En sabíem el desenllaç, però no per això la història ha estat menys interessant. "El segrest" ha atrapat milers d'oients i ha estat així perquè no només explica un rapte; "El segrest" parla de dignitat, de resistència, d'orgull i dels límits de la crueltat humana. Han estat dos anys i mig d'investigació que, en 24 capítols, resumeixen uns fets que han marcat, per sempre, la vida dels protagonistes d'aquesta història. Com es pot explicar uns fets que poden reobrir ferides extremadament doloroses? Aquest ha estat un dels reptes principals del projecte, com explica Carles Porta: "La meva obsessió ha sigut no fer mal a Maria Àngels Feliu. Vaig parlar diverses vegades amb ella i ella va dir 'jo no vull participar-hi, però feu el que vulgueu'. El que hem fet és no alimentar cap tesi ni cap especulació absurda que no estigués provada." Hi ha diversos llibres que parlen del segrest de la farmacèutica d'Olot, alguns escrits per persones vinculades als fets, però no n'hi havia, encara, una versió completa i amb un intent de neutralitat. Aquest és el forat que ha volgut omplir aquest projecte.   Maria Àngels Feliu apareix al podcast a través de les gravacions al judici i les entrevistes i rodes de premsa que va fer després dels fets. Com es podia explicar la seva enteresa i tot el que va resistir? El repte el va entomar Dolors Martínez, la seva veu a "El segrest": "La Maria Àngels és una dona molt forta, que està molt convençuda del que fa i del que pensa. Imitar-la podria ser més ridícul que res. Per tant, vam decidir que havíem de crear el personatge per fer-lo creïble en el seu sentiment i en la seva veritat." En aquest podcast també s'ha introduït una novetat a nivell tècnic: el so binaural. Què és exactament? Respon Gerard Font, el responsable d'implantar aquest nou sistema: "El so binaural és un format d'escolta que imita la forma natural com els humans sentim el so. Quan escoltem amb estèreo, sentim que el so està dintre del nostre cap, mentre que, quan estem parlant de binaural, sentim que el so està fora del nostre cap, està al nostre voltant. De fet, ens sembla que està bastant més enllà dels nostres auriculars." Micròfons en llocs inusuals per crear una sonoritat el més real possible (Foto: CCMA) Per fer servir aquesta tecnologia i aconseguir la profunditat i els canvis de plans sonors, l'equip va fer servir un micròfon especial que van batejar com "el capgròs".   Però fer servir "el capgròs" no era suficient. Per treure tot el suc al binaural, calia recrear les escenes físicament en maleters... L'equip en una de les gravacions d'"El segrest" en exteriors (Foto: CCMA) I en amagatalls allunyats de la redacció. Els actors Ferran Audí i Frank Capdet, Ramon Ullastre i Iñaki, durant un dels enregistraments (Foto: CCMA) I tot això, enmig de la pandèmia. I és que bona part de l'execució del projecte s'ha fet durant el confinament. L'encarregat de cuinar tots aquests ingredients va ser Sergi Cutillas, qui afina l'orella del programa i l'encarregat del muntatge i la banda sonora. "El criteri que hem aplicat per al muntatge musical és 'menys és més'. La música ajuda el relat, però sense tenir molta presència" La llista de departaments implicats en "El segrest" no s'acaba aquí: mitjans digitals, documentació, so, exteriors, lingüistes i molts companys de Catalunya Ràdio que han posat la seva veu i el seu temps. Sense ells no hauria estat possible, però tampoc sense vosaltres. Gràcies per fer que "el segrest" hagi estat un èxit.