TOTS ELS ÀUDIOS

  • Per què el plaer femení és una amenaça per a alguns homes?
    Escolta àudio

    Per què el plaer femení és una amenaça per a alguns homes?

    En els llibres de text hi veiem vulves on només es dibuixa l'òrgan reproductor femení, no s'hi inclouen mai il·lustracions del clítoris. El plaer femení continua censurat i anul·lat. Sempre es representa un model de sexualitat coitocentrista i amb l'element fàl·lic com a central. Descobrim diferents maneres de tractar el plaer femení. Parlem amb Elena Crespí, sexòloga i psicòloga, sobre l'educació sexual en la infància i, també, sobre l'evolució de les joguines sexuals; Laura Pérez Vernetti, historietista, ens descobreix la representació de la dona i l'orgasme femení en els còmics, i Marian Company, il·lustradora de manga i professora a l'escola Joso, ens introdueix en el plaer de la dona en la cultura japonesa.

  • Les cotilles i els sostenidors, una història de control sobre el pit femení
    Escolta àudio

    Les cotilles i els sostenidors, una història de control sobre el pit femení

    Parlem de l'origen dels sostenidors i les cotilles, i fem un recorregut per l'evolució d'aquestes peces. Ho analitzem amb Francesc Puertas, autor del llibre "El sostén, mitos y leyendas... y manual de uso" i expert en cotilleria; Joana Bonet, periodista, i Doris Treviños, investigadora de la Universitat Complutense de Madrid dels cànons de bellesa de la dona, i parlem de com la mirada masculina ens ha encaixonat des de sempre en aquests ornaments que, per a la dona, sempre han estat una tortura. Posem sobre la taula la influència de la moda i la política en la consideració dels nostres pits.

  • La mida dels pits, en la història de l'art, varia en funció de l'economia i el desig masculí
    Escolta àudio

    La mida dels pits, en la història de l'art, varia en funció de l'economia i el desig masculí

    Els cànons de bellesa s'han transformat al llarg del temps. Parlem amb Gina Driéguez, historiadora de l'art de la Universitat de Barcelona, sobre la representació dels pits en l'art i la representació del nu de la dona, que sempre s'ha creat des d'una perspectiva masculina, cosa que ha reforçat la submissió de la figura femenina.

  • Ada Vilaró, artista: "Em trobo guapa, encara que em falti un pit"
    Escolta àudio

    Ada Vilaró, artista: "Em trobo guapa, encara que em falti un pit"

    Després de passar un càncer de mama i haver-se de sotmetre a una mastectomia, l'artista del Lluçanès Ada Vilaró va decidir que no l'hi reconstruïssin. L'obra de teatre "360 grams" relata la seva experiència i el que n'ha après. Parlem amb l'Ada de la necessitat d'estimar els nostres pits i els nostres cossos, a través de les seves vivències, anècdotes i sentiments. Vilaró reconeix que les dones compartim cicatrius tant físiques com de l'ànima. A més, reflexiona sobre el cànon estètic i de bellesa que imposa la societat heteropatriarcal.

  • El pit de la dona, una amenaça per al patriarcat
    Escolta àudio

    El pit de la dona, una amenaça per al patriarcat

    Els pits femenins han estat sexualitzats al llarg de la història per part de la societat patriarcal. Se n'ha volgut controlar la mida, la forma, se n'ha tingut por i s'han prohibit. Fem un recorregut per la història de l'art sobre la representació dels pits; parlem amb l'artista Ada Vilaró, una dona valenta que ens explica per què no va voler que li reconstruïssin el pit després de passar un càncer de mama, i descobrim l'origen i la història de les cotilles i els sostenidors, una manera de controlar aquesta part de l'anatomia femenina.

  • Atxe, humorista gràfica: "El feminisme canviarà el món"
    Escolta àudio

    Atxe, humorista gràfica: "El feminisme canviarà el món"

    Atxe és Iratxe Fernández de las Heras. Il·lustradora i humorista gràfica, ha treballat per a una colla de revistes i diaris com Marea, Mongolia, Cuarto Poder i Huffington Post, entre d'altres. Acaba de publicar "Capitalismo, ¿por qué?", un llibre il·lustrat on explica de manera didàctica què és el capitalisme. El món de l'humor gràfic sempre ha estat masculí. La majoria de polítics són homes i els que els dibuixen també, però les coses estan canviant: Atxe n'és un bon exemple.

  • Siné Madame, la primera revista satírica feta exclusivament per dones
    Escolta àudio

    Siné Madame, la primera revista satírica feta exclusivament per dones

    Només a França podia passar això. Siné Madame es va començar a publicar l'abril del 2019. De com han anat aquests pocs mesos i de com es va crear aquest projecte únic ens en parla una de les seves redactores, l'escriptora Isabelle Alonso, filla de republicans exiliats espanyols. Alonso assegura que a França les feministes arrosseguen els mateixos tòpics que en altres parts del món: que són lletges, amargades, puritanes, agressives i asexuades. Només cal llegir tres pàgines de Siné Madame per adonar-se que són tot el contrari.

  • L'humor gràfic ja no és cosa d'homes
    Escolta àudio

    L'humor gràfic ja no és cosa d'homes

    L'humor gràfic ha estat històricament una cosa d'homes. La política té encara un rostre masculí i els que n'han fet sàtira també han estat històricament homes. Amb aquesta falta de referents, i en un panorama desèrtic, les humoristes gràfiques intenten trobar el seu lloc entre acusacions de "no tenir sentit de l'humor" o fer "humor femení per a dones". Parlem amb alguns dels noms que tenen un espai propi a revistes satíriques del país: Atxe, Maribel Carod, Raquel Gu i Ana Belén Rivero.

  • Il·lustradores d'El Jueves: "Quan ets dona i dibuixes, creuen que fas humor de ties per a ties"
    Escolta àudio

    Il·lustradores d'El Jueves: "Quan ets dona i dibuixes, creuen que fas humor de ties per a ties"

    Ana Belén Rivero, Maribel Carod i Raquel Gu són tres humoristes gràfiques que col·laboren o han col·laborat a El Jueves i també publiquen en altres revistes. Parlem amb elles des de la redacció d'El Jueves sobre la feina d'humorista gràfica. Es queixen que se senten com "una quota", i també lamenten que els diguin que no tenen sentit de l'humor o que fan humor blanc. El que més els molesta, segons elles, és la condescència d'alguns homes, dibuixants o no.

  • "El vientre vacío", el crit d'una generació de dones que no podran ser mares per la precarietat
    Escolta àudio

    "El vientre vacío", el crit d'una generació de dones que no podran ser mares per la precarietat

    La periodista Noemí López Trujillo publica "El vientre vacío", un llibre editat per Capitán Swing que vol aixecar la veu contra la precarietat laboral i social de la generació dels 25 als 35 anys, que condemna les dones d'aquestes edats a no ser mares o a ser-ho de manera tardana.

  • Raquel Ferrer, ginecòloga: "Els metges no informem prou les dones del fet que la fertilitat caduca"
    Escolta àudio

    Raquel Ferrer, ginecòloga: "Els metges no informem prou les dones del fet que la fertilitat caduca"

    Parlem de la maternitat amb dues dones, Glòria Labay, llevadora i creadora de la plataforma La vida sin hijos, després d'un gran nombre d'intents frustrats de quedar-se embarassada, i Raquel Ferrer, ginecòloga i obstetra de l'Hospital Quirónsalud de Barcelona. Parlem amb elles dels tabús, de les imposicions culturals i socials i del dol que han de fer algunes dones pel fet de no haver tingut fills. Glòria Labay diu: "No tenir fills encara avui és un tabú; has de passar el dol i planificar un pla B per a la teva vida."

  • Creix el percentatge de les catalanes que no volen ser mares
    Escolta àudio

    Creix el percentatge de les catalanes que no volen ser mares

    La precarietat laboral al nostre país funciona com l'anticonceptiu més eficaç. Els contractes temporals, l'atur, la feina a temps parcial i l'habitatge car expliquen la natalitat tardana i els pocs fills que tenim en aquest país. Ho analitzem amb el demògraf Albert Esteve, director del Centre d'Estudis Demogràfics de la UAB, i fem un tomb pel món per saber què els passa a les dones i als joves d'altres països.

  • Ser mare tard o no ser-ho, el dilema d'una generació
    Escolta àudio

    Ser mare tard o no ser-ho, el dilema d'una generació

    La precarietat laboral i econòmica fa que moltes dones en edat fèrtil no s'atreveixin a fer el pas de ser mares. Quan la situació econòmica i personal s'estabilitza, en moltes ocasions, ja han deixat enrere la seva època fèrtil. Parlem amb dones joves que estan en aquesta situació, amb ginecòlogues, llevadores i també demògrafs per saber la situació.

  • Com es pot ser una dona feminista a l'Àfrica?
    Escolta àudio

    Com es pot ser una dona feminista a l'Àfrica?

    En aquest programa descobrirem com l'art, sigui el cinema o l'escriptura, ha servit perquè les dones africanes puguin explicar el món. Com es crea una mirada pròpia, des d'un país on falten els referents i sobren els tòpics sobre la pobresa i l'analfabetisme? Parlem amb la primera directora de cinema de Burkina Faso, conversem amb la primera realitzadora barcelonina d'arrels africanes i fem un repàs de les dones, que amb la seva feina, ensenyen una Àfrica desconeguda per Occident.

  • La primera cineasta de Burkina: "A l'escola de cinema, la càmera era per als homes"
    Escolta àudio

    La primera cineasta de Burkina: "A l'escola de cinema, la càmera era per als homes"

    Fanta Regina Nacro va ser la primera directora de Burkina Faso. Ha passat aquests dies per Barcelona per presentar la seva filmografia a la Filmoteca de Catalunya. Parlem amb ella i ens explica les dificultats per convertir-se en cineasta en un país on l'analfabetisme arriba el 90 per cent de la població. I com n'és de valuós el cinema per ajudar a l'empoderament de les dones africanes.

Anar al contingut