El sector de la construcció dóna els primers símptomes ferms de recuperació de l'activitat. Hi ha més obra nova, i més població laboral ocupada. Segons els càlculs del Gremi de Promotors, aquest any es començaran a construir a Catalunya el doble d'habitatges que l'any passat. Però la xifra dels 3.800 de l'any 2014 representava el que es feia en només una setmana set anys enrere. En aquest moment es fan més visibles diverses iniciatives alternatives al mercat, unes iniciatives que reclamen una obra nova més eficient energèticament i que posen l'èmfasi a substituir el verb dominant, "construir", per d'altres com ara "rehabilitar", "rehabitar", "reciclar" i "compartir". Dels 335.000 edificis catalans amb certificació de qualificació energètica, només 700 aconsegueixen la màxima, la A; més del vuitanta per cent suspenen l'examen ja que tenen les tres pitjors categories: E, F i G. Fins i tot suspenen el 57% dels habitatges construïts en els set últims anys, amb normatives que obliguen a utilitzar materials i tècniques per a l'estalvi energètic. Un estudi del Grup de Treball per a la Rehabilitació ha calculat que si tots els edificis d'Espanya haguessin estat de classe A, s'haurien pogut evitar totes les retallades en salut i educació en els últims anys. I que cal invertir 250.000 milions d'euros en la rehabilitació del parc d'habitatges per complir amb la directriu europea de reducció del 80% d'emissions contaminants abans del 2050. En cas contrari, es pagarà molt més en deute extern pels productes energètics. Pels experts, es treballa en la bona direcció, però a poca velocitat i amb poca profunditat. El reportatge "Construcció, Zona Zero" mostra diverses alternatives a la construcció tradicional, totes minoritàries però amb voluntat de replicar-se. Iniciatives des del mateix sector, com ara la construcció modular o prefabricada en fusta, molt més eficients però que encara no aconsegueixen fer-se un forat significatiu. Iniciatives des de l'administració, com el concurs l'Illa Eficient, que vol rehabilitar tot una illa de l'Eixample barceloní, però que no ha engrescat la majoria dels 700 veïns que hi viuen. Iniciatives des del món acadèmic, com el taller dels professors Claret i Calatayud de l'Escola d'Arquitectura del Vallès, per combatre en el món real de la pobresa energètica els ensenyaments de concursos universitaris d'arquitectura sostenible; o el Grup de Recerca Habitar, de l'UPC, que reivindica adaptar per a l'habitatge edificis que han quedat sense ús. O iniciatives des de l'activisme social, com el de Santi Cirugeda, que utilitza l'autoconstrucció com una eina política en els marges de la legalitat; o La Borda, una cooperativa d'habitatge en cessió d'ús nascuda en el complex recuperat de Can Batlló, que redueix els espais privats per ampliar les zones i els serveis comunitaris. Un reportatge de: Ramon Anglès i Víctor Díaz Producció: Sandra Rierola, Carles Fernández, Jessica Montaner Imatge: Enric Miró Imatge addicional: Carles de la Encarnación Muntatge: Xavier Bonet Muntatge addicional: Moisès Casanovas Muntatge musical: Víctor Cortina Postproducció de so: Enric Casanovas