Juan Diego: risc i compromís

Si hi ha dues constants que van caracteritzar la carrera de Juan Diego van ser, sens dubte, el risc i el compromís. L'actor ens ha deixat aquesta setmana als 79 anys després d'una llarga i fascinant carrera al teatre, la televisió i el cinema. Incomptables papers memorables a les ordres dels millors cineastes de la història del cinema espanyol: Fernando Fernán-Goméz, Carlos Saura, Eloy de la Iglesia, Jaime Camino, Imanol Uribe, Bigas Luna, Luis García Berlanga, José Luis Cuerda, Manuel Gutiérrez Aragón, Agustín Díaz Yanes i Agustí Villaronga, per a qui va compondre un personatge breu però fonamental i molt colpidor a "Incerta glòria". Juan Diego a "You are the one", de José Luis Garci Risc i compromís, sí. El risc i el compromís que assumia amb la seva professió i que el va portar a confiar sempre amb els cineastes joves, els que li donaven un paper que no importava que fos gran o petit, importava que fos de veritat. Juan Diego estava casat amb la veritat. Amb la veritat de l'actor, el compromís d'interpretar altres vides sempre des de la versemblança i l'honestedat. Aquesta era una de les maneres de demostrar el seu compromís. Per ell, compromís era confiar amb la inexpertesa de Mireia Ros quan li va oferir el paper del gitano temperamental a "El triunfo", l'adaptació de la novel·la de Francisco Casavella. Fer costat als que comencen El compromís era confiar en directors novells i deixar-se guiar per ells, per Lino Escalera, Secun de la Rosa, Víctor García León, Roger Gual, Achero Mañas, Pablo Berger, Miguel Hermoso i Pilar Távora. Risc i compromís era acceptar participar en grapats de curtmetratges gairebé només pel plaer de donar suport i visibilitat a noves veus, noves mirades. Juan Diego va estar sempre compromès en contra de la injustícia i la imposició El compromís i el risc per acceptar papers com l'àcrata nudista de "París-Tombuctú" de Berlanga. Un paper gairebé suïcida. Compromís i risc per acceptar posar-se a la pell del general Franco quasi per primer cop en un film de ficció. Ho va fer a "Dragon Rapide", de Jaime Camino. Compromís i risc per participar al cinema amb fort component LGTBI d'Eloy de la Iglesia durant els últims anys de la dècada dels seixanta i els primers dels setanta. Risc i compromís pel seu posicionament polític, la seva oposició a la injustícia, la imposició i la impostura. Sempre deia que no podia suportar el classisme, la submissió al poder, l'arbitrarietat. Sempre explicava que preferia acordar treballar gratis que no haver d'enfadar-se perquè el productor li donava llargues per no pagar-li el sou acordat. Risc i compromís, per sempre.

Juan Diego: risc i compromís

Regirem l'arxiu de la memòria per homenatjar aquest actor, que ha mort aquesta setmana, amb una trajectòria artística i ètica incontestable