Els incendis són la barbacoa de la natura

Crema una part de Catalunya. Però també cremes tu. Cremem tots. Aquests incendis de Ponent, de la Catalunya Central, de l'Ebre són un fosforescent taronja que subratlla una cosa: hem negat el verd de la natura i hem acceptat el blanc del formulari quadriculat artificial. Un despatx està per damunt d'un arbre. Es decideix i no es decideix sense veure la realitat. Es decideix i no es decideix sense conèixer el país. El territori? El territori sempre són els altres. El territori és allò que diu un paper que legalment s'ha de fer sense tenir idea del que s'ha de fer. Cremen els boscos i ens hem oblidat que hi ha boscos, que s'ha de tenir cura dels boscos, que vivim gràcies als boscos. Aviat ens oblidarem que les flames ho abrasen tot, ho calcinen tot, ho destrueixen tot. Aviat ens oblidarem que tot un país es pot cremar. Mentrestant, hi ha persones, bombers, forestals, ADFs, pagesos... Que lluiten. Uns quants salven uns molts. Aviat, després d'oblidar-nos que tenim boscos, ens oblidarem que hi ha persones, que també cremaran. Perquè la natura, sàvia, pesada, eterna, sap que quan l'home dimiteix ella guanya la partida i ens devora a la barbacoa de la vida.