Catalunya assedegada i els pantans en caiguda lliure

Sau, al 18% de la seva capacitat, la Llosa del Cavall al 28%, Siurana al 8% o Rialb al 6,7%. Els pantans catalans, de les conques internes i de la conca de l'Ebre presenten un estat desolador després de mesos sense ploure. El Catalunya al dia ha fet des de Sau un programa monogràfic especial sobre la sequera que afecta el país. I és que l'emblemàtic campanar de l'antiga església de Sant Romà de Sau és l'indicador de referència per avaluar la situació. Si només sobresurt la punta de l'estructura, la situació és òptima. I si, com ara, no només es veu tot el campanar, sinó tota l'església i més avall, les alarmes es disparen. El pantà de Sau està al 18% de la seva capacitat (Catalunya Ràdio) En conjunt, els embassaments de les conques internes i els de la conca de l'Ebre estan aproximadament a un terç de la seva capacitat global, i alguns, com el de Rialb, al Segre, han hagut d'aturar parcialment la producció d'electricitat per falta de cabal. La gran diferència d'aquesta sequera amb la del 2007-2008 és que, ara, Catalunya disposa de la dessaladora del Prat de Llobregat, una infraestructura bàsica capaç de subministrar aigua de boca a més de 4,5 milions de catalans. La dessaladora del Prat és la taula de salvació per garantir el subministrament (Catalunya Ràdio) La pitjor a Europa en cinc segles Catalunya, com a país mediterrani, està molt més exposat al risc de patir sequeres com l'actual. El patró de clima és molt més volàtil i imprevisible que el d'altres comunitats espanyoles o altres països europeus que reben la influència atlàntica. Enguany, però, la sequera ha afectat bona part d'Espanya i d'Europa, fins i tot països on estan acostumats a l'abundància de pluja i neu, i que tenen rius que baixen sempre cabalosos. Rialb, al curs mig del Segre a la Noguera, no arriba al 7% de capacitat (Catalunya Ràdio) Per això les imatges de rius com el Loira francès amb un fil d'aigua, o a Alemanya les barcasses de transport aturades als molls del Rin per impossibilitat de navegar-hi s'han convertit en una estampa típica d'aquest estiu passat. És una sequera global, la pitjor en 500 anys segons els experts, i que amb la crisi climàtica galopant que ens afecta pot empitjorar en els propers anys. El risc és que les sequeres passin d'un interval de 15 o 20 anys a d'altres molt més curts. Sau, el poble que ressorgeix Sau és el nostre termòmetre de la sequera i l'indret preferit per aquest nou "turisme de sequera". La proximitat a Barcelona, la majestuositat de l'espai i l'icònic campanar de l'església de Sant Romà han convertit el pantà de Sau en el referent per calibrar l'impacte de la sequera. Ara no és només el campanar. Tota l'església, l'antic cementiri i les restes de cases i masies són ben visibles quan la làmina d'aigua del pantà arriba a nivells com l'actual o inferiors. Àngel Font, que vivia a Sau abans de la construcció del pantà, ha pogut tornar a veure casa seva: "Provoca una emoció especial quan això passa. És el segon cop que la puc veure. I si el nivell d'aigua continua baixant, sota casa meva hi ha el pont. I si arribéssim a veure el pont, ja estaríem veient l'antiga llera del riu Ter". Àngel Font, que vivia a l'antic poble de Sau, ens ha recordat altres sequeres (Catalunya Ràdio) Però aquesta disminució del nivell del pantà, que és conseqüència del dèficit hídric i de la falta d'aigua als rius afecta especialment la fauna que depèn dels cursos fluvials. L'ambientòloga de la Universitat de Vic Núria Sellarès alerta que és una tendència que va en ascens: "Portem una sequra acumulada de molts mesos i això els rius ho estan notant molt. Les espècies que viuen a l'aigua o depenen molt de l'aigua poden acabar perdent-se amb un fort impacte en la biodiversitat." Núria Sellarés, ambientòloga, alerta del risc per a la fauna dels rius (Catalunya Ràdio) Rialb i Siurana, agonitzant Són els dos pantans amb menys percentatge d'aigua en reserva. Rialb, al curs mig del riu Segre, és el segon pantà més gran de Catalunya, i ara està al 6,8%. Siurana, al Priorat, és molt més petit, però el seu estat és igualment desesperant: amb prou feines supera el 8%. Rialb és bàsic per a totes les zones agrícoles de les comarques de Lleida que reguen els canals d'Urgell i el Segarra-Garrigues. En conjunt són unes 82.000 hectàrees de regadiu que poden quedar-se sense aigua si no plou aviat. Josep Maria Jové, president de la Comunitat de Regants del Canal Segarra-Garrigues (Catalunya Ràdio) El president de la Comunitat de regants del Canal Segarra-Garrigues, Josep Maria Jové, veu amb preocupació que el nivell actual de l'embassament és el més baix des de la seva construcció i ja es preparen per a possibles restriccions: "La passada campanya ja vam estar a punt, però, gràcies als sistemes eficients de reg que fem servir, es va poder evitar. Vam patir molt, i ja teníem preparades diverses mesures com ara regar en dies alterns en comptes de fer-ho cada dia. Ara no sabem què passarà i si no plou correm el risc de deixar Rialb a zero. L'any passat vam començar la campanya amb 160 hectòmetres i aquest any estem a 25. Estem molt preocupats." A Siurana, la situació no és pas més optimista. Amb el 8% de capacitat, aquest pantà del Priorat és al podi dels embassaments més afectats per la sequera. Manel Sastre amb Oriol Puntí, de la plataforma "Riu Siurana viu" (Catalunya Ràdio) El problema de Siurana és que per una concessió perpètua ha de deixar anar aigua cap al pantà de Riudecanyes, situat més avall. Per l'Oriol Puntí, de la plataforma "Riu Siurana viu" aquest és l'autèntic problema: "No és només que hagi plogut poc. És l'aigua que es transvasa cap a Riudecanyes. Això genera indignació a les poblacions de l'entorn, que veuen com els pous s'assequen i l'aigua que han de consumir és de poca qualitat". Les dessaladores no evitaran l'emergència Les previsions meteorològiques a curt i mitjà termini no preveuen episodis de pluja prou importants perquè els pantans es puguin recuperar. Amb aquest panorama, les dessaladores d'aigua marina del Prat i la Tordera són peces clau per evitar restriccions. La dessaladora del Prat, la més gran d'Europa, va entrar en servei el 2009, just després de l'últim episodi de sequera registrat dels anys 2007-2008. Ara està treballant al 90% de la seva capacitat, i produeix uns 2.100 litres d'aigua potable per segon. La planta dessaladora funciona gairebé al 100% de la seva capacitat El cap de planta de la dessaladora del Prat, Carlos Miguel, assegura que l'actual moment és inèdit: "Estem en una situació que no havia passat mai des que es va posar en marxa la planta. Havíem tingut puntes de producció del 70%, però mai tan continuades. Ara portem així des del mes de gener." Per ampliar la capacitat de producció d'aigua, el govern de la Generalitat té previst ampliar la planta de la Tordera i construir-ne una de nova a Cunit, que donaria servei a les comarques del sud de Catalunya. Però, tot i el volum d'aigua produïda per les dessaladores, hi ha municipis que no estan connectats a les xarxes principals d'abastiment i s'han de refiar dels recursos propis, com ara els aqüifers. Aquests dipòsits naturals també han notat la davallada i actualment ja hi ha uns 300 municipis, amb un conjunt d'uns 700.000 habitants, que pateixen restriccions i limitacions en l'ús de l'aigua. L'Àlex Rocas, cap de l'ACA a Girona, en un dels pous d'extracció de l'aqüífer Fluvià-Muga, a Peralada Com a exemple, l'aqüífer del Fluvià-Muga, a l'Alt Empordà, que va entrar en alerta la setmana passada. Això ha implicat restriccions d'aigua a 22 municipis de l'Alt Empordà i s'ha reduït el reg agrícola i l'ús d'aigua per a usos recreatius o ornamentals. Reutilitzar cada gota d'aigua I aquests pobles que ja pateixen talls o restriccions en el subministrament no seran els únics, segons pronostica el meteoròleg de TV3 i Catalunya Ràdio Tomàs Molina, que fins i tot hi posa terminis: "El pantà baixa un 1% per setmana. Tot fa pensar que d'aquí a 8 setmanes entrarem en emergència i s'hauran d'aplicar restriccions també a l'àrea de Barcelona. A més, a Catalunya als mesos de desembre i al gener no plou, i al febrer plou poc. Per tant, aquesta situació de restriccions es pot allargar mesos." I de cara a un futur més llunyà, el diagnòstic del Tomàs és aquest: "Hem d'aprendre a no dependre només de l'entorn. Tots els informes del canvi climàtic ens diuen que ens hem d'acostumar a aquestes sequeres, i ja no podem refiar-nos de l'aigua del cel. Hem de confiar en la tecnologia per produir i reutilitzar l'aigua. L'aigua ha de tenir un recorregut circular. Cada gota s'ha de reaprofitar, i aquest és el gran repte tecnològic que tenim ara al davant." Marta Romagosa i Tomàs Molina al pantà de Sau (Catalunya Ràdio) L'esperança és que la sequera del 2007-2008 es va acabar de cop gràcies a un fort episodi de pluges, que alguns van atribuir a la intercessió de la Moreneta. Si ha de servir d'alguna cosa, ens hi tornem a encomanar.

Catalunya assedegada i els pantans en caiguda lliure

Les dessaladores eviten, per ara, que les restriccions per la manca d'aigua siguin més severes