El nanosatèl·lit Menut, impulsat per la Generalitat i l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), s'ha enlairat amb èxit aquest dimarts 3 de gener a les 15.56 des del cap Canaveral, a Florida, als Estats Units. Ho ha fet a bord d'un coet llançador Falcon 9 de la companyia nord-americana SpaceX, propietat del magnat Elon Musk.

🚀 L'enlairament del #Menut ha estat un èxit i ja ha entrat en òrbita, a 500 km de la Terra.

🛰 Passarà per Catalunya cada 5 dies i permetrà gestionar millor el territori i ajudar a controlar i combatre els efectes de la crisi climàtica.https://t.co/jdtA3CcHKh

— gencat (@gencat) January 3, 2023

El Menut és un nanosatèl·lit petit i lleuger, que orbitarà a 500 quilòmetres de la Terra a una velocitat de més de 28.000 quilòmetres per hora, el que equival a 8 quilòmetres per segon. El nanosatèl·lit passarà per damunt de Catalunya cada 5 dies aproximadament per observar el territori.

El director de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya, Ignasi Ribas, ha explicat a "El matí de Catalunya Ràdio" que després del llançament tardarà a entrar en funcionament uns dies o setmanes:

"Venen unes primeres fases en què s'ha de parlar amb el "Menut" per veure que està bé i comprovar que els sistemes funcionin. S'han de desplegar els panells solars perquè tingui l'energia que farà servir."

Aquest és el segon satèl·lit que posa en òrbita el govern, després que al desembre passat SpaceX ajornés el seu llançament. El primer va ser l'Enxaneta, que es va llançar el març del 2021 a bord d'un coet rus, el Soyuz 2, per millorar la connectivitat 5G. En canvi, el nou nanosatèl·lit permetrà observar la Terra des de l'aire per millorar la gestió del territori i fer front a reptes com la crisi climàtica i energètica.

El Menut no serà l'últim nanosatèl·lit que llençarà el govern català. Ho ha anunciat el conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, que ha previst una nova fita per aquest any que entra: 

"Durant la primera part del 2023, esperem que la primera meitat de l'any, puguem fer la posada en òrbita d'aquest tercer nanosatèl·lit." 

El catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Adriano Camps, responsable del NanoSat Lab de la UPC, que es dedica al disseny i desenvolupament de nanosatèl·lits per a l'observació de la Terra, valora a Catalunya Ràdio el llançament del nou nanosatèl·lit:

"Des de l'administració pública, la idea és obtenir uns serveis que ara mateix no pot obtenir d'una altra manera. El fet de tenir aquesta independència, d'obtenir les imatges d'on vulguis i quan vulguis, és molt important."

El Menut porta una càmera d'última generació, que li permetrà fer fotografies en 7 colors diferents, que després seran analitzades amb intel·ligència artificial. A més, el dispositiu formarà part del projecte OpenConstellation i se sumarà a una col·lecció de nanosatèl·lits que treballaran de forma coordinada per afrontar reptes globals com el canvi climàtic, la crisi energètica i els desastres naturals, entre d'altres.

Milers de nens i nenes catalans van decidir el nom dels dos nanosatèl·lits, a través d'un concurs, organitzat per l'"InfoK" del Super3.

Què són els nanosatèl·lits i per a què serveixen?

Els nanosatèl·lits són dispositius d'entre 1 i 10 quilos, de la mida d'una capsa de sabates, que orbiten a centenars de quilòmetres de distància de la Terra. Són encara més petits, lleugers i econòmics que els microsatèl·lits, que pesen entre 10 i 100 quilos. Això per no parlar dels grans projectes aeroespacials, com el telescopi James Webb, que només estan a l'abast de grans agències espacials com la NASA.

El desenvolupament tecnològic i la reducció de costos han facilitat l'explosió del sector NewSpace, com es coneix la indústria dels nanosatèl·lits, que té múltiples aplicacions a nivell acadèmic, governamental i comercial.

En el cas del Menut, el seu objectiu és l'observació de la Terra per millorar la gestió del territori. Algunes de les funcions són detectar i prevenir incendis, o estudiar i mitigar els efectes del canvi climàtic. En canvi, la funció del primer nanosatèl·lit que va llançar el govern, l'Enxaneta, és la de millorar la connectivitat de la xarxa 5G.

Però les aplicacions dels nanosatèl·lits van més enllà de la lluita contra l'emergència climàtica i la connectivitat mòbil. Un dels sectors que més es poden beneficiar de l'expansió d'aquests dispositius és la indústria agroalimentària.

Per exemple, permeten la monitorització de conreus i l'observació de la fertilitat del terreny, el control de plagues, el seguiment de la humitat del sòl i la comprovació de l'estat de la vegetació. Unes aplicacions que també poden ser útils per a altres sectors, com en el cas del monitoratge de piscifactories i l'estat de la mar.

Els primers nanosatèl·lits es van llançar fa 15 anys, però un dels models que han contribuït a la democratització de la indústria aeroespacial és el CubeSat, l'estàndard de menys de 10 quilos de pes. També ho és el Menut, que ocupa sis unitats o cubs de 10 cm3. Segons Camps, aquests dispositius catalitzen el desenvolupament d'aquesta indústria:

"Són com peces de lego. El fet que un tingui un format estàndard fa que, com va passar amb els ordinadors a principis dels anys 1980, en el moment en què defineixes una arquitectura comuna, poden venir nous fabricants i adaptar-s'hi."

Un sector que mou més de 140 milions d'euros i ocupa prop de 400 persones

La catalana Open Cosmos és l'empresa que ha dissenyat i fabricat el Menut. Com aquesta, mig centenar de companyies, start-ups i centres tecnològics es dediquen al sector NewSpace a Catalunya, que l'any 2020 va facturar 143 milions d'euros i va donar feina a 379 persones, segons l'únic informe que fa una foto del negoci.

Segons el CEO d'Open Cosmos, Rafael Jordà, es tracta d'un sector al qual --veient projectes com el del Menut-- se li augura un gran futur a Catalunya: 

"No us podeu imaginar la quantitat de companys, enginyers de carrera, que tenim escampats pel món: a Califòrnia, al Japó, a Alemanya... Projectes d'aquestes característiques fan que aquesta gent s'il·lusioni, que ja no marxi. Les noves generacions ja es quedaran aquí. Podran créixer amb projectes d'aquesta naturalesa."

En aquest sentit, el director de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya, Ignasi Ribas, també ha apuntat que el llançament dels nanosatèl·lits catalans serviran per "capacitar aquesta indústria que volem que competeixi en l'àmbit global".

Pel que fa al sector espacial en general, l'estudi va identificar un total de 93 entitats que s'hi dediquen, malgrat que moltes es troben en una etapa incipient. En total van moure 807 milions d'euros i van ocupar 7.571 treballadors.

L'estratègia NewSpace té un pressupost de 18 milions d'euros per al període 2020-2023, dels quals 12 milions ja s'han executat. El Menut representa 1,7 milions d'euros. La Generalitat va impulsar l'estratègia a finals del 2020, amb Jordi Puigneró al capdavant del Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública.

Des que Junts va trencar amb el govern de coalició, l'octubre del 2022, les polítiques NewSpace s'emmarquen en el Departament d'Empresa i Treball, que dirigeix el conseller Roger Torrent. Més enllà del govern, també formen part d'aquesta estratègia l'IEEC, i2Cat, la UPC, la Cambra de Comerç de Barcelona i Knowledge Innovation Market (KIM).