Com convertir la sortida dels nens i nenes al carrer en una experiència agradable i responsable

Després de sis setmanes tancats a casa, els menors han començat a sortir al carrer, i ho han fet en massa! Però tot i que el primer dia de desconfinament ha deixat algunes imatges que no s'haurien de repetir, la psicòloga Alba Alfageme valora positivament la mesura i ens ofereix algunes recomanacions per poder gaudir de les properes sortides amb seguretat. Com valores com s'ha fet la primera sortida d'infants? Què podríem millorar? Hi ha hagut molta polèmica, s'han identificat zones amb alta concentració de gent, i algunes fotografies que s'han fet en determinades situacions... però en general, a Catalunya s'ha fet bé i podem dir que aquesta primera sortida ha estat molt positiva, més enllà d'alguns espais que s'han assenyalat. I si s'ha de millorar coses ha de ser amb una acció quirúrgica: tenim localitzats els llocs on s'ha trobat més gent, més densitat de població, i és aquí on s'ha de fer millor. Però en altres espais on ha funcionat bé aquest desconfinament ha suposat una onada d'aire fresc. No parlem de gaudir, parlem de necessitat. les criatures necessitaven sortir Quines són les conseqüències psicològiques per als fills de més de 5 setmanes de confinament dur? En podem anomenar molts; acumulació d'estrès, angoixa, problemes amb el son, mals de cap, de panxa, a la pell, irritabilitat, plors, cansament, tensió... També cal entendre que en la infància hi ha una gran diversitat, pel que fa a la situació de la família. N'hi ha que viuen en pisos petits sense sortida, amb problemes previs a la pandèmia, i en entorns de vulnerabilitat, com la violència masclista. Com s'han de fer aquestes sortides? Cal explicar molt bé a les nostres criatures què farem. Han de saber que seran sortides puntuals i per determinats llocs, que la durada serà breu i que anirem amb mascareta o sense. Els hem d'explicar què no podem tocar, que no podrem anar als gronxadors i no podem apropar-nos a la gent que ens trobem pel carrer, i fer-los conscients que hi ha gent que encara no pot sortir, com els avis o àvies i que nosaltres, respectant les mesures contribuïm a la millora de la situació. I tot això fer-ho des d'un relat positiu, i subratllar que gradualment si tot va bé, podrem sortir més estona i amb menys limitacions. Què fer si detectem por per part de l'infant a l'hora de sortir? Podria ser que alguns o algunes tinguin sensacions estranyes abans de sortir al carrer per primer cop, com certa por pel que es trobaran, o a la tornada, poden tenir sensacions estranyes d'haver vist les coses diferents (gent amb mascareta, botigues tancades). Per això és important posar-los en context. Quin missatge donaries als pares i mares que potser sí que senten por, angoixa o nerviosisme? Hem de facilitar que ens expressin com se senten per poder ajudar a gestionar l'experiència. Igual d'important és el que diem, que el com ho diem, per això no transmetem por, angoixa, nerviosisme. Hem de ser un reflex de tranquil·litat i positivisme pels nostres infants i joves.

Com convertir la sortida dels nens i nenes al carrer en una experiència agradable i responsable

La psicòloga Alba Alfageme recomana explicar molt bé als menors que seran sortides puntuals, per llocs propers, i que la durada serà breu