TOTS ELS ÀUDIOS

  • Planeta finit. Recursos limitats
    Escolta àudio

    Planeta finit. Recursos limitats

    Al planeta hi ha actualment més de 14 mil milions de telèfons mòbils. Són aparells que tenen una vida mitjana que no supera els dos anys i que requereixen, per poder-se fabricar, pràcticament tots els elements químics de la taula periòdica. Alguns d'aquests materials són convencionals. D'altres, estan en risc d'escassetat aquest segle. Entrevistarem Alicia Valero, enginyera i investigadora de l'Institut CIRCE, el Centre d'Investigació de Recursos i Consums Energètics de la Universitat de Saragossa. Per parlar sobre economia i ecologia, ens acompanyaran Giorgos Kallis, científic ambiental i autor de l'assaig "Límits. Ecologia i llibertat", i les activistes climàtiques Alba Guerrero i Maria Serra. Amb l'editora gràfica de la revista 5W, Anna Surinyach, coneixerem els projectes de la fotoperiodista Judith Prat al Sàhara Occidental, la República Democràtica del Congo i el delta del Níger sobre depredació de recursos.

    Al planeta hi ha actualment més de 14 mil milions de telèfons mòbils. Són aparells que tenen una vida mitjana que no supera els dos anys i que requereixen, per poder-se fabricar, pràcticament tots els elements químics de la taula periòdica. Alguns d'aquests materials són convencionals. D'altres, estan en risc d'escassetat aquest segle. Entrevistarem Alicia Valero, enginyera i investigadora de l'Institut CIRCE, el Centre d'Investigació de Recursos i Consums Energètics de la Universitat de Saragossa. Per parlar sobre economia i ecologia, ens acompanyaran Giorgos Kallis, científic ambiental i autor de l'assaig "Límits. Ecologia i llibertat", i les activistes climàtiques Alba Guerrero i Maria Serra. Amb l'editora gràfica de la revista 5W, Anna Surinyach, coneixerem els projectes de la fotoperiodista Judith Prat al Sàhara Occidental, la República Democràtica del Congo i el delta del Níger sobre depredació de recursos.

  • L'herència colonial
    Escolta àudio

    L'herència colonial

    Espanya no ha de demanar perdó per la conquesta d'Amèrica. Aquest és el missatge que, de manera recurrent, anem sentint cada vegada que s'acosta el 12 d'octubre. Discursos sobre les bondats del descobriment i d'enaltiment de la pàtria. Parlarem sobre l'herència colonial amb Florencia Brizuela, doctora en Dret i Ciències Polítiques per la Universitat de Barcelona, i Adilia de las Mercedes, investigadora sobre feminicidis i violència sexual en zones de conflicte, i directora de l'Associació de Dones de Guatemala (AMG). També abordarem les conseqüències de l'extractivisme amb Fiore Longo, antropòloga i directora de l'oficina a Espanya del moviment Survival International, i Paula Santos, coordinadora del col·lectiu Mujeres Migrantes Diversas. I sabrem per què la colonització també va afectar la concepció del gènere, la sexualitat i la identitat de les persones amb l'artista Mag de Santo, cocomissari de l'exposició "La petjada del nyandú" a la Virreina Centre de la Imatge de Barcelona.

    Espanya no ha de demanar perdó per la conquesta d'Amèrica. Aquest és el missatge que, de manera recurrent, anem sentint cada vegada que s'acosta el 12 d'octubre. Discursos sobre les bondats del descobriment i d'enaltiment de la pàtria. Parlarem sobre l'herència colonial amb Florencia Brizuela, doctora en Dret i Ciències Polítiques per la Universitat de Barcelona, i Adilia de las Mercedes, investigadora sobre feminicidis i violència sexual en zones de conflicte, i directora de l'Associació de Dones de Guatemala (AMG). També abordarem les conseqüències de l'extractivisme amb Fiore Longo, antropòloga i directora de l'oficina a Espanya del moviment Survival International, i Paula Santos, coordinadora del col·lectiu Mujeres Migrantes Diversas. I sabrem per què la colonització també va afectar la concepció del gènere, la sexualitat i la identitat de les persones amb l'artista Mag de Santo, cocomissari de l'exposició "La petjada del nyandú" a la Virreina Centre de la Imatge de Barcelona.

  • Open Arms: compromís per la vida
    Escolta àudio

    Open Arms: compromís per la vida

    L'octubre del 2015, dos socorristes, Òscar Camps i Gerard Canals, van viatjar fins a l'illa grega de Lesbos. Ho van fer després que Camps quedés impactat per la imatge del cadàver, de bocaterrosa, d'un nen en una platja turca. L'Aylan tenia 3 anys i fugia de la guerra de Síria. Ara, la història d'aquesta ONG de Badalona, dels seus fundadors i també la del miler de refugiats que hi han participat ha arribat als cinemes de la mà de Marcel Barrena. Hem parlat amb Gerard Canals, un dels fundadors de l'ONG, que a "Mediterráneo" interpreta l'actor Dani Rovira. Coneixerem l'actor sirià Ahmad Alhamsho, que va sobreviure a un naufragi al mar Egeu i que ha ajudat en les tasques de traducció i doblatge. La seva experiència la relata a "Todos los Ahmad del mundo", publicat a Plataforma Editorial. I amb la fotoperiodista Anna Surinyach tornarem a Lesbos, un any després de l'incendi al camp de Mória, per conèixer la Zahra, que va fugir de l'Afganistan amb la seva mare i la seva germana.

    L'octubre del 2015, dos socorristes, Òscar Camps i Gerard Canals, van viatjar fins a l'illa grega de Lesbos. Ho van fer després que Camps quedés impactat per la imatge del cadàver, de bocaterrosa, d'un nen en una platja turca. L'Aylan tenia 3 anys i fugia de la guerra de Síria. Ara, la història d'aquesta ONG de Badalona, dels seus fundadors i també la del miler de refugiats que hi han participat ha arribat als cinemes de la mà de Marcel Barrena. Hem parlat amb Gerard Canals, un dels fundadors de l'ONG, que a "Mediterráneo" interpreta l'actor Dani Rovira. Coneixerem l'actor sirià Ahmad Alhamsho, que va sobreviure a un naufragi al mar Egeu i que ha ajudat en les tasques de traducció i doblatge. La seva experiència la relata a "Todos los Ahmad del mundo", publicat a Plataforma Editorial. I amb la fotoperiodista Anna Surinyach tornarem a Lesbos, un any després de l'incendi al camp de Mória, per conèixer la Zahra, que va fugir de l'Afganistan amb la seva mare i la seva germana.

  • El retorn dels talibans
    Escolta àudio

    El retorn dels talibans

    Els talibans han tornat al poder a l'Afganistan. Parlarem amb els nostres companys Sergi Roca, cap d'Internacional de Catalunya Ràdio, i amb la fotoperiodista Anna Surinyach, que han pogut entrar al país per documentar la situació. També entrevistarem Ana Ballesteros, doctora en estudis àrabs i islàmics per la Universitat Autònoma de Madrid i investigadora associada al CIDOB. I Dilara Ekmen, responsable d'incidència política i participació social de la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat. Coneixerem la Rohafza Rezaee, de 27 anys, llevadora, nascuda a Kabul i resident a Barcelona des del 2017. Les seves germanes estan atrapades a l'Afganistan. I parlarem del documental "Afganistan, la tierra herida" amb la periodista Mayte Carrasco, que n'és la codirectora. (fotografia de l'Anna Surinyach)

    Els talibans han tornat al poder a l'Afganistan. Parlarem amb els nostres companys Sergi Roca, cap d'Internacional de Catalunya Ràdio, i amb la fotoperiodista Anna Surinyach, que han pogut entrar al país per documentar la situació. També entrevistarem Ana Ballesteros, doctora en estudis àrabs i islàmics per la Universitat Autònoma de Madrid i investigadora associada al CIDOB. I Dilara Ekmen, responsable d'incidència política i participació social de la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat. Coneixerem la Rohafza Rezaee, de 27 anys, llevadora, nascuda a Kabul i resident a Barcelona des del 2017. Les seves germanes estan atrapades a l'Afganistan. I parlarem del documental "Afganistan, la tierra herida" amb la periodista Mayte Carrasco, que n'és la codirectora. (fotografia de l'Anna Surinyach)

  • Les Kellys: lluita contra l'explotació laboral
    Escolta àudio

    Les Kellys: lluita contra l'explotació laboral

    A Espanya hi ha entre 100.000 i 200.000 cambreres de pis, depenent de la temporada turística. És un sector molt feminitzat. Per tant, invisible i precaritzat. I aquesta precarització s'explica per la reforma laboral del 2012, aprovada pel govern de Mariano Rajoy, que va donar llum verda a les externalitzacions. Això va provocar que les seves condicions laborals empitjoressin amb sous més baixos i molta temporalitat. Entrevistarem les portaveus de les Kellys Barcelona, Vania Arana i Míriam Rodríguez, i la portaveu del col·lectiu a Benidorm, Yolanda García. També escoltarem els investigadors de la Universitat Jaume I de València Jose Luis López González i Maria Medina-Vicent. Parlarem amb sindicats i amb el Departament de Treball de la Generalitat. I ampliarem el focus per conèixer la situació del sector de la neteja amb Isabel Gutiérrez, secretària general de Construcció i Serveis de CCOO.

    A Espanya hi ha entre 100.000 i 200.000 cambreres de pis, depenent de la temporada turística. És un sector molt feminitzat. Per tant, invisible i precaritzat. I aquesta precarització s'explica per la reforma laboral del 2012, aprovada pel govern de Mariano Rajoy, que va donar llum verda a les externalitzacions. Això va provocar que les seves condicions laborals empitjoressin amb sous més baixos i molta temporalitat. Entrevistarem les portaveus de les Kellys Barcelona, Vania Arana i Míriam Rodríguez, i la portaveu del col·lectiu a Benidorm, Yolanda García. També escoltarem els investigadors de la Universitat Jaume I de València Jose Luis López González i Maria Medina-Vicent. Parlarem amb sindicats i amb el Departament de Treball de la Generalitat. I ampliarem el focus per conèixer la situació del sector de la neteja amb Isabel Gutiérrez, secretària general de Construcció i Serveis de CCOO.

  • Escola i segregació
    Escolta àudio

    Escola i segregació

    Catalunya és una de les regions europees amb més segregació escolar. Aquest desequilibri a les aules es tradueix en menys oportunitats educatives per als més desafavorits. També suposa, entre altres efectes, un problema de cohesió social, especialment per als alumnes d'origen estranger. Coneixerem l'experiència d'èxit de l'escola Samuntada, al barri de la Creu Alta de Sabadell. Un centre que estava en risc de tancar, amb molt poques preinscripcions i on hi anaven a parar nois i noies amb problemes de conducta, nouvinguts i alumnat en acollida. Després d'un canvi de direcció i d'involucrar-se en el projecte Magnet --que potencia l'aliança entre un centre educatiu i una institució científica de referència--l a situació es va capgirar. També parlarem amb Jaume Muriel, director de l'Institut Domus d'Olivet de Canovelles. Un centre de màxima complexitat on va estudiar Fatoumata Barry, que, després de molt d'esforç, s'ha acabat traient el graduat escolar.

    Catalunya és una de les regions europees amb més segregació escolar. Aquest desequilibri a les aules es tradueix en menys oportunitats educatives per als més desafavorits. També suposa, entre altres efectes, un problema de cohesió social, especialment per als alumnes d'origen estranger. Coneixerem l'experiència d'èxit de l'escola Samuntada, al barri de la Creu Alta de Sabadell. Un centre que estava en risc de tancar, amb molt poques preinscripcions i on hi anaven a parar nois i noies amb problemes de conducta, nouvinguts i alumnat en acollida. Després d'un canvi de direcció i d'involucrar-se en el projecte Magnet --que potencia l'aliança entre un centre educatiu i una institució científica de referència--l a situació es va capgirar. També parlarem amb Jaume Muriel, director de l'Institut Domus d'Olivet de Canovelles. Un centre de màxima complexitat on va estudiar Fatoumata Barry, que, després de molt d'esforç, s'ha acabat traient el graduat escolar.

  • Conciliació i precarietat
    Escolta àudio

    Conciliació i precarietat

    Moltes famílies a Catalunya tenen escenaris laborals precaris que fan que els sigui impossible treballar i fer-se càrrec dels fills quan són petits. Sobretot per les mares, que són les que carreguen massa sovint amb la motxilla de les cures. La conciliació, en aquests casos, és una paraula buida de contingut. I no únicament això: com menys recursos també més dificultat per escolaritzar en la primera infància. Coneixerem els casos de Jennifer Jiménez, caixera de supermercat i mare de tres fills, i d'Àngela Peris, educadora, coreògrafa i amb una filla a càrrec. També parlarem amb Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill, i amb Elisa Stinus, doctora en polítiques públiques i transformació social. La fotoperiodista Anna Surinyach ens explicarà el projecte de l'artista francesa Séverine Sajous vinculat a les cures i a la conciliació.

    Moltes famílies a Catalunya tenen escenaris laborals precaris que fan que els sigui impossible treballar i fer-se càrrec dels fills quan són petits. Sobretot per les mares, que són les que carreguen massa sovint amb la motxilla de les cures. La conciliació, en aquests casos, és una paraula buida de contingut. I no únicament això: com menys recursos també més dificultat per escolaritzar en la primera infància. Coneixerem els casos de Jennifer Jiménez, caixera de supermercat i mare de tres fills, i d'Àngela Peris, educadora, coreògrafa i amb una filla a càrrec. També parlarem amb Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill, i amb Elisa Stinus, doctora en polítiques públiques i transformació social. La fotoperiodista Anna Surinyach ens explicarà el projecte de l'artista francesa Séverine Sajous vinculat a les cures i a la conciliació.

  • Voluntariat, turisme i postureig
    Escolta àudio

    Voluntariat, turisme i postureig

    El 2012, l'escriptor nord-americà d'origen nigerià Teju Cole va publicar un article a la revista The Atlantic de Boston on va fer servir, per primera vegada, l'expressió "complex de salvador blanc". Aquesta conducta, herència de la colonització, és molt habitual en les persones del nord global quan viatgen a territoris del sud global. Parlarem sobre voluntariat internacional, turisme i postureig amb Francesc Mateu, exdirector d'Oxfam Intermón, i amb l'escriptora i activista antiracista i afrofeminista Desirée Bela-Lobedde. També ens acompanyaran Laura Rubio, responsable del grup d'entitats de voluntariat de Lafede.cat, i Sílvia Martínez, directora del Màster Universitari Social Media: Gestió i Estratègia a la Universitat Oberta de Catalunya. I amb la fotoperiodista Anna Surinyach coneixerem el projecte Blank de la fotògrafa Lurdes R. Basolí, vinculat a la mirada i a la representació que fem els occidentals de l'Àfrica subsahariana.

    (Fotografia: Daniel Illescas)

    El 2012, l'escriptor nord-americà d'origen nigerià Teju Cole va publicar un article a la revista The Atlantic de Boston on va fer servir, per primera vegada, l'expressió "complex de salvador blanc". Aquesta conducta, herència de la colonització, és molt habitual en les persones del nord global quan viatgen a territoris del sud global. Parlarem sobre voluntariat internacional, turisme i postureig amb Francesc Mateu, exdirector d'Oxfam Intermón, i amb l'escriptora i activista antiracista i afrofeminista Desirée Bela-Lobedde. També ens acompanyaran Laura Rubio, responsable del grup d'entitats de voluntariat de Lafede.cat, i Sílvia Martínez, directora del Màster Universitari Social Media: Gestió i Estratègia a la Universitat Oberta de Catalunya. I amb la fotoperiodista Anna Surinyach coneixerem el projecte Blank de la fotògrafa Lurdes R. Basolí, vinculat a la mirada i a la representació que fem els occidentals de l'Àfrica subsahariana. (Fotografia: Daniel Illescas)

  • Greenpeace, 50 anys de lluita mediambiental
    Escolta àudio

    Greenpeace, 50 anys de lluita mediambiental

    Repassarem el cinquantè aniversari de Greenpeace Internacional amb les veus de l'activista Maite Mompó, que durant vuit anys ha navegat per tot el món amb els vaixells de l'organització ecologista. Ha recollit la seva experiència al llibre "Rainbow Warriors. Historias legendarias de los barcos de Greenpeace". També sabrem qui és Benigno Varillas, cofundador de la filial espanyola de Greenpeace, i les accions que fa uns anys van dur a terme diversos activistes a la Sagrada Família, al Congrés dels Diputats i a les portes de la central nuclear de Garoña. Sobre els reptes actuals, entrevistarem David Sandoval, president de Greenpeace a Espanya.

    Repassarem el cinquantè aniversari de Greenpeace Internacional amb les veus de l'activista Maite Mompó, que durant vuit anys ha navegat per tot el món amb els vaixells de l'organització ecologista. Ha recollit la seva experiència al llibre "Rainbow Warriors. Historias legendarias de los barcos de Greenpeace". També sabrem qui és Benigno Varillas, cofundador de la filial espanyola de Greenpeace, i les accions que fa uns anys van dur a terme diversos activistes a la Sagrada Família, al Congrés dels Diputats i a les portes de la central nuclear de Garoña. Sobre els reptes actuals, entrevistarem David Sandoval, president de Greenpeace a Espanya.

  • Voluntaris: un capital humà de grans dimensions
    Escolta àudio

    Voluntaris: un capital humà de grans dimensions

    A Catalunya existeixen unes 25.000 entitats de voluntariat que mobilitzen més de mig milió de persones. Parlarem amb el president de la Federació Catalana de Voluntariat Social, Jordi Balot, i descobrirem diversos exemples d'aquests engranatges invisibles. La dentista i metgessa Rosa Ros és fundadora de l'ONG Som Riures. Des de la seva clínica privada, el Centre Dental Les Escoles de Terrassa, atén persones sense recursos amb problemes greus de salut bucodental. Paco Espigares va entrar a la presó de menors de la Trinitat amb només 16 anys. El van condemnar per traficar amb drogues. Allà va conèixer el pare Manel, que li va canviar la vida. Gràcies al seu aprenentatge, el Paco ara és voluntari i un referent dins de la comunitat. Maria del Mar Alastrue és invident i pot continuar delectant-se en un dels seus grans plaers, la lectura, gràcies al servei de lectura per telèfon que ofereix la Biblioteca Vila de Gràcia de Barcelona.

    A Catalunya existeixen unes 25.000 entitats de voluntariat que mobilitzen més de mig milió de persones. Parlarem amb el president de la Federació Catalana de Voluntariat Social, Jordi Balot, i descobrirem diversos exemples d'aquests engranatges invisibles. La dentista i metgessa Rosa Ros és fundadora de l'ONG Som Riures. Des de la seva clínica privada, el Centre Dental Les Escoles de Terrassa, atén persones sense recursos amb problemes greus de salut bucodental. Paco Espigares va entrar a la presó de menors de la Trinitat amb només 16 anys. El van condemnar per traficar amb drogues. Allà va conèixer el pare Manel, que li va canviar la vida. Gràcies al seu aprenentatge, el Paco ara és voluntari i un referent dins de la comunitat. Maria del Mar Alastrue és invident i pot continuar delectant-se en un dels seus grans plaers, la lectura, gràcies al servei de lectura per telèfon que ofereix la Biblioteca Vila de Gràcia de Barcelona.

  • La síndrome d'Ulisses: salut mental i migració
    Escolta àudio

    La síndrome d'Ulisses: salut mental i migració

    Visitarem el SAPPIR, el Servei d'Atenció Psicopatològica i Psicosocial a Immigrants i Refugiats de la Fundació Hospital Sant Pere Claver. Allà hi treballa el psiquiatre Joseba Achotegui, autor del concepte "la síndrome d'Ulisses". Un terme que explica el quadre d'estrès, de tensió i de dol que viuen les persones migrants. Al llarg de la seva trajectòria, el doctor Achotegui ha vist com el veritable problema comença quan aquestes persones arriben aquí. I és un dolor que comença, moltes vegades, en les entrevistes per demanar l'asil. Per això parlarem amb Elhassane Benhaddou, que ha treballat durant divuit anys com a intèrpret a l'Oficina d'Asil i Refugi de Madrid. També va ser un dels intèrprets del macrojudici de l'11M. I la fotoperiodista Anna Surinyach i la redactora d'Internacional de Catalunya Ràdio Cèlia Cernadas explicaran la seva experiència cobrint moviments de persones.

    Visitarem el SAPPIR, el Servei d'Atenció Psicopatològica i Psicosocial a Immigrants i Refugiats de la Fundació Hospital Sant Pere Claver. Allà hi treballa el psiquiatre Joseba Achotegui, autor del concepte "la síndrome d'Ulisses". Un terme que explica el quadre d'estrès, de tensió i de dol que viuen les persones migrants. Al llarg de la seva trajectòria, el doctor Achotegui ha vist com el veritable problema comença quan aquestes persones arriben aquí. I és un dolor que comença, moltes vegades, en les entrevistes per demanar l'asil. Per això parlarem amb Elhassane Benhaddou, que ha treballat durant divuit anys com a intèrpret a l'Oficina d'Asil i Refugi de Madrid. També va ser un dels intèrprets del macrojudici de l'11M. I la fotoperiodista Anna Surinyach i la redactora d'Internacional de Catalunya Ràdio Cèlia Cernadas explicaran la seva experiència cobrint moviments de persones.

  • Sequera i desertificació. L'impacte del canvi climàtic i l'acció humana
    Escolta àudio

    Sequera i desertificació. L'impacte del canvi climàtic i l'acció humana

    Un estudi de la Universitat d'Alacant, amb la participació de la Universitat Pompeu Fabra, diu que el canvi climàtic podria convertir moltes zones àrides en deserts. A la península Ibèrica, terrenys àrids com els que es troben a Andalusia, Múrcia, Alacant, el sud de Catalunya i algunes zones de Ponent estan en perill. En parlarem amb Ricard Solé, investigador ICREA de l'Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-Universitat Pompeu Fabra). Sobre les conseqüències de l'augment de les temperatures en la salut ens parlarà Josep Peñuelas, professor d'investigació del CSIC al CREAF, el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals. També coneixerem el projecte de la Gran Muralla Verda africana amb Eva Sebastià, que és ambientòloga i activista. I amb l'investigador del CREAF Vicenç Carabassa coneixerem el projecte Life Nieblas de captació de minúscules gotes d'aigua de la boira per lluitar contra la desertificació.

    Un estudi de la Universitat d'Alacant, amb la participació de la Universitat Pompeu Fabra, diu que el canvi climàtic podria convertir moltes zones àrides en deserts. A la península Ibèrica, terrenys àrids com els que es troben a Andalusia, Múrcia, Alacant, el sud de Catalunya i algunes zones de Ponent estan en perill. En parlarem amb Ricard Solé, investigador ICREA de l'Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-Universitat Pompeu Fabra). Sobre les conseqüències de l'augment de les temperatures en la salut ens parlarà Josep Peñuelas, professor d'investigació del CSIC al CREAF, el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals. També coneixerem el projecte de la Gran Muralla Verda africana amb Eva Sebastià, que és ambientòloga i activista. I amb l'investigador del CREAF Vicenç Carabassa coneixerem el projecte Life Nieblas de captació de minúscules gotes d'aigua de la boira per lluitar contra la desertificació.

  • Centre Ödos: Un refugi per a mares i fills arribats en pastera
    Escolta àudio

    Centre Ödos: Un refugi per a mares i fills arribats en pastera

    Visitem el centre Ödos, l'únic a Espanya que atén dones subsaharianes embarassades o amb fills que han arribat en pastera a les costes espanyoles. Una presa fàcil per a les màfies que trafiquen amb persones. El projecte, situat a la província de Còrdova, va arrencar el 2018 i des d'aleshores ha atès 123 dones i 119 nens. Parlarem amb la directora, Teresa Girón, i Patrícia Rodríguez, la psicòloga que les atén. I coneixerem la Marie, de Guinea Conakry, i la Mariam, de la Costa d'Ivori. Dues dones que van fugir de la violència als seus països i que van pujar a una pastera amb els seus fills. Al centre Ödos han trobat un lloc per recuperar-se d'un camí migratori ple de patiment.

    Visitem el centre Ödos, l'únic a Espanya que atén dones subsaharianes embarassades o amb fills que han arribat en pastera a les costes espanyoles. Una presa fàcil per a les màfies que trafiquen amb persones. El projecte, situat a la província de Còrdova, va arrencar el 2018 i des d'aleshores ha atès 123 dones i 119 nens. Parlarem amb la directora, Teresa Girón, i Patrícia Rodríguez, la psicòloga que les atén. I coneixerem la Marie, de Guinea Conakry, i la Mariam, de la Costa d'Ivori. Dues dones que van fugir de la violència als seus països i que van pujar a una pastera amb els seus fills. Al centre Ödos han trobat un lloc per recuperar-se d'un camí migratori ple de patiment.

  • Dones occidentals reclutades per Estat Islàmic
    Escolta àudio

    Dones occidentals reclutades per Estat Islàmic

    Fa tres anys la directora i productora Alba Sotorra ens va acostar a la realitat de les milicianes kurdes de la mà de la comandant Arian. Ara, seguint la seva empremta i el seu esperit, s'endinsa en un altre escenari més incòmode. El de les dones occidentals que van deixar-ho tot per unir-se a Estat Islàmic i que es troben detingudes, amb els seus fills, en camps improvisats gestionats per les mateixes guerrilleres. A "El retorn: la vida després de l'ISIS", que s'ha estrenat en el Doc's Barcelona, Sotorra els dona veu i intenta entendre què les va empènyer a sumar-se a un projecte de violència i de mort. També ens acompanyarà Massoud Sharifi Dryaz, sociòleg especialista en Orient Mitjà, per explicar-nos la realitat kurda. I la fotoperiodista Anna Surinyach ens parlarà del barri de Puente Nayero, a la ciutat colombiana de Buenaventura, una de les més perilloses del país.

    Fa tres anys la directora i productora Alba Sotorra ens va acostar a la realitat de les milicianes kurdes de la mà de la comandant Arian. Ara, seguint la seva empremta i el seu esperit, s'endinsa en un altre escenari més incòmode. El de les dones occidentals que van deixar-ho tot per unir-se a Estat Islàmic i que es troben detingudes, amb els seus fills, en camps improvisats gestionats per les mateixes guerrilleres. A "El retorn: la vida després de l'ISIS", que s'ha estrenat en el Doc's Barcelona, Sotorra els dona veu i intenta entendre què les va empènyer a sumar-se a un projecte de violència i de mort. També ens acompanyarà Massoud Sharifi Dryaz, sociòleg especialista en Orient Mitjà, per explicar-nos la realitat kurda. I la fotoperiodista Anna Surinyach ens parlarà del barri de Puente Nayero, a la ciutat colombiana de Buenaventura, una de les més perilloses del país.

  • Síndrome Alcohòlica Fetal: condemnats abans de néixer
    Escolta àudio

    Síndrome Alcohòlica Fetal: condemnats abans de néixer

    A principis del 2000 i durant divuit anys van arribar a Catalunya cinc mil nens i nenes procedents de Rússia i dels països de l'Est, adoptats per famílies d'aquí. Més tard es va saber que el 50 per cent d'aquests infants estava afectat pel Trastorn de l'Espectre Alcohòlic Fetal, i la seva forma més greu, la Síndrome Alcohòlica Fetal, provocada pel consum d'alcohol de les mares durant l'embaràs. Aquesta discapacitat té moltes conseqüències físiques i psíquiques. Sentirem la història del Max, adoptat a Rússia quan tenia dos anys. També parlarem amb Núria Gómez, psiquiatra a l'Hospital Vall d'Hebron, i Marga Garcia, psicòloga de l'Escola de Vida Montserrat. Alguns afectats poden arribar a ser agressius. I això els ha portat a tenir problemes amb la justícia. Escoltarem la presidenta d'AFASAF, Lina Valero, i l'advocat Manuel Navarrete, membre de la Comissió de Drets de les Persones amb Discapacitat del Col·legi d'Advocats de Barcelona.

    A principis del 2000 i durant divuit anys van arribar a Catalunya cinc mil nens i nenes procedents de Rússia i dels països de l'Est, adoptats per famílies d'aquí. Més tard es va saber que el 50 per cent d'aquests infants estava afectat pel Trastorn de l'Espectre Alcohòlic Fetal, i la seva forma més greu, la Síndrome Alcohòlica Fetal, provocada pel consum d'alcohol de les mares durant l'embaràs. Aquesta discapacitat té moltes conseqüències físiques i psíquiques. Sentirem la història del Max, adoptat a Rússia quan tenia dos anys. També parlarem amb Núria Gómez, psiquiatra a l'Hospital Vall d'Hebron, i Marga Garcia, psicòloga de l'Escola de Vida Montserrat. Alguns afectats poden arribar a ser agressius. I això els ha portat a tenir problemes amb la justícia. Escoltarem la presidenta d'AFASAF, Lina Valero, i l'advocat Manuel Navarrete, membre de la Comissió de Drets de les Persones amb Discapacitat del Col·legi d'Advocats de Barcelona.

Anar al contingut