TOTS ELS ÀUDIOS

  • Tanit Plana: "El més dur de la meva feina és trencar la imatge que les noies tenen d'elles mateixes"
    Escolta àudio

    Tanit Plana: "El més dur de la meva feina és trencar la imatge que les noies tenen d'elles mateixes"

    La fotògrafa barcelonina Tanit Plana ens parla de la seva feina com a fotògrafa, una lluita incansable per trencar amb l'estereotip que sempre arrossega el cos de la dona. Ens parla de la fotògrafa americana Nan Goldin, una dona que no té por de fer-se fotos quan pateix; de Carmen Winant, que trenca tòpics sobre la idea ensucrada que existeix sobre el part, i de Martine Gutiérrez, fotògrafa trans que es riu de la imatge hipersexualitzada

    La fotògrafa barcelonina Tanit Plana ens parla de la seva feina com a fotògrafa, una lluita incansable per trencar amb l'estereotip que sempre arrossega el cos de la dona. Ens parla de la fotògrafa americana Nan Goldin, una dona que no té por de fer-se fotos quan pateix; de Carmen Winant, que trenca tòpics sobre la idea ensucrada que existeix sobre el part, i de Martine Gutiérrez, fotògrafa trans que es riu de la imatge hipersexualitzada

  • Dos cellers homenatgen les pageses que cuiden la vinya
    Escolta àudio

    Dos cellers homenatgen les pageses que cuiden la vinya

    Si els vins catalans són reconeguts arreu del món, és en part perquè de sempre, des de l'antiguitat, les vinyes han estat cuidades per dones. És per això que a Catalunya hi ha dos cellers de renom, Vall Llach, al Priorat, i Vidavins, al Pallars Jussà, que han fet un homenatge a aquestes dones. Han posat el nom i la cara a l'etiqueta de reconeguts vins del seu celler. Hem parlat amb alguna de les dones que han dedicat tota la seva vida a la vinya i amb els enòlegs que reconeixen la seva feina.

    Si els vins catalans són reconeguts arreu del món, és en part perquè de sempre, des de l'antiguitat, les vinyes han estat cuidades per dones. És per això que a Catalunya hi ha dos cellers de renom, Vall Llach, al Priorat, i Vidavins, al Pallars Jussà, que han fet un homenatge a aquestes dones. Han posat el nom i la cara a l'etiqueta de reconeguts vins del seu celler. Hem parlat amb alguna de les dones que han dedicat tota la seva vida a la vinya i amb els enòlegs que reconeixen la seva feina.

  • Anna Espelt, viticultora: "A l'inici, em vaig masculinitzar molt per encaixar en el món del vi"
    Escolta àudio

    Anna Espelt, viticultora: "A l'inici, em vaig masculinitzar molt per encaixar en el món del vi"

    Anna Espelt fa 20 anys que és viticultora i és la directora del celler Espelt. Ve d'una família de 8 generacions dedicades a la pagesia i al vi, des de l'Empordà. A l'entrevista ens parla dels difícils inicis en el món de la viticultora per a una dona, però també ens descobreix com han canviat les coses per a les dones en aquest terreny. "El pes de les tradicions encara és fort, però les dones van fent-se un camí", explica.

    Anna Espelt fa 20 anys que és viticultora i és la directora del celler Espelt. Ve d'una família de 8 generacions dedicades a la pagesia i al vi, des de l'Empordà. A l'entrevista ens parla dels difícils inicis en el món de la viticultora per a una dona, però també ens descobreix com han canviat les coses per a les dones en aquest terreny. "El pes de les tradicions encara és fort, però les dones van fent-se un camí", explica.

  • Núria Renom: "Hi ha moltes sommeliers, però falten viticultores, s'ha de lluitar contra la tradició"
    Escolta àudio

    Núria Renom: "Hi ha moltes sommeliers, però falten viticultores, s'ha de lluitar contra la tradició"

    Núria Renom és sommelier i viticultora des de fa uns anys. Treballa amb vins naturals, vins en què les històries que els envolten són tan importants com el mateix raïm. Assegura que no existeixen els vins per a dones, però que sí que hi ha vins femenins i masculins.

    Núria Renom és sommelier i viticultora des de fa uns anys. Treballa amb vins naturals, vins en què les històries que els envolten són tan importants com el mateix raïm. Assegura que no existeixen els vins per a dones, però que sí que hi ha vins femenins i masculins.

  • Les dones al món del vi, una dura lluita contra la tradició
    Escolta àudio

    Les dones al món del vi, una dura lluita contra la tradició

    Des de temps immemorials la dona s'ha encarregat de la vinya, com a treballadora, pagesa, temporera, recollint raïm, i fent moltes feines a les quals ningú ha posat nom. A "Les dones i els dies", avui xerrarem amb viticultores, sommeliers, pageses, dones que s'embruten les mans. El món del vi encara pertany als homes o les coses estan canviant?

    Des de temps immemorials la dona s'ha encarregat de la vinya, com a treballadora, pagesa, temporera, recollint raïm, i fent moltes feines a les quals ningú ha posat nom. A "Les dones i els dies", avui xerrarem amb viticultores, sommeliers, pageses, dones que s'embruten les mans. El món del vi encara pertany als homes o les coses estan canviant?

  • L'òpera a examen, després del cas Plácido Domingo
    Escolta àudio

    L'òpera a examen, després del cas Plácido Domingo

    Després de les denúncies d'assetjament contra Plácido Domingo, s'ha trencat la imatge perfecta del món de l'òpera. Parlem amb sopranos i músics vinculats a la lírica; descobrim com s'ha forjat la imatge deformada de la diva i trenquem tòpics amb una colla de cantants que van patir molt per fer-se un lloc a l'òpera.

    Després de les denúncies d'assetjament contra Plácido Domingo, s'ha trencat la imatge perfecta del món de l'òpera. Parlem amb sopranos i músics vinculats a la lírica; descobrim com s'ha forjat la imatge deformada de la diva i trenquem tòpics amb una colla de cantants que van patir molt per fer-se un lloc a l'òpera.

  • Mercedes Gancedo, soprano: "Els casos d'assetjament a l'òpera són habituals"
    Escolta àudio

    Mercedes Gancedo, soprano: "Els casos d'assetjament a l'òpera són habituals"

    La soprano argentina Mercedes Gancedo, una de les veus més prometedores de l'escena lírica, ens parla de la seva carrera com a soprano i les difcultats que viuen moltes cantants a l'hora de fer-se un lloc en el món de l'òpera.

    La soprano argentina Mercedes Gancedo, una de les veus més prometedores de l'escena lírica, ens parla de la seva carrera com a soprano i les difcultats que viuen moltes cantants a l'hora de fer-se un lloc en el món de l'òpera.

  • Per què les dives sempre s'han descrit com histèriques i capritxoses?
    Escolta àudio

    Per què les dives sempre s'han descrit com histèriques i capritxoses?

    A "Les dones i els dies" parlem també de la imatge estereotipada que moltes dives de l'òpera han arrossegat anys i anys. I per això expliquem la història des dues sopranos peculiars. Us acostem la figura de Florence Foster Jenkins, nord-americana de principis del segle passat que, sense cap virtuosisme, es va entossudir a ser una "prima donna". A cop de talonari, la Jenkins va aconseguir omplir els seus concerts, tot i que eren una autèntica opereta bufa. L'altra diva és de ficció. És la Castafiore del Tintín, que tampoc va triomfar gaire en el bel canto. Hi ha tintinaires que descriuen la diva com una dona independent i lliure, i n'hi ha d'altres que retreuen a Hergé que caigués en tots els tòpics de les dives: capritxoses, maniàtiques, pesades i histèriques.

    A "Les dones i els dies" parlem també de la imatge estereotipada que moltes dives de l'òpera han arrossegat anys i anys. I per això expliquem la història des dues sopranos peculiars. Us acostem la figura de Florence Foster Jenkins, nord-americana de principis del segle passat que, sense cap virtuosisme, es va entossudir a ser una "prima donna". A cop de talonari, la Jenkins va aconseguir omplir els seus concerts, tot i que eren una autèntica opereta bufa. L'altra diva és de ficció. És la Castafiore del Tintín, que tampoc va triomfar gaire en el bel canto. Hi ha tintinaires que descriuen la diva com una dona independent i lliure, i n'hi ha d'altres que retreuen a Hergé que caigués en tots els tòpics de les dives: capritxoses, maniàtiques, pesades i histèriques.

  • Convertir-se en cantant lírica, una carrera plena de dificultats, sobretot per a les dones
    Escolta àudio

    Convertir-se en cantant lírica, una carrera plena de dificultats, sobretot per a les dones

    La pianista, repertorista i enamorada de l'òpera Viviana Salisi ens parla d'una colla de cantants líriques que van patir molt per fer-se un lloc en el món de la lírica. La llista és llarga: Pilar Lorengar, Jenny Lind, Pauline Vierdot, Marian Anderson, etc.

    La pianista, repertorista i enamorada de l'òpera Viviana Salisi ens parla d'una colla de cantants líriques que van patir molt per fer-se un lloc en el món de la lírica. La llista és llarga: Pilar Lorengar, Jenny Lind, Pauline Vierdot, Marian Anderson, etc.

  • "Así bailan las putas", el teatre que allibera el cul i la ment
    Escolta àudio

    "Así bailan las putas", el teatre que allibera el cul i la ment

    La companyia Sixto Paz, juntament amb la periodista Júlia Bertran i la ballarina de "twerk" Ana Chinchilla, s'han unit per crear "Así bailan las putas", espectacle que utilitza el ball per explicar-nos el control històric que hi ha hagut sobre el cos de la dona. Del 2 al 20 d'octubre a l'Escenari Brossa.

    La companyia Sixto Paz, juntament amb la periodista Júlia Bertran i la ballarina de "twerk" Ana Chinchilla, s'han unit per crear "Así bailan las putas", espectacle que utilitza el ball per explicar-nos el control històric que hi ha hagut sobre el cos de la dona. Del 2 al 20 d'octubre a l'Escenari Brossa.

  • Moure el cul: quan ballar allibera les dones
    Escolta àudio

    Moure el cul: quan ballar allibera les dones

    Segon programa de "Les dones i els dies". Moure el cul com una manera d'alliberar-se i reivindicar la sensualitat i la sexualitat de la dona. Parlem amb la coreògrafa i ballarina de Bad Gyal, Magalí Jou; la professora de twerk i sociòloga Kim Jordan i Nora Muixí, ballarina i antropòloga. Per últim, anem al teatre per veure l'obra "Así bailan las putas", de la companyia Sixto Paz, un text que vol denunciar el control que hi ha sobre el cos de la dona.

    Segon programa de "Les dones i els dies". Moure el cul com una manera d'alliberar-se i reivindicar la sensualitat i la sexualitat de la dona. Parlem amb la coreògrafa i ballarina de Bad Gyal, Magalí Jou; la professora de twerk i sociòloga Kim Jordan i Nora Muixí, ballarina i antropòloga. Per últim, anem al teatre per veure l'obra "Así bailan las putas", de la companyia Sixto Paz, un text que vol denunciar el control que hi ha sobre el cos de la dona.

  • Kim Jordan, ballarina: "Que la dona tingui el poder sobre el propi cos fa molta por"
    Escolta àudio

    Kim Jordan, ballarina: "Que la dona tingui el poder sobre el propi cos fa molta por"

    Maneres de ballar com el "twerking" o el "perreo" reivindiquen el poder de la dona i la llibertat de ballar i remenar els malucs. Estils que arriben dels Estats Units i d'Amèrica Llatina que han escandalitzat la mirada puritana d'Europa. A elles, ells i tots els ballarins els rellisca la crítica masclista i reivindiquen el moviment del cos, blanc, negre, gros o petit. Ens ho explica la sociòloga i ballarina Kim Jordan i l'antropòloga i ballarina Nora Muixí.

    Maneres de ballar com el "twerking" o el "perreo" reivindiquen el poder de la dona i la llibertat de ballar i remenar els malucs. Estils que arriben dels Estats Units i d'Amèrica Llatina que han escandalitzat la mirada puritana d'Europa. A elles, ells i tots els ballarins els rellisca la crítica masclista i reivindiquen el moviment del cos, blanc, negre, gros o petit. Ens ho explica la sociòloga i ballarina Kim Jordan i l'antropòloga i ballarina Nora Muixí.

  • Magali Jou, ballarina de dancehall: "A Jamaica, i amb el dancehall, s'accepten tots els cossos"
    Escolta àudio

    Magali Jou, ballarina de dancehall: "A Jamaica, i amb el dancehall, s'accepten tots els cossos"

    Magalí Jou, coreògrafa i ballarina que acompanya en els seus espectacles la cantant Bad Gyal, ens explica com el dancehall ha canviat la seva vida i també ens descobreix la importància de moure al cul, com una manera de sobreviure a Jamaica.

    Magalí Jou, coreògrafa i ballarina que acompanya en els seus espectacles la cantant Bad Gyal, ens explica com el dancehall ha canviat la seva vida i també ens descobreix la importància de moure al cul, com una manera de sobreviure a Jamaica.

  • Assetjaments, infidelitats i la dona com a objecte, els mites darrere les estrelles
    Escolta àudio

    Assetjaments, infidelitats i la dona com a objecte, els mites darrere les estrelles

    Cassiopea, Hidra, l'Ossa Major, l'Ossa Menor, la cabellera de Berenice... Moltes constel·lacions i agrupacions d'estels tenen nom de dona. Coneixeu els mites que hi ha darrere d'aquests noms? Margalida Capellà, catedràtica de grec de l'Institut Premià de Mar, ens descobreix una història fosca plena d'assetjaments, traïcions, infidelitats i atacs de banyes, on les dones no surten mai ben parades.

    Cassiopea, Hidra, l'Ossa Major, l'Ossa Menor, la cabellera de Berenice... Moltes constel·lacions i agrupacions d'estels tenen nom de dona. Coneixeu els mites que hi ha darrere d'aquests noms? Margalida Capellà, catedràtica de grec de l'Institut Premià de Mar, ens descobreix una història fosca plena d'assetjaments, traïcions, infidelitats i atacs de banyes, on les dones no surten mai ben parades.

  • Carme Jordi, astrònoma: "Les astrofísiques no arribem al 27%, encara"
    Escolta àudio

    Carme Jordi, astrònoma: "Les astrofísiques no arribem al 27%, encara"

    Carme Jordi, doctora en Física per la Universitat de Barcelona, professora titular al Departament de Física Quàntica i Astrofísica de la mateixa universitat, membre de l'Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB) i de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), ens parla de la seva vocació, de la situació de les dones en la ciència i de la seva feina meravellosa: fer arqueologia del cel.

    Carme Jordi, doctora en Física per la Universitat de Barcelona, professora titular al Departament de Física Quàntica i Astrofísica de la mateixa universitat, membre de l'Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB) i de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), ens parla de la seva vocació, de la situació de les dones en la ciència i de la seva feina meravellosa: fer arqueologia del cel.

Anar al contingut