Amb ganes de fer amics, aprendre coses noves, trobar un mètode de treball i el seu camí a la vida i passar-ho bé, ha començat aquesta setmana l'ESO el Pere. Amb por de no tenir temps lliure i passar-se la major part del temps estudiant pels exàmens, s'ha estrenat a la secundària l'Adela: "Espero que els professors m'ajudin en el que més em costa, i m'agradaria més varietat d'assignatures, més enllà de les clàssiques: català, castellà o mates." Tenir més temps per treballar en grup i per conèixer els seus companys de classe és el que desitja per al 2n de l'ESO el León. Llums i ombres de la secundària Sense el currículum consensuat, aprovat ni desplegat, ha començat la secundària, generant un gran neguit entre els professors. De fons el debat de quin ha de ser el model a secundària, entre el "fer més tradicional" i la innovació, perquè els adolescents millorin resultats i no abandonin l'ESO ni les ganes de saber. A això cal afegir les ràtios sobrepassades, que no permeten atendre correctament els alumnes, denuncia la Meritxell Blay, professora de grec i llatí de l'INS Cambrils: "Hi ha molta problemàtica i diversitat social. Falten professionals per fer codocència, estem sobrepassats per la feina burocràtica. Necessitem aules ben dotades i més inversió per una educació de qualitat." Als docents els falta temps per organitzar els projectes d'aula, que han d'acabar a casa, explica la presidenta de l'Associació de Professors de Llengües Clàssiques de Catalunya. Meritxell Blay lamenta que els instituts sovint s'hagin convertit en un espai on deixem els adolescents sense que ens importi el que hi fan a dins. Alumnat de l'INS Nou Barris fent una activitat de cuina internivells (Institut Nou Barris de Barcelona) Falta de professionals d'orientació i acompanyament emocional i de recursos, la inestabilitat de la plantilla i les retallades encobertes són els reptes per al nou curs segons el Xavier Murillo, director de l'Institut Nou Barris de Barcelona, que en els darrers cursos ha apostat per la innovació. I a la Teresa Terrades, professora de l'IES Escola Intermunicipal del Penedès i coordinadora pedagògica, el que més li crida l'atenció de l'experiència docent dels darrers dos cursos és: "La desconnexió entre el món dels alumnes i el que el sistema educatiu els ofereix, i no m'agrada i em preocupa molt el baix nivell educatiu de l'alumnat, però que s'ha de contextualitzar en tot el que ha passat." La professora creu que els joves necessiten que com a adults els ajudem a encaixar el nou món tecnològic i els aprenentatges més tradicionals. I pel que fa a l'ànim dels docents, el director de l'INS Nou Barris Xavi Murillo ho té molt clar: "Calen projectes engrescadors i contextualitzats de centre, compartits i col·lectius, on l'equip pugui trobar el seu espai de creixement personal i que siguin emocionalment sostenibles." Per la Teresa Terrades és clau mantenir l'energia i l'entusiasme del docent: "Si voleu feliç el professorat digueu-li que tindrà mitjans per atendre a la diversitat, és el cúmul de situacions i casuístiques que porta al col·lapse del professorat. I també poder desplegar les nostres fortaleses a l'aula i trobar sentit al que fem." Per la Meritxell Blay cal aprofitar el moment de treva amb l'Administració per seguir lluitant per millorar l'educació amb vocació i passió. Rosa de Sant Jordi feta amb un pètal de cada membre de la comunitat educativa amb una dedicatòria per vèncer les pors (Institut Nou Barris de Barcelona) Quin ha de ser el model de la secundària? La LOMLOE pretén adaptar-se als temps actuals, però l'educació s'ha d'adaptar a la moda o ha de ser un baluard al marge de modes i lleis?, es pregunta la Meritxell Blay. La professora alerta dels experiments a l'aula: "Els experiments s'han de fer fora de les aules, no podem fer servir els nostres alumnes com a conillets d'Índies. Hem tingut els pitjors resultats de 4t d'ESO, si les proves ens diuen que no s'aprèn és que alguna cosa està fallant." Afavorir la comprensió lectora, l'esperit crític i aprenentatges sòlids és per on passen les solucions per la Meritxell Blay. Vivim un procés de transformació de la secundària, accelerat pels dos anys de pandèmia, segons el Xavi Murillo: "S'ha de jugar amb un sistema més globalitzat, amb interdisciplinarietat, que connecta diferents contextos i va molt bé per crear interès; i també calen hores de treball més tradicional posat al dia. Hem de reflexionar sobre què no és adequat i en què s'ha de persistir i si ens equivoquem no és un drama: avaluar-ho i corregir-ho." Pel Xavi Murillo en cap cas ha de ser un experiment, sinó obrir noves estratègies a partir d'una profunda reflexió pedagògica. En el debat entre coneixements i competències, la professora Teresa Terradas de l'IES Escola Intermunicipal del Penedès proposa un model híbrid: "És fonamental el rigor en els coneixements, i també fer-los socialment competents per participar en la comunitat, amb autonomia per dirigir les seves vides i prendre decisions." Per la professora és un joc d'equilibris entre metodologies i maneres d'aprendre, en què els docents han d'estar molt formats i adaptar-se a l'entorn, l'alumnat i la societat. Un institut útil per a la vida Els aprenentatges, però també les necessitats i expectatives dels adolescents, són essencials, per la professora Teresa Terrades, que defensa que als instituts els alumnes s'han de sentir reconeguts i empoderats: entendre què llegeixen, saber-se expressar, discernir la informació, resoldre problemes, superar frustracions, assumir riscos, que trobin el seu espai, i sentin que l'institut és necessari per a la vida: "No és un parc temàtic només per divertir-se ni un aprenentatge memorístic sense connexió amb el seu entorn. El que aprenen ha de tenir prou sentit perquè s'esforcin, en un equilibri entre la dificultat dels aprenentatges i la possibilitat d'assolir-los." Per la professora han de descobrir el plaer de superar obstacles amb mitjans propis i que és millor aprendre que no fer-ho, i és molt important en aquesta etapa cuidar el desig d'aprendre. Pel Xavi Murillo, director de l'INS Nou Barris: "L'adolescent, el jove, ha d'estar al centre de l'aprenentatge, l'hem d'acompanyar i orientar perquè no abandoni, tingui ganes de continuar formant-se i trobi útil el sistema educatiu." I la Meritxell Blay reivindica les humanitats en cap cas renyides amb la tecnologia: "Cada vegada estan més relegades les humanitats al nostre sistema educatiu. És la primera vegada des del 1857 que el llatí i el grec no apareixen en una llei educativa, i el llatí i el grec ens donen referents d'on venim i com avançar al futur." El programa d'aquesta setmana gira al voltant de l'entrevista a la professora Merixell Blay a Vilaweb que va aixecar polseguera al grup de Telegram de "L'ofici d'educar", on pots proposar i comentar temes al voltant de l'educació i la criança.