La Conca d'Òdena recorda el confinament de fa dos anys

Per què va ser allà, avui encara no se sap, i potser no se sabrà mai. Queda el record d'uns dies de por, incertesa i mort. La resposta va ser ràpida i contundent: ordenar el confinament de les quatre poblacions. Avui, al vestíbul de l'Hospital d'Igualada ja no s'hi respira la por de fa dos anys. Entren i surten persones que tenen visites i proves o familiars d'ingressats. Aquest ambient de normalitat es va trencar ara fa dos anys, bruscament. El dia 9 de març del 2020 van començar a passar coses, que el cap de Servei d'Anestesiologia i Intensius, Santi Abreu, i la infermera de la planta de Medicina, Yolanda Vilaró s'han aturat a recordar: "El 9 de març vam venir a treballar amb normalitat, encara no teníem cap cas de covid, però ja sentíem que havia entrat a Catalunya, i resulta que el mateix dia van dir que hi havia un malalt positiu. Jo i dues persones del meu equip havíem tingut contacte amb ell i ens van enviar a casa el mateix dia." La infermera de la planta de Medicina Yolanda Vilaró, companya del Santi, no ho recorda tan clarament: "Ho tinc nebulós, no ho tinc tan clar com tu, hi va haver un boom molt ràpid de pacients contagiats i un boom de personal també. Jo recordo aquells primers dies, anar a treballar, entrar 7, 8, 9 persones i anar plegant al llarg del matí perquè anaven sortint companys teus contagiats." La ràpida progressió del contagi i el desconeixement absolut dels procediments a seguir és el que van impactar més el Santi i la Yolanda: "Vam estar dos dies a casa i després vaig tornar i vam començar a endreçar-ho, a la tarda. Aquell mateix dia a la tarda ja eren quatre o cinc infectats, i als tres dies ja teníem mig hospital. Ningú sabia res, ni com afrontar-ho, ni què era, ni els símptomes encara clars, ni el tractament..." "Vaig seguir molt de prop el cas d'una companya meva, ens canviàvem una al costat de l'altra i em va dir estic acollonida, com constipada, va acabar ingressada, després intubada... al final va anar bé, però a altra gent no li ha anat bé." I mentre a l'hospital se'n sortien com podien, aquell dia 9, els despatxos bullien, sobretot el de l'alcalde d'Igualada, Marc Castells: "El dia 9 vaig tenir les primeres trucades del president de la Generalitat informant-me de la situació malgrat que jo sabia per l'hospital que teníem cinc persones infectades i vaig trucar a altres alcaldes i em van dir tots que no tenien cap cas, i això ja em va preocupar. Però va ser després d'una reunió amb el Procicat que vaig enviar un whatsapp al meu cap de Comunicació, el Pep Elies, dient-li: 'Pep, suarem!'" Mentrestant, a l'hospital, el doctor Abreu i la infermera Vilaró recorden que havien de treballar a preu fet, amb un volum de feina com mai a la vida: "Era com una muntanya russa, una voràgine de sensacions i de feina que era inassumible." "Crec que vam treballar com mai a la meva vida, en equip, ho vam donar tot, era una passada." El doctor Abreu explica que es van cometre molts errors inevitables amb el poc coneixement que es tenia del comportament del virus: "Coses que es recomanaven no eren correctes i coses que no es recomanaven s'haurien d'haver fet." El dijous 12 de març del 2020 arriba el moment de la veritat. Les escoles i instituts tanquen, i a la sala de comissions de l'Ajuntament, els alcaldes, cossos policials, Protecció Civil en línia directa amb la Generalitat, fan cara de preocupació. Marc Castells camina al voltant de la taula parlant per telèfon. El llavors conseller d'Interior, Miquel Buch, va anunciar el tancament de la Conca d'Òdena, una mesura que va durar 24 dies En un altre punt de la ciutat arriben desenes de furgonetes dels Mossos d'Esquadra. A l'hora de sopar, tot Catalunya ho sent. S'aïlla la Conca d'Òdena amb mesures extraordinàries que restringeixen l'entrada i la sortida de quatre municipis: Igualada, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui i Òdena. Era el confinament perimetral. Vint-i-nou entrades i sortides tallades, un malson per a molts. Ho recorden tant la Margarita, informàtica, com el Medir, comercial del sector energètic: "La sensació més que res de por, et pensaves que t'havies d'infectar per tot, per l'aire... hi havia falta d'informació d'on venia el problema." "Crec que va ser una sorpresa, d'una cosa que no coneixíem. Jo, primer, quan van dir 'tanquem'... una mica d'angoixa per no saber realment com seguia la vida a partir d'aquí." L'alcalde Castells recorda sobretot l'angoixa per les xifres de morts diàries: "Vam arribar a un moment, a finals de març, si no recordo malament, en què morien entre 16 i 18 persones cada dia, això va causar un gran impacte." Això ja forma part de la història de la Conca d'Òdena, de Catalunya i del món. Pujo a la primera planta de l'hospital. Molt silenci trencat pel piiiiip dels respiradors. Ara i aquí, a l'UCI, no veiem el passat, sinó el present. Hi ha encara els malalts més greus. Ara, la covid ja no ocupa tot l'hospital, ara ja saben molt millor com tractar cada cas, però els dies terribles en què va esclatar el primer brot de coronavirus a Catalunya encara són a la memòria de tothom.

La Conca d'Òdena recorda el confinament de fa dos anys

Igualada i els pobles del voltant van ser el primer focus de transmissió comunitària de la covid i van quedar aïllats durant 24 dies