Ciència optimista, amb Josep Maria Mainat
El planeta Mart pot ser l'alternativa a la Terra per als humans. Quan hi podríem anar?
Josep Maria Mainat ha fet una secció marciana. Avui es pregunta si el planeta Mart podria ser una bona alternativa per als humans quan el sol ja comenci a flaquejar i no ens acabi de resultar útil per protegir la nostra supervivència a la Terra. A Mart hi ha un solar amb moltes possibilitats i podria ser una possibilitat per acollir la humanitat, però cal salvar algunes dificultats. En Josep Maria ens ha explicat quines i qui té la feina més avançada per poder portar persones humanes a Mart. No es podia saber el nom que ha acabat sortint: efectivament, Elon Musk.
Josep Maria Mainat ha fet una secció marciana. Avui es pregunta si el planeta Mart podria ser una bona alternativa per als humans quan el sol ja comenci a flaquejar i no ens acabi de resultar útil per protegir la nostra supervivència a la Terra. A Mart hi ha un solar amb moltes possibilitats i podria ser una possibilitat per acollir la humanitat, però cal salvar algunes dificultats. En Josep Maria ens ha explicat quines i qui té la feina més avançada per poder portar persones humanes a Mart. No es podia saber el nom que ha acabat sortint: efectivament, Elon Musk.
Nanotecnologia i nanorobots: en el pot petit hi ha el futur de la salut humana?
Parlant de ciència, Josep Maria Mainat és dels que creu que la mida importa. Concretament, com més petit, millor. Per això avui ens ha explicat què carai són la nanotecnologia i els nanorobots, uns avenços científics que, segons va poder saber en Josep Maria, en 15 anys podrien formar part de la medicina habitual.
Parlant de ciència, Josep Maria Mainat és dels que creu que la mida importa. Concretament, com més petit, millor. Per això avui ens ha explicat què carai són la nanotecnologia i els nanorobots, uns avenços científics que, segons va poder saber en Josep Maria, en 15 anys podrien formar part de la medicina habitual.
Els arguments d'en Josep Maria Mainat per ser partidari dels aliments transgènics
L'ús d'aliments modificats genèticament és una qüestió que genera controvèrsia. Hi ha qui hi veu perills per a l'evolució natural de les espècies i, fins i tot, per als humans. No és el cas d'en Josep Maria Mainat, que ha explicat per què n'és partidari. Per exemple, en Josep Maria considera que amb els aliments transgènics es podria acabar amb les problemàtiques de salut que pateixen molts infants en alguns països en vies de desenvolupament.
L'ús d'aliments modificats genèticament és una qüestió que genera controvèrsia. Hi ha qui hi veu perills per a l'evolució natural de les espècies i, fins i tot, per als humans. No és el cas d'en Josep Maria Mainat, que ha explicat per què n'és partidari. Per exemple, en Josep Maria considera que amb els aliments transgènics es podria acabar amb les problemàtiques de salut que pateixen molts infants en alguns països en vies de desenvolupament.
Quants orgasmes hauríem de tenir en un any, segons la ciència?
En Josep Maria Mainat troba l'optimisme en la ciència i en aquesta ocasió s'ha fixat en el que explica la ciència sobre el sexe. Què passa amb els petons més tòrrids? Què és el que ens fa plantejar-nos tenir sexe amb una altra persona? Practicar sexe millora la salut i allarga la vida? Què diu la ciència sobre els orgasmes? Quants n'hauríem de tenir cada any? En Josep Maria Mainat respon aquestes i altres preguntes sobre el sexe a través d'estudis i experiments científics.
En Josep Maria Mainat troba l'optimisme en la ciència i en aquesta ocasió s'ha fixat en el que explica la ciència sobre el sexe. Què passa amb els petons més tòrrids? Què és el que ens fa plantejar-nos tenir sexe amb una altra persona? Practicar sexe millora la salut i allarga la vida? Què diu la ciència sobre els orgasmes? Quants n'hauríem de tenir cada any? En Josep Maria Mainat respon aquestes i altres preguntes sobre el sexe a través d'estudis i experiments científics.
Estem més a prop d'aconseguir aturar l'envelliment?
Josep Maria Mainat és una persona optimista que es mira la ciència de manera optimista. Per això ens explica un estudi a través del qual s'ha aconseguit que uns ratolins vells tornin a ser joves. Com? A través de l'epigenètica. En Josep Maria ens ha explicat què és exactament aquest concepte i per il·lustrar-nos ens ha portat un dels experts catalans en la matèria. Es tracta del doctor Manel Esteller, director de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, investigador de l'ICREA, catedràtic de Genètica a la UB i referent mundial en la lluita contra el càncer pels seus treballs, precisament, en el camp de l'epigenètica. El doctor Esteller ens ha donat la seva visió sobre aquest estudi i ha explicat en quin punt estem pel que fa als avenços científics sobre com revertir l'envelliment.
Josep Maria Mainat és una persona optimista que es mira la ciència de manera optimista. Per això ens explica un estudi a través del qual s'ha aconseguit que uns ratolins vells tornin a ser joves. Com? A través de l'epigenètica. En Josep Maria ens ha explicat què és exactament aquest concepte i per il·lustrar-nos ens ha portat un dels experts catalans en la matèria. Es tracta del doctor Manel Esteller, director de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, investigador de l'ICREA, catedràtic de Genètica a la UB i referent mundial en la lluita contra el càncer pels seus treballs, precisament, en el camp de l'epigenètica. El doctor Esteller ens ha donat la seva visió sobre aquest estudi i ha explicat en quin punt estem pel que fa als avenços científics sobre com revertir l'envelliment.
Qui era Gregor Mendel, el pare de la genètica, i quina relació tenia amb els pèsols?
Josep Maria Mainat, el nostre entusiasta de la ciència optimista, continua desplegant els seus coneixements sobre els gens i l'enginyeria genètica. Avui se centra en el paper de Gregor Mendel, a qui es considera el pare de la genètica, per explicar com es va fixar en els pèsols per fer les seves investigacions. A partir dels pèsols d'en Mendel, en Josep Maria també ens ha explicat què és l'ADN, què són els gens i per què ens pot ser útil l'enginyeria genètica.
Josep Maria Mainat, el nostre entusiasta de la ciència optimista, continua desplegant els seus coneixements sobre els gens i l'enginyeria genètica. Avui se centra en el paper de Gregor Mendel, a qui es considera el pare de la genètica, per explicar com es va fixar en els pèsols per fer les seves investigacions. A partir dels pèsols d'en Mendel, en Josep Maria també ens ha explicat què és l'ADN, què són els gens i per què ens pot ser útil l'enginyeria genètica.
L'enginyeria genètica explicada a través d'una aplicació d'intel·ligència artificial
Josep Maria Mainat volia explicar què és l'enginyeria genètica, però s'ha llevat amb poques ganes de fer el guió i li ha demanat a ChatGPT, una aplicació d'Intel·ligència artificial, que li faci la feina. Mainat detalla com ha anat la conversa amb aquesta aplicació i quina informació li ha donat sobre l'enginyeria genètica, la ciència que estudia com podem fer canvis en les cèl·lules per tal de millorar-les o fer que realitzin noves funcions.
Josep Maria Mainat volia explicar què és l'enginyeria genètica, però s'ha llevat amb poques ganes de fer el guió i li ha demanat a ChatGPT, una aplicació d'Intel·ligència artificial, que li faci la feina. Mainat detalla com ha anat la conversa amb aquesta aplicació i quina informació li ha donat sobre l'enginyeria genètica, la ciència que estudia com podem fer canvis en les cèl·lules per tal de millorar-les o fer que realitzin noves funcions.
Som 8.000 milions (de persones a tot el món). Podem permetre'ns continuar creixent?
El planeta Terra ja acull 8.000 milions d'ànimes humanes. Parlem amb una d'elles, que respon al nom de Josep Maria Mainat, perquè analitzi si la xifra mundial d'habitants pot continuar creixent. Hi ha qui qüestiona que sigui viable poder generar recursos bàsics per a la supervivència de tothom, en cas que continuï augmentant la població. Mainat té clar que "la gent normalment té la percepció que el món va a pitjor, però no sempre és així".
El planeta Terra ja acull 8.000 milions d'ànimes humanes. Parlem amb una d'elles, que respon al nom de Josep Maria Mainat, perquè analitzi si la xifra mundial d'habitants pot continuar creixent. Hi ha qui qüestiona que sigui viable poder generar recursos bàsics per a la supervivència de tothom, en cas que continuï augmentant la població. Mainat té clar que "la gent normalment té la percepció que el món va a pitjor, però no sempre és així".
Òrgans artificials biomecànics: la solució definitiva per allargar la vida?
En la seva secció Josep Maria Mainat segueix explicant a l'Elisenda Carod maneres d'allargar la vida o, fins i tot, d'assolir la immortalitat. En aquesta ocasió en Josep Maria analitza en quin moment estem pel que fa a la generació d'òrgans artificials que permetin substituir amb plenes garanties els òrgans que ja no funcionen correctament. Costa de creure però ja s'estan imprimint òrgans artificials amb impressores 3D. I se segueix investigant com aconseguir reprogramar les cèl·lules mare de qualsevol tipus perquè creïn òrgans complets que no puguin generar rebuig.
En la seva secció Josep Maria Mainat segueix explicant a l'Elisenda Carod maneres d'allargar la vida o, fins i tot, d'assolir la immortalitat. En aquesta ocasió en Josep Maria analitza en quin moment estem pel que fa a la generació d'òrgans artificials que permetin substituir amb plenes garanties els òrgans que ja no funcionen correctament. Costa de creure però ja s'estan imprimint òrgans artificials amb impressores 3D. I se segueix investigant com aconseguir reprogramar les cèl·lules mare de qualsevol tipus perquè creïn òrgans complets que no puguin generar rebuig.
Arguments per creure en la immortalitat, segons Josep Maria Mainat
Josep Maria Mainat creu que morir-se és una merda. I avui ens ha explicat tots els arguments pels quals creu que aviat es podrà aturar l'envelliment i viure molts més anys, entre els quals estudis genètics que s'estan fent per aconseguir aquest objectiu, o les experiències que hi ha de criopreservació que alguns veuen com una fórmula per aconseguir la immortalitat.
Josep Maria Mainat creu que morir-se és una merda. I avui ens ha explicat tots els arguments pels quals creu que aviat es podrà aturar l'envelliment i viure molts més anys, entre els quals estudis genètics que s'estan fent per aconseguir aquest objectiu, o les experiències que hi ha de criopreservació que alguns veuen com una fórmula per aconseguir la immortalitat.
Josep Maria Mainat: "No venim d'un mico. Venim d'un peix"
La Trinca, fent broma, contradeia la teoria de l'evolució i cantava "és evident que l'home ve de la patata", però no és tan evident que vinguem del mico. En Josep Maria Mainat ens proposa un experiment per descobrir que en realitat la humanitat prové d'un peix. I si tirem més enrere veurem que venim de l'anomenada LUCA (Last Universal Common Ancestor), una cèl·lula procariota que va existir fa uns 3.500 milions d'anys i que va ser l'origen de totes les formes de vida que han existit a la Terra.
La Trinca, fent broma, contradeia la teoria de l'evolució i cantava "és evident que l'home ve de la patata", però no és tan evident que vinguem del mico. En Josep Maria Mainat ens proposa un experiment per descobrir que en realitat la humanitat prové d'un peix. I si tirem més enrere veurem que venim de l'anomenada LUCA (Last Universal Common Ancestor), una cèl·lula procariota que va existir fa uns 3.500 milions d'anys i que va ser l'origen de totes les formes de vida que han existit a la Terra.
Estem sols a l'univers?
Avui, en Josep Maria Mainat ens porta la pregunta que ens hem fet centenars de vegades: som l'única civilització intel·ligent de la galàxia, o bé estem molt acompanyats? Ell defensa que estem sols perquè, si no fos així, ja ens haurien d'haver visitat.
Avui, en Josep Maria Mainat ens porta la pregunta que ens hem fet centenars de vegades: som l'única civilització intel·ligent de la galàxia, o bé estem molt acompanyats? Ell defensa que estem sols perquè, si no fos així, ja ens haurien d'haver visitat.
Podem estar segurs que el món que ens envolta és real?
Josep Maria Mainat afirma que ben aviat la realitat virtual serà una part indestriable de les nostres vides familiars, laborals, d'oci i de tots els àmbits imaginables. En aquest sentit, i anant encara una mica més enllà, recull diverses teories que afirmen que, com passava a la pel·lícula "Matrix", vivim en un món de realitat virtual sense saber-ho.
Josep Maria Mainat afirma que ben aviat la realitat virtual serà una part indestriable de les nostres vides familiars, laborals, d'oci i de tots els àmbits imaginables. En aquest sentit, i anant encara una mica més enllà, recull diverses teories que afirmen que, com passava a la pel·lícula "Matrix", vivim en un món de realitat virtual sense saber-ho.
Bill Gates dissenya un vàter que recicla els excrements
A tot el món, el nombre de persones que tenen accés a un vàter no arriba als 3.000 milions. Defecar a l'aire lliure és l'única opció del 15% de la població i això suposa un risc greu per a la salut. La propagació de malalties degudes al menjar o a l'aigua contaminada amb excrements provoca la mort de 2 milions de persones a l'any. La Fundació Bill Gates està desenvolupant un model de vàter que recicla l'aigua que utilitza i deshidrata els residus sòlids. Com serà? Ens ho explica Josep Maria Mainat.
A tot el món, el nombre de persones que tenen accés a un vàter no arriba als 3.000 milions. Defecar a l'aire lliure és l'única opció del 15% de la població i això suposa un risc greu per a la salut. La propagació de malalties degudes al menjar o a l'aigua contaminada amb excrements provoca la mort de 2 milions de persones a l'any. La Fundació Bill Gates està desenvolupant un model de vàter que recicla l'aigua que utilitza i deshidrata els residus sòlids. Com serà? Ens ho explica Josep Maria Mainat.
Josep Maria Mainat: poden pensar, les màquines?
Durant anys, els teòrics de la intel·ligència artifical han intentat resoldre el dilema de si algun dia els ordinadors podran realment pensar o el que aconseguirem és que facin veure que pensen. Josep Maria Mainat es pregunta: què passarà si un dia les màquines són superintel·ligents? Parlem de la intel·ligència artificial i de DALL-E, un ordinador que genera qualsevol imatge partir de l'explicació del contingut.
Durant anys, els teòrics de la intel·ligència artifical han intentat resoldre el dilema de si algun dia els ordinadors podran realment pensar o el que aconseguirem és que facin veure que pensen. Josep Maria Mainat es pregunta: què passarà si un dia les màquines són superintel·ligents? Parlem de la intel·ligència artificial i de DALL-E, un ordinador que genera qualsevol imatge partir de l'explicació del contingut.
