El Paco està preocupat pel seu client Ricardo Piris Piris. L'home és allò que es diu un parroquià del establiment que regenta a Lloret de mar, però fa uns quants dies que no el veu a la seva barra. És molt estrany perquè el Ricardo és un jubilat extremeny sense fills que si no és a casa seva, és al bar Pensión Rosi. Abans d'anar a comissaria a denunciar la desaparició, Paco ha anat a buscar a Ricardo però, tot i que les finestres estan obertes i pot escoltar el telèfon del Ricardo sonant, ningú li contesta quan truca. Quan els mossos arriben per socórrer l'home imaginant que ha patit un accident, es troben amb el Ricardo cosit a punyalades en mig d'un bassal de sang. Sigui qui sigui qui l'hagi matat ha de ser una persona molt forta perquè les ganivetades són tan profundes que han arribat a traspassar el cos i tenen orifici d'entrada i de sortida. Les escales estan tacades amb sang de l'agressor i a la cuina hi ha un pot de refresc de llimona obert, però més enllà del llindar de la porta el rastre del crim es perd en la foscor. Els investigadors trobaran la primera i única pista al penis del mort. Després de sis mesos investigant i prenent declaració a tots els habituals del Bar Pensión Rosi, una carta ho canviarà tot. Potser mai havien buscat on calia buscar.
El dilluns 9 de febrer de 2009 és un dilluns aparentment rutinari. A primera hora del matí la ciutat de Barcelona es prepara per començar la setmana amb un ambient fred d'hivern quan al carrer Santaló cantonada Travessera de Gràcia un home s'apropa per darrere a un altre i li dispara un tret al cap a boca de canó. La víctima cau desplomada a terra, mort a l'acte, mentre que qui ha executat el tret es perd entre la multitud. La víctima és Fèlix Martínez Touriño, un antic empresari del món de l'hosteleria que ara ocupa el càrrec de Director del Centre de Convencions Internacional de Barcelona. Què s'amaga darrere un crim comès a plena llum del dia amb la ciutat sencera com a testimoni? Els investigadors donen avís a totes les patrulles del cos de Mossos d'Esquadra per tal de buscar l'assassí a partir de la descripció física que fan els vianants que han vist l'assassinat. Comença una complexa investigació a cegues per tal de trobar l'autor o autors d'aquest crim a sang freda, i sobretot, saber quins són els motius que els han dut a cometre una execució d'aquest tipus.
El 25 de juliol de 2009, mentre tota Catalunya està pendent de com avança el foc a la zona d'Horta de Sant Joan, quatre persones desapareixen. Són dues parelles que conviuen en una mateixa casa, a la urbanització de Ca n'Amat, Abrera, al Baix Llobregat. Ells, l'Hugo i l'Héctor, són germans. Als primers que troben a faltar són a l'Hugo i la Xianzhi, són una parella molt activa i al cap de setmana sempre queden amb amics. Però el 25 de juliol no es presenten a cap de les seves cites. Passen els dies, amics i familiars es comencen a posar nerviosos quan la notícia arriba a la seva mare que, immediatament, es trasllada a la urbanització i truca a la policia. A l'interior de la casa tot està normal i cap veí ha sentit o vist res, però no hi ha ni rastre dels germans ni de les seves parelles. Què ha passat dins aquella casa?
El 8 de març de l'any 2000, en Josep, un home de 80 anys, torna a casa seva a Montgat després d'haver passat la jornada en un centre per a gent gran. Com cada dia, truca a la porta esperant que l'obri l'home que el cuida i que viu amb ell. Però ningú respon. Finalment, truquen a la policia de Montgat per tal que obri la porta i el que troben dins de casa és un escenari més propi d'un malson. Viterbo, l'home que té cura de l'avi, està mort estès a terra, completament nu. Té el cos ple de ganivetades, una flor a l'orella i a les parets de l'habitació hi ha unes pintades escrites amb sang de la víctima que diuen "Hitler tenia razón". La Guàrdia Civil començarà una investigació plena d'ombres que els durà a un carreró sense sortida. No se sabrà què va passar aquella tarda al pis de Montgat fins que, molts anys més tard, una jutgessa d'instrucció de Badalona reobre el cas i el trasllada a Mossos d'Esquadra. Gairebé 20 anys després, i amb el cas a punt de prescriure, podran saber qui va ser l'assassí d'en Viterbo?
El 21 de febrer de 2008 el servei de neteja d'un apartament que es renta a turistes al carrer Camprodon truca a la policia perquè s'han trobat el cos d'una dona estirat al sofà. La noia té una bossa al cap i està totalment nua. No hi ha cap roba al pis, les empremtes han estat netejades i no troben cap documentació personal enlloc. Ha estat un suïcidi, un assassinat o un joc sexual que ha anat massa lluny? El misteri que envolta l'escenari quan els mossos no saben encara qui és la dona es multiplicarà per mil quan aconsegueixen posar-li nom. Res del que expliquen el seus éssers estimats quadra en les primeres hipòtesis que s'havien fet els investigadors. La morta es diu Ana Páez i era una noia amb una vida senzilla i plena de plans de futur. Què ha pogut passar per acabar perdent la vida de la manera que ho ha fet? Si volen tenir èxit en les seves indagacions, els mossos han de començar per reconstruir les últimes hores de l'Ana. I serà completant aquest trencaclosques on els mossos començaran una partida que els farà perseguir a la principal persona sospitosa de la mort de l'Ana a través d'un taulell ple de cotxes de luxe, roba de marca, traïdories, perruques de colors, establiments de prostitució masculina i cases de la zona alta de la ciutat.
L'Anna Permanyer és una psicòloga i mare de família. La tarda del 27 de setembre de 2004 es dirigeix a fer una breu gestió a l'edifici Atalaya, a la confluència entre Diagonal i Avinguda Sarrià de Barcelona. L'Anna hi té un pis en lloguer, i la seva llogatera està interessada en llogar-li també la plaça d'aparcament i potser el traster. Un cop entra a l'edifici, però, no en torna a sortir. L'Anna Permanyer ha desaparegut completament i ningú sap per què. La ciutat sencera es veu colpida preguntant-se què s'amaga darrere la desaparició sobtada d'aquesta mare de família. Sembla que tot ha estat un segrest, però els dies passen i no tenen cap notícia, fins que una trucada ho canvia tot.
L'Anna Permanyer és una psicòloga i mare de família. La tarda del 27 de setembre de 2004 es dirigeix a fer una breu gestió a l'edifici Atalaya, a la confluència entre Diagonal i Avinguda Sarrià de Barcelona. L'Anna hi té un pis en lloguer, i la seva llogatera està interessada en llogar-li també la plaça d'aparcament i potser el traster. Un cop entra a l'edifici, però, no en torna a sortir. L'Anna Permanyer ha desaparegut completament i ningú sap per què. La ciutat sencera es veu colpida preguntant-se què s'amaga darrere la desaparició sobtada d'aquesta mare de família. Sembla que tot ha estat un segrest, però els dies passen i no tenen cap notícia, fins que una trucada ho canvia tot.
El 21 de novembre de 2012 una dona es presenta al Centre d'Atenció Primària situat al carrer Rambla de Ferran de Lleida en estat de xoc i d'ansietat. El seu nom és Ángeles Sala Ruiz i assegura haver estat segrestada en el seu propi domicili. Desorientada i presa pel pànic, l'Ángeles no sap explicar ni quants dies ha estat segrestada, ni qui l'ha pogut segrestar, ni perquè. Només sap que un dia, al tornar de la farmàcia la van abordar pel darrere, la van tancar en una habitació i mentre estava segrestada els seus raptors la van obligar a tocar el que podria ser el cos d'un home mort. Els fets han tingut lloc al 3er 2ª del número 4 del carrer Sant Ruf. Quan els Mossos d'Esquadra es presenten al pis per a comprovar els fets que relata l'Ángeles, es troben amb una de les escenes més macabres que han vist mai. Un cadàver en avançat estat de descomposició al terra d'una de les habitacions. L'olor a carn humana putrefacta és irrespirable. A més, el cadàver presenta nombrosos signes de violència, una de les cames està parcialment amputada i en el ventre es pot observar un tall de grans dimensions amb una part dels seus òrgans interns al descobert. La víctima es diu Juan José Millas, un home de 83 anys amb residència a Igualada. Ningú sap què hi fa allà ni com hi ha arribat. L'Ángeles no sap qui és i cap familiar ha denunciat la seva desaparició. A partir d'aquell moment, els Mossos inicien una investigació per a intentar esbrinar qui podria estar al darrere del segrest d'una veïna normal i corrent que vivia tranquil·lament sola al seu pis, i de l'assassinat d'un pobre ancià, en un dels crims més estranys, brutals i macabres que ha viscut mai la ciutat de Lleida.
La nit del primer ball de Carnestoltes que es permet després de quatre dècades de dictadura franquista acaba en tragèdia a un petit poble del Montsià. Una família que passejava per la muntanya ha trobat el cos sense vida d'una noia. La víctima ha patit un intent de violació i, després de defensar-se del seu agressor, ha acabat assassinada. La vida tranquil·la mai tornarà a ser la mateixa. És 1982 i el cos encarregat de portar a terme la investigació és el de la guàrdia civil, amb tanta voluntat com falta de preparació. Després de mesos posant potes enlaire gairebé tot el Montsià el cas s'arxiva sense cap culpable clar. Detectius privats, pàrquings de discoteques, personatges del cas Alcàsser, escoltes telefòniques, programes i una atípica parella de guàrdies civils, acompanyaran a la família en una lluita de més de divuits anys contra l'oblit i la prescripció.
La nit del primer ball de Carnestoltes que es permet després de quatre dècades de dictadura franquista acaba en tragèdia a un petit poble del Montsià. Una família que passejava per la muntanya ha trobat el cos sense vida d'una noia. La víctima ha patit un intent de violació i, després de defensar-se del seu agressor, ha acabat assassinada. La vida tranquil·la mai tornarà a ser la mateixa. És 1982 i el cos encarregat de portar a terme la investigació és el de la guàrdia civil, amb tanta voluntat com falta de preparació. Després de mesos posant potes enlaire gairebé tot el Montsià el cas s'arxiva sense cap culpable clar. Detectius privats, pàrquings de discoteques, personatges del cas Alcàsser, escoltes telefòniques, programes i una atípica parella de guàrdies civils, acompanyaran a la família en una lluita de més de divuits anys contra l'oblit i la prescripció.
La tarda del 4 de maig de 2017, un ciclista troba un cotxe cremat al voral d'un dels camins del Pantà de Foix. Quan un equip dels mossos s'apropa al lloc, localitzen, al maleter del vehicle, les restes del que sembla el cadàver d'una persona totalment carbonitzat. Gràcies a la matrícula poden saber que el cotxe pertany a Pedro Rodríguez, un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Oficialment, no consta com a desaparegut, però fa dos dies que no ha tornat a casa seva i des de llavors ningú no l'ha vist. Els mossos reconstrueixen les seves últimes hores de vida i comencen a trobar incongruències en les declaracions de les persones més properes al desaparegut.
Després de la declaració de la Rosa, l'Albert no pot creure que la seva ex-nòvia l'hagi traït d'aquesta manera, culpant-lo a ell de tot. Ara és el torn de l'Albert que explica que la nit dels fets la Rosa el va trucar a la nit i li va demanar ajuda, que estava molt nerviosa i gairebé no s'entenia el que deia. Però que li repetia que siusplau anés a casa seva. A les 3 de la matinada hi va anar i, segons l'Albert, res va anar com va explicar la Rosa a la seva declaració en seu judicial. La seva versió és totalment diferent. És l'Albert una víctima de la manipulació de la Rosa?
El cas de la Guàrdia Urbana arriba a judici amb dues versions completament contradictòries. Tot i així, la fiscalia i l'acusació particular estan convençudes que, en realitat, van cometre el crim entre tots dos. Però tenen pocs elements per demostrar-ho. I no hi ha cap prova que pugui assegurar quina va ser l'hora del crim, de quina manera el van matar, qui va ser l'autor material i, sobretot, perquè el van matar. En aquest capítol coneixerem la veritat oficial del cas de la Guàrdia Urbana i el que el jurat va considerar que havia passat la nit de l'1 de maig de 2017.