Recordes què hi havia abans als busos i al metro?

Des d'aquesta setmana ja és possible pagar amb targeta bancària el bitllet senzill dels autobusos urbans de Barcelona. Amb l'arribada de la pandèmia s'havia suprimit la venda directa per evitar que el conductor estigués en contacte directe i constant amb els passatgers i també per evitar tocar diners en metàl·lic. Els primers lectors s'han instal·lat a les línies V3 i 46 (ACN/ Marta Casado Pla) La venda amb codi QR era una mica feixuga, i ara, en canvi, s'aconsegueix un funcionament molt més ràpid i eficaç. Així, el lector de les targetes bancàries passa a ser una realitat de l'interior dels vehicles de tota la flota d'autobusos de Barcelona. Com abans ho eren aquelles màquines de validar els abonaments de deu viatges en la qual cada viatge era un petit quadradet que la màquina foradava. El soroll era molt reconeixible. Bitllets capicua Si ens remuntem encara més enrere, els autobusos tenien dos treballadors a bord. Al davant, el conductor, i a la part del darrere, el venedor dels bitllets. Amb la seva taula, el seu talonari de bitllets i la cartera amb el canvi. Existien els bitllets amb numeració capicua, tothom els esperava i si et tocava, tenies un dia de bona sort. Avui els capicua són objectes de col·leccionista. Als Ferrocarrils de la Generalitat, quan encara els anomenàvem "tren de Sarrià", hi havia vagons de primera classe, amb els seients folrats de vellut, i de segona classe, entapissats amb escai. Abans, a les andanes dels Ferrocarrils hi havia bàscules per pesar-se A les andanes dels Ferrocarrils i també del metro hi havia bàscules per pesar-te que et donaven els tiquets de pes. I també antigues màquines de xiclets, caramels i llaminadures vàries. Avui hi ha les conegudes com a màquines de vènding, que t'ofereixen una varietat de begudes, snacks, complements electrònics i fins i tot llibres. Els cartells publicitaris sobreviuen al pas del temps. Ara protegits per mampares i ben il·luminats, abans enganxats amb cola uns a sobre els altres. Fumar al transport públic? Quan unes obres de reforma fan aixecar parets i sostres, a vegades apareixen vells vestigis del passat en forma de cartell o d'anunci. I qui no recorda els cendrers? A l'autobús n'hi havia, i també al metro i al tren de Sarrià. Fins al 1988 no es va prohibir fumar als transports públics. I també als hospitals, centres escolars, mercats, teatres i cinemes. Al metro de Barcelona sobreviuen els cartells publicitaris i ara hi ha màquines de vènding Fins al 1992 encara es podia fumar als autocars i als avions. Amb la nova llei encara es podria, sempre que el vol durés més d'una hora i mitja. Els cendrers, aquells objectes tan públics i avui tan privats.