125 anys trencant estigmes sobre la salut mental

Fa 125 anys, Reus va aixecar un gran complex modernista per fer-hi un centre psiquiàtric. Trencava totalment amb la imatge dels manicomis associada a espais foscos, freds i violents. La clau d'aquesta decisió la trobem en un dels seus impulsors, el forense reusenc Emili Briansó. La historiadora i coautora del llibre "125 anys de flama", Carme Puyol explica que el metge reusenc, acompanyat d'un grup de promotors, van viatjar per Europa fins que van trobar a Bèlgica el model constructiu de pavellons que van encomanar a Lluís Domènech i Montaner: "Van anar a Europa per saber què es feia. Van aplicar la iniciativa més nova. La van trobar a Bèlgica. És el model més progressista i avançat d'Europa en aquell moment, tant en l'àmbit constructiu com en el facultatiu." Any 1934-37 taques de laborteràpia al centre psiquiàtric (Arxiu Grup Pere Mata) Pere Mata, creador del cos de metges forenses d'Espanya La historiadora Carme Puyol ha descobert informació publicitària de l'any 1902, on apareix el nom del centre psiquiàtric associat al nom de Pere Mata. Tot i això, el Manicomi de Reus no passa a anomenar-se Pere Mata fins al 1910. El centre psiquiàtric de Reus no passa a anomenar-se Pere Mata fins al 1910 El metge Pere Mata va ser un doctor pioner en el camp de la medicina mental i la toxicologia. Va dissenyar la primera càtedra de Medicina Legal i Toxicologia. També va crear el primer cos de metges forenses a Espanya. En l'àmbit polític, viu intensament el moviment Liberal del segle XIX, va exercir d'alcalde de Reus i va mantenir una gran amistat amb Prim. Evacuació obligada durant la Guerra Civil L'època més fosca del centre la van viure durant la Guerra Civil. Durant el conflicte, es va convertir en un hospital per atendre els ferits de la Batalla de l'Ebre. La Carme Puyol explica que els metges van distribuir els malalts per diversos punts de Catalunya: "Va ser una situació extrema. L'equip mèdic ho va solucionar recol·locant els interns entre Sant Boi i les seves famílies. A més, un grup de 150 malalts van ser traslladats, amb un petit equip mèdic, i un cuiner, al castell de Montesquiu." El bàndol franquista també va convertir l'edifici en un camp de concentració de dissidents polítics. Ara, la Carme Puyol també destaca que l'equip mèdic va tenir una gran capacitat per recuperar la normalitat quan van tornar a disposar del centre. Això va fer que l'any 1966 ja hi hagués 1.500 interns. L'Institut Pere Mata és obra de Lluís Domènech i Montaner (Arxiu Grup Pere Mata) Una joia del Modernisme català El Pavelló dels Distingits, on abans s'allotjaven els malalts amb més capacitat econòmica, és, des del 2013, Bé Cultural d'Interès Nacional. Segons Puyol, les persones dins del centre se separaven per tipus de trastorns i per sexe. A més, també hi havia diferències en els espais: "Un espai l'ocupava el pensionat, un altre la beneficència, i el millor estava reservat a les persones amb més capacitat econòmica. Es tracta del Pavelló dels Distingits. Tenia molt més espai per a cada un dels malalts." Pavelló dels Distingits, Bé Cultural d'Interès Nacional (Ajuntament de Reus) Trencant els murs En 125 anys, les coses han canviat molt. Ara, el Grup Pere Mata s'ha expandit fora dels murs i, amb 2.400 treballadors, ja gestiona una quarantena de centres distribuïts per tot Catalunya. La periodista i coautora del llibre "125 anys de flama", Isabel Martínez, diu que des de finals dels anys 90 el model mira cap enfora per integrar els malalts en la societat: "Això s'aconsegueix evitant l'hospitalització i potenciant treballs en àmbits com el de l'habitatge, el suport social o laboral. Segons la direcció del centre, persones sense feina, habitatge ni suport de la família, tenen més possibilitats de descompensar-se clínicament. Si s'actua sobre tots aquests camps, es facilita la integració i es trenca amb l'estigma." Martínez també destaca que l'edifici modernista segueix inspirant escriptors, artistes plàstics, fotògrafs i músics: "Aquest espai continua inspirant la gent per fer creacions de tot tipus. Això és molt interessant perquè no ens porta a un lloc del passat, sinó que està viu i és molt dinàmic." El recinte ha estat la seu del FAR, el Festival d'Arts de Reus. L'escriptor Pablo Martín Sánchez situa l'acció de la seva última novel·la "Diario de un viejo cabezota" al Pere Mata. També ha inspirat cantautors com el reusenc Fito Luri, que es va fixar en el majordom del senyor Emili Briansó, Sebastià Torroja, per escriure la cançó "Del cor a la boca".

125 anys trencant estigmes sobre la salut mental

L'Institut Pere Mata, ubicat en un edifici de Domènech i Montaner, va apostar ja a finals del XIX per aplicar els mètodes més avançats d'Europa