TOTS ELS ÀUDIOS

  • "Amics" d'Andrea Hensgen
    Escolta àudio

    "Amics" d'Andrea Hensgen

    A "L'ofici d'educar" el Jaume Centelles ens presenta "Amics", d'Andrea Hensgen, il·lustrat per Beatriz Rodríguez (Libros del Zorro Rojo) i sense text, només amb imatges. El llibre comença amb un infant que va per primera vegada a l'escola tot sol, i té una mica d'angoixa. I al tornar de l'escola fa un amic, i l'endemà troba l'amic que l'està esperant i ja no té por. Fins que un dia surt de casa i l'amic ja no hi és. És una història que parla de l'amistat i del pas del temps. I la pregunta del concurs dels "Llibres per somiar" és: qui són els amics protagonistes d'aquest llibre? Respostes a l'oficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge. I ja tenim els guanyadors del darrer concurs, l'Ariadna i la Itzel. Petons per elles!!

    A "L'ofici d'educar" el Jaume Centelles ens presenta "Amics", d'Andrea Hensgen, il·lustrat per Beatriz Rodríguez (Libros del Zorro Rojo) i sense text, només amb imatges. El llibre comença amb un infant que va per primera vegada a l'escola tot sol, i té una mica d'angoixa. I al tornar de l'escola fa un amic, i l'endemà troba l'amic que l'està esperant i ja no té por. Fins que un dia surt de casa i l'amic ja no hi és. És una història que parla de l'amistat i del pas del temps. I la pregunta del concurs dels "Llibres per somiar" és: qui són els amics protagonistes d'aquest llibre? Respostes a l'oficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge. I ja tenim els guanyadors del darrer concurs, l'Ariadna i la Itzel. Petons per elles!!

  • De TikTok al nou Super3: com salvar l'ús social del català entre infants i joves?
    Escolta àudio

    De TikTok al nou Super3: com salvar l'ús social del català entre infants i joves?

    El sistema d'immersió està en crisi, pressionat per la sentència del 25%, i preocupa més que mai l'ús social del català dins i fora de l'escola. Els experts coincideixen que, per recuperar l'ús espontani del català entre l'alumnat, és bàsic crear un món referencial en català transmèdia, en el qual els mateixos infants i joves siguin els autèntics protagonistes, i que s'adapti als canvis constants del món digital. En parlem a "L'ofici d'educar" amb Laia Servera, cap del Departament d'Infantils de TV3; el periodista Èric Lluent, autor de "Joves i ús del català: una radiografia del sector audiovisual"; Berta Aroca i Joan Grivé, creadors de continguts en català; la sociolingüista Carme Junyent, presidenta del Consell Lingüístic Assessor del govern; i acabarem amb les lliçons del coronavirus amb la pedagoga Eva Bach.

    El sistema d'immersió està en crisi, pressionat per la sentència del 25%, i preocupa més que mai l'ús social del català dins i fora de l'escola. Els experts coincideixen que, per recuperar l'ús espontani del català entre l'alumnat, és bàsic crear un món referencial en català transmèdia, en el qual els mateixos infants i joves siguin els autèntics protagonistes, i que s'adapti als canvis constants del món digital. En parlem a "L'ofici d'educar" amb Laia Servera, cap del Departament d'Infantils de TV3; el periodista Èric Lluent, autor de "Joves i ús del català: una radiografia del sector audiovisual"; Berta Aroca i Joan Grivé, creadors de continguts en català; la sociolingüista Carme Junyent, presidenta del Consell Lingüístic Assessor del govern; i acabarem amb les lliçons del coronavirus amb la pedagoga Eva Bach.

  • Lliçons del coronavirus: la pandèmia ens ha deshumanitzat?
    Escolta àudio

    Lliçons del coronavirus: la pandèmia ens ha deshumanitzat?

    A "L'ofici d'educar", la pedagoga Eva Bach ens explica que dos anys i escaig després del començament de la pandèmia hem fet alguns aprenentatges, però també moltes persones han hagut de morir en soledat i s'han degradat, en molts casos, les relacions interpersonals perquè la vida social ha estat una de les més tocades en els successius confinaments. I per Eva Bach, tot això ha tingut conseqüències: hi ha més crispació, ningú vol que li expliquin problemes, costa més intimar i potser n'estem tips o sense esma.

    A "L'ofici d'educar", la pedagoga Eva Bach ens explica que dos anys i escaig després del començament de la pandèmia hem fet alguns aprenentatges, però també moltes persones han hagut de morir en soledat i s'han degradat, en molts casos, les relacions interpersonals perquè la vida social ha estat una de les més tocades en els successius confinaments. I per Eva Bach, tot això ha tingut conseqüències: hi ha més crispació, ningú vol que li expliquin problemes, costa més intimar i potser n'estem tips o sense esma.

  • El pessimisme creixent de la generació Z: quin futur els espera?
    Escolta àudio

    El pessimisme creixent de la generació Z: quin futur els espera?

    A "L'ofici d'educar" ens visita la generació Z: nascuts entre el 1994 i el 2010, en plena era digital, no conceben el món sense internet, tot i que defensen també la presencialitat malmesa per la pandèmia. I davant d'un futur molt incert, reivindiquen noves formes de comunicar-se, estimar i divertir-se. Porten a l'ADN la pluralitat, l'activisme planetari, el feminisme, una sexualitat més oberta i fluida; i el seu clam unànime és ser més escoltats. En parlem amb Aina Ahumada, de l'Institut del Voltreganès; Reda El Ghrari, de l'Institut Antoni Cumella; Cesc Fernandez, de l'Institut Serra de Noet; Jaume Salat i Irene Altés, de l'Institut de Gurb, i Alba Pueyo, de l'Institut Vilamajor, participants del Projecte de Recerca, Educació i Servei del Departament d'Educació en col·laboració amb Catalunya Ràdio. I acabarem amb el concurs dels llibres per somiar de Jaume Centelles.

    A "L'ofici d'educar" ens visita la generació Z: nascuts entre el 1994 i el 2010, en plena era digital, no conceben el món sense internet, tot i que defensen també la presencialitat malmesa per la pandèmia. I davant d'un futur molt incert, reivindiquen noves formes de comunicar-se, estimar i divertir-se. Porten a l'ADN la pluralitat, l'activisme planetari, el feminisme, una sexualitat més oberta i fluida; i el seu clam unànime és ser més escoltats. En parlem amb Aina Ahumada, de l'Institut del Voltreganès; Reda El Ghrari, de l'Institut Antoni Cumella; Cesc Fernandez, de l'Institut Serra de Noet; Jaume Salat i Irene Altés, de l'Institut de Gurb, i Alba Pueyo, de l'Institut Vilamajor, participants del Projecte de Recerca, Educació i Servei del Departament d'Educació en col·laboració amb Catalunya Ràdio. I acabarem amb el concurs dels llibres per somiar de Jaume Centelles.

  • "Què s'amaga al cel de nit? d'Aina Bestard
    Escolta àudio

    "Què s'amaga al cel de nit? d'Aina Bestard

    A "L'ofici d'educar", Jaume Centelles ens presenta "Què s'amaga al cel de nit?", d'Aina Bestard i publicat per Zahorí Books. Un llibre per conèixer algunes constel·lacions gràcies a les pistes d'unes endevinalles i a l'observació del cel des de diferents punts del món. Un llibre de coneixements, de joc i d'endevinalles per gaudir, per a infants a partir de segon de primària. I la pregunta del concurs és quina constel·lació correspon a l'endevinalla que diu "Rei de la selva durant el dia, a la nit es converteix en guia". Mira les estrelles fixament. I cerca un gran felí al firmament". Respostes a loficideducar@ccma.cat teniu temps fins diumenge, i ja tenim la guanyadora del darrer concurs, l'Amancay... L'enhorabona!

    A "L'ofici d'educar", Jaume Centelles ens presenta "Què s'amaga al cel de nit?", d'Aina Bestard i publicat per Zahorí Books. Un llibre per conèixer algunes constel·lacions gràcies a les pistes d'unes endevinalles i a l'observació del cel des de diferents punts del món. Un llibre de coneixements, de joc i d'endevinalles per gaudir, per a infants a partir de segon de primària. I la pregunta del concurs és quina constel·lació correspon a l'endevinalla que diu "Rei de la selva durant el dia, a la nit es converteix en guia". Mira les estrelles fixament. I cerca un gran felí al firmament". Respostes a loficideducar@ccma.cat teniu temps fins diumenge, i ja tenim la guanyadora del darrer concurs, l'Amancay... L'enhorabona!

  • Sororitat entre les mares russes i ucraïneses de Catalunya: ajudar-se més enllà de la guerra
    Escolta àudio

    Sororitat entre les mares russes i ucraïneses de Catalunya: ajudar-se més enllà de la guerra

    A Espanya hi ha unes 112.000 persones d'Ucraïna i unes 80.000 de Rússia, moltes amb família i vincles a totes dues bandes. A "L'ofici d'educar" us expliquem quatre històries de la guerra d'Ucraïna a Catalunya. A la Liudmila Futa, professora de l'Institut Dertosa, de Tortosa, li ha marxat el fill a la guerra d'Ucraïna, i té un germà professor d'institut que és a primera línia de la guerra, per donar exemple als seus alumnes. La Diana, russa nascuda a Ucraïna que fa 10 anys que és a Catalunya, té la mare patint a Rússia i la resta de la família a Ucraïna, a ciutats a hores d'ara bombardejades per les tropes russes. La Lluïsa Garriga, directora, i la Inés Morera, mestra de l'Escola Pla de Girona, ens porten la campanya del seu centre en solidaritat amb Ucraïna, en la qual s'han aliat famílies russes i ucraïneses per ajudar Ucraïna. I el Nani Guiu, de la Federació Catalana de Natació, ens apropa la història de 10 joves waterpolistes rescatats de la guerra d'Ucraïna i acollits a Catalunya. I acabarem amb l'Eva Bach i les lliçons del coronavirus.

    A Espanya hi ha unes 112.000 persones d'Ucraïna i unes 80.000 de Rússia, moltes amb família i vincles a totes dues bandes. A "L'ofici d'educar" us expliquem quatre històries de la guerra d'Ucraïna a Catalunya. A la Liudmila Futa, professora de l'Institut Dertosa, de Tortosa, li ha marxat el fill a la guerra d'Ucraïna, i té un germà professor d'institut que és a primera línia de la guerra, per donar exemple als seus alumnes. La Diana, russa nascuda a Ucraïna que fa 10 anys que és a Catalunya, té la mare patint a Rússia i la resta de la família a Ucraïna, a ciutats a hores d'ara bombardejades per les tropes russes. La Lluïsa Garriga, directora, i la Inés Morera, mestra de l'Escola Pla de Girona, ens porten la campanya del seu centre en solidaritat amb Ucraïna, en la qual s'han aliat famílies russes i ucraïneses per ajudar Ucraïna. I el Nani Guiu, de la Federació Catalana de Natació, ens apropa la història de 10 joves waterpolistes rescatats de la guerra d'Ucraïna i acollits a Catalunya. I acabarem amb l'Eva Bach i les lliçons del coronavirus.

  • Lliçons del coronavirus: els estralls de la pandèmia en els docents
    Escolta àudio

    Lliçons del coronavirus: els estralls de la pandèmia en els docents

    A "L'ofici d'educar" la pedagoga Eva Bach ens explica que en les formacions presencials ha començat a observar les conseqüències de la pandèmia en mestres i professors, i diu que el problema és quan els docents no en són conscients i tenen les responsabilitats educatives del dia a dia. Per la pedagoga, els docents tenen el dret i el deure de demanar ajuda per curar les seves ferides.

    A "L'ofici d'educar" la pedagoga Eva Bach ens explica que en les formacions presencials ha començat a observar les conseqüències de la pandèmia en mestres i professors, i diu que el problema és quan els docents no en són conscients i tenen les responsabilitats educatives del dia a dia. Per la pedagoga, els docents tenen el dret i el deure de demanar ajuda per curar les seves ferides.

  • La filosofia tornarà al nou currículum educatiu perquè és "una visió de país"
    Escolta àudio

    La filosofia tornarà al nou currículum educatiu perquè és "una visió de país"

    L'anunci de l'inici de les classes el 5 de setembre a les escoles i el 7 a secundària i l'esborrany del currículum per a primària i secundària han posat en peu de guerra una part de la comunitat educativa. A les portes de cinc dies de vaga, el 15, 16, 17, 29 i 30 de març, a "L'ofici d'educar" recollim el malestar de famílies i docents, i repassem els canvis de calendari, currículum i avaluació de cara al curs vinent amb Núria Mora Lorente, secretària de Transformació Educativa del Departament d'Educació. En parlem també amb Pere Vilaseca, mestre i membre del grup Avaluar per Aprendre de l'Associació Rosa Sensat, i Georgina Casas, tècnica d'educació de La Fede.cat. I acabarem amb el concurs "Llibres per somiar" amb el Jaume Centelles.


    L'anunci de l'inici de les classes el 5 de setembre a les escoles i el 7 a secundària i l'esborrany del currículum per a primària i secundària han posat en peu de guerra una part de la comunitat educativa. A les portes de cinc dies de vaga, el 15, 16, 17, 29 i 30 de març, a "L'ofici d'educar" recollim el malestar de famílies i docents, i repassem els canvis de calendari, currículum i avaluació de cara al curs vinent amb Núria Mora Lorente, secretària de Transformació Educativa del Departament d'Educació. En parlem també amb Pere Vilaseca, mestre i membre del grup Avaluar per Aprendre de l'Associació Rosa Sensat, i Georgina Casas, tècnica d'educació de La Fede.cat. I acabarem amb el concurs "Llibres per somiar" amb el Jaume Centelles.

  • "Gilan, la princesa de les serps", de Maria Skiadaresi
    Escolta àudio

    "Gilan, la princesa de les serps", de Maria Skiadaresi

    A "L'ofici d'educar" Jaume Centelles ens presenta "Gilan, la princesa de les serps", de Maria Skiadaresi, publicat per Nandibú. Una història trepidant per a adolescents, inspirada en el mite de la reina de les serps, que tracta molts temes potents. És la història de 3 reialmes que conviuen junts: el dels humans, el de les serps i el dels llops, i les aventures de la princesa adolescent. La pregunta és: en quina zona del món se situa l'acció de la novel·la? Respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge. I els guanyadors del darrer concurs dels llibres per somiar són la Raquel Pérez i família, el Carles, l'Alba i el Daniel. L'enhorabona!

    A "L'ofici d'educar" Jaume Centelles ens presenta "Gilan, la princesa de les serps", de Maria Skiadaresi, publicat per Nandibú. Una història trepidant per a adolescents, inspirada en el mite de la reina de les serps, que tracta molts temes potents. És la història de 3 reialmes que conviuen junts: el dels humans, el de les serps i el dels llops, i les aventures de la princesa adolescent. La pregunta és: en quina zona del món se situa l'acció de la novel·la? Respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge. I els guanyadors del darrer concurs dels llibres per somiar són la Raquel Pérez i família, el Carles, l'Alba i el Daniel. L'enhorabona!

  • De dolentes de la pel·lícula a sàvies perseguides: l'escola revisa les bruixes
    Escolta àudio

    De dolentes de la pel·lícula a sàvies perseguides: l'escola revisa les bruixes

    Catalunya va ser un dels llocs d'Europa on més dones van ser acusades de bruixeria. Hi va haver processos en prop de 200 municipis i més d'un miler de dones van ser executades. Tres d'elles, la Joana, la Guillermina i la Romanguera, jutjades, torturades i executades a Sabadell, han estat les protagonistes del projecte de l'Institut Ca n'Oriac #Bruixes.Les3deSabadell, una oportunitat per recuperar la història d'aquestes dones injustament condemnades, i per fer un treball de gènere. En parlem a "L'ofici d'educar" amb Mireia Mas i Esther González, docents de l'Institut Ca n'Oriac de Sabadell, i els alumnes Darío González, Ariadne Loriente, Irene Canalda i Khalid Abarnous. La Clàudia Pujol, de la revista Sapiens, ens parla de la campanya "No eren bruixes, eren dones", i amb la Montse Armengou parlem del documental de TV3 "Bruixes, la gran mentida". I acabem el programa amb les lliçons del coronavirus amb la pedagoga Eva Bach.

    Catalunya va ser un dels llocs d'Europa on més dones van ser acusades de bruixeria. Hi va haver processos en prop de 200 municipis i més d'un miler de dones van ser executades. Tres d'elles, la Joana, la Guillermina i la Romanguera, jutjades, torturades i executades a Sabadell, han estat les protagonistes del projecte de l'Institut Ca n'Oriac #Bruixes.Les3deSabadell, una oportunitat per recuperar la història d'aquestes dones injustament condemnades, i per fer un treball de gènere. En parlem a "L'ofici d'educar" amb Mireia Mas i Esther González, docents de l'Institut Ca n'Oriac de Sabadell, i els alumnes Darío González, Ariadne Loriente, Irene Canalda i Khalid Abarnous. La Clàudia Pujol, de la revista Sapiens, ens parla de la campanya "No eren bruixes, eren dones", i amb la Montse Armengou parlem del documental de TV3 "Bruixes, la gran mentida". I acabem el programa amb les lliçons del coronavirus amb la pedagoga Eva Bach.

  • Lliçons del coronavirus: Com parlar de la guerra a l'aula?
    Escolta àudio

    Lliçons del coronavirus: Com parlar de la guerra a l'aula?

    A "L'ofici d'educar" l'Eva Bach reflexiona sobre la guerra d'Ucraïna i sobre el paper de l'escola per explicar la guerra, un dret, un deure, i una necessitat inevitable. La pedagoga defensa que és el moment de cultivar la cultura de la pau a l'aula, incloent tots els bàndols que hi ha en un conflicte perquè tots són dignes i tots tenen dret a la pau. Companys docents li han explicat que pateixen tots, l'alumnat de Rússia que senten que seran odiats sense tenir-ne cap culpa i els d'Ucraïna perquè tenen la família allà. La missió de l'escola, diu la pedagoga, és sembrar llavors d'esperança i de pau. I ens proposa una estratègia senzilla per treballar a l'aula: fer lemes de classe: "En aquesta classe tots som diferents però tots volem la pau i ens hi comprometem."

    A "L'ofici d'educar" l'Eva Bach reflexiona sobre la guerra d'Ucraïna i sobre el paper de l'escola per explicar la guerra, un dret, un deure, i una necessitat inevitable. La pedagoga defensa que és el moment de cultivar la cultura de la pau a l'aula, incloent tots els bàndols que hi ha en un conflicte perquè tots són dignes i tots tenen dret a la pau. Companys docents li han explicat que pateixen tots, l'alumnat de Rússia que senten que seran odiats sense tenir-ne cap culpa i els d'Ucraïna perquè tenen la família allà. La missió de l'escola, diu la pedagoga, és sembrar llavors d'esperança i de pau. I ens proposa una estratègia senzilla per treballar a l'aula: fer lemes de classe: "En aquesta classe tots som diferents però tots volem la pau i ens hi comprometem."

  • Massa emocions acumulades en 2 anys de pandèmia: "La ràbia s'ha d'expressar"
    Escolta àudio

    Massa emocions acumulades en 2 anys de pandèmia: "La ràbia s'ha d'expressar"

    Hi ha tanta demanda d'atenció psicològica que les llistes d'espera creixen alhora que l'esgotament, la incertesa, la ràbia i la frustració de moltes famílies. Infants atemorits i limitats per les restriccions, joves que no es volen treure la mascareta, més intents de suïcidi i autolesions; i pares i mares desbordats i amb sentiment de culpa per no arribar a tot. La dificultat per satisfer les necessitats de les famílies accentua les violències invisibles dins de la família, tal com apunten M. Ángeles Jové i Andrea Zambrano al llibre "El valor de cuidar, desterrar las violencias invisibles de la infància", on aposten per fer un canvi al paradigma de les cures perquè curar, diuen, és revolucionari. En parlem també a "L'ofici d'educar" amb la psicòloga i terapeuta infantil i familiar Lara Terradas. Sentirem el testimoni de l'Abril, la Jana i la Júlia, i la gestió del "No puc més!" en clau d'humor del Sergi Vives, pare de bessones; i acabarem amb el concurs dels llibres per somiar amb el Jaume Centelles.

    Hi ha tanta demanda d'atenció psicològica que les llistes d'espera creixen alhora que l'esgotament, la incertesa, la ràbia i la frustració de moltes famílies. Infants atemorits i limitats per les restriccions, joves que no es volen treure la mascareta, més intents de suïcidi i autolesions; i pares i mares desbordats i amb sentiment de culpa per no arribar a tot. La dificultat per satisfer les necessitats de les famílies accentua les violències invisibles dins de la família, tal com apunten M. Ángeles Jové i Andrea Zambrano al llibre "El valor de cuidar, desterrar las violencias invisibles de la infància", on aposten per fer un canvi al paradigma de les cures perquè curar, diuen, és revolucionari. En parlem també a "L'ofici d'educar" amb la psicòloga i terapeuta infantil i familiar Lara Terradas. Sentirem el testimoni de l'Abril, la Jana i la Júlia, i la gestió del "No puc més!" en clau d'humor del Sergi Vives, pare de bessones; i acabarem amb el concurs dels llibres per somiar amb el Jaume Centelles.

  • Sergi Vives: "Les rebequeries de les bessones són tot un espectacle"
    Escolta àudio

    Sergi Vives: "Les rebequeries de les bessones són tot un espectacle"

    A "L'ofici d'educar" el Sergi Vives ens confessa que no porta gens bé la gestió de les rabioles ni de la frustració de les seves bessones. I ho viu encara molt pitjor si té públic que s'ho mira i opina sobre què ha de fer o deixar de fer per calmar-les, perquè llavors li agafen unes ganes boges d'engegar-los, i que el deixin en pau amb les rebequeries de les seves filles, tot un espectacle! Són les experiències d'un pare primerenc de bessones.

    A "L'ofici d'educar" el Sergi Vives ens confessa que no porta gens bé la gestió de les rabioles ni de la frustració de les seves bessones. I ho viu encara molt pitjor si té públic que s'ho mira i opina sobre què ha de fer o deixar de fer per calmar-les, perquè llavors li agafen unes ganes boges d'engegar-los, i que el deixin en pau amb les rebequeries de les seves filles, tot un espectacle! Són les experiències d'un pare primerenc de bessones.

  • "La meravellosa i horripilant casa de la iaia" de Meritxell Martí
    Escolta àudio

    "La meravellosa i horripilant casa de la iaia" de Meritxell Martí

    A "L'ofici d'educar" Jaume Centelles ens presenta "La meravellosa i horripilant casa de la iaia" de Meritxell Martí amb il·lustracions de Xavier Salomó, publicat per Combel. És un llibre de pestanyes amb sorpreses i precioses il·lustracions, que explica la història d'un nen que una vegada al mes va a casa de la seva iaia, i hi fa un misteriós recorregut en el qual descobreix què fa l'àvia en realitat. Un llibre que permet parlar de la por, a partir de cicle inicial, i per passar-ho bé compartint la lectura. I la pregunta dels llibres per somiar és: quina és la por més horripilant que teniu? Respostes a loficieducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge. I ja tenim la guanyadora de l'última edició, la Maria José, l'enhorabona!

    A "L'ofici d'educar" Jaume Centelles ens presenta "La meravellosa i horripilant casa de la iaia" de Meritxell Martí amb il·lustracions de Xavier Salomó, publicat per Combel. És un llibre de pestanyes amb sorpreses i precioses il·lustracions, que explica la història d'un nen que una vegada al mes va a casa de la seva iaia, i hi fa un misteriós recorregut en el qual descobreix què fa l'àvia en realitat. Un llibre que permet parlar de la por, a partir de cicle inicial, i per passar-ho bé compartint la lectura. I la pregunta dels llibres per somiar és: quina és la por més horripilant que teniu? Respostes a loficieducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge. I ja tenim la guanyadora de l'última edició, la Maria José, l'enhorabona!

  • El poble gitano necessita sentir-se seva l'escola: "Estudiar no només és de paios"
    Escolta àudio

    El poble gitano necessita sentir-se seva l'escola: "Estudiar no només és de paios"

    Després de més de 600 anys d'història a Catalunya, el poble gitano continua als marges de la societat i es malfia del món i l'escola paios. La por als contagis en pandèmia (viuen juntes fins a tres generacions) no ha fet més que aguditzar l'absentisme d'un l'alumnat gitano al qual li costa creure en les oportunitats d'un sistema educatiu que no ha acabat amb la guetització i en què encara són minoria els que fan estudis superiors. A "L'ofici d'educar" sentim el testimoni dels joves gitanos Nuria Flores, Àngel Moreno i Estel Fernández, tècnica educativa de la Fundació Privada Pere Closa (Premi Marta Mata 2021), i també de la presidenta d'aquesta entitat, Mercedes Porras. També sentirem el psicopedagog i mestre Joan Maria Girona, i la Pilar Marco, directora de l'Escola Font de la Pólvora de Girona, amb un alumnat cent per cent gitano. I acabarem amb les lliçons del coronavirus amb la pedagoga Eva Bach.

    Després de més de 600 anys d'història a Catalunya, el poble gitano continua als marges de la societat i es malfia del món i l'escola paios. La por als contagis en pandèmia (viuen juntes fins a tres generacions) no ha fet més que aguditzar l'absentisme d'un l'alumnat gitano al qual li costa creure en les oportunitats d'un sistema educatiu que no ha acabat amb la guetització i en què encara són minoria els que fan estudis superiors. A "L'ofici d'educar" sentim el testimoni dels joves gitanos Nuria Flores, Àngel Moreno i Estel Fernández, tècnica educativa de la Fundació Privada Pere Closa (Premi Marta Mata 2021), i també de la presidenta d'aquesta entitat, Mercedes Porras. També sentirem el psicopedagog i mestre Joan Maria Girona, i la Pilar Marco, directora de l'Escola Font de la Pólvora de Girona, amb un alumnat cent per cent gitano. I acabarem amb les lliçons del coronavirus amb la pedagoga Eva Bach.

Anar al contingut