Les papallones, les abelles, les mosques, les vespes o els escarabats són alguns dels diferents insectes pol·linitzadors silvestres que hi ha a Catalunya. Però cada vegada n'hi ha menys. Un informe alerta d'una davallada genèrica d'aquests insectes en els darrers 30 anys. En el cas de les papallones, s'han perdut exemplars en el 70% de les seves espècies a Catalunya, i un 20% d'elles es troben amenaçades. L'estudi explica que les abelles silvestres també estan en regressió, però que tenen menys possibilitats de fer un seguiment detallat de la seva evolució. La finca del Parc Agroecològic de l'Alt Empordà, plena de pol·linitzadors (Narcís Vicens) Les causes d'aquest declivi són diverses. Un és la destrucció dels seus hàbitats per l'acció urbanística. Però els autors de l'estudi també apunten a l'agricultura intensiva. Ho diu Jordi Bosch, investigadors del CREAF: "No parlem de l'agricultura en general. Hi ha models que són beneficiosos per als pol·linitzadors. Estem parlant de l'agricultura intensiva, que té grans extensions de monocultiu, i són propensos a les plagues, i per tant, a l'ús de pesticides per controlar-les. Aquests químics son nocius per als pol·linitzadors." Un altre dels motius és la pèrdua de clarianes en terreny forestal, per l'avenç del bosc. I el canvi climàtic tampoc hi ajuda: canvia el cicle vital dels pol·linitzadors i modifica la floració de les plantes, i per tant les papallones troben menys nèctar per alimentar-se.  Els pol·linitzadors necessiten el nèctar de les flors silvestres (Narcís Vicens) Necessaris per viure L'acció dels pol·linitzadors és vital per a la supervivència humana, perquè permeten el desenvolupament de l'agricultura i els ecosistemes naturals. Un 90% de les plantes silvestres en depenen, així com 100.000 hectàrees de conreus a Catalunya. Algunes d'aquestes hectàrees són a Albons, a l'Alt Empordà. El propietari, Enric Navarro, diu que la té plena de papallones i altres insectes, i explica quina tècnica fan servir: "Hi han cultius que deixem florir al camp perquè hi hagi més flor. Als marges també deixem un espai que no es treballa, on hi ha plantes florides. Es tracta de diferents estratègies perquè hi hagi flor i hi hagi insectes. I gràcies a tot l'ecosistema, tenim menys plagues que a altres parcel·les veïnes." Una papallona rondant un pomer en una finca agroecològica (Roger Santaló - Catalunya Ràdio) Amb els resultats de l'informe, la Generalitat elaborarà un pla estratègic per revertir la situació, que inclou un procés participatiu amb el sector o més dotació econòmica per ajudar a canviar les pràctiques agrícoles perquè siguin més respectuoses amb la natura, i també amb els pol·linitzadors.