TOTS ELS ÀUDIOS

  • El crit d'una mare perquè la seva filla pugui tornar a casa
    Escolta àudio

    El crit d'una mare perquè la seva filla pugui tornar a casa

    La portuguesa Maria Delfina Lopes vivia amb la seva filla i el seu gendre; un dia la parella van marxar de vacances a Turquia i no van tornar. Un dia va saber que el seu gendre estava a la presó i que la seva filla i les seves dues netes estaven al camp de refugiats d'Al Roj, a Síria. En aquell moment va començar un calvari. Com a mare, només vol treure la seva família d'un camp amb unes condicions pèssimes de vida. La Delfina defensa que la seva filla no té res a veure amb el terrorisme. També reclama que les seves netes puguin tenir una infantesa normal lluny de la guerra i les bombes.

    FOTO: Procyk Radek

    La portuguesa Maria Delfina Lopes vivia amb la seva filla i el seu gendre; un dia la parella van marxar de vacances a Turquia i no van tornar. Un dia va saber que el seu gendre estava a la presó i que la seva filla i les seves dues netes estaven al camp de refugiats d'Al Roj, a Síria. En aquell moment va començar un calvari. Com a mare, només vol treure la seva família d'un camp amb unes condicions pèssimes de vida. La Delfina defensa que la seva filla no té res a veure amb el terrorisme. També reclama que les seves netes puguin tenir una infantesa normal lluny de la guerra i les bombes. FOTO: Procyk Radek

  • Ballar, el desafiament al patriarcat
    Escolta àudio

    Ballar, el desafiament al patriarcat

    Des de petites se'ns diu: no et moguis, creua les mans, estigues quieta. El cos de les dones resulta un desafiament. Ballar, moure el cos, continua sent un acte revolucionari si ho fa una dona. Entrevistem la coreògrafa Deborah Hay i també parlem de ballarines, anarquistes, dones que protesten contra la violència de gènere a Llatinoamèrica, Mary Poppins i, sobretot, de dones que es mouen més ràpid que el masclisme i la tristor. Parlem amb les professores Magda Polo i Dolors Marín, les periodistes Anna Buj i Pilar Imedio i, finalment, la historiadora Maria Tausiet.

    Des de petites se'ns diu: no et moguis, creua les mans, estigues quieta. El cos de les dones resulta un desafiament. Ballar, moure el cos, continua sent un acte revolucionari si ho fa una dona. Entrevistem la coreògrafa Deborah Hay i també parlem de ballarines, anarquistes, dones que protesten contra la violència de gènere a Llatinoamèrica, Mary Poppins i, sobretot, de dones que es mouen més ràpid que el masclisme i la tristor. Parlem amb les professores Magda Polo i Dolors Marín, les periodistes Anna Buj i Pilar Imedio i, finalment, la historiadora Maria Tausiet.

  • Movent els malucs van canviar el món
    Escolta àudio

    Movent els malucs van canviar el món

    Fem un repàs a través de la història per veure com el ball de les dones ha estat sinònim de motor de canvi. Figures com la de Joséphine Baker, Rafaella Carrà i Pamela Lyndon Travers, creadora del personatge de Mary Poppins, han estat clau a l'hora de reivindicar la revolució a través del ball i del moviment. Perquè ser revolucionària no està renyit amb cantar i moure's de manera sensual a dalt d'un escenari. I no cal tristor ni seriositat a l'hora de lluitar pels drets humans, fer costat a les minories i exigir la llibertat sexual de les persones.

    Fem un repàs a través de la història per veure com el ball de les dones ha estat sinònim de motor de canvi. Figures com la de Joséphine Baker, Rafaella Carrà i Pamela Lyndon Travers, creadora del personatge de Mary Poppins, han estat clau a l'hora de reivindicar la revolució a través del ball i del moviment. Perquè ser revolucionària no està renyit amb cantar i moure's de manera sensual a dalt d'un escenari. I no cal tristor ni seriositat a l'hora de lluitar pels drets humans, fer costat a les minories i exigir la llibertat sexual de les persones.

  • Emma Goldman: "Si no puc ballar, no és la meva revolució"
    Escolta àudio

    Emma Goldman: "Si no puc ballar, no és la meva revolució"

    Anarquista, feminista, atea, poliamorosa. Emma Goldman va ser una revolucionària com poques. Una dona disposada a trencar qualsevol barrera, que creia fermament que per fer la revolució s'ha de ser una persona lliure i alliberada. La historiadora Dolors Marín ens fa un recorregut per la vida, l'activisme i les mil revolucions d'Emma Goldman.

    Anarquista, feminista, atea, poliamorosa. Emma Goldman va ser una revolucionària com poques. Una dona disposada a trencar qualsevol barrera, que creia fermament que per fer la revolució s'ha de ser una persona lliure i alliberada. La historiadora Dolors Marín ens fa un recorregut per la vida, l'activisme i les mil revolucions d'Emma Goldman.

  • Es pot ser feminista i consumir porno?
    Escolta àudio

    Es pot ser feminista i consumir porno?

    L'accés a la pornografia és molt fàcil, les opcions són múltiples, ja no és com abans quan apareixien els rombes i tot era secret. A més, els nens i nenes estan en contacte amb continguts pornogràfics molt aviat sense tenir clar què estan veient. Els adults, per la seva banda, a vegades confonen el que veuen a les pantalles amb la sexualitat real. Tots hi sortim perdent, però especialment les dones. Què s'amaga darrere del porno? En quines condicions treballen les actrius? Quins drets tenen aquestes dones? Com funcionen les plataformes de contingut pornogràfic? Parlem amb actrius, directores, productores, sexòlogues i acadèmiques per analitzar la pornografia audiovisual.

    L'accés a la pornografia és molt fàcil, les opcions són múltiples, ja no és com abans quan apareixien els rombes i tot era secret. A més, els nens i nenes estan en contacte amb continguts pornogràfics molt aviat sense tenir clar què estan veient. Els adults, per la seva banda, a vegades confonen el que veuen a les pantalles amb la sexualitat real. Tots hi sortim perdent, però especialment les dones. Què s'amaga darrere del porno? En quines condicions treballen les actrius? Quins drets tenen aquestes dones? Com funcionen les plataformes de contingut pornogràfic? Parlem amb actrius, directores, productores, sexòlogues i acadèmiques per analitzar la pornografia audiovisual.

  • Anneke Necro: "Ens ha fet més mal Disney que el porno"
    Escolta àudio

    Anneke Necro: "Ens ha fet més mal Disney que el porno"

    El sexe continua sent un tabú enorme. I encara hi ha més prejudicis sobre la pornografia i les imatges que ens n'arriben. Ens hem preguntat alguna vegada en quines condicions treballen les persones del sector? Ens preocupa? I què vol dir aquest suposat "porno femení"? Parlem amb Anneke Necro, productora, directora i performer de cinema porno, per intentar trobar respostes i ordenar idees.

    El sexe continua sent un tabú enorme. I encara hi ha més prejudicis sobre la pornografia i les imatges que ens n'arriben. Ens hem preguntat alguna vegada en quines condicions treballen les persones del sector? Ens preocupa? I què vol dir aquest suposat "porno femení"? Parlem amb Anneke Necro, productora, directora i performer de cinema porno, per intentar trobar respostes i ordenar idees.

  • El porno convencional transforma el nostre desig?
    Escolta àudio

    El porno convencional transforma el nostre desig?

    Moltes vegades es diu que el porno és masclista menysté el plaer femení. Se'l titlla de ser un imaginari fet a la mida dels homes, que els col·loca a ells com a dominants i a elles com a dominades i complaents. Una imatge de la sexualitat i del desig esbiaixada que alguns creuen que és real i que pot arribar a causar problemes. Parlem amb la sexòloga i psicòloga Mireia Manjón i Mónica Alario, autora de "Política sexual de la pornografia", per desconstruir aquest imaginari tan present en la nostra societat.

    Moltes vegades es diu que el porno és masclista menysté el plaer femení. Se'l titlla de ser un imaginari fet a la mida dels homes, que els col·loca a ells com a dominants i a elles com a dominades i complaents. Una imatge de la sexualitat i del desig esbiaixada que alguns creuen que és real i que pot arribar a causar problemes. Parlem amb la sexòloga i psicòloga Mireia Manjón i Mónica Alario, autora de "Política sexual de la pornografia", per desconstruir aquest imaginari tan present en la nostra societat.

  • OnlyFans, vendre sexe amb consentiment?
    Escolta àudio

    OnlyFans, vendre sexe amb consentiment?

    Durant els darrers anys, OnlyFans s'ha convertit en la reina de les plataformes de contingut explícit. Cada creador hi penja el que vol, posa el preu que vol, i la gent que hi està interessada s'hi subscriu. És tan senzill com sembla? OnlyFans és el mateix que la pornografia? Tot el que trobem a la plataforma serà contingut sexual? Parlem de tot això i més amb Daniela Blume, comunicadora i locutora radiofònica amb un dels comptes d'OnlyFans més exitosos d'Espanya.

    Durant els darrers anys, OnlyFans s'ha convertit en la reina de les plataformes de contingut explícit. Cada creador hi penja el que vol, posa el preu que vol, i la gent que hi està interessada s'hi subscriu. És tan senzill com sembla? OnlyFans és el mateix que la pornografia? Tot el que trobem a la plataforma serà contingut sexual? Parlem de tot això i més amb Daniela Blume, comunicadora i locutora radiofònica amb un dels comptes d'OnlyFans més exitosos d'Espanya.

  • Les periodistes d'esport, entre l'efecte Carbonero i l'efecte Colau
    Escolta àudio

    Les periodistes d'esport, entre l'efecte Carbonero i l'efecte Colau

    "Et volem només per guapa" o "ves-te'n a fregar". Les dones periodistes viuen en aquesta dicotomia perquè al món de l'esport encara no se les considera com a iguals. L'esport en general segueix sent un terreny marcadament masculí. És veritat que cada vegada hi ha més periodistes esportives, però encara queda molt camí a recórrer. Moltes han vist com més d'una vegada es han posat en dubte els seus coneixements, se les alliçona i se les mira amb cert escepticisme quan expressen la seva opinió. Sempre en segon pla. Poquíssimes retransmeten partits de futbol, l'esport rei, bàsquet o handbol. A més, quan les periodistes esportives fan pantalla se'ls demana un físic i una edat concreta. Diverses periodistes catalanes ens expliquen com és ser una dona periodista en el món dels esports i com intenten canviar les coses.

    "Et volem només per guapa" o "ves-te'n a fregar". Les dones periodistes viuen en aquesta dicotomia perquè al món de l'esport encara no se les considera com a iguals. L'esport en general segueix sent un terreny marcadament masculí. És veritat que cada vegada hi ha més periodistes esportives, però encara queda molt camí a recórrer. Moltes han vist com més d'una vegada es han posat en dubte els seus coneixements, se les alliçona i se les mira amb cert escepticisme quan expressen la seva opinió. Sempre en segon pla. Poquíssimes retransmeten partits de futbol, l'esport rei, bàsquet o handbol. A més, quan les periodistes esportives fan pantalla se'ls demana un físic i una edat concreta. Diverses periodistes catalanes ens expliquen com és ser una dona periodista en el món dels esports i com intenten canviar les coses.

  • Anaïs Martí: "A l'Aràbia Saudita, les futbolistes jugen a porta tancada i amb el permís del pare"
    Escolta àudio

    Anaïs Martí: "A l'Aràbia Saudita, les futbolistes jugen a porta tancada i amb el permís del pare"

    La periodista Anaïs Martí, redactora de la secció d'Esports de La Vanguardia i col·laboradora de TV3 i Catalunya Ràdio, ha estat a l'Aràbia Saudita per seguir la Supercopa d'Espanya 2022. Aquests dies han estat una oportunitat per descobir la situació de les dones esportistes dels país i per trobar històries molt personals lluny dels focus d'un camp de futbol. L'Anaïs, també, comparteix amb nosaltres l'experiència de treballar a l'Aràbia Saudita sent dona.

    La periodista Anaïs Martí, redactora de la secció d'Esports de La Vanguardia i col·laboradora de TV3 i Catalunya Ràdio, ha estat a l'Aràbia Saudita per seguir la Supercopa d'Espanya 2022. Aquests dies han estat una oportunitat per descobir la situació de les dones esportistes dels país i per trobar històries molt personals lluny dels focus d'un camp de futbol. L'Anaïs, també, comparteix amb nosaltres l'experiència de treballar a l'Aràbia Saudita sent dona.

  • Imma Pedemonte: "A la televisió, se'm va posar una data de caducitat"
    Escolta àudio

    Imma Pedemonte: "A la televisió, se'm va posar una data de caducitat"

    Imma Pedemonte és una de les periodistes esportives més veteranes. Ha treballat des del 1983 al Departament d'Esports de TV3, editant, retransmetent diferents esdeveniments esportius. Ha estat una pionera que va començar a fer periodisme esportiu en una època totalment dominada pels homes. Ara comparteix amb totes nosaltres com van ser els seus inicis i les situacions que va viure.

    Imma Pedemonte és una de les periodistes esportives més veteranes. Ha treballat des del 1983 al Departament d'Esports de TV3, editant, retransmetent diferents esdeveniments esportius. Ha estat una pionera que va començar a fer periodisme esportiu en una època totalment dominada pels homes. Ara comparteix amb totes nosaltres com van ser els seus inicis i les situacions que va viure.

  • Els arquetips femenins de la mitologia clàssica encara són vigents?
    Escolta àudio

    Els arquetips femenins de la mitologia clàssica encara són vigents?

    Els mites femenins de la Grècia clàssica estan plens d'estereotips: la dona que espera, la dona submissa, la dona sotmesa a la voluntat del pare o del marit. Són la representació d'una societat altament jerarquitzada que atorgava a la dona un paper totalment secundari. Aquests mites estan plens de poesia i simbolisme, però també contenen elements patriarcals molt clars que encara ara, segles després, estan vigents. Així que amb l'ajuda d'historiadores de l'arts, professores i altres expertes rellegim aquests arquetips femenins que de sempre han format part de les nostres vides.

    Els mites femenins de la Grècia clàssica estan plens d'estereotips: la dona que espera, la dona submissa, la dona sotmesa a la voluntat del pare o del marit. Són la representació d'una societat altament jerarquitzada que atorgava a la dona un paper totalment secundari. Aquests mites estan plens de poesia i simbolisme, però també contenen elements patriarcals molt clars que encara ara, segles després, estan vigents. Així que amb l'ajuda d'historiadores de l'arts, professores i altres expertes rellegim aquests arquetips femenins que de sempre han format part de les nostres vides.

  • Medea: el mite distorsionat de la dona que mata els seus fills
    Escolta àudio

    Medea: el mite distorsionat de la dona que mata els seus fills

    Un mite que sempre ens persegueix a les dones és el mite de Medea, la dona que mata els seus fills. Què hi ha darrere d'aquest títol terrorífic? Segur que s'ha llegit com cal? Parlem del mite de Medea i de les seves interpretacions masclistes amb l'artista visual Maria Ruido.

    Un mite que sempre ens persegueix a les dones és el mite de Medea, la dona que mata els seus fills. Què hi ha darrere d'aquest títol terrorífic? Segur que s'ha llegit com cal? Parlem del mite de Medea i de les seves interpretacions masclistes amb l'artista visual Maria Ruido.

  • Encara som les Penèlopes, les Pandores i les amazones del món clàssic?
    Escolta àudio

    Encara som les Penèlopes, les Pandores i les amazones del món clàssic?

    Helena, Pandora, Circe o les temibles amazones. Són dones de les quals hem sentit a parlar moltes vegades de les seves històries però sempre des de la perspectiva masculina. Una dona bella, Helena, que provoca una guerra entre 10 anys entre Troia i Esparta. La curiositat de Pandora que obre la caixa que escampa tots els mals pel món. O Penèlope, la fidel companya d'Ulisses, que espera pacientment la tornada de l'heroi teixint i desteixint. La mitologia grega és patriarcal, d'això no hi ha cap dubte. Però què hi ha més enllà d'aquests mites femenins dels quals sempre n'hem sentit a parlar? En parlem amb Mireia Rosich, directora del Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú i autora del llibre "En la estela del mito", Editorial Kairós.

    Helena, Pandora, Circe o les temibles amazones. Són dones de les quals hem sentit a parlar moltes vegades de les seves històries però sempre des de la perspectiva masculina. Una dona bella, Helena, que provoca una guerra entre 10 anys entre Troia i Esparta. La curiositat de Pandora que obre la caixa que escampa tots els mals pel món. O Penèlope, la fidel companya d'Ulisses, que espera pacientment la tornada de l'heroi teixint i desteixint. La mitologia grega és patriarcal, d'això no hi ha cap dubte. Però què hi ha més enllà d'aquests mites femenins dels quals sempre n'hem sentit a parlar? En parlem amb Mireia Rosich, directora del Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú i autora del llibre "En la estela del mito", Editorial Kairós.

  • La banda sonora 100% femenina del 2021
    Escolta àudio

    La banda sonora 100% femenina del 2021

    Comencem l'any amb un regal per als oients del nostre programa. Ens dieu moltes vegades que us encanta la nostra banda sonora... avui volem fer un repàs d'algunes de les nostres cançons del 2021, escrites, tocades, cantades o produïdes per dones, d'estils molt diferents. És només una selecció, però us recordem que si voleu més teca al nostre Spotify hi trobareu tota la llista de cançons que fem servir cada setmana. Heu de buscar "Les dones i els dies playlist", esteu avisats!!!

    Comencem l'any amb un regal per als oients del nostre programa. Ens dieu moltes vegades que us encanta la nostra banda sonora... avui volem fer un repàs d'algunes de les nostres cançons del 2021, escrites, tocades, cantades o produïdes per dones, d'estils molt diferents. És només una selecció, però us recordem que si voleu més teca al nostre Spotify hi trobareu tota la llista de cançons que fem servir cada setmana. Heu de buscar "Les dones i els dies playlist", esteu avisats!!!

Anar al contingut