"És a través dels anys que la figura de l'avi Eduard, el meu pare, se m'ha anat agegantant, i l'he comprès i estimat més que quan vivia. Ara que ja soc gran i amb un munt d'experiència, quan penso en la vida que li va tocar viure i en la solitud en què va haver de lluitar, l'admiro i l'estimo més i més."
ESCOLTA-HO ARA"Feia dies que no t'escrivia, Jordi. Més d'un cop m'ha agafat com una mena de pànic d'escriure aquestes cartes, però em considero amb el deure de fer-les, i això m'empeny a continuar. I és que, per a mi, la necessitat fonamental és trencar el silenci i dir la veritat de tantes i tantes coses."
"El festeig dels pares va tenir la seva anècdota. Quan els Rifà eren al Serrat, l'avi Jacint no volia que ningú es mogués de la finca. Aleshores, el pare es llevava a les cinc de la matinada, i amb el cavall al trot feia camí cap a Manlleu, per veure la seva promesa. He calculat que hi devia estar cosa d'una hora i quart d'anada i hora i quart de tornada; poca estona els devia quedar, doncs, als dos enamorats, ja que a les vuit del matí ell havia d'estar de tornada a casa."
"La mare, ja ho saps, la vam perdre de molt petits. Tot i això, en conservo dos o tres records molt precisos. Quan, ja malalta, era a l'Hotel Ideal Pavillon, de Vallvidrera, cada setmana hi pujàvem amb el funicular per veure-la, encara que no ens hi podíem acostar gaire. Són tristos, molt tristos, els primers records de la mare."
"Va ser l'any 1923 quan el pare va començar a iniciar-se en la radiodifusió, o radiofonia, com llavors es deia. Josep Maria Guillén-Garcia el va anar a trobar perquè l'ajudés. Ell, llicenciat en Ciències per la Universitat de la Sorbona de París, i Eduard Solà, impressor i aficionat a la ràdio, van crear la revista Radiosola, especialitzada en ràdio."
"Com ja t'he dit, fill, va ser en la recerca que Guillén Garcia feia de gent d'empenta, d'influència i de posició econòmica, que va anar a trobar el pare, Eduard Rifà. Roy St. Noble, fill de George i cosí de la muller de Joan Maragall, va completar el trio de pioners. Tots tres, Noble, Guillén Garcia i el teu avi, juntament amb uns quants comerciants d'objectes elèctrics, van fundar l'Associació Nacional de Radiodifusió. En va assumir la presidència Guillén Garcia, al qual tant Noble com el teu avi deixaven fer; ells, per altres bandes, tenien destacades activitats en les quals podien realitzar plenament les seves grans i profundes personalitats d'homes emprenedors."
"La segona veu que es va escoltar als micròfons de Ràdio Barcelona EAJ 1 va ser la de l'alcalde de Barcelona, el baró de Viver, que aquells dies estava delicat de salut. En aquella època les ràdios eren de galena i de vàlvules. Una ràdio de galena costava 60 pessetes i una de vàlvules valia 100 duros."
"Estimat Jordi, avui et seguiré explicant algunes coses més sobre els inicis de la ràdio. Ben aviat es va tenir consciència que Ràdio Barcelona EAJ1, les antenes de la qual eren muntades dalt de l'Hotel Colón, tenia poca potència. Aleshores, i més davant la perspectiva de l'Exposició Internacional de Barcelona que havia de tenir lloc l'any 29, es van fer tots els tràmits per a l'ampliació, i unes noves antenes van ser muntades dalt de l'Hotel Florida, al capdamunt del Tibidabo, l'any 1926."
"La carrera comercial i publicitària que el pare va fer durant aquells anys va ser vertiginosa. El Lot, que després, ja instal·lat al número 17 del passeig de Sant Joan, va esdevenir Ràdio Lot; la Frigidaire, un negoci muntat a l'estil nord-americà, amb representació per a tot Espanya. I, sobretot, la fàbrica, que era el que ell més estimava. El pare, per damunt de tot, sempre fou un fabricant de filats: tota la resta era complementari, encara que hi posava el coll i hi dedicava tants esforços com calia."
"La lluita per tirar endavant l'emissora és constant, i el 1926 comencen converses amb Unión Radio Madrid, sota l'amenaça per part de la dictadura de Primo de Rivera que o es posen d'acord o es crea a Barcelona una emissora nova que farà la competència a Ràdio Barcelona. Llorens, Rifà i Saint Noble són convocats a Madrid. Els rep el ministre de Governació, Severiano Martínez Anido, vestit de general i, amb la pistola al cinto, els obliga a tots tres a signar un acord amb Unión Radio Madrid."
"L'any 1929 va ser un any tan ple d'esdeveniments, que no sé per on començar a parlar-te'n. L'Exposició? La Frigidaire? Els problemes amb Unión Radio Madrid? El magnífic Nadal a Cantoni...? Perquè et situïs una mica, fill, en aquell temps Stalin instaura una dictadura totalitària a la Unió Soviètica, es crea l'Estat del Vaticà i Fleming descobreix la penicil·lina."
"Amb l'apropiació de Ràdio Barcelona per Unión Radio, el que va quedar en suspens van ser les finances de l'Associació Nacional de Radiodifusió. Tenia en aquells temps 11.000 socis i no cal dir que els diners eren dels radiooients catalans, i és per això que Llorens, Noble i Rifà havien de defensar aquells diners que els havien confiat. Ells, i tan sols ells, n'eren els responsables."
"Les vingudes a Barcelona dels representants de la General Motors eren èpiques. Cada vegada que venien ens passàvem dos dies sense veure ni el pare ni en Lluís Maria, ja que en Lluís Maria feia d'intèrpret al pare, que no sabia anglès. Els americans, com a comerciants, són duríssims, exigents en extrem. Ja en aquella època dèiem que eren uns homes dominadors i que només tenien en compte els seus fins comercials, menystenint qualsevol altra cosa que no fos negoci."
"Jordi, em fa gràcia d'explicar-te les nostres anades al Liceu. Saps? Jo m'hi avorria solemnement. D'esmòquing, el pare se'n va fer un dos anys abans de la guerra, en ocasió de l'homenatge que li van retre la junta i el personal de Ràdio Associació de Catalunya, acte al qual finalment no va assistir: simplement perquè no li agradaven els afalacs. Al pare li agradava manar, disposar, organitzar, però els homenatges l'incomodaven."
"Avui, Jordi, et tornaré a parlar de la ràdio. Després de la confiscació de la primera emissora d'Espanya, Ràdio Barcelona EAJ1, per Unión Radio Madrid, van seguir uns dies agitats en què la lluita va ser molt dura. Després d'uns primers dies plens d'angoixa, les aigües, com sempre un cop passat el moment culminant, van tornar a mar; però, com sempre també, van deixar un rastre, i aquest rastre era el plet amb Unión Radio Madrid, que va durar dos llargs anys."
"El 12 d'abril del 31 se celebren eleccions municipals enmig d'una gran crisi política. Les candidatures republicanes guanyen en 41 capitals de província. Al país, Alfons XIII només tenia el suport de la Lliga Regionalista, molt debilitada pels resultats electorals. La monarquia s'ensorra del tot."
"Amb l'aixopluc de Ràdio Associació, l'any 32 Pau Abad construeix un aparell que emetrà setmanalment fotografies per ràdio; una mena de fax d'imatges. Serà exhibit a l'estand d'EAJ-15 a l'Exposició Nacional de Ràdio de la tardor del mateix any. El president Macià, aficionat al cinema, tenia clar el poder de la imatge. No en va s'havia convertit en la primera estrella mediàtica de la política catalana. Per això no resulta estrany trobar-lo a la Fira de Montjuïc a l'estand. Es va enlluernar per l'invent. Un aparell que serà precursor dels experiments de televisió al laboratori de l'emissora."