TOTS ELS ÀUDIOS

  • Haydn, la maduresa daurada (7/10)
    Escolta àudio

    Haydn, la maduresa daurada (7/10)

    Avui escoltarem: Missa "in angustiis" (Missa Nelson) en re menor; Quartet de corda n.5, op.76. Franz Josef Haydn va viure els últims anys de vida a la seva casa de Gumpendorf, als afores de Viena, envoltat d'amics i amb tots els reconeixements i el prestigi que s'havia guanyat durant tants anys. Tot i que va morir el 31 de maig de 1809 -als 77 anys- només va compondre fins a l'any 1803, i les últimes obres van ser l'oratori "Les estacions", tres esplèndides misses per a cor, solistes i orquestra, alguns quartets vocals amb piano, i dos quartets de corda que van quedar inacabats. L'última aparició pública la va fer el 27 de març de 1808, en un homenatge que li van retre a la Universitat de Viena, amb l'assistència de moltes personalitats, i on hi va sonar "La creació".

    Avui escoltarem: Missa "in angustiis" (Missa Nelson) en re menor; Quartet de corda n.5, op.76. Franz Josef Haydn va viure els últims anys de vida a la seva casa de Gumpendorf, als afores de Viena, envoltat d'amics i amb tots els reconeixements i el prestigi que s'havia guanyat durant tants anys. Tot i que va morir el 31 de maig de 1809 -als 77 anys- només va compondre fins a l'any 1803, i les últimes obres van ser l'oratori "Les estacions", tres esplèndides misses per a cor, solistes i orquestra, alguns quartets vocals amb piano, i dos quartets de corda que van quedar inacabats. L'última aparició pública la va fer el 27 de març de 1808, en un homenatge que li van retre a la Universitat de Viena, amb l'assistència de moltes personalitats, i on hi va sonar "La creació".

  • Haydn, la maduresa daurada (6/10)
    Escolta àudio

    Haydn, la maduresa daurada (6/10)

    Avui sentirem: Quartet de corda n.3 "Emperador"; Oratori "La creació" (tercera part). Franz Josef Haydn va viure els últims anys de vida a la seva casa de Gumpendorf, als afores de Viena, envoltat d'amics i amb tots els reconeixements i el prestigi que s'havia guanyat durant tants anys. Tot i que va morir el 31 de maig de 1809 -a 77 anys- només va compondre fins a l'any 1803, i les últimes obres van ser l'oratori "Les estacions", tres esplèndides misses per a cor, solistes i orquestra, alguns quartets vocals amb piano, i dos quartets de corda que van quedar inacabats. L'última aparició pública la va fer el 27 de març del 1808, en un homenatge que li van retre a la Universitat de Viena, amb l'assistència de moltes personalitats, i on va sonar "La creació".

    Avui sentirem: Quartet de corda n.3 "Emperador"; Oratori "La creació" (tercera part). Franz Josef Haydn va viure els últims anys de vida a la seva casa de Gumpendorf, als afores de Viena, envoltat d'amics i amb tots els reconeixements i el prestigi que s'havia guanyat durant tants anys. Tot i que va morir el 31 de maig de 1809 -a 77 anys- només va compondre fins a l'any 1803, i les últimes obres van ser l'oratori "Les estacions", tres esplèndides misses per a cor, solistes i orquestra, alguns quartets vocals amb piano, i dos quartets de corda que van quedar inacabats. L'última aparició pública la va fer el 27 de març del 1808, en un homenatge que li van retre a la Universitat de Viena, amb l'assistència de moltes personalitats, i on va sonar "La creació".

  • Haydn, la maduresa daurada (5/5)
    Escolta àudio

    Haydn, la maduresa daurada (5/5)

    Avui escoltarem: Quartet de corda op.76 núm.2 "Les quintes"; Oratori "La Creació" (segona part). En tornar de Londres, on havia viscut tres anys, Franz Josef Haydn ja tenia 63 anys i s'havia guanyat una reputació i un prestigi com mai abans els havia aconseguit a Viena. A partir d'aleshores va compondre responent a encàrrecs puntuals, com les sis grans Misses que li va dedicar a la princesa Maria Hermenegilde (esposa del seu protector Nikolaus II Esterhazy), o les variacions en honor a l'emperador Francesc (que van acabar sent l'himne d'Àustria i actualment el d'Alemanya), però també allò que li venia de gust, com el Concert per a trompeta, o els sis Quartets de l'opus 76. Però les obres mestres d'aquest període de maduresa van ser els oratoris "La Creació" i "Les Estacions", que van ser rebudes amb entusiasme i honors.

    Avui escoltarem: Quartet de corda op.76 núm.2 "Les quintes"; Oratori "La Creació" (segona part). En tornar de Londres, on havia viscut tres anys, Franz Josef Haydn ja tenia 63 anys i s'havia guanyat una reputació i un prestigi com mai abans els havia aconseguit a Viena. A partir d'aleshores va compondre responent a encàrrecs puntuals, com les sis grans Misses que li va dedicar a la princesa Maria Hermenegilde (esposa del seu protector Nikolaus II Esterhazy), o les variacions en honor a l'emperador Francesc (que van acabar sent l'himne d'Àustria i actualment el d'Alemanya), però també allò que li venia de gust, com el Concert per a trompeta, o els sis Quartets de l'opus 76. Però les obres mestres d'aquest període de maduresa van ser els oratoris "La Creació" i "Les Estacions", que van ser rebudes amb entusiasme i honors.

  • Haydn, la maduresa daurada (4/5)
    Escolta àudio

    Haydn, la maduresa daurada (4/5)

    Avui escoltarem: Quartet de corda op.76 núm.1; Oratori "La Creació" (primera part). En tornar de Londres, on havia viscut tres anys, Franz Josef Haydn ja tenia 63 anys i s'havia guanyat una reputació i un prestigi com mai abans els havia aconseguit a Viena. A partir d'aleshores va compondre responent a encàrrecs puntuals, com les sis grans Misses que li va dedicar a la princesa Maria Hermenegilde (esposa del seu protector Nikolaus II Esterhazy), o les variacions en honor a l'emperador Francesc (que van acabar sent l'himne d'Àustria i actualment el d'Alemanya), però també allò que li venia de gust, com el Concert per a trompeta, o els sis Quartets de l'opus 76. Però les obres mestres d'aquest període d e maduresa van ser els oratoris "La Creació" i "Les Estacions", que van ser rebudes amb entusiasme i honors.

    Avui escoltarem: Quartet de corda op.76 núm.1; Oratori "La Creació" (primera part). En tornar de Londres, on havia viscut tres anys, Franz Josef Haydn ja tenia 63 anys i s'havia guanyat una reputació i un prestigi com mai abans els havia aconseguit a Viena. A partir d'aleshores va compondre responent a encàrrecs puntuals, com les sis grans Misses que li va dedicar a la princesa Maria Hermenegilde (esposa del seu protector Nikolaus II Esterhazy), o les variacions en honor a l'emperador Francesc (que van acabar sent l'himne d'Àustria i actualment el d'Alemanya), però també allò que li venia de gust, com el Concert per a trompeta, o els sis Quartets de l'opus 76. Però les obres mestres d'aquest període d e maduresa van ser els oratoris "La Creació" i "Les Estacions", que van ser rebudes amb entusiasme i honors.

  • Haydn, la maduresa daurada (3/5)
    Escolta àudio

    Haydn, la maduresa daurada (3/5)

    Avui escoltarem: Tema i variacions "Gott erhalte Franz der Kaiser"; Missa "In tempore belli" ("Paukenmesse") en Do major. En tornar de Londres, on havia viscut tres anys, Franz Josef Haydn ja tenia 63 anys i s'havia guanyat una reputació i un prestigi com mai abans els havia aconseguit a Viena. A partir d'aleshores va compondre responent a encàrrecs puntuals, com les sis grans Misses que li va dedicar a la princesa Maria Hermenegilde (esposa del seu protector Nikolaus II Esterhazy), o les variacions en honor a l'emperador Francesc (que van acabar sent l'himne d'Àustria i actualment el d'Alemanya), però també allò que li venia de gust, com el Concert per a trompeta, o els sis Quartets de l'opus 76. Però les obres mestres d'aquest període de maduresa van ser els oratoris "La Creació" i "Les Estacions", que van ser rebudes amb entusiasme i honors.

    Avui escoltarem: Tema i variacions "Gott erhalte Franz der Kaiser"; Missa "In tempore belli" ("Paukenmesse") en Do major. En tornar de Londres, on havia viscut tres anys, Franz Josef Haydn ja tenia 63 anys i s'havia guanyat una reputació i un prestigi com mai abans els havia aconseguit a Viena. A partir d'aleshores va compondre responent a encàrrecs puntuals, com les sis grans Misses que li va dedicar a la princesa Maria Hermenegilde (esposa del seu protector Nikolaus II Esterhazy), o les variacions en honor a l'emperador Francesc (que van acabar sent l'himne d'Àustria i actualment el d'Alemanya), però també allò que li venia de gust, com el Concert per a trompeta, o els sis Quartets de l'opus 76. Però les obres mestres d'aquest període de maduresa van ser els oratoris "La Creació" i "Les Estacions", que van ser rebudes amb entusiasme i honors.

  • Haydn, la maduresa daurada (2/5)
    Escolta àudio

    Haydn, la maduresa daurada (2/5)

    Avui escoltarem: Concert per a trompeta i orquestra; "Heiligemesse" en Si bemoll major. En tornar de Londres, on havia viscut tres anys, Franz Josef Haydn ja tenia 63 anys i s'havia guanyat una reputació i un prestigi com mai abans els havia aconseguit a Viena. A partir d'aleshores va compondre responent a encàrrecs puntuals, com les sis grans Misses que li va dedicar a la princesa Maria Hermenegilde (esposa del seu protector Nikolaus II Esterhazy), o les variacions en honor a l'emperador Francesc (que van acabar sent l'himne d'Àustria i actualment el d'Alemanya), però també allò que li venia de gust, com el Concert per a trompeta, o els sis Quartets de l'opus 76. Però les obres mestres d'aquest període de maduresa van ser els oratoris "La Creació" i "Les Estacions", que van ser rebudes amb entusiasme i honors.

    Avui escoltarem: Concert per a trompeta i orquestra; "Heiligemesse" en Si bemoll major. En tornar de Londres, on havia viscut tres anys, Franz Josef Haydn ja tenia 63 anys i s'havia guanyat una reputació i un prestigi com mai abans els havia aconseguit a Viena. A partir d'aleshores va compondre responent a encàrrecs puntuals, com les sis grans Misses que li va dedicar a la princesa Maria Hermenegilde (esposa del seu protector Nikolaus II Esterhazy), o les variacions en honor a l'emperador Francesc (que van acabar sent l'himne d'Àustria i actualment el d'Alemanya), però també allò que li venia de gust, com el Concert per a trompeta, o els sis Quartets de l'opus 76. Però les obres mestres d'aquest període de maduresa van ser els oratoris "La Creació" i "Les Estacions", que van ser rebudes amb entusiasme i honors.

  • Haydn, la maduresa daurada (1/5)
    Escolta àudio

    Haydn, la maduresa daurada (1/5)

    Avui escoltarem: Oratori "Les set paraules de Crist a la creu". En tornar de Londres, on havia viscut tres anys, Franz Josef Haydn ja tenia 63 anys i s'havia guanyat una reputació i un prestigi com mai abans els havia aconseguit a Viena. A partir d'aleshores va compondre responent a encàrrecs puntuals, com les sis grans Misses que li va dedicar a la princesa Maria Hermenegilde (esposa del seu protector Nikolaus II Esterhazy), o les variacions en honor a l'emperador Francesc (que van acabar sent l'himne d'Àustria i actualment el d'Alemanya), però també allò que li venia de gust, com el Concert per a trompeta, o els sis Quartets de l'opus 76. Però les obres mestres d'aquest període de maduresa van ser els oratoris "La Creació" i "Les Estacions", que van ser rebudes amb entusiasme i honors.

    Avui escoltarem: Oratori "Les set paraules de Crist a la creu". En tornar de Londres, on havia viscut tres anys, Franz Josef Haydn ja tenia 63 anys i s'havia guanyat una reputació i un prestigi com mai abans els havia aconseguit a Viena. A partir d'aleshores va compondre responent a encàrrecs puntuals, com les sis grans Misses que li va dedicar a la princesa Maria Hermenegilde (esposa del seu protector Nikolaus II Esterhazy), o les variacions en honor a l'emperador Francesc (que van acabar sent l'himne d'Àustria i actualment el d'Alemanya), però també allò que li venia de gust, com el Concert per a trompeta, o els sis Quartets de l'opus 76. Però les obres mestres d'aquest període de maduresa van ser els oratoris "La Creació" i "Les Estacions", que van ser rebudes amb entusiasme i honors.

  • Rakhmaninov a l'exili (5/5)
    Escolta àudio

    Rakhmaninov a l'exili (5/5)

    Avui hem sentit: Transcripció de la "Partita per a violí sol en Mi major" de J. S. Bach (Preludi, Gavota i Giga); Danses simfòniques, op.45. La revolució russa va empènyer Serguei Rakhmaninov a marxar del seu país. A les acaballes de l'any 1917 va aprofitar una gira de concerts pels països escandinaus per marxar amb tota la família cap als Estats Units. No va tornar mai més a Rússia, i en els 25 anys de residència a Nord-amèrica, fins a la seva mort l'any 1943, va tenir innombrables èxits com a pianista, però li va costar molt trobar la inspiració: només va compondre sis obres noves, i la majoria escrites en les seves estades d'estiu a França i Suïssa, però són autèntiques joies simfòniques plenes d'enyorament i nostàlgia per la seva terra.

    Avui hem sentit: Transcripció de la "Partita per a violí sol en Mi major" de J. S. Bach (Preludi, Gavota i Giga); Danses simfòniques, op.45. La revolució russa va empènyer Serguei Rakhmaninov a marxar del seu país. A les acaballes de l'any 1917 va aprofitar una gira de concerts pels països escandinaus per marxar amb tota la família cap als Estats Units. No va tornar mai més a Rússia, i en els 25 anys de residència a Nord-amèrica, fins a la seva mort l'any 1943, va tenir innombrables èxits com a pianista, però li va costar molt trobar la inspiració: només va compondre sis obres noves, i la majoria escrites en les seves estades d'estiu a França i Suïssa, però són autèntiques joies simfòniques plenes d'enyorament i nostàlgia per la seva terra.

  • Rakhmaninov a l'exili (4/5)
    Escolta àudio

    Rakhmaninov a l'exili (4/5)

    Avui hem sentit: Transcripció de "Wohin" de Franz Schubert; Simfonia n.3 en la menor, op.44; transcripció del Minuet de l'Arlesiana de Bizet. La revolució russa va empènyer Serguei Rakhmaninov a marxar del seu país. A les acaballes de l'any 1917 va aprofitar una gira de concerts pels països escandinaus per marxar amb tota la família cap als Estats Units. No va tornar mai més a Rússia, i en els 25 anys de residència a Nord-amèrica, fins a la seva mort l'any 1943, va tenir innombrables èxits com a pianista, però li va costar molt trobar la inspiració: només va compondre sis obres noves, i la majoria escrites en les seves estades d'estiu a França i Suïssa, però són autèntiques joies simfòniques plenes d'enyorament i nostàlgia per la seva terra.

    Avui hem sentit: Transcripció de "Wohin" de Franz Schubert; Simfonia n.3 en la menor, op.44; transcripció del Minuet de l'Arlesiana de Bizet. La revolució russa va empènyer Serguei Rakhmaninov a marxar del seu país. A les acaballes de l'any 1917 va aprofitar una gira de concerts pels països escandinaus per marxar amb tota la família cap als Estats Units. No va tornar mai més a Rússia, i en els 25 anys de residència a Nord-amèrica, fins a la seva mort l'any 1943, va tenir innombrables èxits com a pianista, però li va costar molt trobar la inspiració: només va compondre sis obres noves, i la majoria escrites en les seves estades d'estiu a França i Suïssa, però són autèntiques joies simfòniques plenes d'enyorament i nostàlgia per la seva terra.

  • Rakhmaninov a l'exili (3/5)
    Escolta àudio

    Rakhmaninov a l'exili (3/5)

    Avui hem sentit: Variacions sobre un tema de Corelli, op.42; transcripció de "Liebesleid" de Fritz Kreisler; Rapsòdia sobre un tema de Paganini, op.42. La revolució russa va empènyer Serguei Rakhmaninov a marxar del seu país. A les acaballes de l'any 1917 va aprofitar una gira de concerts pels països escandinaus per marxar amb tota la família cap als Estats Units. No va tornar mai més a Rússia, i en els 25 anys de residència a Nord-amèrica, fins a la seva mort l'any 1943, va tenir innombrables èxits com a pianista, però li va costar molt trobar la inspiració: només va compondre sis obres noves, i la majoria escrites en les seves estades d'estiu a França i Suïssa, però són autèntiques joies simfòniques plenes d'enyorament i nostàlgia per la seva terra.

    Avui hem sentit: Variacions sobre un tema de Corelli, op.42; transcripció de "Liebesleid" de Fritz Kreisler; Rapsòdia sobre un tema de Paganini, op.42. La revolució russa va empènyer Serguei Rakhmaninov a marxar del seu país. A les acaballes de l'any 1917 va aprofitar una gira de concerts pels països escandinaus per marxar amb tota la família cap als Estats Units. No va tornar mai més a Rússia, i en els 25 anys de residència a Nord-amèrica, fins a la seva mort l'any 1943, va tenir innombrables èxits com a pianista, però li va costar molt trobar la inspiració: només va compondre sis obres noves, i la majoria escrites en les seves estades d'estiu a França i Suïssa, però són autèntiques joies simfòniques plenes d'enyorament i nostàlgia per la seva terra.

  • Rakhmaninov a l'exili (2/5)
    Escolta àudio

    Rakhmaninov a l'exili (2/5)

    Avui hem sentit: Tres cançons russes per a cor i orquestra, op.41; Concert per a piano i orquestra n.4, op.40. La revolució russa va empènyer Serguei Rakhmaninov a marxar del seu país. A les acaballes de l'any 1917 va aprofitar una gira de concerts pels països escandinaus per marxar amb tota la família cap als Estats Units. No va tornar mai més a Rússia, i en els 25 anys de residència a Nord-amèrica, fins a la seva mort l'any 1943, va tenir innombrables èxits com a pianista, però li va costar molt trobar la inspiració: només va compondre sis obres noves, i la majoria escrites en les seves estades d'estiu a França i Suïssa, però són autèntiques joies simfòniques plenes d'enyorament i nostàlgia per la seva terra.

    Avui hem sentit: Tres cançons russes per a cor i orquestra, op.41; Concert per a piano i orquestra n.4, op.40. La revolució russa va empènyer Serguei Rakhmaninov a marxar del seu país. A les acaballes de l'any 1917 va aprofitar una gira de concerts pels països escandinaus per marxar amb tota la família cap als Estats Units. No va tornar mai més a Rússia, i en els 25 anys de residència a Nord-amèrica, fins a la seva mort l'any 1943, va tenir innombrables èxits com a pianista, però li va costar molt trobar la inspiració: només va compondre sis obres noves, i la majoria escrites en les seves estades d'estiu a França i Suïssa, però són autèntiques joies simfòniques plenes d'enyorament i nostàlgia per la seva terra.

  • Rakhmaninov a l'exili (1/5)
    Escolta àudio

    Rakhmaninov a l'exili (1/5)

    Avui hem sentit: "Études-tableaux" op.39; Sketch oriental; Peça en re menor; Andante semplice en La bemoll major. La revolució russa va empènyer Serguei Rakhmaninov a marxar del seu país. A les acaballes de l'any 1917 va aprofitar una gira de concerts pels països escandinaus per marxar amb tota la família cap als Estats Units. No va tornar mai més a Rússia, i en els 25 anys de residència a Nord-amèrica, fins a la seva mort l'any 1943, va tenir innombrables èxits com a pianista, però li va costar molt trobar la inspiració: només va compondre sis obres noves, i la majoria escrites en les seves estades d'estiu a França i Suïssa, però són autèntiques joies simfòniques plenes d'enyorament i nostàlgia per la seva terra.

    Avui hem sentit: "Études-tableaux" op.39; Sketch oriental; Peça en re menor; Andante semplice en La bemoll major. La revolució russa va empènyer Serguei Rakhmaninov a marxar del seu país. A les acaballes de l'any 1917 va aprofitar una gira de concerts pels països escandinaus per marxar amb tota la família cap als Estats Units. No va tornar mai més a Rússia, i en els 25 anys de residència a Nord-amèrica, fins a la seva mort l'any 1943, va tenir innombrables èxits com a pianista, però li va costar molt trobar la inspiració: només va compondre sis obres noves, i la majoria escrites en les seves estades d'estiu a França i Suïssa, però són autèntiques joies simfòniques plenes d'enyorament i nostàlgia per la seva terra.

  • Isaac Albéniz, cosmopolita (5/5)
    Escolta àudio

    Isaac Albéniz, cosmopolita (5/5)

    Avui hem sentit: "Catalonia", per a orquestra; "Merlin" òpera (fragments); "Four songs". Tot i la considerable quantitat d'obres per a piano que Isaac Albéniz va compondre en un estil molt vinculat al nacionalisme hispànic, hi ha una part de la seva producció absolutament allunyada d'aquests paràmetres populars i amb un caràcter més internacional, universal i cosmopolita. Fruit dels anys viscuts a París i a Londres, de les decepcions viscudes al seu país, i de l'estret vincle amb el seu mecenes Francis Money-Coutts, Albéniz va escriure òperes i cançons en anglès de molta qualitat i que mereixen ser reivindicades.

    Avui hem sentit: "Catalonia", per a orquestra; "Merlin" òpera (fragments); "Four songs". Tot i la considerable quantitat d'obres per a piano que Isaac Albéniz va compondre en un estil molt vinculat al nacionalisme hispànic, hi ha una part de la seva producció absolutament allunyada d'aquests paràmetres populars i amb un caràcter més internacional, universal i cosmopolita. Fruit dels anys viscuts a París i a Londres, de les decepcions viscudes al seu país, i de l'estret vincle amb el seu mecenes Francis Money-Coutts, Albéniz va escriure òperes i cançons en anglès de molta qualitat i que mereixen ser reivindicades.

  • Isaac Albéniz, cosmopolita (4/5)
    Escolta àudio

    Isaac Albéniz, cosmopolita (4/5)

    Avui hem sentit: "To Nelly", sis cançons angleses; "Trois chansons"; "Will you be mine"; "Separated"; The gifts of gods"; "The caterpillar". Tot i la considerable quantitat d'obres per a piano que Isaac Albéniz va compondre en un estil molt vinculat al nacionalisme hispànic, hi ha una part de la seva producció absolutament allunyada d'aquests paràmetres populars i amb un caràcter més internacional, universal i cosmopolita. Fruit dels anys viscuts a París i a Londres, de les decepcions viscudes al seu país, i de l'estret vincle amb el seu mecenes Francis Money-Couts, Albéniz va escriure òperes i cançons en anglès de molta qualitat i que mereixen ser reivindicades.

    Avui hem sentit: "To Nelly", sis cançons angleses; "Trois chansons"; "Will you be mine"; "Separated"; The gifts of gods"; "The caterpillar". Tot i la considerable quantitat d'obres per a piano que Isaac Albéniz va compondre en un estil molt vinculat al nacionalisme hispànic, hi ha una part de la seva producció absolutament allunyada d'aquests paràmetres populars i amb un caràcter més internacional, universal i cosmopolita. Fruit dels anys viscuts a París i a Londres, de les decepcions viscudes al seu país, i de l'estret vincle amb el seu mecenes Francis Money-Couts, Albéniz va escriure òperes i cançons en anglès de molta qualitat i que mereixen ser reivindicades.

  • Isaac Albéniz, cosmopolita (3/5)
    Escolta àudio

    Isaac Albéniz, cosmopolita (3/5)

    Avui hem sentit: "Pepita Jiménez" òpera (selecció de fragments). Tot i la considerable quantitat d'obres per a piano que Isaac Albéniz va compondre en un estil molt vinculat al nacionalisme hispànic, hi ha una part de la seva producció absolutament allunyada d'aquests paràmetres populars i amb un caràcter més internacional, universal i cosmopolita. Fruit dels anys viscuts a París i a Londres, de les decepcions viscudes al seu país, i de l'estret vincle amb el seu mecenes Francis Money-Couts, Albéniz va escriure òperes i cançons en anglès de molta qualitat i que mereixen ser reivindicades.

    Avui hem sentit: "Pepita Jiménez" òpera (selecció de fragments). Tot i la considerable quantitat d'obres per a piano que Isaac Albéniz va compondre en un estil molt vinculat al nacionalisme hispànic, hi ha una part de la seva producció absolutament allunyada d'aquests paràmetres populars i amb un caràcter més internacional, universal i cosmopolita. Fruit dels anys viscuts a París i a Londres, de les decepcions viscudes al seu país, i de l'estret vincle amb el seu mecenes Francis Money-Couts, Albéniz va escriure òperes i cançons en anglès de molta qualitat i que mereixen ser reivindicades.

Anar al contingut