TOTS ELS ÀUDIOS

  • La música orquestral de Robert Schumann
    Escolta àudio

    La música orquestral de Robert Schumann

    Robert Schumann va tenir sempre l'ambició d'escriure per a l'orquestra per bé que el piano era en qui Schumann confiava els seus sentiments íntims, era el laboratori on experimentava formes noves. Quan el 1841 va compondre la primera simfonia, "Primavera", el catàleg ja era extens, però no hi havia pràcticament res per a orquestra, gairebé tot era per a piano sol o per a veu i piano, lieder preciosos que vam sentir ara ja fa uns mesos. Perquè Schumann era sobretot això, un pianista fet compositor i un poeta que componia. I així és com el sentirem aquests dies, amb aquest batec constant plasmat en l'orquestra, en una setmana que començarà amb uns esbossos simfònics de quan tenia 22 anys i que s'acabarà quan en tenia 43, el 1853, l'últim any fecund de la seva vida, l'any que va conèixer Brahms, l'any que es va acomiadar del món abans de viure 29 mesos reclòs en el sanatori on va morir. Robert Schumann torna a ser el compositor de la setmana.

  • La música orquestral de Robert Schumann (III)
    Escolta àudio

    La música orquestral de Robert Schumann (III)

    Robert Schumann va tenir sempre l'ambició d'escriure per a l'orquestra per bé que el piano era en qui Schumann confiava els seus sentiments íntims, era el laboratori on experimentava formes noves. Quan el 1841 va compondre la primera simfonia, "Primavera", el catàleg ja era extens, però no hi havia pràcticament res per a orquestra, gairebé tot era per a piano sol o per a veu i piano, lieder preciosos que vam sentir ara ja fa uns mesos. Perquè Schumann era sobretot això, un pianista fet compositor i un poeta que componia. I així és com el sentirem aquests dies, amb aquest batec constant plasmat en l'orquestra, en una setmana que començarà amb uns esbossos simfònics de quan tenia 22 anys i que s'acabarà quan en tenia 43, el 1853, l'últim any fecund de la seva vida, l'any que va conèixer Brahms, l'any que es va acomiadar del món abans de viure 29 mesos reclòs en el sanatori on va morir. Robert Schumann torna a ser el compositor de la setmana.

  • La música orquestral de Robert Schumann (II)
    Escolta àudio

    La música orquestral de Robert Schumann (II)

    Robert Schumann va tenir sempre l'ambició d'escriure per a l'orquestra per bé que les seves primeres obres impreses són només per a piano. El piano era en qui Schumann confiava els seus sentiments íntims, era el laboratori on experimentava formes noves i per això s'hi va dedicar en exclusiva durant força anys. Quan el 1841 va compondre la primera simfonia "Primavera", el catàleg ja era extens però no hi havia pràcticament res per a orquestra, gairebé tot era per a piano sol o per a veu i piano, lieder preciosos que vam sentir ara ja fa uns mesos. Perquè Schumann era sobretot això, un pianista fet compositor i un poeta que componia. I així és com el sentirem aquests dies, amb aquest batec constant plasmat en l'orquestra, en una setmana que començarà amb uns esbossos simfònics de quan tenia 22 anys i s'acabarà quan en tenia 43, el 1853, l'últim any fecund de la seva vida, l'any de conèixer Brahms, l'any d'acomiadar-se del món abans de viure 29 mesos reclòs en el sanatori on va morir. Robert Schumann torna a ser el compositor de la setmana.

  • La música orquestral de Robert Schumann
    Escolta àudio

    La música orquestral de Robert Schumann

    Robert Schumann va tenir sempre l'ambició d'escriure per a l'orquestra, per bé que les seves primeres obres impreses són només per a piano. El piano era en qui Schumann confiava els seus sentiments íntims, era el laboratori on experimentava formes noves i per això s'hi va dedicar en exclusiva durant força anys. Quan el 1841 va compondre la primera simfonia, "Primavera", el catàleg ja era extens, però no hi havia pràcticament res per a orquestra, gairebé tot era per a piano sol o per a veu i piano, lieder preciosos que vam sentir ara ja fa uns mesos. Perquè Schumann era sobretot això, un pianista fet compositor i un poeta que componia. I així és com el sentirem aquests dies, amb aquest batec constant plasmat en l'orquestra, en una setmana que començarà amb uns esbossos simfònics de quan tenia 22 anys i que s'acabarà quan en tenia 43, el 1853, l'últim any fecund de la seva vida, l'any que va conèixer Brahms, l'any que es va acomiadar del món abans de viure 29 mesos reclòs en el sanatori on va morir. Robert Schumann torna a ser el compositor de la setmana.

  • Carl Philip Emmanuel Bach (IV)
    Escolta àudio

    Carl Philip Emmanuel Bach (IV)

    Carl Philip Emmanuel és el segon fill músic de Johann Sebastian Bach i la seva primera esposa Maria Barbara, el que va néixer a Weimar el 1714, el Bach de Berlín o d'Hamburg. De Berlín si ens fixem en els 30 anys que hi va passar treballant per a Frederic el Gran de Prússia. D'Hamburg si destaquem els últims 20, des que el 1767 va morir seu padrí de bateig, Georg Philip Telemann, i va deixar vacant la plaça de director de música d'aquella ciutat del nord d'Alemanya. Carl Philip Emmanuel també hi va morir a Hamburg, el desembre del 1788, als 74 anys, després d'haver començat a traçar el camí cap al classicisme amb la seva música esplèndida, la d'un compositor que el temps va deixar entre el seu pare, Johann Sebastian Bach i Haydn i Mozart, grans noms que han fet tanta llum que han eclipsat la d'altres, com ell. Per això aquesta setmana, cada dia us proposem que el sentiu a ell, Carl Philip Emmanuel Bach i que el deixeu brillar amb llum pròpia. Us enlluernarà.

  • Carl Philip Emmanuel Bach (III)
    Escolta àudio

    Carl Philip Emmanuel Bach (III)

    Carl Philip Emmanuel és el segon fill músic de Johann Sebastian Bach i la seva primera esposa Maria Barbara, el que va néixer a Weimar el 1714, el Bach de Berlín o d'Hamburg. De Berlín si ens fixem en els 30 anys que hi va passar treballant per a Frederic el Gran de Prússia. D'Hamburg si destaquem els últims 20, des que el 1767 va morir seu padrí de bateig, Georg Philip Telemann, i va deixar vacant la plaça de director de música d'aquella ciutat del nord d'Alemanya. Carl Philip Emmanuel també hi va morir a Hamburg, el desembre del 1788, als 74 anys, després d'haver començat a traçar el camí cap al classicisme amb la seva música esplèndida, la d'un compositor que el temps va deixar entre el seu pare, Johann Sebastian Bach i Haydn i Mozart, grans noms que han fet tanta llum que han eclipsat la d'altres, com ell. Per això aquesta setmana, cada dia us proposem que el sentiu a ell, Carl Philip Emmanuel Bach i que el deixeu brillar amb llum pròpia. Us enlluernarà.

  • Carl Philip Emmanuel Bach (II)
    Escolta àudio

    Carl Philip Emmanuel Bach (II)

    Carl Philip Emmanuel és el segon fill músic de Johann Sebastian Bach i la seva primera esposa Maria Barbara, el que va néixer a Weimar el 1714, el Bach de Berlín o d'Hamburg. De Berlín si ens fixem en els 30 anys que hi va passar treballant per a Frederic el Gran de Prússia. D'Hamburg si destaquem els últims 20, des que el 1767 va morir seu padrí de bateig, Georg Philip Telemann, i va deixar vacant la plaça de director de música d'aquella ciutat del nord d'Alemanya. Carl Philip Emmanuel també hi va morir a Hamburg, el desembre del 1788, als 74 anys, després d'haver començat a traçar el camí cap al classicisme amb la seva música esplèndida, la d'un compositor que el temps va deixar entre el seu pare, Johann Sebastian Bach i Haydn i Mozart, grans noms que han fet tanta llum que han eclipsat la d'altres, com ell. Per això aquesta setmana, cada dia us proposem que el sentiu a ell, Carl Philip Emmanuel Bach i que el deixeu brillar amb llum pròpia. Us enlluernarà.

  • Carl Philip Emmanuel Bach
    Escolta àudio

    Carl Philip Emmanuel Bach

    Carl Philip Emmanuel és el segon fill músic de Johann Sebastian Bach i la seva primera esposa Maria Barbara, el que va néixer a Weimar el 1714, el Bach de Berlín o d'Hamburg. De Berlín si ens fixem en els 30 anys que hi va passar treballant per a Frederic el Gran de Prússia. D'Hamburg si destaquem els últims 20, des que el 1767 va morir seu padrí de bateig, Georg Philip Telemann, i va deixar vacant la plaça de director de música d'aquella ciutat del nord d'Alemanya. Carl Philip Emmanuel també hi va morir a Hamburg, el desembre del 1788, als 74 anys, després d'haver començat a traçar el camí cap al classicisme amb la seva música esplèndida, la d'un compositor que el temps va deixar entre el seu pare, Johann Sebastian Bach i Haydn i Mozart, grans noms que han fet tanta llum que han eclipsat la d'altres, com ell. Per això aquesta setmana, cada dia us proposem que el sentiu a ell, Carl Philip Emmanuel Bach i que el deixeu brillar amb llum pròpia. Us enlluernarà.

  • Aaron Copland (V)
    Escolta àudio

    Aaron Copland (V)

    Aquesta setmana, mentre ressona la música popular americana, sentirem el ritme intens i els contrastos constants d'Aaron Copland, un compositor de Nova York que va decidir fer música americana quan estudiava, molt jove, amb Nadia Boulanger a París. Copland deia que allà es va adonar com n'era de francesa la música dels francesos, de com n'era d'alemanya la dels alemany, de com n'era de rus Stravinsky i, per tant, de com en podia ser d'americana la música dels americans. I així va ser com el so purament americà el va trobar ell: Copland, nascut a Brooklyn el novembre del 1900 en una família d'emigrants russos i qui, el 1921, va marxar cap a París; qui va tornar als Estats Units quatre anys després; qui va admirar Webern; qui va escriure per al cinema quan encara no ho feia gairebé ningú i qui, després d'haver patit la cacera de bruixes del maccarthisme, va morir el 1990. Copland es considera el fundador de la música americana contemporània. Nosaltres sentirem la seva música d'orquestra i ens deixarem portar, de tant en tant, pel Far West.

  • Aaron Copland (IV)
    Escolta àudio

    Aaron Copland (IV)

    Aquesta setmana, mentre ressona la música popular americana, sentirem el ritme intens i els contrastos constants d'Aaron Colpland, un compositor de Nova York que va decidir fer música americana quan estudiava, molt jove, amb Nadia Boulanger a París. Copland deia que allà es va adonar com n'era de francesa la música dels francesos, de com n'era d'alemanya la dels alemany, de com n'era de rus Stravinsky i, per tant, de com en podia ser d'americana la música dels americans. I així va ser com el so purament americà el va trobar ell: Copland, nascut a Brooklyn el novembre del 1900 en una família d'emigrants russos i qui, el 1921, va marxar cap a París; qui va tornar als Estats Units quatre anys després; qui va admirar Webern; qui va escriure per al cinema quan encara no ho feia gairebé ningú i qui, després d'haver patit la cacera de bruixes del maccarthisme, va morir el 1990. Copland es considera el fundador de la música americana contemporània. Nosaltres sentirem la seva música d'orquestra i ens deixarem portar, de tant en tant, pel Far West.

  • Aaron Copland (III)
    Escolta àudio

    Aaron Copland (III)

    Aquesta setmana, mentre ressona la música popular americana, sentirem el ritme intens i els contrastos constants d'Aaron Colpland, un compositor de Nova York que es va decidir a fer música americana quan estudiava, molt jove, amb Nadia Boulanger a París. Copland deia que allí es va adonar com n'era de francesa la música dels francesos, com n'era d'alemanya la dels alemany, com n'era de rus Stravinsky i, per tant, com ho podia ser d'americana la música dels americans. I així va ser com el so purament americà el va trobar ell, Copland, nascut a Brooklyn el novembre del 1900 en una família d'emigrants russos, qui el 1921 va marxar cap a París, qui va tornar als Estats Units quatre anys després, qui va admirar Webern, qui va escriure per al cinema quan encara no ho feia gairebé ningú i qui, després d'haver patit la cacera de bruixes del maccarthisme, va morir el 1990. Copland es considera el fundador de la música americana contemporània. Nosaltres sentirem la seva música d'orquestra i ens deixarem portar, de tant en tant, pel Far West.

  • Aaron Copland (II)
    Escolta àudio

    Aaron Copland (II)

    Aquesta setmana, mentre ressona la música popular americana, sentirem el ritme intens i els contrastos constants d'Aaron Colpland, un compositor de Nova York que es va decidir a fer música americana quan estudiava, molt jove, amb Nadia Boulanger a París. Copland deia que allí es va adonar com n'era de francesa la música dels francesos, com n'era d'alemanya la dels alemany, com n'era de rus Stravinsky i, per tant, com ho podia ser d'americana la música dels americans. I així va ser com el so purament americà el va trobar ell, Copland, nascut a Brooklyn el novembre del 1900 en una família d'emigrants russos, qui el 1921 va marxar cap a París, qui va tornar als Estats Units quatre anys després, qui va admirar Webern, qui va escriure per al cinema quan encara no ho feia gairebé ningú i qui, després d'haver patit la cacera de bruixes del maccarthisme, va morir el 1990. Copland es considera el fundador de la música americana contemporània. Nosaltres sentirem la seva música d'orquestra i ens deixarem portar, de tant en tant, pel Far West.

  • Aaron Copland
    Escolta àudio

    Aaron Copland

    Aquesta setmana, mentre ressona la música popular americana, sentirem el ritme intens i els contrastos constants d'Aaron Copland, un compositor de Nova York que es va decidir a fer música americana quan estudiava, molt jove, amb Nadia Boulanger a París. Copland deia que allí es va adonar com n'era de francesa la música dels francesos, com n'era d'alemanya la dels alemany, com n'era de rus Stravinsky i, per tant, com ho podia ser d'americana la música dels americans. I així va ser com el so purament americà el va trobar ell, Copland, nascut a Brooklyn el novembre del 1900 en una família d'emigrants russos, qui el 1921 va marxar cap a París, qui va tornar als Estats Units quatre anys després, qui va admirar Webern, qui va escriure per al cinema quan encara no ho feia gairebé ningú i qui, després d'haver patit la cacera de bruixes del maccarthisme, va morir el 1990. Copland es considera el fundador de la música americana contemporània. Nosaltres sentirem la seva música d'orquestra i ens deixarem portar, de tant en tant, pel Far West.

  • Edvard Grieg (V)
    Escolta àudio

    Edvard Grieg (V)

    El compositor d'aquesta setmana és Edvard Grieg, el mestre de la petita forma en qui hi batega l'ànima noruega, la natura nòrdica i els seus éssers fantàstics. Grieg, el quart de cinc germans, va néixer a Bergen el 1843. Va començar a fer piano amb la mare, se'n va anar a estudiar a Leipzig amb Moscheles i Reinecke, als vint anys va conèixer el també noruec Rikard Nordraak i, com ell, es va interessar per la música popular noruega. Van fundar el grup Euterpe, per afermar les arrels noruegues de la seva música i distanciar-se de la gran influència germànica. Però Nordraak va morir molt jove d'una pulmonia (Grieg va escriure una marxa fúnebre a la seva memòria) i, a partir d'aleshores, va ser Grieg qui va organitzar la vida musical noruega, fins que va morir, el 1907. Durant aquests cinc dies sentirem la música d'orquestra de Grieg, l'única simfonia que va compondre, el conegudíssim concert per a piano o les suites que provenen de col.laboracions amb dos grans escriptors noruecs del moment, Henrik Ibsen, autor del Peer Gynt i Bjornsterne Bjornson, autor de Sigurd Jorsalfar. Aquesta setmana Grieg ens guia per Noruega.

  • Edvard Grieg (IV)
    Escolta àudio

    Edvard Grieg (IV)

    El compositor d'aquesta setmana és Edvard Grieg, el mestre de la petita forma en qui hi batega l'ànima noruega, la natura nòrdica i els seus éssers fantàstics. Grieg, el quart de cinc germans, va néixer a Bergen el 1843. Va començar a fer piano amb la mare, se'n va anar a estudiar a Leipzig amb Moscheles i Reinecke, als vint anys va conèixer el també noruec Rikard Nordraak i, com ell, es va interessar per la música popular noruega. Van fundar el grup Euterpe, per afermar les arrels noruegues de la seva música i distanciar-se de la gran influència germànica. Però Nordraak va morir molt jove d'una pulmonia (Grieg va escriure una marxa fúnebre a la seva memòria) i, a partir d'aleshores, va ser Grieg qui va organitzar la vida musical noruega, fins que va morir, el 1907. Durant aquests cinc dies sentirem la música d'orquestra de Grieg, l'única simfonia que va compondre, el conegudíssim concert per a piano o les suites que provenen de col.laboracions amb dos grans escriptors noruecs del moment, Henrik Ibsen, autor del Peer Gynt i Bjornsterne Bjornson, autor de Sigurd Jorsalfar. Aquesta setmana Grieg ens guia per Noruega.