Hi ha una tradició molt nostra: la de fer un vermut, especialment el diumenge, acompanyat d'unes patates o unes olives. És un d'aquells actes socials que gairebé té un punt de religiositat. Però ara els locals de vermuts no ho tenen fàcil per obrir amb totes les normatives que han de complir. Tres establiments on el vermut és el rei de la casa expliquen com viuen la reobertura i els reptes que els planteja. El passat, el present i el futur es barregen compartint un vermut.   Vermuts Rofes: el sabor i l'aroma tradicional del vermut de tota la vida (Reus) Marcel·lí Rofes va ser un pioner a Reus quan va obrir el 1890 Vermuts Rofes. Les coses li van anar bé, i el 1908 va establir la fàbrica al local que actualment ocupa el Restaurant Vermuts Rofes. Un edifici que és un testimoni de l'adaptació als nous temps. La família Rofes té un ADN "vermuter" que ha passat de generació en generació. "La fórmula del vermut Rofes és la mateixa dels nostres avantpassats! És més, l'etiqueta del vermut té més de 80 anys. Nosaltres sí que podem dir que tenim una etiqueta vintage original!", explica amb orgull el Salvador Rofes, gerent de Vermuts Rofes. El Salvador explica que sempre han apostat pel vermut: "El vermut mai ha desaparegut, però sí que és cert que ha viscut molts alts i baixos. Durant molts anys es va pensar que era una beguda de gent gran. Però, de cop i volta, els joves el van recuperar. Ara beuen vermut els avis, els pares i els nets".    La família Rofes ha passat dos mesos pensant com i quan tornaria a obrir però té clar que "el restaurant que va tancar al març no és el mateix que ha reobert al maig". Al Restaurant Vermuts Rofes van decidir que no obririen fins que Reus passés a la fase 2 de desconfinament. "No ens sortia a compte obrir en la fase 1. A més, hem volgut començar amb prudència i complint totes les normatives. Nosaltres som afortunats perquè tenim sales interiors grans i una terrassa molt àmplia. Calculem que podrem tenir unes 80 persones en tots els espais i que no es veuran!", resumeix el Salvador. També és conscient que "els primers dies a la gent li costarà venir al restaurant, segur que la terrassa serà l'estrella del local." La família Rofes ha passat dos mesos pensant com i quan tornaria a obrir però té clar que "el restaurant que va tancar al març no és el mateix que ha reobert al maig". Això sí, quan parlem del vermut, el Salvador embolcalla les seves reflexions amb una mica de filosofia:  "El vermut simbolitza un punt de trobada. Permet retrobar-se amb els amics i el sol. Després del que hem passat, per a molta gent fer un vermut és com tornar a la vida, és com una mena de celebració!"  Reus, la ciutat que exemplifica l'essència històrica del vermut, també ha estat una de les primeres ciutats que l'ha pogut gaudir a les seves terrasses.   Senyor Vermut: l'encant d'una vermuteria de poble al cor d'una gran ciutat (Barcelona) Si hi ha una parada obligatòria per a tots aquells que presumeixen de ser uns experts de la ruta del vermut és la cruïlla entre el carrer Provença i Viladomat de l'Eixample barceloní. Senyor Vermut és un oasi de distàncies curtes que aconsegueix aturar el ritme frenètic de la ciutat comtal. El Jordi Miralles i l'Elisenda Fontanet, la "jefa" com li diu el Jordi, han sabut fidelitzar la clientela amb la seva simpatia i naturalitat, però també amb una acurada selecció de vermuts i tapes.   Molts afirmen que fan unes de les millors patates braves de la ciutat... El Jordi afirma que el vermut "és una manera informal de socialitzar". L'Elisenda, que és de les Terres de l'Ebre, recorda que quan era petita els diumenges anava a missa: "Quan sorties de l'església anaves a la plaça del poble a fer el vermut i et posaves al dia". Ells han portat aquesta vida de poble a l'Eixample barceloní. Gràcies a ells, molts veïns ara es coneixen i s'han creat vincles molt forts, com confessa el Jordi: "Després de 7 anys hi ha alguns clients que són clients-amics". L'Elisenda i el Jordi viuen a prop del local que regenten i durant aquest confinament s'han fet un fart de respondre la mateixa pregunta: "Quan obrireu?" Tenen molt clar que quan tornin, hi ha coses que hauran de canviar perquè no podrà haver-hi tanta gent com sempre. "Si no ens organitzem, les cues poden arribar a la Diagonal", comenta en Jordi Miralles de Senyor Vermut. Barcelona ha entrat a la fase 1 aquesta setmana, però els propietaris de Senyor Vermut no obriran. "No ens surt a compte tenir dues taules a la terrassa. Tenim el personal amb un ERTO. Per tant, obrirem a la fase 2", explica el Jordi. Tenen molt clar que quan tornin, hi ha coses que hauran de canviar perquè no podrà haver-hi tanta gent com sempre. "Si no ens organitzem, les cues poden arribar a la Diagonal", comenta amb bon humor el Jordi. "Estem pensant diferents opcions, però anirem veient sobre la marxa...", reflexiona. "No pots demanar als clients que s'esperin dues hores per entrar. La gent haurà de col·laborar perquè tothom pugui fer el vermut", afegeix l'Elisenda. Però les dues ànimes del negoci tenen clar que si no es pot fer el vermut al local, sí que es pot fer a casa. "Nosaltres ja preparàvem vermuts per emportar, però ara ho potenciarem. Volem donar l'opció que puguis prendre unes braves i un vermut tranquil·lament a casa", explica l'Elisenda. Els clients volen que Senyor Vermut obri, però no són els únics. "Volem tornar, en tenim moltes ganes!", confessa el Jordi. Quan arribi l'anhelada reobertura segur que tota la parròquia d'aquest club ho celebraran plegats vermut en mà.   La Malabarista: l'entusiasme de les petites coses fetes amb amor (Girona) Un metge, un arquitecte, un periodista-politòleg i un gestor a priori no tenen gaire cosa a veure, però a La Malabarista, l'Albert, el Dani, el Lluc i l'Ignasi són experts a fer possible l'impossible. Un projecte que va néixer fa dos anys fruit de l'amistat i una passió comuna, el vermut. La Malabarista, un nom femení que ja és tota una declaració d'intencions, està situada a la plaça Bell-Lloc de Girona. És una vermuteria social on tant pots fer un vermut, un meridatge o una tapeta. També s'organitzen exposicions de fotografia o recitals de poesia. Un projecte que no s'entén sense la petita família que han format els socis amb els seus treballadors, amb qui comparteixen l'entusiasme pel projecte. "Els vermuts a casa han vingut per quedar-se", afirma l'Albert. A la segona fase, quan La Malabarista estigui oberta, els packs de vermut continuaran però els hauran de passar a buscar al local. Girona és a la fase 1 des de mitjans de maig, però de moment els malabaristes no han obert. L'Albert Juanola, un dels copropietaris, explica que el local és petit: "A la terrassa de la plaça Bell-Lloc com a molt podem posar-hi 3 taules. Amb 3 taules és difícil quadrar els números, però el dia 1 de juny, amb la fase 2, la situació serà diferent i obrirem". Però aquests quatre entusiastes no es rendeixen fàcilment i fan malabars per tenir els seus clients contents. Durant el confinament més estricte van decidir portar packs de vermut a casa dels gironins. "Alguns dels nostres clients ens escrivien i ens deien que ens trobaven a faltar. Així que vam pensar d'enviar el vermut a casa de la gent. L'experiència ha funcionat perquè les coses fetes amb una mica de carinyo i amb toc graciós agraden", comenta l'Albert. Són packs tancats. Uns porten el vermut de referència de la casa, el Bandarra, i altres són plats buits de vermut, però plens de tapes. "Els vermuts a casa han vingut per quedar-se", afirma l'Albert. A la segona fase, quan La Malabarista estigui oberta, els packs de vermut continuaran però els hauran de passar a buscar pel local. "Però obrirem la possibilitat també de venir a comprar a granel tot allò que serveixi per alegrar un vermut a domicili", explica l'Albert. A Girona potser encara no hi ha gaire tradició vermutera, però deixeu temps a aquest grup d'amics perquè han demostrar que en això de fer malabars se'n surten prou bé! El vermut viu un moment dolç, com ho demostren aquestes tres vermuteries que són l'exemple de les moltes que hi ha al territori. Ara només toca gaudir-lo a les terrasses o a casa!