Els virus: la guerra eterna

Durada: 25 min

Entendrem en primera persona els fonaments de la tècnica per muntar a cavall. Acompanyarem un veterinari durant una jornada, i experimentarem els riscos de la seva professió. I descobrirem com es podria salvar definitivament el ruc català.

Durada: 34 min

Els insectes s'associen a tota mena de desgràcies. Les llagostes i els tàvecs van fer posar de genolls els faraons d'Egipte. Les puces van escampar la pesta bubònica que va exterminar mig Europa al segle XV. Els mosquits i les xinxes són vectors de malalties víriques i parasitàries. Les mosques fan la vida impossible a molta gent i, si no, se li pot preguntar a l'Ebre per la mosca negra. I les al·lèrgies què provoquen? Només de pensar en la processionària o en certes papallones, a molts se'ls posa la pell de gallina. Però sense insectes no hi hauria pol·linització, la majoria de vegetals es moririen i no hi hauria menjar ni per a l'ésser humà ni per a molts animals, ni fibres naturals ni ocells ni vida als rius; el mar no patiria tant perquè els insectes ho han colonitzat tot, excepte el mar. I la vida seria impossible. Els insectes estan protegits per un exosquelet semblant a una armadura medieval, però en lloc de ser d'acer està fet de quitina. Aquest sistema ha resultat evolutivament molt útil, però té un parell d'inconvenients. D'una banda, com que és una estructura rígida, no els permet créixer de manera contínua i han de mudar periòdicament l'esquelet i créixer mentre s'endureix el nou, i de l'altra, per moure's han de tenir les extremitats dividides, segmentades, en unes peces petites anomenades artells, que és precisament la part que els dona nom, perquè en llatí "in sectum", o en grec "en tomos" vol dir el mateix: tallat per l'interior.

Durada: 28 min

Els romans partien roques amb fusta i aigua. I sabien calcular la inclinació òptima d'un aqüeducte. El seu enginy continua viu al canal Segarra-Garrigues o l'L9 del Metro. Fer un túnel és prou fàcil, però que no s'enfonsi no ho és pas.

Durada: 31 min

L'escalfament del planeta no s'atura d'ençà de la revolució industrial i "Quèquicom" n'és testimoni. L'any 2006 va dedicar un reportatge al canvi climàtic i ara, tretze anys després, en fa una actualització. Com era de preveure, la situació ha empitjorat. En aquest període, la concentració de CO2, el principal gas d'escalfament, a l'atmosfera, ha passat de 370 parts per milió (ppm) a 412 ppm. També s'hi constata que la temperatura del mar a la Costa Brava ha pujat un grau, que ja hi ha espècies de peixos tropicals a les costes catalanes, que les orenetes arriben 15 dies abans i que hi ha menys papallones al Montseny.

Durada: 26 min

Quan els nascuts el 2020 facin 50 anys, el clima de BCN serà com el de Tunis ara. El CO2 accelera l'efecte hivernacle i la desertificació. Com ho fa? Amb el desglaç puja el nivell del mar i perdem l'aigua dolça. Queda temps per reaccionar?

Durada: 30 min

Des del 2006 Barcelona acull el Mobile World Congress, un dels esdeveniments tecnològics més importants del món. "Quèquicom" el visita per esbrinar cap on es mouen els mòbils. En relació amb el disseny, totes les marques tenen models molt semblants, amb pantalles de vidre planes i una interfície tàctil, la novetat és el mòbil desplegable. Però el gran protagonista de l'última edició del MWG ha estat el 5G, la tecnologia mòbil de cinquena generació, que s'espera que es comenci a desplegar l'any 2020. Serà més ràpida que la fibra òptica, admetrà un gran volum de dades i una latència, o lapse de resposta, de mil·lisegons. Amb aquestes prestacions permetrà ciutats intel·ligents, videojocs de realitat augmentada, domòtica, telecirurgia, o conducció autònoma. S'espera que el 5G revolucioni les telecomunicacions i consolidi l'internet de les coses, a banda de continuar augmentant els beneficis a les empreses de telecomunicacions.

Durada: 32 min

La increïble i cruenta història del N, un element que és a les proteïnes, als explosius i als fertilitzants. Però els nitrats enverinen l'aigua. Una empresa catalana ha inventat un mètode eficaç de descontaminació.

Durada: 27 min

Les vides d'un videojoc són el paràmetre que controla l'operativitat del personatge al món virtual. Però, al món real, també hi ha vides de videojoc. Aquest "Quèquicom" descobreix la vida del jugador professional, la de l'entrenador, la del comentarista, la del professor i la del desenvolupador de videojocs, tant d'ordinador com de mòbil; per exemple, jugadors i entrenadors professionals del "League of legens" o l'Ibai Llanos, un "caster" amb 900.000 seguidors. També es mostra el joc a través de la pantalla i del codi que hi ha al darrere, i s'explica com s'ha de jugar per guanyar, com es pot guanyar jugant i com es pot guanyar amb el joc. Perquè, el món del videojoc, factura molt més que el de la música o el cinema.

Durada: 26 min

Els reptes mentals més divertits i útils de les mates. Des d'aprendre a regatejar fins a mesurar l'alçada d'un arbre amb un bastó curt passant per l'efecte papallona o pel pluviòmetre domèstic. I n'hi ha un que permet jugar fins a la fi del món.

Durada: 33 min

Creixem fins a una mida determinada, ens diferenciem en homes i dones i regulem la temperatura o l'energia corporal a través d'hormones. Si els gens són el projecte, les hormones són les mans de l'escultor.

Durada: 30 min

En un viatge del cromosoma al gen, revisem les bases de la revolució genètica: conceptes com el cariotip, la divisió cel·lular i l'herència, els caràcters lligats al sexe, les mutacions i el càncer.

Durada: 31 min

Llaurem amb un cavall, comparem la potència d'un tractor antic amb un de modern capaç de veremar o recollir el blat de moro automàticament. Tot llaurant aprenem perquè tenen les rodes tan grosses i que són el Watt i el cavall de vapor.

Durada: 29 min

Aclarim mites sobre l'alcohol. Estimula o deprimeix? Treu la set? Alimenta? Engreixa o aprima? Hi ha un límit tolerable de consum quotidià? Aguantar la beguda allunya o acosta l'addicció? Com combatre la ressaca? Per què perdem el control?

Durada: 30 min

Jaume Vilalta experimenta la mossegada d'un gos policia. A la veu de l'ensinistrador el gos passa a ser com un xaiet. Com ensinistrar sense castigar?

Durada: 30 min

Fem immersió en un vaixell romà que va naufragar fa 2.000 anys a les Illes Formigues i que s'ha conservat intacte. Què el va fer naufragar? Com era la seva estructura? Què duia a les àmfores?

Durada: 31 min

Com cal desinfectar una ferida? Quin és l'origen i l'efecte de l'aspirina? Com podem fer servir les plantes medicinals? El descobriment de la penicil·lina.

Durada: 28 min

És cert que un cafè augmenta l'eficàcia cerebral? Sol a amb sucre? I quantes tasses al dia? Quan et despertes, o millor esperar-te una estona? Fa pujar la pressió arterial? Com l'haurien de preparar als bars?

Durada: 31 min

Seria possible desextingir la cotorra de Carolina a partir d'un exemplar dissecat? Un equip de la UPF en desxifra el 95% de l'ADN. Caldran tècniques CRISPR d'edició genètica i de clonació, però no és cap utopia.

Durada: 31 min

In Masjoan at Espinelves (Girona) there is a collection with more than 250 species of stuffed birds, gathered by the naturalist Marià Masferrer Rierola in the late nineteenth century. Among the various species there is the Carolina parakeet (Conuropsis carolinensis), a bird native to the United States, which was extinct in 1918 by hunting and deforestation. Would it be possible to desextinct it? The program team explores what should be the steps to revive an extinct animal. First, the specialist in ancient DNA Carles Lalueza manages to sequencing its nuclear genome after almost two years of work. For the first time 95% of the genetic material of this animal has been recovered, a total of 1.100 million bases. The second step would be to identify what genetic differences exist between this extinct parakeet and its closest alive relative, the sun parakeet (Aratinga solstitialis). Then the changes should be introduced in cells of the alive parakeet through a revolutionary genetic editing technique called CRISPR and, finally, these cells should be cloned and introduced into the reproductive apparatus of an alive parakeet to form the eggs, lay them and feed the chicks. The current genetic manipulation techniques still have to progress before completing all these steps, but within a decade it will be possible. Maybe someday the same can be done with the mammoths or the tiger of Tasmania. But genetic engineering does not stop there, this is a scientific-technical revolution that can change the course of humanity. The following people speak: David Masferrer; Antoni Ballester, veterinarian of equidae; Carles Lalueza-Fox, Institute of Evolutionary Biology (CSIC-UPF); Jordi Grífols, Veterinary Zoo; Anna Pujol, Transgenic Animal Unit, CBATEG; Elena Ibáñez, Cell Biology Unit, UAB; and Josep Maria Ramió, parrot breeder.