El paisanatge segons un foraster

En aquest temps he conegut més de mil persones, més mil històries humanes. Cada una d'elles particular, especial. I penso que totes d'alguna manera relacionades amb l'entorn que les envolta. Som qui som en bona part pels elements del paisatge on hem nascut. Però, com la família, que no es tria, tampoc podem escollir el lloc on naixem ni com serà el nostre entorn geogràfic. Cada punt al mapa, cada paisatge natural, és l'escenari on s'alcen els municipis i les ciutats del nostre país. I n'hi ha moltíssims, de pobles, bonics arreu, n'està ple que són autèntiques postals! Però, si voleu que us digui la veritat, hi ha imatges que a mi m'enamoren molt més que qualsevol racó de postal perquè, en el fons, el millor retrat d'un indret és el de la seva gent. Deixeu-vos estar si el poble és bonic gràcies a qualsevol atzar geogràfic. Deixeu-vos estar si té cales precioses, si està en una vall impressionant, si té l'encant dels pobles de pedra, si ha crescut prop d'un gorg imponent, si els seus voltants són d'un verd frondós o si a l'hivern la neu el converteix en una imatge de pessebre. Sense cap mena de dubte, la postal més bonica de qualsevol poble és la de les persones que hi viuen. El paisanatge és de llarg el seu retrat més autèntic i genuí: és la fusió d'un indret amb la gent que l'habita, que li dona vida. Perquè, en el fons, són els veïns els que configuren el caràcter real d'un entorn, li donen personalitat i el converteixen en un espai únic. En els últims sis anys m'ha passat tantes vegades de descobrir i apreciar realment un poble a través de la seva gent! A partir de la seva mirada, de com el viuen, de com se l'estimen, de com te l'expliquen, de com t'acullen. I aquesta experiència és un autèntic regal, és el veritable premi a una aventura que va començar el 2013 i que m'ha portat a fer una feina que em fa molt feliç: conèixer i compartir. Després d'aquestes sis temporades d'"El Foraster" me n'he adonat que, en el fons, tot és molt més senzill del que sembla. A tots ens uneixen els mateixos temes i a tots ens preocupen les mateixes coses: l'amor, la salut, la família, el pas del temps... I quan es tracta d'aquestes qüestions, tothom té una història per explicar, tothom té una entrevista, tothom mereix ser escoltat. I quan ho fas, reps regals increïbles que no t'esperes. En tot aquest temps no he deixat de trobar gent autèntica, que et parlen sense embuts i que t'expliquen veritats, les seves veritats. Gràcies. Gràcies per haver-me fet riure, per haver-me fet emocionar. Per haver-me fet pensar. Per la generositat d'haver volgut compartir secrets, pors, llàgrimes, alegries i somnis durant tot aquest temps. Després d'això, sé que jo ja no tornaré a ser el mateix.

El paisanatge segons un foraster

Setena temporada, sis anys d'"El Foraster". Es diu aviat! Una vuitantena de pobles, 30.000 km recorreguts i el millor viatge, el que m'ha portat a recórrer el paisatge més bonic de tots: el paisatge humà