La ciència porta més d'una dècada intentant trobar vacunes contra diferents tumors, i una línia molt prometedora és la basada en la tecnologia d'ARN missatger, la mateixa que es va utilitzar en les primeres vacunes contra la covid-19 de Pfizer-BioNTech i Moderna. De fet, entre els investigadors que han desenvolupat la primera vacuna d'aquest tipus n'hi ha de BioNTech, centre que ha participat en l'estudi, publicat a Nature i liderat pel Memorial Sloan Kettering de Nova York. La primera vacuna contra el càncer de pàncrees ha demostrat que pot retardar la reaparició dels tumors (Memorial Sloan Kettering) L'assaig, en fase 1, s'ha centrat en un tipus de càncer de pàncrees no metastàtic molt letal, amb una mortalitat superior al 88%. En l'estudi hi han participat 16 persones, i en la meitat la vacuna ha retardat la reaparició dels tumors almenys durant 18 mesos, Luís Rojas, exinvestigador de l'Institut Català d'Oncologia (ICO) i primer autor de l'estudi: "És la primera vacuna contra càncer de pàncrees i la primera que demostra resultats positius en un assaig. Per això crec que aquest tractament realment pot donar un avantatge de supervivència a aquests pacients." "En els pacients que han respost a la vacuna veiem un retard important en l'aparició dels tumors en comparació amb els pacients que no han respost a la vacuna, en què veiem que el tumor reapareix tal que passa amb els malalts que no reben la vacuna." En la meitat dels participants la vacuna ha retardat la reaparició del càncer almenys 18 mesos (Memorial Sloan Kettering) Un fre també a la metàstasi Un fet interessant de l'assaig és que en un pacient que va respondre a la vacuna van trobar que el fàrmac havia generat resposta del sistema immunitari també en el fetge, on els investigadors van trobar una petita lesió que podia indicar un estat premetastàtic. Per Rojas això indicaria que la vacuna no només potencia el sistema immunitari contra el tumor primari, sinó que també podria ajudar a prevenir que faci metàstasi. " Quan aquests tumors reapareixen, no només reapareixen al pàncrees. Poden reapaèixer al fetge, als pulmons... I la idea d'aquesta vacunació és generar una immunitat a tot el cos, amb la qual cosa es podrien eliminar tumors que apareixen a altres òrgans." "Si hi ha tumors amb les mateixes mutacions que el tumor primari sobre el qual hem vacunat els pacients, el sistema immunitari podrà detectar aquestes cèl·lules també on apareguin, al fetge o als pulmons, i eliminar-les." Luís Rojas és l'investigador català primer autor de l'estudi (Memorial Sloan Kettering) Vacuna personalitzada El que fa la vacuna és generar antígens concrets de cada tumor de pàncrees perquè el sistema immunitari els pugui combatre. És a dir, fa visible un tumor que en principi passava desapercebut a les nostres defenses. Ara bé, cada tumor té uns antígens diferents, amb la qual cosa cal dissenyar una vacuna única per a cada pacient. L'assaig també ha estat el primer que ha demostrat que això és possible, que es pot extraure el tumor amb cirurgia, enviar-lo als laboratoris on generen la vacuna i tenir el fàrmac a punt en només npu setmanes, a temps de poder tractar el pacient i evitar la reaparició del tumor. "L'objectiu de la vacuna és educar el sistema immunitari perquè aprengui a reconèixer la mutació d'un determinat tumor i atacar-la com si fos proteïna de fora." "Se seqüencien les mutacions de cada tumor i es fa una vacuna personalitzada. És a dir, el pacient 1 rebrà com a antígens de la vacuna les mutacions que tingui el seu tumor. I el pacient 2 rebrà les mutacions del seu tumor." La vacuna contra el càncer de pàncrees és totalment personalitzada per a cada tumor (Memorial Sloan Kettering ) En l'estudi els pacients han rebut una combinació d'immunoteràpia, quimioteràpia i la vacuna. S'ha inclòs el fàrmac d'immunoteràpia malgrat que fins ara aquest tipus d'estratègies no han funcionat amb el càncer de pàncrees, però aquests investigadors creuen que podrien funcionar gràcies al fet que la vacuna fa visible el tumor per al sistema immune. "En futurs estudis serà molt interessant veure si les immunoteràpies convencionals que fins ara han fallat, combinades amb la vacuna, poden donar un resultat millor." Investigar per què no funciona en tots els pacients Una de les incògnites en aquests moments sobre aquesta vacuna experimental és saber per què no ha funcionat en la meitat dels participants en l'estudi. La vacuna podria ajudar que la immunoteràpia contra els tumors de pàncrees funcionés (Memorial Sloan Kettering) Els investigadors creuen que la clau és que a molts d'aquests pacients que no han respost a la vacuna se'ls havia extirpat la melsa, una pràctica necessària segons on estigui situat el tumor. "La melsa és un òrgan del sistema immunitari molt important per als limfòcits T i, per tant, extirpar-la pot afectar la capacitat dels pacients de desenvolupar una resposta immunitària." "El que sembla és que els pacients que no responen, no tots però la majoria, han rebut aquesta cirurgia en què se'ls treu la melsa." Ara caldran estudis més amplis per confirmar l'eficàcia del fàrmac en molts més pacients i també altres tipus de recerca per mirar de confirmar per què no ha funcionat en tots els casos i si encara se'n pot millorar més l'efectivitat.