Els darrers resultats de les proves de competències bàsiques tant a sisè de primària com a quart d'ESO mostren una baixada de nivell important en matemàtiques, català i anglès. Una davallada que el Departament atribueix a la pandèmia i per a la qual ja ha presentat un paquet de mesures compensatòries que, en el cas de matemàtiques, passen sobretot per millorar la formació didàctica dels mestres i professors. Hi ha docents, però, que ja fa temps que pensen i repensen quina és la millor manera d'ensenyar matemàtiques als infants i joves d'avui. Jugar amb la figura del rectangle per entendre com es calcula l'àrea (Sara Cañete / Catalunya Ràdio) En David Virgili, professor des de fa 15 anys --ara a l'escola Sant Gregori de Barcelona-- és un d'ells. També és membre de la junta d'ABEAM (Associació de Barcelona per a l'Estudi i l'Aprenentatge de les Matemàtiques) i de la Societat Catalana de Matemàtiques. Amb ell visitem el laboratori de matemàtiques que juntament amb altres professors han impulsat al centre. "És un lloc dedicat exclusivament a les matemàtiques i els alumnes ho senten com un lloc propi on poden investigar. Recorda als laboratoris de física o química." Aquí es proposen reptes als alumnes i es treballa amb material manipulatiu. La proposta motiva els alumnes i permet al professor trobar un cert equilibri entre la diversitat d'alumnat que hi ha a l'aula: "Intentem plantejar situacions que anomenen de terra baix i sostre alt. Terra baix perquè planteges una proposta que permeti que tothom pugui entrar en el problema. Però també de sostre alt perquè et permeti anar estirant aquella activitat, i que a l'alumne que està concentrat i al màxim li puguis proposar preguntes més complicades."   Un plantejament que, segons ell, resol un dels principals problemes que tenia fins ara l'ensenyament de les matemàtiques, i és donar les solucions abans que els problemes: "Per exemple, en un llibre de text es planteja la resolució de les equacions de primer grau, s'explica com es fa i ja està. En comptes d'això, la idea i el que ens pot aportar el material manipulatiu és que tu pots plantejar la situació i, a partir d'aquí, es va generant la resposta. Però ja no dones un discurs fet; és l'alumne qui l'està construint." En aquest sentit, creu que és important abandonar velles pràctiques que no funcionen: "Amb exercicis de repetició perds tota la classe: la gent que no ho ha entès no s'hi fica, i a la gent que ho ha entès li fas avorrir la matèria." El treball cooperatiu i per grups reduïts ajuda a gestionar l'aula (Sara Cañete / Catalunya Ràdio) Lligat amb aquesta revisió de les pràctiques a l'aula, una altra de les apostes que dona bons resultats entre els alumnes és lligar la matèria a la part d'història de les matemàtiques: "Amb les matemàtiques ho donem tot per fet. I que els alumnes vegin que això s'ha anat construint al llarg de la història va molt bé, perquè així seguim una mica els processos que s'han anat fent." Així, han treballat a classe aritmètica egípcia, geometria grega o el teorema de Tales amb un exercici que els va portar a calcular l'alçària de l'escola de manera indirecta utilitzant un mètode del segle XVI d'un matemàtic espanyol. Tenir un espai només per a les matemàtiques revaloritza l'assignatura (Sara Cañete / Catalunya Ràdio) I més enllà de la matèria, una altra de les claus és la gestió de l'aula i plantejar activitats que s'adaptin al perfil d'alumnat actual, amb menys capacitat de concentrar-se durant molta estona i plantejar preguntes concretes i concises sense que això impliqui cap renuncia: "En matemàtiques, la necessitat de connectar continguts i de representar visualment les pròpies idees està portant els últims anys a una revalorització de la geometria, que havia quedat molt aparcada des dels anys 60. Aquest canvi ens dona motius per ser optimistes, també."