Obre una clínica a Zúric on cada planta està ambientada en una dècada del passat: els malalts d'Alzheimer hi retroben els records... i aviat els sans hi buscaran oblidar el present. El búlgar Gueorgui Gospodínov ha fet amb "El refugi del temps" una novel·la brillant sobre la memòria i l'oblit i sobre els usos polítics de la nostàlgia, amb la qual ha aconseguit els Premis Strega Europeu i Booker Internacional. Ara l'ha publicat Edicions del Periscopi amb la traducció de Marc Casals. Míriam Cano i Adolf Beltran comparteixen i contrasten les seves lectures.
Parlem amb el guionista, productor i cocreador d'"El ministerio del tiempo" sobre el cas de "The ministry of time", una sèrie sospitosament semblant a la sèrie de TVE, que ha anunciat la BBC i que està basada en un llibre que encara no s'ha publicat. Olivares denuncia que el títol i la trama són pràcticament idèntics i aplaudeix que la cadena de televisió pública espanyola hagi demanat explicacions a la britànica. I una mala notícia per als "Ministèrics"; descarta que la sèrie torni a les pantalles amb una nova temporada o amb una TV movie.
"Per què pensar?" Xita Rubert, Raül Garrigasait, Marta Jorba, Jaume Casals i Josep Ramoneda donen respostes molt diverses a aquesta qüestió al quart llibre de la col·lecció La Blanca, d'Edicions 62. Per la seva banda, la francesa Catherine Meurisse demostra en un còmic publicat per l'Editorial Finestres que la filosofia és "Humana, massa humana". I també imprescindible, pensa l'Adolf Beltran... tot provant d'enfilar-se a les espatlles dels gegants del pensament!
Àlex Susanna publica la setena mostra del seu domini del dietari, "La dansa dels dies" (Edicions 62), el gènere que considera més camaleònic, proteic i versàtil de tots. Amb ull crític davant les mesquineses del país, Susanna també sap apreciar els bons llibres, quadres, paisatges, converses i àpats. A l'Adolf Beltran li sembla que el dietarista demostra que sap aplicar una fórmula de felicitat assequible, exposat --com tots els humans-- a contratemps i sorpreses.
L'Eva té una vida normal i corrent, o sigui plena de fantasies i frustracions, temptacions i ansietats. Alba Dedeu narra les seves turbulències interiors a "La conformista", la seva primera novel·la. L'ha publicada L'Altra Editorial i la mateixa autora l'ha traduïda al castellà per a Sexto Piso. A l'Adolf Beltran se li ha enganxat l'olor de pollastre a l'ast de la botiga de la protagonista, de tant que li ha agradat el llibre.
Parlem amb la dramaturga Loredana Volpe, directora de la companyia La Salamandra, per conèixer "Isekai: història d'un segrest", una obra única de realitat immersiva que es pot veure al Tantarantana (fins a l'11 de febrer) i que dialoga amb la narrativa de videojocs, els codis del fantàstic i el motiu del viatge heroic.
Quanta, quanta vida, i quanta literatura hi ha al primer volum de correspondència de Dostoievski! Són prop de 90 cartes, escrites entre els 16 i els 45 anys, amb la condemna a mort, els treballs forçats, el setge de creditors i censors, el joc, l'amor, els viatges, "Crim i càstig"... Miquel Cabal les ha traduït, Edicions del cràter les ha publicat i Adolf Beltran les irradia amb entusiasme.
El filòsof coreà Byung-Chul Han fa un diagnòstic molt pessimista de l'impacte de les tecnologies digitals en la nostra modernitat tardana. A "La crisi de la narració" afirma que la realitat s'ha desintegrat en un tsunami d'impactes informatius fugaços i que el "phono sapiens" ha perdut la capacitat de narrar. I sense narració, és l'home qui està perdut. Segons l'Adolf Beltran, aquest és un llibre extraordinàriament suggestiu que Herder publica en la traducció al català de David Torres.
Torna Janet Malcom a Arcàdia, que ja li va publicar l'importantíssim "El periodista i l'assassí" i que ara treu un llibre de memòries gens convencional, l'última obra que va escriure. "Imatges viscudes" recupera fotografies de l'àlbum familiar i les deixa parlar perquè s'omplin efectivament de vida. Adolf Beltran admira un altre cop la intel·ligència una mica insolent característica de Janet Malcolm.
A "Agafar les regnes", Kathryn Scanlan dona veu a la Sonia, mossa de quadres, entrenadora i genet de l'Oest Mitjà nord-americà. Una vida dura, dedicada en bona part a anar amunt i avall per hipòdroms de poca categoria. És un univers tancat masculí que queda retratat en aquesta ficció de base real de manera directa, crua, gens sentimental, humaníssima. Un llibre prou curt que no para de créixer en el record de molts lectors; entre ells, l'Adolf Beltran. L'ha publicat La Segona Perifèria amb la traducció d'Ariadna Pous.
Gran traductor de Proust, Josep Maria Pinto ens ofereix ara la versió en català de "Miquel Strogoff", una novel·la de Jules Verne que té propietats de magdalena per a moltes generacions de lectors. És impossible no tornar a la infantesa o a l'adolescència rellegint les formidables aventures del correu del tsar des de Moscou fins als confins de Sibèria! I els lectors joves d'avui, s'hi engrescaran? L'Adolf Beltran està segur que val la pena provar-ho.
Claire Dederer odia Polanski i troba genial Chinatown. Cap problema? Per ella sí. L'assagista nord-americana troba inseparable l'autor de l'obra i analitza la seva relació amb creadors que considera tant genials com "monstruosos": Woody Allen, Picasso, Hemingway, Doris Lessing... Dederer defuig ser una guia moral, però es mulla a fons quan valora Manhattan o Lolita. L'Adolf Beltran li agraeix, sobretot, la valentia de ficar-se en un merder en una època tan plena de correccions impostades.
Una nena abandonada, una dona que investiga els misteris de la seva vida en un món molt, molt estrany. Hi ha terror, guerra, amor, ciència-ficció en aquesta història d'històries que és "Mònica", la novel·la gràfica de Daniel Clowes que el New York Times ha inclòs al llistat dels cent millors llibres de l'any. L'Adolf Beltran no fa llistes, però troba que Clowes ha sabut captar molt bé l'esperit d'aquells anys 60 i d'aquest temps nostre d'ombres espesses.
"Lliçons" és la història d'una mena d'alter ego d'Ian McEwan, anomenat Roland Baines, a qui seguim des del bressol fins a prop de la tomba, amb el destí marcat per dues dones i per la Història, a cavall dels segles XX i XXI. La novel·la l'ha publicada Anagrama amb la traducció Jordi Martín Lloret. L'Adolf Beltran l'ha llegit amb la convicció que McEwan continuarà sent considerat un mestre pels lectors del futur... Perquè la Humanitat té futur, oi? Oi?!