarcal de l'Alt Urgell: "És normal que aquestes coses es vagin diluint en un món tan globalitzat. Però això forma part de la nostra cultura popular i no ho podem oblidar. Volem recordar a les noves generacions d'on venen, que sàpiguen que al seu poble abans eren coneguts amb aquests sobrenoms." El mapa interactiu permet localitzar els malnoms de cada poble (Consell Comarcal de l'Alt Urgell)   Un web interactiu amb descàrregues per a cada poble El Consell Comarcal de l'Alt Urgell ha creat un mapa interactiu on apareix el malnom de cada poble i una breu explicació del seu origen. Però no només això; també han dissenyat un logotip per a cada "motarrot": 124 imatges gràfiques que es poden descarregar per estampar samarretes, imprimir etiquetes o difondre a les xarxes socials. Per Montse Ripoll, responsable comarcal de Turisme, aquesta és la part més viral del projecte: "Tothom es pot despenjar un disseny en format pdf perquè pugui portar amb orgull el seu motarrot: que se'n facin samarretes, tasses o fins i tot que se l'imprimeixin a la mascareta! Que sigui un altaveu perquè arribi a tot arreu." El projecte inclou un disseny específic perquè tothom se'l pugui descarregar i fer-ne diverses aplicacions (Consell Comarcal de l'Alt Urgell) Animaran els joves de cada poble perquè facin samarretes i se les posin, o les venguin durant les festes majors. D'aquesta manera traslladen aquest antic patrimoni oral al segle XXI i en garanteixen la continuïtat, almenys per un parell de generacions més.