TOTS ELS ÀUDIOS

S'han trobat 281 resultats.

  • 156 - L'oratori romà
    Escolta àudio

    156 - L'oratori romà

    Cicle coral

  • 022 - André Campra: "Requiem"
    Escolta àudio

    022 - André Campra: "Requiem"

    Campra va ser una de les figures capdavanteres de la renovació de l'estil musical francès característic de la Regència i del regnat de Lluís XV, nodrit d'influències italianes, una mescla habitual en els camps de l'òpera i la música de cambra que, gràcies a aquest autor, impregna també el repertori sacre. Al costat de diverses composicions per a l'escena, com ara "L'Europe galante" o "Tancrède", el "Requiem" que avui sentirem, una missa per gran cor a cinc veus d'estil brillant i atractiu, de poder místic innegable, n'és, efectivament, una de les obres més conegudes.

  • 023 - Antonio Vivaldi: La música coral sacra
    Escolta àudio

    023 - Antonio Vivaldi: La música coral sacra

    Fins fa encara no un segle, la impressió que Antonio Vivaldi, un dels grans compositors del Barroc, hagués escrit un cos significatiu de música vocal sacra hauria semblat absurda. No se sabia de gairebé cap música d'església seva que hagués sobreviscut, i era difícil pensar que s'hagués trobat en cap situació que li hagués suposat escriure música d'església, ja que mai no va ser mestre de capella.

  • 024A - Jan Dismas Zelenka: La música coral
    Escolta àudio

    024A - Jan Dismas Zelenka: La música coral

    Jan Dismas Zelenka ocupa un lloc entre els compositors representatius del primer Barroc no només en la música txeca sinó també a escala europea. I això es deu tant al seu gran talent i considerable corpus compositiu com al fet que la seva música reflecteix un coneixement de les modes del seu temps combinades amb capacitats úniques d'expressió musical.

  • 024B - Jan Dismas Zelenka: Les misses
    Escolta àudio

    024B - Jan Dismas Zelenka: Les misses

    El catàleg de Jan Dismas Zelenka es compon dunes cent cinquanta obres sacres i litúrgiques ¿entre les quals, vint misses, diversos rèquiems, tres oratoris italians, tres cantates sacres, més de quaranta salms, uns trenta graduals, ofertoris, himnes, seqüències, lamentacions, responsoris, lletanies i magnificats-. Amb tot, moltes d'aquestes obres s'han mantingut pràcticament desconegudes fins gairebé els nostres dies, malgrat que alguns dels seus contemporanis, com el mateix Johann Sebastian Bach, ja les haguessin lloat.

  • 025 - Georg Philipp Telemann: Les passions
    Escolta àudio

    025 - Georg Philipp Telemann: Les passions

    Georg Philip Telemann va ser, juntament amb Bach i Händel ¿dels quals era amic personal-, un dels principals compositors del Barroc alemany. Entre d'altres, va ocupar càrrecs musicals a les ciutats d'Eisenach, Frankfurt i, sobretot, a Hamburg, on va arribar al càrrec de director de música de la ciutat. Tot plegat, el va dur a escriure un catàleg d'obres amplíssim, que inclou un miler de suites orquestrals, concerts per a diversos instruments, òperes i moltíssimes obres religioses com les passions.

  • 026A - Johann Sebastian Bach: Els motets (Primera part)
    Escolta àudio

    026A - Johann Sebastian Bach: Els motets (Primera part)

    Els sis motets de Bach són un dels cims de la producció d'aquest compositor, i la seva popularitat ha sobreviscut al pas del temps. De fet, però, l'edat d'or de l'escriptura de motets en terres alemanyes és el segle XVII. Compositors anteriors a Bach, alguns de la seva mateixa família i altres com Demantius, Schütz i Lechner, produeixen una increïble quantitat de motets sacres i seglars que estableixen el model d'aquesta forma que comença a declinar a finals de segle, i cedeix el seu lloc central en els serveis religiosos a la cantata d'església i l'oratori.

  • 026B - Johann Sebastian Bach: Els motets (Segona part)
    Escolta àudio

    026B - Johann Sebastian Bach: Els motets (Segona part)

    En aquest programa sentirem els tres últims motets de Bach pel que fa a l'ordre de composició, tot assumint la poca certesa amb què coneixem les dates o els motius de la composició d'aquestes obres.

  • 026C - Johann Sebastian Bach: Les cantates
    Escolta àudio

    026C - Johann Sebastian Bach: Les cantates

    Un dels músics més extraordinaris de la història, Johann Sebastian Bach és també el gran mestre de la cantata, una composició lírica en diverses parts que, en la seva vessant religiosa, s'interpretava durant els oficis, alternant la música amb la lectura de la Bíblia.

  • 026D - Johann Sebastian Bach: Les passions
    Escolta àudio

    026D - Johann Sebastian Bach: Les passions

    Dels múltiples fruits musicals que ha produït la història de la passió de Crist, ja sigui pensats per a la interpretació en el marc de la litúrgia o bé al marge, ens n'han quedat dues obres mestres que avui gairebé han eclipsat la resta de produccions relacionades amb aquest episodi: les dues passions escrites per Johann Sebastian Bach que han sobreviscut completes fins als nostres dies.

  • 026E - Johann Sebastian Bach: "Oratori de Nadal"
    Escolta àudio

    026E - Johann Sebastian Bach: "Oratori de Nadal"

    El Nadal ha estat motiu d'una inmensa producció musical i l'"Oratori de Nadal" de Bach ha estat un dels cims del repertori universal des del seu redescobriment al segle XIX i s'ha mantingut des de llavors com una de les seves obres més interpretades.

  • 026F - Johann Sebastian Bach: "Missa luterana per al dia de l'Epifania"
    Escolta àudio

    026F - Johann Sebastian Bach: "Missa luterana per al dia de l'Epifania"

    Les audicions de la "Missa luterana per al dia de l'Epifania" de Johann Sebastian Bach motiven una reflexió sobre diversos aspectes de la vida musical del temps i l'entorn del compositor, un músic que ha meravellat moltes generacions amb la seva facilitat tècnica per compondre i la profunditat de la seva expressió emocional.

  • 026G - Johann Sebastian Bach: "Missa en si menor"
    Escolta àudio

    026G - Johann Sebastian Bach: "Missa en si menor"

    De tota la producció vocal sacra de Bach, la "Missa en si menor" destaca no només per la seva grandesa musical -en tots els sentits- sinó també per molts altres i diversos motius que envolten la seva gènesi i evolució històrica. Així, per exemple, l'obra no és fruit de cap encàrrec ni es va escriure amb cap objectiu concret, i és bastant segur que Bach no va arribar a sentir-la mai sencera; però també sembla poc probable que ho pretengués, ja que el text en què es basa no satisfà els requisits del ritu protestant ni del catòlic romà.

  • 027A - Georg Friedrich Händel: Els himnes de Chandos
    Escolta àudio

    027A - Georg Friedrich Händel: Els himnes de Chandos

    Quan Händel es va establir a la capital anglesa l'any 1717, després que Jordi I fos nomenat rei, no només va trobar-hi moltes possibilitats per al seu desenvolupament musical sinó també un estímul intel·lectual. Així, va conèixer John Locke i la seva filosofia empiricoracionalista, i també nombrosos literats, poetes i escriptors, alguns dels quals col·laborarien amb ell com a llibretistes dels seus oratoris.

  • 027B - Georg Friedrich Händel: Els himnes de la coronació
    Escolta àudio

    027B - Georg Friedrich Händel: Els himnes de la coronació

    La música elaborada expressament per a l'ocasió és un senyal de prestigi que es vincula a les cerimònies de coronacions reials d'ençà de l'Edat Mitjana, l'època en què els instruments van començar a acompanyar les veus. Al segle XVII, la participació del conjunt de grans dimensions del moment, l'orquestra, es va estendre arreu d'Europa.