La llista negra

Doncs això és el que fa, des de fa cinc anys, el govern de la República Popular de la Xina. A priori, el pla, també conegut com de "crèdit social", té com a objectiu lluitar contra l'incivisme, la corrupció, el frau, i això, vist així, no és pas dolent. El problema ve quan s'amplia a altres comportaments més intangibles, considerats immorals o incorrectes. Qui s'encarrega de jutjar què és cívic o moral i què no ho és? Sota quin prisma valora l'actitud dels seus veïns? El que cada vegada més ciutadans temen és que, al darrere del sistema de crèdit social xinès, s'hi pugui amagar el control de la crítica al sistema i al Partit, o una manera de combatre la dissidència política. D'entrada, una taula de puntuacions permet als governants valorar l'honestedat, la confiança i el civisme que mereixen els seus ciutadans i això acaba determinant com li aniran les coses a qui guanyi o perdi punts, a partir dels 1000 punts que inicialment es dona a cada persona. És semblant al permís de conduir per punts, en vigor des del 2006 a l'estat espanyol i en altres països del nostre entorn. Tots partim d'un mateix nombre de punts i en perdem en funció de la gravetat de les infraccions de trànsit que cometem, o els mantenim si tenim un comportament exemplar al volant. Però, a diferència dels nostres carnets per punts, els xinesos estan obligats a guanyar un mínim de punts, dos cada any, per continuar sent considerats "ciutadans fiables". La ciutat de Rongcheng és una de les primeres que, el 2004, ja va desplegar el sistema del crèdit social per lluitar contra les actituds incíviques dels seus veïns. Passejant pels seus carrers s'hi poden veure plafons amb les actituds ben valorades i les que es persegueixen. Tenir net el carrer davant de casa, regar les plantes del jardí comunitari o ajudar un veí a baixar un moble, suma punts, i llençar un paper a terra o fer soroll i molestar el veïnat, en resta. Són normes bàsiques per a la bona convivència i no haurien de representar cap problema per a ningú. Però el problema apareix quan s'obliga a tenir unes determinades actituds per aconseguir punts, fins i tot contra la pròpia voluntat, per no caure en una llista negra. Perquè si un crèdit social baix es tradueix en dificultats per comprar un bitllet d'avió o de tren, en complicacions a l'hora de trobar feina o d'accedir a beques per a estudis o préstecs per muntar un negoci, aparèixer en una llista negra és encara pitjor. Hi ha persones que han perdut la feina pel fet de ser a la llista negra, o els ha comportat la ruïna de la seva empresa i, fins i tot, ha acabat afectant la vida d'altres membres de la família. La Xina està construint un sistema en què els ciutadans acabaran en una de les dues llistes: la dels fiables, que reben incentius pel bon comportament, i la dels indignes de confiança, que són objecte de sancions i entrebancs per accedir als avantatges que ofereixen les administracions. I per fer-ho, el govern xinès es val dels informadors a peu de carrer, però cada vegada més se servirà d'una sofisticada xarxa que ja compta amb uns 170 milions de càmeres de seguretat, la més extensa del món, que vigila de prop la vida d'una bona part dels seus 1.400 milions de habitants. El govern xinès treballa amb la idea que aquesta xarxa, que porta per nom "Ulls penetrants", arribi a tenir els pròxims anys 400 milions de càmeres. No són unes càmeres qualssevol, no. Aquestes, han de permetre el reconeixement facial i, amb l'ajuda de la intel·ligència artificial i el "big data", acabar controlant els moviments i les accions de la ciutadania xinesa. Sembla una mica excessiu per millorar el civisme i millorar la convivència, però, malgrat que hi ha una part de gent que s'hi oposa i hi veu més perills que no pas avantatges, la majoria ho accepta o, senzillament, no opina. Un sistema de crèdit social privat, semblant als incentius que ens ofereixen moltes targetes de crèdit o aplicacions mòbil i web, també l'han adoptat algunes empreses, que el fan servir per premiar els seus clients. En aquests casos no hi ha llistes negres, però la xarxa Alipay, que té més de 500 milions d'usuaris, premia per exemple l'ús del transport públic o d'un determinat tipus de serveis, o fer segons quines compres, i així determina el comportament quotidià dels seus usuaris. Tot, absolutament tot, queda registrat, i s'analitza per donar punts. El Zhima Credit, traduït com a "crèdit Sèsam", que ha desplegat el gegant tecnològic Alibabà, dona avantatges als usuaris que voluntàriament s'han donat d'alta d'aquest sistema i que fan un ús "correcte" dels serveis i productes que contracten. El sistema Zhima considera que els més ben puntuats són persones "de fiar" i aquests clients "5 estrelles" tenen privilegis que fan servir a l'hora de buscar feina o parella. Tenir un crèdit Sèsam molt alt és una bona targeta de presentació per a qui ha de contractar-te o fa més fàcil trobar parella, perquè un crèdit social alt és sinònim de bona posició social i econòmica i, de fet, es donen molts casos de parelles que s'han fet a partir de recerques de persones amb puntuacions semblants a través de xarxes com Baihe. El crèdit social de la Xina és, ara per ara, l'experiment d'enginyeria social més gran que mai s'hagi intentat i, en un món tan interconnectat com el nostre, és fàcil que, més aviat que tard, en veiem rèpliques per tot arreu.