L'enfonsament del Titanic o l'accident nuclear de Txernòbil s'han atribuït a un excés de confiança. En aquells moments clau, diverses persones van prendre males decisions i això va comportar conseqüències catastròfiques. Cada dia prenem unes 35.000 decisions. La majoria, un 95%, les prenem de forma inconscient. Però d'altres, el 5% restant, són fruit de la nostra reflexió. Són aquestes poques decisions les que podem regular. Però, sabem com les prenem? Fem un procés per valorar tot el que suposen? És normal prendre males decisions? Hi ha maneres de prendre una decisió correcta? Segons Don Moore, expert en psicologia de la presa de decisions, "no som perfectes, som humans i és normal que ens equivoquem".  Tot i això, l'autor defensa en el seu llibre "La ciència de confiar en tu" que és possible calibrar les nostres decisions i la clau és la nostra autoconfiança. A l'ofici de viure hem abordat el tema de la presa de decisions. I és que les bones decisions són indispensables en la nostra vida i necessitem creure en nosaltres per dur-les a terme. Tal com defensa la psicologa i filòsofa Cristina Bolívar, a la vida en general, les decisions són saber captar el punt just entre l'autoconfiança i la temeritat. Sovint prenem decisions des de la por.  De vegades, les prenem de forma fantasiosa o temerària, intentant demostrar-nos una falsa valentia. D'altres, cerquem de tenir el 100% de garanties per no córrer cap risc.  Tot això deriva de la falta de confiança de la nostra ment. Confiar és saber-se complet i deixar anar la por de ser. La clau és connectar amb la nostra vulnerabilitat. Els tipus de confiança Per prendre bones decisions, la confiança és el nostre punt de partida. L'experta en lideratge empresarial Mercè Brey parla de tres tipus de confiança diferents. D'entrada, aquella que dipositem en les altres persones. És a dir, quina seguretat ens dona el nostre entorn a l'hora de prendre decisions? Tenim una xarxa que ens fa costat? Que és capaç d'acceptar el nostre fracàs? Hi confiem? En segon lloc, hi ha l'autoconfiança: la confiança en nosaltres mateixos respecte a les capacitats de complir una tasca o un objectiu. Aquesta té molt a veure amb com de competents ens sentim, si entenem els reptes no com a problemes, sinó com a desafiaments, i si tenim una recuperació ràpida davant dels fracassos. En tercer lloc, l'experta apunta a un tipus de confiança que no és tan coneguda, la confiança plena en la vida. Una confiança global, aquella que ens fa sentir part d'un tot i que ens fa pensar que tot té una raó de ser. Una intersecció de camins (Unsplash) Un cop reconegudes les diferents confiances que tenim al nostre abast, Brey assenyala que és essencial saber quina confiança estem utilitzant a l'hora de decidir. O bé, quina combinació de les tres. L'important és saber què necessitem en el moment de prendre decisions. Els passos per prendre una bona decisió A part de la confiança, hi ha altres elements que intervenen en la presa de decisions. Variables internes, però també externes, com l'experiència, l'entorn, la societat, el nostre saber... La psicòloga i coach Olga Barceló explica que, davant la multiplicitat de variables, quan hem de prendre una decisió com pot ser deixar una feina, tallar una relació o emprendre un canvi de vida, cal que, d'entrada, ens plantegem tots els escenaris possibles i ens els imaginem com a reals:   "Què veus i com et veus si ens aproximem a aquest escenari? Com t'observes en els diferents escenaris? Què està passant?" Finalment, quan sabem com ens sentim en cada escenari, és el moment clau per decidir: "Pots? Vols? Ho esculls? Tires endavant?" Mercè Brey afegeix que, a part de plantejar-se els escenaris possibles, és bàsic pensar en l'objectiu que ens proposem. En aquest sentit, marca tres passos. El primer és pensar en quina és la motivació real que hi ha darrere de l'objectiu que ens plantegem, la motivació intrínseca. Si l'objectiu principal és aprimar-nos, què hi ha darrere d'això? Sentir-nos acceptats per les altres persones? Brey defensa que és essencial buscar aquest objectiu perquè és el motor del canvi. Al seu torn, l'experta en lideratge empresarial diu que cal pensar, també, en l'ecologia de l'objectiu. És a dir, si allò que volem aconseguir és coherent amb nosaltres mateixos i si som capaços d'acceptar les renúncies que comporta la decisió que prenguem. Per últim, s'ha de valorar també quins són els recursos que necessito per assolir aquest objectiu marcat. No només econòmics i físics, sinó quins recursos interns cal que desenvolupi per aconseguir aquest repte.   Amb tot, totes dues expertes estan d'acord que, malgrat que és important donar-nos els espais per plantejar-nos les decisions i analitzar-les en profunditat, també cal fer cas de les nostres sensacions abans de prendre una decisió.  De fet, Jeff Bethos, el fundador de la companyia Amazon, deia el següent: "Jo cada vegada que haig de prendre una decisió  faig una anàlisi racional, però al final, la decisió l'acabo de prendre fent cas del meu cor."   Es pot ser un cagadubtes? Hi ha un perfil de persona que no sàpiga prendre decisions? Que tingui molt baixa confiança? Segons la psicòloga Olga Barceló, hi ha gent que pot pensar, meditar i observar les decisions des de la por. La por no deixa de ser una advertència d'alguna cosa que vols, però que en aquell moment no pots aconseguir. Malgrat tot, Barceló explica que no es tracta d'un perfil concret, sinó d'un moment vital. Tots i totes som capaços de vèncer les pors i superar-les.  Potser hi ha persones a qui els costa més, però tothom pot guanyar confiança i aprendre a decidir deixant enrere aquest sentiment de temor. Què passa quan hi ha un excés de confiança? Brey diu que també s'ha d'anar amb compte amb l'excés de confiança. Hi ha moltes persones que tenen tendència a sobreestimar les seves capacitats i això els fa prendre decisions errònies. En alguns casos, aquest excés de confiança ve de la necessitat de donar exemple als altres. Sovint, però, en lloc de portar beneficis a aquestes persones, les perjudica. És per això que Brey proposa un seguit d'eines per gestionar l'excés de confiança. Primer de tot, reflexionar sobre les coses que fem. També és important escoltar més quan ens trobem en una conversa. I, abans de parlar, pensar si el que direm pot perjudicar alguna persona. A part, cal saber encaixar les crítiques constructives i felicitar les altres persones pels seus mèrits. També proposar-nos nous reptes, que ens costin, per retornar a un punt de més humilitat. Regular la confiança és bàsic perquè, tal com diu Barceló, les decisions no només ens afecten a nosaltres, sinó a les persones que ens envolten, i cal buscar l'equilibri perquè ningú en surti perjudicat. Perquè, al cap i a la fi, ens hem de passar la vida decidint i és important aprendre a fer-ho de la millor manera possible.