"El català a Europa: missió impossible?", el camí cap a l'oficialitat

Arran de l'aritmètica parlamentària sorgida a les eleccions espanyoles del 23 de juliol, l'oficialitat del català a Europa fa mesos que no és una utopia, sinó una possibilitat real. Reclamada pel Parlament Balear per primera vegada l'any 1987, l'any 2023, gairebé quatre dècades més tard de l'entrada d'Espanya a la UE, l'operatiu de convertir el català en la 25a llengua de la Unió Europea va esdevenir una prioritat del govern espanyol. Coincidint en el temps, a més, amb la presidència espanyola de torn de la Unió Europea. El català podria ser la 25a llengua de la UE (3Cat) Per què ara sí i abans no, però? Què és necessari per fer que una llengua sigui oficial a la UE? Qui ho decideix? I sobretot, què ho determina? "El català a Europa: missió impossible?" pretén posar el focus en tots aquests aspectes i explicar, des de dins, tot el procés que s'ha seguit des que el 17 d'agost de 2023 Junts va posar l'oficialitat de la llengua com a condició per votar la presidència del Congrés fins que el passat 31 de desembre, amb el tema viu però sense resoldre, es va tancar el període de presidència espanyola de la UE. "Hi ha moltes directives europees en l'àmbit del consum o l'educació que obliguen a l'etiquetatge o l'ús de les llengües oficials de la Unió Europea. L'oficialitat del català pot generar incentius de cara a les persones que no coneixen l'idioma i viuen a Catalunya, com per exemple els estudiants d'intercanvi a les universitats catalanes" Pol Cruz-Corominas, coordinador de la campanya "Say yes!" (3Cat) Des de membres del govern català fins a exeurodiputats retirats passant per polítics, lingüistes, experts en dret de la UE, corresponsals estrangers a Brussel·les o activistes per la llengua com Pol Cruz-Coromines, el reportatge és un treball coral amb les veus de totes les sensibilitats polítiques. Noms com Diana Riba, Jordi Cañas, Francina Armengol, Míriam Nogueras o Nacho Martín Blanco formen l'estol d'alguns dels personatges que se sumen a Aleix Sarri, Javi López o Meritxell Serret, principals actors que han negociat i treballat en el complex tràmit polític, diplomàtic i jurídic que comporta aconseguir l'oficialitat del català a la Unió Europea, una fita per la qual cal la unanimitat dels 26 estats membre. "L'estonià té 1,2 milions de parlants i el maltès escassos 800.000, però són llengües oficials perquè a la Unió Europea, cada estat membre hi entra amb la seva llengua. Té cap sentit, però, que una llengua amb 10 milions d'usuaris com el català no gaudeixi d'estatus oficial?" Pere Aragonès, president de la Generalitat, amb Meritxell Serret, consellera d'Acció Exterior i UE (3Cat) El rodatge, que s'ha fet a Barcelona, Madrid, Brussel·les i Luxemburg, ressegueix el recorregut que ha fet la qüestió en aquests darrers quatre mesos, amb especial atenció als treballs previs i posteriors de cadascuna de les cimeres del Consell de la Unió Europea, l'òrgan capacitat per incloure una nova llengua oficial a la Unió Europea. Entre la primera d'elles amb l'assumpte lingüístic a l'ordre del dia i la darrera, celebrada el 12 de desembre passat, la llengua catalana s'ha topat en quatre ocasions amb diversos requisits tècnics, interessos polítics i impediments jurídics que han fet impossible dur a votació la seva inclusió com a 25a llengua. "Cal ser curós a l'hora de voler córrer massa amb el tema de l'oficialitat, ja que depèn de 26 països més i un sol vot negatiu, un de sol, enterra per sempre més la proposta dins el si del Consell" Míriam Nogueras, portaveu de Junts al Congrés, amb Aleix Sarri, director de l'oficina europarlamentària de Junts (3Cat) Això vol dir que la lluita del català per ser oficial a la UE ha acabat, doncs? Si "El català a Europa: missió impossible?" té un títol interrogatiu és precisament perquè, ara com ara, el procés no ha acabat. En totes quatre cimeres en les quals s'ha debatut l'assumpte, el resultat ha estat el mateix: cap rebuig i cap veto a l'oficialitat del català, però tampoc una aprovació oficial, de manera que la tramitació és ara mateix a les mans de la nova presidència semestral de la UE, Bèlgica, estat que ha manifestat la seva voluntat de no oblidar el cas del català' i mantenir-lo viu en el seu intent de ser llengua oficial europea. Diana Riba, eurodiputada d'ERC al Parlament Europeu (3Cat) Fitxa tècnica: Un reportatge de: Pep Antoni Roig i Roberto Lázaro Imatge: Aleix Jové, Arnau Pauné i Marc Ortín. Una producció de 3Cat amb la col·laboració de Frame CreativeMedia

"El català a Europa: missió impossible?", el camí cap a l'oficialitat

Les interioritats de la negociació i el procés que pot portar el català a ser la 25a llengua de la UE