Europa llança el telescopi Euclid per observar la part més fosca de l'univers

Els planetes, les estrelles i les galàxies només conformen el 5% de l'univers. Nosaltres mateixos som part d'aquest còmput visible i conegut del cosmos: la matèria. Tota la resta és absolutament desconegut, en bona part perquè és invisible als nostres ulls i a la tecnologia desenvolupada en els darrers anys. Tot i això, els científics creuen que un 25% del cosmos està format per matèria fosca i el 70% restant per energia fosca, dos components per explorar que influeixen en la distribució i el moviment dels cossos celestes. La missió Euclid de l'Agència Espacial Europea (ESA) vol estudiar precisament això: la part més fosca i desconeguda de l'univers. Un dels investigadors que ha participat a la missió, el cosmòleg Cristóbal Padilla de Institut de Física d'Altes Energies (IFAE) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), explica a Catalunya Ràdio que Euclid estudiarà com tota aquesta part invisible de l'univers afecta la distribució de la matèria visible: "La natura de l'energia i la matèria fosques és una de les qüestions més importants de la ciència actual." Els investigadors sospiten que la matèria fosca existeix perquè interactua a través de la gravetat, però no amb la llum, i per això la infereixen indirectament a partir del moviment de les galàxies. Per la seva banda, l'energia fosca podria explicar per què l'univers s'expandeix cada cop més de pressa i sense aturador. La matèria i l'energia fosques són desconegudes, però se sap que influeixen en la distribució i el moviment dels cossos celestes (ESA) L'objectiu d'aquest telescopi espacial, d'1,2 metres de diàmetre i 2 tones de pes, és cartografiar aquesta part fosca d'una tercera part de l'univers. La idea és crear un mapa en tres dimensions de la seva estructura, a partir de milers fotografies que recullin la posició, la forma i la distància de més de 2.000 milions de galàxies en els propers sis anys. La cosmòloga teòrica Guadalupe Cañas, investigadora de l'ESA, explica a Catalunya Ràdio que la finalitat de la missió és entendre com s'organitza el cosmos: "Bàsicament té com a objectiu crear el mapa més gran en tres dimensions de l'estructura del nostre univers. A partir d'aquest mapa podrem estudiar tota la part fosca de l'univers que no coneixem: el 95% que ens té sorpresos." A l'espai, lluny vol dir mirar enrere en el temps. Per això l'Euclid també serà com una màquina del temps. El telescopi mirarà a una distància de fins a 10.000 milions d'anys llum per entendre la formació i l'expansió de l'univers fins a l'actualitat. Tot plegat per entendre millor la història còsmica de l'univers, que doni més pistes del paper que juguen la gravetat i la naturalesa de la matèria i l'energia fosques. La guerra d'Ucraïna va fer canviar els plans de llançament El llançament de la missió està previst per al dissabte 1 de juliol a les 17.12 hores (hora catalana) des de cap Canaveral, a Florida (Estats Units). Si alguna cosa fallés, l'endemà a la mateixa hora hi ha una segona oportunitat de fer el llançament. Finalment el telescopi viatjarà a bord d'un coet Falcon 9 de la companyia d'Elon Musk, SpaceX. Aquesta és l'alternativa de l'ESA al coet rus Soyuz, que abans que esclatés la guerra d'Ucraïna havia d'impulsar la missió des de la Guaiana Francesa. La destinació final de la missió és el segon punt de Lagrange (L2), una regió de l'univers a un milió i mig de quilòmetres de la Terra, on el telescopi podrà observar l'univers de forma profunda i estable. Està previst que tardi un parell de mesos a començar a treballar a ple rendiment. La missió compta amb participació catalana Més de 3.500 persones treballen en aquest consorci europeu per explorar el que ens és desconegut. Hi ha més d'un centenar d'institucions implicades d'una vintena de països diferents, entre els quals també hi ha participació catalana de l'Institut de Ciències de l'Espai (ICE-CSIC) i l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), entre d'altres. Per primer cop l'IFAE contribueix amb un instrument en una missió espacial. Fins ara, aquest institut havia desenvolupat projectes per a l'accelerador de partícules del CERN i altres telescopis, però mai per a una missió espacial com aquesta. L'investigador d'aquest institut, Cristóbal Padilla, viurà el llançament d'Euclid des de Florida: "És molt emocionant pensar que més d'una dècada de feina ara està en un instrument que viatjarà 1,5 milions de quilòmetres durant un mes fins arribar a la seva posició." L'Euclid viatjarà a bord d'un coet Falcon 9 de la companyia d'Elon Musk, SpaceX (ESA) La missió Euclid porta dos instruments a bord. Un és una càmera de longitud d'ona visible per mesurar la forma de milers de milions de galàxies. L'altre és un espectòmetre i un fotòmetre d'infraroig proper per veure com s'agrupen i analitzar la distància que hi ha entre unes i altres. A més, la nau porta un para-sol per bloquejar la llum del sol, la Terra i la Lluna i fer que els seus instruments mirin cap a l'univers més profund.

Europa llança el telescopi Euclid per observar la part més fosca de l'univers

La missió espacial de l'ESA farà el mapa 3D més gran i precís de la matèria i l'energia fosques, i compta amb participació catalana