TOTS ELS ÀUDIOS

  • Operació biquini, 365 dies a l'any
    Escolta àudio

    Operació biquini, 365 dies a l'any

    El culte al cos és l'obsessió per l'estat del físic propi. En el culte al cos no es tracta de ser jove, sinó d'aparentar-ho, i per això cal escarrassar-s'hi molt. En parlem amb Begoña Roman Mestre, doctora en Filosofia i professora de la Universitat de Barcelona. L'actriu, directora i escriptora Júlia Barceló és autora del còmic "Operació biquini" (Editorial Flamboyant), on parla de la lluita contra la cultura de la dieta. Li preguntem com va decidir fer-ne activisme a les xarxes socials. També analitzarem les repercussions psicològiques que té la pressió estètica amb Marta Carulla, psiquiatra a l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. Per què històricament hem acceptat que estar prim és sinònim d'èxit o que estar gras significa no estar sa? Hi reflexiona la nutricionista Miriam Victoria. I amb la publicista Yolanda Domínguez, experta en comunicació i gènere, analitzem quin paper té la publicitat en la cultura de la dieta.

    El culte al cos és l'obsessió per l'estat del físic propi. En el culte al cos no es tracta de ser jove, sinó d'aparentar-ho, i per això cal escarrassar-s'hi molt. En parlem amb Begoña Roman Mestre, doctora en Filosofia i professora de la Universitat de Barcelona. L'actriu, directora i escriptora Júlia Barceló és autora del còmic "Operació biquini" (Editorial Flamboyant), on parla de la lluita contra la cultura de la dieta. Li preguntem com va decidir fer-ne activisme a les xarxes socials. També analitzarem les repercussions psicològiques que té la pressió estètica amb Marta Carulla, psiquiatra a l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. Per què històricament hem acceptat que estar prim és sinònim d'èxit o que estar gras significa no estar sa? Hi reflexiona la nutricionista Miriam Victoria. I amb la publicista Yolanda Domínguez, experta en comunicació i gènere, analitzem quin paper té la publicitat en la cultura de la dieta.

  • Atrapades a la cultura de la dieta
    Escolta àudio

    Atrapades a la cultura de la dieta

    Molts professionals de la nutrició us explicaran que la salut no passa exclusivament pel menjar, i que tenir un cos prim no equival a tenir un cos sa. Si és així, per què ens diuen que fent la dieta de la pinya tindrem el cos perfecte per a l'estiu? Parlem sobre l'anomenada "cultura de la dieta" amb la nutricionista Miriam Vitoria i la psiquiatra Marta Carulla Roig.

    Molts professionals de la nutrició us explicaran que la salut no passa exclusivament pel menjar, i que tenir un cos prim no equival a tenir un cos sa. Si és així, per què ens diuen que fent la dieta de la pinya tindrem el cos perfecte per a l'estiu? Parlem sobre l'anomenada "cultura de la dieta" amb la nutricionista Miriam Vitoria i la psiquiatra Marta Carulla Roig.

  • Deixem de dir a les criatures "que guapa que ets!"
    Escolta àudio

    Deixem de dir a les criatures "que guapa que ets!"

    La pressió estètica comença quan som petits, sobretot quan som petites. I és un bon moment per atacar aquesta inèrcia que fa odiar-nos a nosaltres mateixes. D'això en parla l'actriu i directora Julia Barceló a Twitter i també ho fa a "Operació biquini" (Editorial Flamboyant), la novel·la gràfica, amb il·lustracions de Camille Vanier, que aborda la pressió estètica i l'alliberament corporal amb humor.

    La pressió estètica comença quan som petits, sobretot quan som petites. I és un bon moment per atacar aquesta inèrcia que fa odiar-nos a nosaltres mateixes. D'això en parla l'actriu i directora Julia Barceló a Twitter i també ho fa a "Operació biquini" (Editorial Flamboyant), la novel·la gràfica, amb il·lustracions de Camille Vanier, que aborda la pressió estètica i l'alliberament corporal amb humor.

  • Sónar, gairebé 30 anys de dissidència
    Escolta àudio

    Sónar, gairebé 30 anys de dissidència

    Tot és política i la música també ho és. I el Sónar ho ha demostrat des dels seus inicis. Només cal veure el cartell per adonar-nos que un cop més el Sónar aposta per la dissidència: de gènere, d'estils musicals, allunyant-se sempre dels camins més fàcils. A "Les dones i els dies" descobrim les apostes femenines i també feministes amb la portaveu del SÓNAR+D, Antònia Folguera. Entrevistem Samantha Hudson, "La reina de l'inframon", una artista irreverent i provocativa que presenta xou nou en exclusiva al Sónar. També visita el programa La Chica, una cantant francoveneçolana que ha fet de la seva música un viatge estètic i ètnic on la barreja de cultures és una constant.

    Tot és política i la música també ho és. I el Sónar ho ha demostrat des dels seus inicis. Només cal veure el cartell per adonar-nos que un cop més el Sónar aposta per la dissidència: de gènere, d'estils musicals, allunyant-se sempre dels camins més fàcils. A "Les dones i els dies" descobrim les apostes femenines i també feministes amb la portaveu del SÓNAR+D, Antònia Folguera. Entrevistem Samantha Hudson, "La reina de l'inframon", una artista irreverent i provocativa que presenta xou nou en exclusiva al Sónar. També visita el programa La Chica, una cantant francoveneçolana que ha fet de la seva música un viatge estètic i ètnic on la barreja de cultures és una constant.

  • Samantha Hudson: "Els feixistes m'han fet la millor campanya de màrqueting"
    Escolta àudio

    Samantha Hudson: "Els feixistes m'han fet la millor campanya de màrqueting"

    Samantha Hudson és una de les reines del Sónar d'enguany. Li encanta ridiculitzar la societat "moderna". Amb tota la seva ira dispara contra l'homofòbia i la discriminació, el capitalisme i el consumisme, la religió i el masclisme... Tots ells són objecte d'un tractament especial en el seu "nou i obscè" espectacle "Liquidación total". En la conversa ens parla de dissidència de gènere i de la seva relació amb la ultradreta i l'església catòlica, dos dels responsables, sense voler-ho, del seu èxit.

    Samantha Hudson és una de les reines del Sónar d'enguany. Li encanta ridiculitzar la societat "moderna". Amb tota la seva ira dispara contra l'homofòbia i la discriminació, el capitalisme i el consumisme, la religió i el masclisme... Tots ells són objecte d'un tractament especial en el seu "nou i obscè" espectacle "Liquidación total". En la conversa ens parla de dissidència de gènere i de la seva relació amb la ultradreta i l'església catòlica, dos dels responsables, sense voler-ho, del seu èxit.

  • On són i cap a on van els feminismes?
    Escolta àudio

    On són i cap a on van els feminismes?

    Per celebrar les tres temporades de "Les dones i els dies" tot l'equip ens desplacem fins a la Fundació Miró de Barcelona, per parlar del moviment feminista i de com el veuen i l'entenen una colla de dones, tant del del món rural com de l'àmbit urbà. Parlem amb científiques, investigadores, sociòlogues, filòsofes, viticultores i ramaderes. També conversem amb Elena Escolar, responsable de col·leccions de la Fundació Joan Miró i co-comissària de l'exposició "Miró, el llegat més íntim", sobre la relació de Miró amb les dones, i gaudim en directe de les actuacions musicals de les germanes CARLA i Joana Serrat.

    Per celebrar les tres temporades de "Les dones i els dies" tot l'equip ens desplacem fins a la Fundació Miró de Barcelona, per parlar del moviment feminista i de com el veuen i l'entenen una colla de dones, tant del del món rural com de l'àmbit urbà. Parlem amb científiques, investigadores, sociòlogues, filòsofes, viticultores i ramaderes. També conversem amb Elena Escolar, responsable de col·leccions de la Fundació Joan Miró i co-comissària de l'exposició "Miró, el llegat més íntim", sobre la relació de Miró amb les dones, i gaudim en directe de les actuacions musicals de les germanes CARLA i Joana Serrat.

  • Quan el feminisme s'asseu a 'la taula dels grans'
    Escolta àudio

    Quan el feminisme s'asseu a 'la taula dels grans'

    Cap a on va el feminisme ara? S'ha institucionalitzat: això és bo o dolent? Discutim sobre això i també sobre el llenguatge, l'empoderament i també sobre el que no pot faltar a l'agenda feminista amb Judith Juanhuix, científica, autora d'"Una dona, mare, trans, activista i feminista", doctora en física per la UAB i treballadora al sincrotró Alba; Marta Roqueta, investigadora per la UOC i especialista en gènere; Özgür Günes, sòcia fundadora de la cooperativa Col·lectivaT i professora associada del Departament de Sociologia i Geografia de la Universitat de Lleida; i Laura Llevadot, professora de Filosofia Contemporània de la UB i Tània Verge, consellera d'Igualtat i Feminismes.

    Cap a on va el feminisme ara? S'ha institucionalitzat: això és bo o dolent? Discutim sobre això i també sobre el llenguatge, l'empoderament i també sobre el que no pot faltar a l'agenda feminista amb Judith Juanhuix, científica, autora d'"Una dona, mare, trans, activista i feminista", doctora en física per la UAB i treballadora al sincrotró Alba; Marta Roqueta, investigadora per la UOC i especialista en gènere; Özgür Günes, sòcia fundadora de la cooperativa Col·lectivaT i professora associada del Departament de Sociologia i Geografia de la Universitat de Lleida; i Laura Llevadot, professora de Filosofia Contemporània de la UB i Tània Verge, consellera d'Igualtat i Feminismes.

  • L'arrelament a la terra, quan l'ecofiminisme parla
    Escolta àudio

    L'arrelament a la terra, quan l'ecofiminisme parla

    Conversem amb Sara Pérez, faedora de vins del celler Mas Martinet i Venus, i Vanesa Freixa, pastora, creadora, divulgadora, activista i directora de l'escola de pastors durant prop de 10 anys. Amb totes dues parlem de la desconnexió del món urbà del camp, del concepte d'explotació agrària, de la necessitat d'arrelament a la terra, de la despoblació del món rural, de la devaluació de la pagesia i de la urgència de produir local, ecològic, de proximitat, amb un preu que sigui assequible per al productor i que estigui a l'abast de tothom.

    Conversem amb Sara Pérez, faedora de vins del celler Mas Martinet i Venus, i Vanesa Freixa, pastora, creadora, divulgadora, activista i directora de l'escola de pastors durant prop de 10 anys. Amb totes dues parlem de la desconnexió del món urbà del camp, del concepte d'explotació agrària, de la necessitat d'arrelament a la terra, de la despoblació del món rural, de la devaluació de la pagesia i de la urgència de produir local, ecològic, de proximitat, amb un preu que sigui assequible per al productor i que estigui a l'abast de tothom.

  • La primavera arriba al cos
    Escolta àudio

    La primavera arriba al cos

    Fa un temps, el món de la música només era una cosa d'homes. Encara hi continuen predominant, però fa estona que la cosa ha canviat. Avui som al Primavera per recordar-ho. Moure el cos també és política i feminisme. Per això xerrem amb artistes com Big Freedia, una de les reines mundials del twerk o el bounce, un gènere musical que va començar a finals dels 80 a Nova Orleans des de la comunitat LGTBIQ+ per empoderar els cossos. També entrevistem les britàniques Wet Leg, que amb les seves cançons plenes de sentit de l'humor i referències sexuals són un cant a l'alliberament femení. També hi haurà estona per parlar d'"Hamor roto", d'Andrea Gumes, un llibre sobre el trencament d'una relació en l'era de l'Instagram i el WhatsApp.

    Fa un temps, el món de la música només era una cosa d'homes. Encara hi continuen predominant, però fa estona que la cosa ha canviat. Avui som al Primavera per recordar-ho. Moure el cos també és política i feminisme. Per això xerrem amb artistes com Big Freedia, una de les reines mundials del twerk o el bounce, un gènere musical que va començar a finals dels 80 a Nova Orleans des de la comunitat LGTBIQ+ per empoderar els cossos. També entrevistem les britàniques Wet Leg, que amb les seves cançons plenes de sentit de l'humor i referències sexuals són un cant a l'alliberament femení. També hi haurà estona per parlar d'"Hamor roto", d'Andrea Gumes, un llibre sobre el trencament d'una relació en l'era de l'Instagram i el WhatsApp.

  • Bibliotecàries: fins al monyo!
    Escolta àudio

    Bibliotecàries: fins al monyo!

    Les bibliotecàries sempre han tingut molt mala fama. Com molts oficis feminitzats està ple de prejudicis. Sempre se les ha dibuixat amb monyo i com aquelles senyores antipàtiques que et fan callar. El patriarcat, com ja sabeu, està amagat entre les prestatgeries. Molt sovint no s'ha tingut en compte el que significa la seva feina. En aquest programa farem un repàs de la història, del que significava ser bibliotecària al segle passat, quan el senyor Eugeni d'Ors va decidir que serien dones perquè així "cobrarien menys i resultarien menys costoses". Però també parlarem del present, de les dificultats de la seva feina. En parlem amb Carme Mayol, bibliotecària jubilada i Creu de Sant Jordi; Montse Argente del centre de Documentació Joaquima Alemany i Roca; Joana Badia, advocada especialitzada en discriminació per raó de gènere; Núria Mulé, bibliotecària jubilada, i molts testimonis de bibliotecàries d'arreu de Catalunya.

    Foto cedida per Branca Studio i Marta Cava.

    Les bibliotecàries sempre han tingut molt mala fama. Com molts oficis feminitzats està ple de prejudicis. Sempre se les ha dibuixat amb monyo i com aquelles senyores antipàtiques que et fan callar. El patriarcat, com ja sabeu, està amagat entre les prestatgeries. Molt sovint no s'ha tingut en compte el que significa la seva feina. En aquest programa farem un repàs de la història, del que significava ser bibliotecària al segle passat, quan el senyor Eugeni d'Ors va decidir que serien dones perquè així "cobrarien menys i resultarien menys costoses". Però també parlarem del present, de les dificultats de la seva feina. En parlem amb Carme Mayol, bibliotecària jubilada i Creu de Sant Jordi; Montse Argente del centre de Documentació Joaquima Alemany i Roca; Joana Badia, advocada especialitzada en discriminació per raó de gènere; Núria Mulé, bibliotecària jubilada, i molts testimonis de bibliotecàries d'arreu de Catalunya. Foto cedida per Branca Studio i Marta Cava.

  • Assetjament sexual a les biblioteques, què hi podem fer?
    Escolta àudio

    Assetjament sexual a les biblioteques, què hi podem fer?

    Abans de fer aquest programa no ens podíem imaginar que en una biblioteca fos tan habitual l'assetjament. Hem parlat amb la Comissió Feminista del Consorci de Biblioteques de Barcelona, amb bibliotecàries que ho han viscut de primera mà i amb l'advocada Joana Badia, formadora per l'abordatge d'aquestes situacions d'assetjament que ha col·laborat amb el Col·legi de Bibliotecaris i Documentalistes. El fet que una biblioteca sigui un espai públic, com si fos un metro, deixa molt desprotegides les seves treballadores perquè no es pot negar l'entrada als assetjadors o, molt sovint, es fa difícil.

    Abans de fer aquest programa no ens podíem imaginar que en una biblioteca fos tan habitual l'assetjament. Hem parlat amb la Comissió Feminista del Consorci de Biblioteques de Barcelona, amb bibliotecàries que ho han viscut de primera mà i amb l'advocada Joana Badia, formadora per l'abordatge d'aquestes situacions d'assetjament que ha col·laborat amb el Col·legi de Bibliotecaris i Documentalistes. El fet que una biblioteca sigui un espai públic, com si fos un metro, deixa molt desprotegides les seves treballadores perquè no es pot negar l'entrada als assetjadors o, molt sovint, es fa difícil.

  •  Préstec de llibres entre les bombes
    Escolta àudio

    Préstec de llibres entre les bombes

    Un estiu, fa gairebé trenta anys, la Núria Mulé va fer una substitució com a bibliotecària a la biblioteca Pere Vila del passeig Lluís Companys de Barcelona. Sense voler, va trobar un petit tresor amagat que tenia molta història i que el 2015 s'acabaria convertint en un llibre il·lustrat: "Les bibliotecàries", editat per l'editorial barcelonina Morsa. Era el diari que la directora de la biblioteca, Rosa Sarrado, i la bibliotecària auxiliar, Concepció Múnera, van escriure durant la Guerra Civil i que combina quotidianitat i horror. Malgrat els bombardejos, aquestes dues dones van continuar fent la seva feina mentre els queien els bombes. Un testimoni emocionant.

    Un estiu, fa gairebé trenta anys, la Núria Mulé va fer una substitució com a bibliotecària a la biblioteca Pere Vila del passeig Lluís Companys de Barcelona. Sense voler, va trobar un petit tresor amagat que tenia molta història i que el 2015 s'acabaria convertint en un llibre il·lustrat: "Les bibliotecàries", editat per l'editorial barcelonina Morsa. Era el diari que la directora de la biblioteca, Rosa Sarrado, i la bibliotecària auxiliar, Concepció Múnera, van escriure durant la Guerra Civil i que combina quotidianitat i horror. Malgrat els bombardejos, aquestes dues dones van continuar fent la seva feina mentre els queien els bombes. Un testimoni emocionant.

  • La relació mare-filla està marcada pel patriarcat?
    Escolta àudio

    La relació mare-filla està marcada pel patriarcat?

    Mares i filles sempre s'ha dit que comparteixen un vincle especial, únic. Un amor teòricament incondicional, però també lligat a les expectatives, les exigències i la culpa. Entre mare i filla no sempre hi ha la relació perfecta que ens han venut. Diuen que els testos s'assemblen a les olles, però i si no volem ser testos? Aquesta setmana indaguem sobre la relació mare-filla i sobre com i en quina mesura està travessada pel patriarcat. En parlem amb la psicoterapeuta Mireia Darder, amb qui aprenem com es pot sanar aquesta relació entre dones que el patriarcat ha situat en un lloc de subordinació. Amb Esther Vivas mirem la maternitat des d'una perspectiva feminista i ens plantegem reptes de futur. La Laura Baena ens introdueix al concepte de "malas madres". També repassem les novel·les de mares i filles amb Maria Sempere, Alba G. Mora i Roser Cabré-Verdiell. I acabem anant al cinema per presentar-vos la pel·lícula "Cinco lobitos".

    Mares i filles sempre s'ha dit que comparteixen un vincle especial, únic. Un amor teòricament incondicional, però també lligat a les expectatives, les exigències i la culpa. Entre mare i filla no sempre hi ha la relació perfecta que ens han venut. Diuen que els testos s'assemblen a les olles, però i si no volem ser testos? Aquesta setmana indaguem sobre la relació mare-filla i sobre com i en quina mesura està travessada pel patriarcat. En parlem amb la psicoterapeuta Mireia Darder, amb qui aprenem com es pot sanar aquesta relació entre dones que el patriarcat ha situat en un lloc de subordinació. Amb Esther Vivas mirem la maternitat des d'una perspectiva feminista i ens plantegem reptes de futur. La Laura Baena ens introdueix al concepte de "malas madres". També repassem les novel·les de mares i filles amb Maria Sempere, Alba G. Mora i Roser Cabré-Verdiell. I acabem anant al cinema per presentar-vos la pel·lícula "Cinco lobitos".

  • Com podem sanar la relació entre mare i filla?
    Escolta àudio

    Com podem sanar la relació entre mare i filla?

    La relació entre mares i filles per quines línies mestres està marcada? Les mares eduquen igual filles que fills? Sociòlegs i psicòlegs diuen que a les nenes se'ls exigeix més, se les escolta menys i se les reprèn més que als nens. El patriarcat ens fa créixer en la desigualtat entre homes i dones des de petits i sembla que això no canvia. Ara en som conscients, però ho estem canviant? Parlem de tots aquests temes amb la psicoterapeuta i especialista en sexualitat femenina Mireia Darder.

    La relació entre mares i filles per quines línies mestres està marcada? Les mares eduquen igual filles que fills? Sociòlegs i psicòlegs diuen que a les nenes se'ls exigeix més, se les escolta menys i se les reprèn més que als nens. El patriarcat ens fa créixer en la desigualtat entre homes i dones des de petits i sembla que això no canvia. Ara en som conscients, però ho estem canviant? Parlem de tots aquests temes amb la psicoterapeuta i especialista en sexualitat femenina Mireia Darder.

  • Mares, prou de sentir-vos culpables!
    Escolta àudio

    Mares, prou de sentir-vos culpables!

    Les mares molts dies han d'agafar la capa de "superwoman" per compaginar la feina i la criança de les criatures. Un model de maternitat romantitzada que ens han venut i que té poc a veure amb la realitat. La maternitat és una aventura apassionant, però amb obstacles i contratemps. Les nostres mares no van tenir gaire opció: eren les responsables de les cures de fills i família. Les seves filles, en canvi, ho volen tot, treballar i ser mare, encara que la societat no ho posa fàcil. On queda la corresponsabilitat dins la parella? És realment aquest el model de maternitat per a les mares del futur? Parlem d'aquests temes amb Esther Vivas, autora de "Mama Desobedient" (Ara Llibres) i també amb la "mala madre" Laura Baena, autora de "Yo no renuncio" (Lunwerg. Planeta)

    Les mares molts dies han d'agafar la capa de "superwoman" per compaginar la feina i la criança de les criatures. Un model de maternitat romantitzada que ens han venut i que té poc a veure amb la realitat. La maternitat és una aventura apassionant, però amb obstacles i contratemps. Les nostres mares no van tenir gaire opció: eren les responsables de les cures de fills i família. Les seves filles, en canvi, ho volen tot, treballar i ser mare, encara que la societat no ho posa fàcil. On queda la corresponsabilitat dins la parella? És realment aquest el model de maternitat per a les mares del futur? Parlem d'aquests temes amb Esther Vivas, autora de "Mama Desobedient" (Ara Llibres) i també amb la "mala madre" Laura Baena, autora de "Yo no renuncio" (Lunwerg. Planeta)

Anar al contingut