Imagina un món
Unir més de 1.000 veus
Ho podem explicar de moltes maneres, però l'emoció i els beneficis de formar part d'un grup i cantar plegats no se saben del tot fins que s'experimenten en pròpia pell. Us animem, esclar, a fer-ho en família. Si no sabeu què cantar, ho podeu provar amb aquesta composició fantàstica que Arnau Tordera va crear per a Palau Vincles. La canten gairebé un miler d'infants participants en les diferents activitats d'aquest projecte social. Atenció, que emociona.
Ho podem explicar de moltes maneres, però l'emoció i els beneficis de formar part d'un grup i cantar plegats no se saben del tot fins que s'experimenten en pròpia pell. Us animem, esclar, a fer-ho en família. Si no sabeu què cantar, ho podeu provar amb aquesta composició fantàstica que Arnau Tordera va crear per a Palau Vincles. La canten gairebé un miler d'infants participants en les diferents activitats d'aquest projecte social. Atenció, que emociona.
Una gota d'aigua imprescindible!
Els infants no viuen en una bombolla. Ben segur que han sentit a parlar molt de sequera, de falta de pluja i de percentatges molt baixos als embassaments. Explicar-los la importància de l'aigua i també que l'aixeta no raja per art de màgia és una bona manera de fer-los reflexionar a l'entorn d'aquest recurs tan necessari. Hem escollit una cançó que ho aconsegueix a la vegada que ens acosta a les sonoritats mediterrànies tant pel que fa a la instrumentació com pel ritme trencat. Tot plegat acaba amb una típica corranda per saltar agafats de la mà. Es tracta de "Gota d'aigua" amb els Ambauka.
Els infants no viuen en una bombolla. Ben segur que han sentit a parlar molt de sequera, de falta de pluja i de percentatges molt baixos als embassaments. Explicar-los la importància de l'aigua i també que l'aixeta no raja per art de màgia és una bona manera de fer-los reflexionar a l'entorn d'aquest recurs tan necessari. Hem escollit una cançó que ho aconsegueix a la vegada que ens acosta a les sonoritats mediterrànies tant pel que fa a la instrumentació com pel ritme trencat. Tot plegat acaba amb una típica corranda per saltar agafats de la mà. Es tracta de "Gota d'aigua" amb els Ambauka.
Descobrim les sonoritats del Carnaval brasiler amb "Rio"
La música brasilera que més coneixem a Catalunya té a veure amb el Carnaval. Són ritmes i melodies festives que ens transporten a una època de disbauxa, despreocupació i grans desfilades amb comparses de disfresses. La banda sonora de la pel·lícula d'animació "Rio" és plena de referències al Carnaval i a la seva música. De fet, la història i el context on es desenvolupen els personatges, també. Sense cap mena de dubte, aquest film és un bon recurs per compartir en família i així descobrir noves sonoritats. N'hem escollit "Samba de Orly", de Chico Buarque.
La música brasilera que més coneixem a Catalunya té a veure amb el Carnaval. Són ritmes i melodies festives que ens transporten a una època de disbauxa, despreocupació i grans desfilades amb comparses de disfresses. La banda sonora de la pel·lícula d'animació "Rio" és plena de referències al Carnaval i a la seva música. De fet, la història i el context on es desenvolupen els personatges, també. Sense cap mena de dubte, aquest film és un bon recurs per compartir en família i així descobrir noves sonoritats. N'hem escollit "Samba de Orly", de Chico Buarque.
Una abella de flor en flor
Les abelles no tenen veu, però es comuniquen entre elles. Ho fan a través de patrons de moviments rítmics que s'anomenen "comunicació ballada". Les abelles són indispensables per a l'equilibri del medi ambient i, tot i que ens poden fer por les seves picades, els humans depenem de les abelles en molts aspectes. Tanquem els ulls en família i ens deixem endur pel seu vol atrafegat de flor en flor.
Les abelles no tenen veu, però es comuniquen entre elles. Ho fan a través de patrons de moviments rítmics que s'anomenen "comunicació ballada". Les abelles són indispensables per a l'equilibri del medi ambient i, tot i que ens poden fer por les seves picades, els humans depenem de les abelles en molts aspectes. Tanquem els ulls en família i ens deixem endur pel seu vol atrafegat de flor en flor.
Juguem a comptar pedres i ballem rumba?
Sovint, els infants s'entretenen amb objectes senzills que troben al carrer, al bosc o a la platja. Les pedres en són un bon exemple i protagonitzen molts jocs. Juguem, cantem i ballem una peça del repertori tradicional que ho evidencia. Es tracta de "Les quatre pedres", que Marcel Casellas ha versionat amb aire de rumba.
Sovint, els infants s'entretenen amb objectes senzills que troben al carrer, al bosc o a la platja. Les pedres en són un bon exemple i protagonitzen molts jocs. Juguem, cantem i ballem una peça del repertori tradicional que ho evidencia. Es tracta de "Les quatre pedres", que Marcel Casellas ha versionat amb aire de rumba.
Viatge musical al món d'en Mic
Per increïble que sembli, en Mic ja té la majoria d'edat, perquè aquest personatge tan estimat dels súpers va néixer l'any 2005. Els seus creadors volien fer un titella que als infants els vingués de gust abraçar... I ho van aconseguir. A moltes cases catalanes, en Mic forma part de la col·lecció de peluixos més estimats i a través del seu cançoner hem recuperat algunes peces tradicionals i també n'hem començat a cantar de noves. Us proposem tancar els ulls i deixar-vos captivar pel món de colors contrastats d'en Mic i els seus amics amb aquest "I sing a song".
Per increïble que sembli, en Mic ja té la majoria d'edat, perquè aquest personatge tan estimat dels súpers va néixer l'any 2005. Els seus creadors volien fer un titella que als infants els vingués de gust abraçar... I ho van aconseguir. A moltes cases catalanes, en Mic forma part de la col·lecció de peluixos més estimats i a través del seu cançoner hem recuperat algunes peces tradicionals i també n'hem començat a cantar de noves. Us proposem tancar els ulls i deixar-vos captivar pel món de colors contrastats d'en Mic i els seus amics amb aquest "I sing a song".
Arnau Tordera mata al drac
La llegenda de Sant Jordi és una de les preferides dels infants. Ara fa uns quants anys, Arnau Tordera, amb Obeses i una orquestra, va presentar "La llegenda de la rosa i el drac". Es tracta d'un concert d'una mitja hora de durada ple de moments apoteòsics com el final que us proposem.
La llegenda de Sant Jordi és una de les preferides dels infants. Ara fa uns quants anys, Arnau Tordera, amb Obeses i una orquestra, va presentar "La llegenda de la rosa i el drac". Es tracta d'un concert d'una mitja hora de durada ple de moments apoteòsics com el final que us proposem.
Com sona la llegenda de Sant Jordi en anglès?
Sant Jordi és patró de moltes ciutats i països; a banda de Catalunya, per exemple, també ho és d'Anglaterra. Els infants segur que coneixen la llegenda del drac, la princesa i la rosa. Per això mateix els serà més fàcil cantar i entendre què diu la lletra en anglès d'aquesta composició del projecte "LaLaFolk" de Genevieve Shaw.
Sant Jordi és patró de moltes ciutats i països; a banda de Catalunya, per exemple, també ho és d'Anglaterra. Els infants segur que coneixen la llegenda del drac, la princesa i la rosa. Per això mateix els serà més fàcil cantar i entendre què diu la lletra en anglès d'aquesta composició del projecte "LaLaFolk" de Genevieve Shaw.
Digues moltes mentides! Que riurem!
La relació de la mainada amb les mentides és complicada. Els psicòlegs apunten a la por, a la inseguretat i a la falta d'autoestima com a possibles motius de les mentides infantils. El problema, més enllà de la mentida en si, és que, un cop descobert l'engany, la culpabilitat augmenta encara més la falta d'autoestima del nen o nena. Però les mentides també poden tenir un vessant més amable i, sobretot, més divertit i surrealista amb peces com "La cançó de les mentides".
La relació de la mainada amb les mentides és complicada. Els psicòlegs apunten a la por, a la inseguretat i a la falta d'autoestima com a possibles motius de les mentides infantils. El problema, més enllà de la mentida en si, és que, un cop descobert l'engany, la culpabilitat augmenta encara més la falta d'autoestima del nen o nena. Però les mentides també poden tenir un vessant més amable i, sobretot, més divertit i surrealista amb peces com "La cançó de les mentides".
"La cançó del cos", relaxa't amb els Xiula
Diuen que ens trobem en la societat més estressada de tota la història de la humanitat. La mainada, arrossegada pel ritme vital dels adults, no se n'escapa. Per això, malauradament, cada cop són més els infants que necessiten recursos i eines per trobar la calma. El grup Xiula sempre ha destacat per fer cançons dels problemes quotidians de les famílies. Amb "La cançó del cos" ens ajuden a relaxar-nos.
Diuen que ens trobem en la societat més estressada de tota la història de la humanitat. La mainada, arrossegada pel ritme vital dels adults, no se n'escapa. Per això, malauradament, cada cop són més els infants que necessiten recursos i eines per trobar la calma. El grup Xiula sempre ha destacat per fer cançons dels problemes quotidians de les famílies. Amb "La cançó del cos" ens ajuden a relaxar-nos.
L'aire net de "Més enllà d'un bosc" de Manel Camp
En l'obra compositiva de Manel Camp hi trobem diversos espectacles musicals com "El retaule de la llum", "Canigó", "Fades" o "Més enllà d'un bosc". Precisament aquest darrer, amb text d'Enric Llort, és una reflexió a l'entorn de cuidar el planeta i la natura. De fet, quan es va estrenar ara fa uns 20 anys en van fer diferents representacions en alguns dels parcs naturals catalans més coneguts. En recuperem una de les peces que porta per títol: "Canvi". Tanquem els ulls i respirem un aire més net.
En l'obra compositiva de Manel Camp hi trobem diversos espectacles musicals com "El retaule de la llum", "Canigó", "Fades" o "Més enllà d'un bosc". Precisament aquest darrer, amb text d'Enric Llort, és una reflexió a l'entorn de cuidar el planeta i la natura. De fet, quan es va estrenar ara fa uns 20 anys en van fer diferents representacions en alguns dels parcs naturals catalans més coneguts. En recuperem una de les peces que porta per títol: "Canvi". Tanquem els ulls i respirem un aire més net.
La fortuna de Carl Orff
"Carmina Burana" de Carl Orff és tot un clàssic que podem compartir en família. Orff es va inspirar en una selecció de poemes i càntics dels segles XII i XIII que es van trobar en un convent de Beuren, a Baviera. Orff en va escollir uns quants per compondre la seva obra i, curiosament, va utilitzar el mateix per obrir-la i tancar-la, per donar una essència circular a la creació. De fet, la deessa Fortuna dels romans ¿de la qual parla aquest poema¿ originalment era Vortumna, és a dir, la que roda.
"Carmina Burana" de Carl Orff és tot un clàssic que podem compartir en família. Orff es va inspirar en una selecció de poemes i càntics dels segles XII i XIII que es van trobar en un convent de Beuren, a Baviera. Orff en va escollir uns quants per compondre la seva obra i, curiosament, va utilitzar el mateix per obrir-la i tancar-la, per donar una essència circular a la creació. De fet, la deessa Fortuna dels romans ¿de la qual parla aquest poema¿ originalment era Vortumna, és a dir, la que roda.
Viatge lúdic per les tecles d'un piano
Les tecles d'un piano poden ser un joc molt entretingut per fer en família. A dins hi podem trobar mons, personatges i animals de moltes menes. Descobrim la proposta d'investigació sonora adreçada als infants "Jocs musicals" de Sofia Gubaidulina.
Les tecles d'un piano poden ser un joc molt entretingut per fer en família. A dins hi podem trobar mons, personatges i animals de moltes menes. Descobrim la proposta d'investigació sonora adreçada als infants "Jocs musicals" de Sofia Gubaidulina.
Un jardí ple de lluernes amb Amy Beach
Els llibres d'història de la música no les esmenten o ho fan només de passada, però de dones compositores n'hi ha hagut sempre. De fet, algunes tenien un talent tan indiscutible que els cànons de l'època no les van poder amagar. És el cas d'Amy Beach, que va ser la primera compositora que va escriure i publicar una simfonia als Estats Units. Es tractava de la "Simfonia Gaèlica" que Beach va estrenar l'any 1896. Avui ens hem decantat per una altra composició, potser més senzilla, però que, segurament, connectarà a la perfecció amb els infants. Des dels "Quatre esbossos" d'Amy Beach, sentim "Lluernes".
Els llibres d'història de la música no les esmenten o ho fan només de passada, però de dones compositores n'hi ha hagut sempre. De fet, algunes tenien un talent tan indiscutible que els cànons de l'època no les van poder amagar. És el cas d'Amy Beach, que va ser la primera compositora que va escriure i publicar una simfonia als Estats Units. Es tractava de la "Simfonia Gaèlica" que Beach va estrenar l'any 1896. Avui ens hem decantat per una altra composició, potser més senzilla, però que, segurament, connectarà a la perfecció amb els infants. Des dels "Quatre esbossos" d'Amy Beach, sentim "Lluernes".
Com sona l'skyline d'Atlanta?
Atlanta és una ciutat enorme, plena de gratacels altíssims que conformen un skyline característic de ciutat moderna. Tot això ho va plasmar a la perfecció Jennifer Higdon en la seva obra "City scape". Al primer moviment, titulat "Skyline", Higdon transmet musicalment la sensació dels grans edificis i la frenètica vida urbana que hi ha. Els metalls, les percussions i els sons de vent hi tenen molta presència. Tanquem els ulls en família i ens deixem portar cap als carrers d'Atlanta.
Atlanta és una ciutat enorme, plena de gratacels altíssims que conformen un skyline característic de ciutat moderna. Tot això ho va plasmar a la perfecció Jennifer Higdon en la seva obra "City scape". Al primer moviment, titulat "Skyline", Higdon transmet musicalment la sensació dels grans edificis i la frenètica vida urbana que hi ha. Els metalls, les percussions i els sons de vent hi tenen molta presència. Tanquem els ulls en família i ens deixem portar cap als carrers d'Atlanta.
