Aprendre a viure amb la incomoditat, la clau per poder créixer

Normalment procurem evitar la incomoditat. Però si ho mirem retrospectivament arribarem a la conclusió que els moments en la nostra vida en què vam estar més incòmodes van ser aquells en què més vam créixer. Descobrim les cares de la incomoditat amb Gaspar Hernàndez a "L'ofici de viure" gràcies a les converses amb la piragüista olímpica Núria Vilarrubla, la caçatalents i advocada Arancha Ruiz i el doctor Miquel Samarra, metge especialitzat en medicina esportiva. Núria Vilarrubla: "La incomoditat pren moltes cares en el piragüisme" Núria Vilarrubla és una de les millors piragüistes d'aigües braves del món. Ella ha fet de la incomoditat física i mental tota una filosofia de vida. La Núria navega en canoa per aigües braves i ha d'anar de genolls dins l'embarcació. Però la incomoditat més dura que ha d'afrontar és la gestió de les expectatives que hi ha a l'esport d'alt rendiment. La Núria cultiva l'atenció plena en les competicions. I diu que "la violència" de l'aigua li pot jugar a favor, si la sap aprofitar. "Al principi era una activitat d'estiu que no m'agradava gaire perquè, sobretot, em feia molta por. Tenia por als moviments d'aigua i a la possibilitat de bolcar i d'estar dins l'aigua i sentir aquesta sensació d'ofec, però el fet de ser una activitat lúdica, amb amics i amb un context en què era molt agradable, va fer que anés desapareixent." "La incomoditat pren moltes cares en el piragüisme i en el piragüisme d'aigües braves. Una és la física, en la meva modalitat en la canoa anem de genolls i és cert que és una postura certament incòmoda, al principi. És una sensació que gairebé se't trenquen. És una sensació una mica extrema al principi però progressivament ensenyant-li al cos que aquesta postura no l'hi estàs fent per una mala passada, sinó que la fas perquè estàs fent una cosa que t'agrada, el cos progressivament sembla que ho entén." "La incomoditat mental psicològica és més dura. Les competicions moltes vegades et situen en un context de molta tensió tot i que et sigui molt motivador i que sento que m'encén molt." "Nosaltres competim un temps molt curt i durant aquest temps has d'estar al màxim d'abstret de tota la informació que pot enterbolir el teu cos i fer-te que et puguis moure lliurement." "Les competicions són entre un minut i mig i dos minuts. O ets capaç d'estar en aquell moment i centrar-te al màxim o segurament tinguis totes les de perdre i més en eslàlom, que és un esport volàtil, molt canviant i amb tants factors que poden fer que tot sigui diferent." Núria Vilarrubla, esportista Arancha Ruiz: "La crisi actual ens ha mogut a tots" La crisi que ha esclatat a causa de la pandèmia és sinònim d'incomoditat per a molta gent. La caçatalents i advocada Arancha Ruiz defensa la importància de descobrir el talent que tots tenim i de buscar solucions innovadores per donar resposta a aquesta època d'incertesa. "Feia molt de temps que estàvem advertits. Hi ha tendències sectorials que ens estaven dient que no estàvem fent bé els deures, els nostres deures de transformació digital, de model econòmic, fins i tot de sostenibilitat. Què passava? Que d'alguna manera érem tots molt conscients que havíem de millorar, però individualment molta gent no se sentia interpel·lada perquè al final el seu dia a dia no canviava." "La crisi actual ens ha mogut a tots i ens ha interpel·lat de forma individual. Això és una oportunitat, perquè al final la incomoditat té tres coses: la primera és que aguditza el nostre ingeni, la segona és que crea oportunitats i la tercera és que genera aprenentatges. Crec que hem d'aprofitar aquest moment." "Per mi, el talent neix de la capacitat de col·laborar, de la capacitat de fer alguna cosa que tu saps fer, que li importa a una altra persona i que l'ajuda. Les persones han de tenir molta més confiança en el talent que tenen." "Una cosa és estar a l'atur i l'altra estar aturat. Jo crec que no podem estar aturats ja que nosaltres som responsables del que ens succeeixi." "En talent hi ha una teoria anomenada del fluir professional. Diu que tota persona té unes habilitats i uns reptes, i es representen una gràfica. Quan les habilitats són més grans que els reptes, aleshores estem en una zona d'avorriment. Quan els reptes són superiors a les habilitats aleshores estem en una zona de total ansietat. Què és l'ideal? El punt intermedi. Però a la vida no existeix la situació ideal. A la vida afrontes un repte, tens un punt d'ansietat, aprens, comences a avorrir-te i aleshores busques nous reptes, tens un nou punt d'angoixa... Alternem aquests estats d'ansietat i avorriment que són raonablement assumibles per una persona i aquí és on hem de buscar." Arancha Ruiz, coach Miquel Samarra: "La incomoditat és un motor de canvi" El doctor Miquel Samarra és especialista en medicina de l'esport i toca molt de peus a terra. Al mateix temps, però, té una visió de la realitat profundament espiritual. Ell parla de l'anomenat "distrès" davant situacions excepcionals. "La incomoditat és, des del meu punt de vista, un motor de canvi. Això vol dir que les situacions de confort el que permeten a la llarga és que adoptis una inèrcia que fa que aleshores no puguis evolucionar. En canvi, el que és la incomoditat afavoreix que tu puguis modificar la teva postura i, per tant, créixer i evolucionar." "La incomoditat no l'hauríem de buscar expressament, ve sola. Igual que els problemes, els problemes venen sols i nosaltres els donem resposta." "Quan parlem de la incomoditat en l'esportista és perquè ell per millorar la qualitat, quan parlem de l'esport de competició, per millorar determinades prestacions el que fa és sobrecarregar el sistema; si vols treballar la força muscular has de posar una càrrega superior que permeti que millori aquella qualitat i aquí és on intervé la incomoditat i tornes a expandir i així és com evoluciones." "L'estrès com a tal no és una paraula negativa, el que és negatiu és l'estrès que no permet l'adaptació i que es converteix com a un estímul distressant. Per tant, parlem de distrès com la patologia que l'estrès no t'ha servit per créixer sinó que t'ha bloquejat i no ha permès que puguis evolucionar adequadament." Miquel Samarra, especialista en medicina esportiva

Aprendre a viure amb la incomoditat, la clau per poder créixer

Com podem conviure amb la incomoditat? Fins a quin punt els períodes d'incomoditat poden ser oportunitats per créixer? Preguntes i respostes a "L'ofici de viure"