TOTS ELS ÀUDIOS

  • La Churry: "A les dones no ens fa riure el mateix que a un home"
    Escolta àudio

    La Churry: "A les dones no ens fa riure el mateix que a un home"

    Gina Segura és la Churry, una pallassa barcelonina. Parlem amb ella com una de les representants de les noves generacions de pallasses. Fa molts anys que es dedica a aquesta professió i, tot i això, ara presenta el seu primer espectacle, perquè com diu ella, "les pallasses necessiten un temps de maduresa per saber el que volen explicar". Parlem de l'ofici i del descobriment de la màgia del nas de pallasso.

  • Pepa Plana: "Hi ha homes que encara pensen que les dones no fem riure"
    Escolta àudio

    Pepa Plana: "Hi ha homes que encara pensen que les dones no fem riure"

    Si dediquem un programa a les pallasses, per força havíem de parlar amb Pepa Plana, una de les artistes més prolífiques del nostre país. L'han guardonada amb una colla de premis, entre els quals el Premi Nacional de Cultura, el 2014, també ha fet cursos per a altres pallasses, i és la directora del Festival Internacional de Pallasses d'Andorra. Aquests dies està rodant "Veus que no veus" per Catalunya, si la Covid l'hi permet.

  • Pallasses, la conquesta del somriure
    Escolta àudio

    Pallasses, la conquesta del somriure

    Quan pensem en pallassos, sempre ho fem amb senyors amb nas vermell, americanes grosses i sabates enormes. Quan les dones hem volgut fer riure, se'ns ha dit que no teníem sentit de l'humor. Això ha passat durant molt temps i encara algú s'ho pensa, en segons quins àmbits. Avui a "Les dones i els dies" parlem amb les pallasses més importants del país. Pepa Plana, Montse Trias, Merche Ochoa, gent que ha defensat un ofici quan no tenien cap referent. Farem un viatge al passat per adonar-nos que sí que n'hi havia, de referents, i que, a més, tenien molt d'èxit! Però, com tot allò que fem les dones, no surt als llibres d'història.

  • Una història de pallasses (sense nas)
    Escolta àudio

    Una història de pallasses (sense nas)

    Fem un recorregut històric per trobar les figures femenines més importants en l'art del clown. Pallasses internacionals amb molt d'èxit en la seva època però de les que n'han quedat poques referències. Les descobrim a través de la pedagoga del clown i pallassa Merche Ochoa. I a Catalunya, quina és la història de les pallasses? Ens ajuda a fer-ne una retrospectiva la també pallassa Montserrat Trias, cofundadora del Circ Cric, de la Companyia Tortell Poltrona, del Centre de Recerca de les Arts del Circ i de Pallassos sense Fronteres.

  • Pallasses queer: recuperant la monstruositat perduda
    Escolta àudio

    Pallasses queer: recuperant la monstruositat perduda

    El pallasso pot ser una figura subversiva, grotesca, capaç de fer comèdia a través de la monstruositat. Això s'aplica a les pallasses, també? Tenen permís per ser lletges, les dones que fan clown? Potser és que els pallassos de qualsevol gènere s'han anat civilitzant a mesura que ha passat el temps. O potser, fins i tot, és que un clown no té -ni ha de tenir- gènere. Li plantegem totes aquestes preguntes a Melissa Lima, educadora, pallassa i investigadora.

  • Patrick Radden Keefe: "Per Dolours Price, el feminisme era agafar una pistola"
    Escolta àudio

    Patrick Radden Keefe: "Per Dolours Price, el feminisme era agafar una pistola"

    Moltes vegades parlem de les dones que pateixen violència i en el programa d'avui també ho farem, com és lògic, però també volem investigar el comportament de les dones en una societat violenta. Fa pocs dies ha sortit a la venda un llibre de Patrick Raden Keefe, un escriptor del New Yorker. El llibre, segur que l'heu vist, es diu "No diguis res" i l'ha editat Periscopi. Bàsicament, explica la història de l'IRA, l'Exèrcit Republicà Irlandès, a partir del punt de vista, sobretot, de dues dones: d'una banda, Dolours Price, una de les primeres oficials de l'IRA, juntament amb la seva germana, Marian Price, i, per l'altra, Jean McConville, protestant i mare de deu fills que va ser segrestada davant d'ells i assassinada a sang freda per un comando de l'IRA del qual formaven part les dues germanes Price. Les dones també poden ser violentes, però com exerceixen la violència? Què hi ha al darrere d'aquesta decisió?

  • Les dones en una societat violenta
    Escolta àudio

    Les dones en una societat violenta

    La violència s'exerceix contra les dones però també hi ha dones que han agafat un fusell, per què? Avui parlem de com les dones sobreviuen en una societat violenta. Pensem que hem evolucionat, però només cal veure les estadístiques de dones assassinades per les seves parelles per adonar-nos que la violència no és una cosa del passat. Vivim en una societat violenta que funciona al dictat d'una societat patriarcal. Per això avui, a "Les dones i els dies" parlem amb l'escriptor Patrick Radden Keefe, l'autor del llibre "No diguis res", editat per Periscopi, que explica la història de l'IRA, l'exèrcit republicà irlandès, a partir de les dones de l'organització, i també xerrem amb la psicòloga Alba Alfageme sobre la violència exercida directament cap a les dones i com aquestes reaccionen.

  • Violència masclista. Per què callo i em bloquejo?
    Escolta àudio

    Violència masclista. Per què callo i em bloquejo?

    Hi ha una reacció pròpiament femenina en situacions de violència masclista? Analitzem com i per què les víctimes d'aquests tipus de violència, sovint, es queden bloquejades i ho pateixen en silenci. La psicòloga especialitzada en violències masclistes Alba Alfageme ens ajuda a entendre les pressions socials, els sentiments de culpa o la sensació d'impotència i inferioritat que senten les nenes i dones que viuen situacions d'assetjament, violacions, ablacions, matrimonis forçats o esclavatge sexual.

  • Jaquetti, la dona de les 10.000 cançons
    Escolta àudio

    Jaquetti, la dona de les 10.000 cançons

    En l'afany de preservar el patrimoni van ser molts els intel·lectuals catalans que van recórrer el territori durant les primeres dècades del segle XX. D'aquesta onada de folkloristes en destaquem sovint només els noms d'homes. Descobrim la vida i l'obra de la poetessa i musicòloga Palmira Jaquetti, que va recollir meticulosament un nombrós repertori de cançons tradicionals en missions de recerca pel Pirineu.

  • Dona i festa: la tradició ja no és una excusa
    Escolta àudio

    Dona i festa: la tradició ja no és una excusa

    Els rols femenins tradicionals de la cultura popular són de preparació i cura de la festa. En ple segle XXI, les dones reclamen un paper festiu més protagonista i són més presents en les associacions culturals. Tot plegat fa urgent un canvi de tendència en les dinàmiques i el funcionament de les celebracions i actes relacionats amb la tradició. Hi fem una mirada a través de l'administració, la sociologia i l'antropologia.

  • Les dones també volem fer festa!
    Escolta àudio

    Les dones també volem fer festa!

    El paper de la dona dins de l'àmbit de la cultura popular està ple d'estereotips que cal analitzar i canviar. Qui té el protagonisme de la festa? Qui s'encarrega de les tasques més invisibles com cuinar o arreglar el vestuari? Quins elements de les festes patrimonials cal adaptar? Qui pren les decisions a les associacions culturals? Moltes qüestions que s'uneixen a la necessitat d'oferir protocols d'actuació per tal que les festes siguin segures i transmetin valors amb perspectiva de gènere

  • Els centres d'art aixequen la veu per la igualtat de gènere a les institucions artístiques
    Escolta àudio

    Els centres d'art aixequen la veu per la igualtat de gènere a les institucions artístiques

    Xerrem amb dos directores de centres d'art: Joana Hurtado, directora de la Fabra i Coats de Barcelona, i Gisel Noè, directora del MAC, Mataró Art Contemporani. I ens descobreixen un panorama ben desolador. Denuncien la condescendència amb què se les tracta, ens parlen de bretxa salarial entre directors de centres d'art i de la imposició absurda, de vegades, que allò femení es converteixi en un gueto. Salven la conversa i la professió amb molt esperit crític.

  • Quotes i percentatges en l'art, la història de sempre
    Escolta àudio

    Quotes i percentatges en l'art, la història de sempre

    Tot i ser majoria en els estudis superiors relacionats amb les Belles Arts i la Història de l'Art, les dones creadores encara són minoria pel que fa a la professionalització. El reconeixement de la seva feina per part de museus, sales d'exposicions i, fins i tot, manuals d'història és encara força desigual respecte als homes. Això provoca que poques creadores puguin seguir amb la seva trajectòria i, a la vegada, el criteri artístic de la societat continua seguint cànons i punts de vista molt masculins.

  • On són les dones als museus???
    Escolta àudio

    On són les dones als museus???

    Sabíeu que a les parets del Museo del Prado només hi ha 10 artistes dones penjades? I que, en el món de l'art, és habitual que es pagui molt més per l'obra d'un home que per la d'una dona? La desigualtat en el món de l'art faria envermellir de vergonya qualsevol. Per què les institucions artístiques no canvien les coses? Parlem amb directores de centres d'art, crítiques i artistes. Com deien les Guerrilla Girls: "Cal que ens despullem perquè tinguem el nostre lloc als museus?"

  • Txell Feixas: "Les dones àrabs ja no volen que els donin el permís per a res"
    Escolta àudio

    Txell Feixas: "Les dones àrabs ja no volen que els donin el permís per a res"

    La corresponsal de Catalunya Ràdio acaba de publicar "Dones valentes", a Ara Llibres, una compilació d'històries sobre dones a l'Orient Mitjà que amb la seva actitud i lluita diària aconsegueixen canviar el sistema patriarcal que les oprimeix. Txell Feixas Torras ens explica cadascuna d'aquestes històries emocionants de dones que són un exemple de supervivència.

Anar al contingut