Llibres per coneixe's una mica millor

Llegir un llibre i veure reflectida una emoció secreta o un pensament que teníem amagat ben endins. A qui no li ha passat? Aquesta setmana, a les recomanacions del "Ciutat Maragda", la llibreria L'altell de Banyoles us proposa tres històries que, per sinceres, boniques i generoses, us faran reconnectar amb vosaltres mateixos. "Pedres a la butxaca", de Kathouder Adimi, amb traducció d'Anna Casassas (Edicions del Periscopi) D'aquest llibre ens ha encantat com l'autora diu les coses. Les seves reflexions, com veu i sent la vida, el seu humor enmig de la seva llibertat com a dona i el munt de contradiccions familiars i socials que giren al seu entorn amb una escriptura fàcil i brillant fan que admiri aquesta jove escriptora. És la història d'una jove algeriana establerta a París que ha de tornar al seu país d'origen per assistir al casament de la seva germana petita. Ella sent la gran continua soltera i, a les trucades que rep de la mare, sempre hi surt, en un moment o altre, que ha de trobar un home i casar-s'hi. La importància del matrimoni, amb tota la seva força, fa que revisi en quina situació i entorn es troba. I, malgrat tot, una de les moltes frases a subratllar és: "Tothom parla d'amor amb majúscula, d'amor malaguanyat, d'amor amb un gran cor. Però a la merda l'amor. A la nit, no penso en l'amor. Penso en l'amistat, en les rialles, en els secrets xiuxiuejats a cau d'orella, en els ulls plens de malícia. Penso en la Clothilde que és tan lluny, en el banc on ens assèiem i en el cafè calent que compartim." "Llum de febrer", d'Elizabeth Strout, amb traducció d'Esther Tallada (Edicions de 1984) Si una paraula pogués definir què m'ha semblat aquesta novel·la, seria preciosa. Els personatges que la conformen i la mateixa Olive són tan reals com la vida mateixa. Aquest do que té l'Strout per a fer-ho és meravellós. He viscut en cadascun d'ells i he vist la bondat de l'Olive i que m'ha emocionat enormement. Aquest és el repàs d'una vida, no sempre planera, l'Olive ja està en la seva darrera etapa. Els anys l'han fet més sensible, cosa que fa que esdevingui un personatge, encara més brillant. He tancat el llibre i em quedo amb la nostàlgia, però amb el somriure d'haver pogut acompanyar la senyora Olive Kitteridge els seus darrers anys. "Set claus per obrir somnis", d'Alfredo Gómez Cerdà. Il·lustrat per David Pintor (Kalandraka) Aquest és un homenatge a diferents autors essencials dins el món dels nens i les nenes. Gianni Rodari, Tomi Ungerer, Astrid Lindgren, Juan Farias, Chritine Nöstlinger, Roald Dahl i Gloria Fuertes. Són set, set relats que formem el recull del llibre. Pinzellades de cadascun d'ells que fan venir ganes de conèixer més sobre les seves vides. Rodari dibuixa una finestra imaginària que serà motiu d'evasió d'una nena. Ungerer juga amb l'intercanvi de llibres, Lindgren és l'activista de qualsevol injustícia... i així cada escriptor té el seu do. Un llibre per ser llegit en veu alta, pels nens, els pares, els mestres i el gaudi de qui vulgui recuperar un bocí d'infantesa. En vols més? A la pàgina de "Ciutat Maragda" trobaràs més recomanacions.

Llibres per coneixe's una mica millor

Tres històries que donen una altra categoria a sentiments quotidians. Són les recomanacions de la setmana del "Ciutat Maragda"