TOTS ELS ÀUDIOS

  • Daniela Santiago: "Un actor cis té tot el dret d fer un paper trans però també vull fer papers cis"
    Escolta àudio

    Daniela Santiago: "Un actor cis té tot el dret d fer un paper trans però també vull fer papers cis"

    L'actriu Daniela Santiago va debutar a la ficció amb un paper protagonista "Veneno", on es va posar en la pell de la mediàtica Cristina Ortíz, "La Veneno". Daniela Santiago no només va conèixer la col·laboradora televisiva sinó que hi va conviure durant un mes. Daniela Santiago ens explica com va viure el rodatge, com va ser la convivència amb Cristina Ortiz i la situació de les actrius i actors transgènere a la ficció.

  • Gent del nostre barri
    Escolta àudio

    Gent del nostre barri

    Capítol 13. Les sèries tenen un efecte pedagògic que arriba molt més enllà que algunes campanyes institucionals. Amb els personatges de ficció hem crescut, ens han fet somriure, ens han fet empipar o fins i tot ens han posat a to. Però, fins i tot, i sense que nosaltres ens n'adonem, ens eduquen. Ho analitzem amb els dramaturgs Núria Parera i Guillem Clua, amb el productor Joan Bas i amb el realitzador i director Esteve Rovira. A més, l'actriu Daniela Santiago ens explica la seva experiència com a protagonista de la sèrie "Veneno" i el director Albert Carbó ens parla del seu últim projecte, "Elsa", que serveix per fer pedagogia del trànsit de gènere infantil.

  • Com ajuda la ficció en el col·lectiu LGTBIQ+
    Escolta àudio

    Com ajuda la ficció en el col·lectiu LGTBIQ+

    Des que el 10 de gener del 1994, la família Aiguadé ens van deixar entrar a casa seva i ens van mostrar els seus problemes a "Poblenou" han estat moltes les ficcions que han mostrat personatges LGTBIQ+, alguns vivint la seva orientació sexoafectiva totalment alliberada i d'altres més tancada. Analitzem com ha ajudat la ficció en el col·lectiu LGTBIQ+ amb l'escriptora Núria Parera, el dramaturg Guillem Clua, el director Esteve Rovira i el productor Joan Bas.

  • Barcelona i les reines de la nit
    Escolta àudio

    Barcelona i les reines de la nit

    Capítol 12. José Tenorio va ser un de tants transformistes que van viure intensament la nit barcelonina. D'ell n'existeixen molt pocs documents gràfics i ara la seva neboda ha creat una obra de teatre, 'José y la Barcelona disidente', i una exposició, 'Rojo Clavel', a l'Espai Mercè Sala de Barcelona per homenatjar-lo i perquè el puguem conèixer una mica més. En el programa tindrem l'oportunitat de saber com era la nit barcelonina amb les periodistes Carme Pollina i Thais Morales, amb el dinamitzador cultural Joan Estrada i amb l'expert en història LGTBIQ+ i col·laborador del programa Leopold Estapé. Acabem el programa amb el cineasta Enric Ribes, que acaba de rodar 'Cantando en las azoteas' on ens mostra la història de Gilda Love, de 95 anys. A més, ens fa diverses recomanacions culturals que aborden la temàtica del transformisme i la cultura audiovisual LGTBIQ+

  • Com era la nit barcelonina dels setanta
    Escolta àudio

    Com era la nit barcelonina dels setanta

    En una època en què tots els locals d'oci estan tancats, hem volgut fer un viatge històric per les mítiques nits barcelonines i ho hem fet des d'un entorn clau de l'ambient: El Cafè de l'Òpera de Barcelona. En parlem amb les periodistes Carme Pollina i Thais Morales, amb el dinamitzador cultural Joan Estrada i amb l'expert en història LGTBIQ+ i col·laborador del programa Leopold Estapé. Ens descobreixen secrets dels locals d'ambient, qui els regentava i què hi passava.

  • Orgulloses i empoderades
    Escolta àudio

    Orgulloses i empoderades

    Capítol 11. Coincidint amb el Dia Mundial de les Dones Treballadores, aquesta setmana hem volgut que siguin elles les protagonistes del programa. Després de guanyar el Premi Òmnium Cultural a la millor novel·la de l'any, l'escriptora Eva Baltasar ens explica com es va gestar "Boulder", la segona part d'una trilogia, que va néixer amb "Permagel" i es conclourà amb "Mamut". El programa es trasllada fins a la Glorieta de la transsexual Sònia per parlar amb dues històriques activistes del moviment lèsbic: Carme Porta i Dolors Majoral. I tancarem el programa amb la conductora de "Les dones i els dies", Montse Virgili, i la coordinadora de la secció de cultura d'"El matí de Catalunya Ràdio", Marta Vives; amb elles parlarem de cultura LGTBIQ+.

  • En quin punt es troba la dona dins del col·lectiu?
    Escolta àudio

    En quin punt es troba la dona dins del col·lectiu?

    Carme Porta i Dolors Majoral: "No teníem una sexualitat reconeguda i érem tapades però qui estàvem al capdavant de la mani érem les dones lesbianes i les trans." El col·lectiu lèsbic forma la primera lletra del col·lectiu, però sovint són les menys visibles de tot el grup. En aquesta entrega hem volgut parlar amb dues activistes lèsbiques perquè ens situïn en quin punt es troba la dona dins del col·lectiu i de la societat. Ho fem des d'un lloc emblemàtic del col·lectiu com és la glorieta de la Transsexual Sònia de Barcelona, que ens serveix per parlar del passat i del present de les dones dins del col·lectiu.

  • Canvi de torn
    Escolta àudio

    Canvi de torn

    Capítol 10. Les empreses són un mirall de la societat. En cada empresa, l'equip de treball mostra una realitat diversa i amb motivacions, afinitats i orientacions sexoafectives molt diferents. En aquest capítol, volem posar la mirada en l'entorn laboral, què han de fer les empreses per ser més inclusives, diverses i respectuoses amb tot tipus de sensibilitats. Ho farem amb la directora de Gayles.tv, Maria Giralt; amb el responsable de Cultura, Formació i Desenvolupament de Seat S.A., Ismael Lara, i amb el director de l'àgència de comunicació Both. People & Comms, Jordi Trilla. Anirem fins al centre de Barcelona, al Gaixample, per parlar amb el cuiner Raül Balam Ruscalleda, que ens explica com és ser un cuiner d'èxit dins del col·lectiu, i els actors Oriol Grau i Enric Cambray ens parlen de l'obra de teatre "L'èxit de la temporada" i ens fan recomanacions en clau LGTBIQ+.

  • Raül Balam Ruscalleda: "Soc molt vergonyós, però a les xarxes em mostro més explosiu"
    Escolta àudio

    Raül Balam Ruscalleda: "Soc molt vergonyós, però a les xarxes em mostro més explosiu"

    El cuiner Raül Balam és un dels empresaris d'èxit dins del col·lectiu LGTBIQ+ del panorama català. Però no sempre ha estat així. Amb ell parlem del col·lectiu i la cuina, de com va viure la seva orientació sexoafectiva en la seva etapa a l'escola, com va ser el procés de sortir de l'armari, la seva relació amb les drogues i aquest vincle que hi ha entre el col·lectiu gai. Ho fem des d'un entorn culinari i des de la cafeteria d'un bar, però en aquesta ocasió del Gaixample de Barcelona.

  • La família: no només n'hi ha una
    Escolta àudio

    La família: no només n'hi ha una

    Capítol 9. El model tradicional de família com el coneixíem ha caigut. Ara n'hi de molts tipus. En aquest capítol coneixem la d'en Quim Juncosa, que gràcies al seu llibre "Omplir la vida" ens descobreix el viatge vital que va fer per adoptar el seu fill. Posem sobre la taula la relació família i col·lectiu i com ha de ser l'educació a les aules respecte a les persones LGTBIQ+. A més, dues persones relacionades amb la cultura, els llibreters Helle Bruun (Complices) i Ivan Jiménez (ODD Kiosk) ens faran recomanacions culturals en clau LGTBIQ+.

  • Quim Juncosa: "El meu fill va trigar anys a creure que el nostre vincle seria per sempre"
    Escolta àudio

    Quim Juncosa: "El meu fill va trigar anys a creure que el nostre vincle seria per sempre"

    L'any 2005, l'advocat Quim Juncosa va emprendre un viatge vital, l'adopció del que seria a partir de llavors el seu fill, l'Alexandre. Quan va fer 18 anys, el pare li va regalar el llibre "Omplir la vida", una obra que ha transcendit l'entorn familiar i en què explica la història de superació d'un fill i la història d'amor d'uns pares cap a un fill.

  • Sexe LGTBIQ+: Trenquem les barreres
    Escolta àudio

    Sexe LGTBIQ+: Trenquem les barreres

    Capítol 8. Hi ha molta gent que considera les persones amb diversitat funcional com a persones asexuades i fins i tot no tenen en compte que poden tenir una orientació sexoafectiva diferent de l'heteronormativa. En aquesta entrega hem volgut donar veu a testimonis amb diversitat funcional LGTBIQ+, com el cas d'en Marc Jaímez, un jove de 23 anys amb diversitat funcional i que vol explicar la seva experiència dins del col·lectiu; també comptarem amb el cas de l'esportista paralímpica Gema Hassen Bey, que va haver de deixar l'esport d'elit per l'homofòbia dins de l'esport.

  • Luis Fer i Jose: una història d'amor sense limitacions
    Escolta àudio

    Luis Fer i Jose: una història d'amor sense limitacions

    En Luis Fernando Sánchez i en José Alfonso López són dos homes amb diversitat funcional intel·lectual. Es van conèixer a través de les xarxes socials, i tot i viure en comunitats autònomes diferents i ser dues persones amb mobilitat reduïda, van decidir fer un pas i recórrer mig país per conèixer-se. Creien que no tindrien possibilitats per trobar parella però la vida els va donar una oportunitat amb una història d'amor sense límits.

  • Estimar en col·lectiu: El relleu
    Escolta àudio

    Estimar en col·lectiu: El relleu

    Capítol 7. L'Armand de Fluvià és el primer activista que va fundar una associació LGTBI a tot l'Estat i ho va fer en ple franquisme. Ara que està a punt de fer 90 anys, toca que les noves generacions li agafin el relleu. Parlem amb joves de diverses entitats com l'Observatori Contra l'Homofòbia, el Casal Lambda i el Grup LGTBI de Barcelona. A més, comptem amb la cantant Samantha Hudson i el comunicador Jordi Cruz, que ens presenten el seu podcast i ens fan diverses recomanacions culturals.

  • Armand de Fluvià: "Em van dir: 'Prefereixo un fill criminal que maricón'"
    Escolta àudio

    Armand de Fluvià: "Em van dir: 'Prefereixo un fill criminal que maricón'"

    L'activista Armand de Fluvià porta més de 40 anys dedicat a l'activisme LGTBIQ+. Durant tota una vida dedicada al col·lectiu, ha vist com ha evolucionat la societat i les lleis, del càstig amb penes de presó a les lleis que han permès que les persones del col·lectiu hagin assolit els mateixos drets, com la llei del matrimoni igualitari.

Anar al contingut